Acabo de veure la pel·lícula Braveheart. L'heu vist ?
http://en.wikipedia.org/wiki/Braveheart
http://www.imdb.com/title/tt0112573/
He pensat en els catalanets de merda que tenim aquí, també grans especialistes venedors de pàtries i del què faci falta. Traïdors que pacten amb l'enemic exclusivament per interessos i beneficis propis, i que són llicenciats cum laude en disfrassar-ho del què faci falta.
Els escocesos, tot i els traïdors que també tenien a casa, com nosaltres, van acabar tenint-ho clar. No sé si nosaltres, els catalans, algun dia, ho acabarem de tenir clar. Per mi, no quedarà. Amb Espanya, no hi ha projecte possible.
diumenge, 23 de desembre del 2007
dilluns, 12 de novembre del 2007
Cervesa Moritz
Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica madrilenya.
Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.
Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començar a disparar contra els propietaris de la marca 'catalana', 'per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua'.
Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica.
Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta 'exclusivament en català'.
La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen 'el profund compromís amb Catalunya des de 1856'. 'Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana'.
Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català 'perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat'. Que n'és de difícil, ser normal...
diumenge, 11 de novembre del 2007
Ballarines
El Barça ha tornat a fer el ridícul.. A Getafe.. No podia ser en un altre lloc.. O sí !!
El fet és que uns 'niñatos' mimats i malcriats, que tenen la vida massa fàcil, han anat massa lluny. Potser per pressionar la directiva pel tema primes (encara no guanyen prou !)... O potser per al que sigui. Tant se val. La seva actitud és TOTALMENT INADMISSIBLE. Perquè es tracta d'actitud !! Això és el més trist. No es tracta ni de tàctiques equivocades ni d'incapacitat manifesta, física, tècnica o tàctica. Aquests jugadors són capaços de jugar sols, sense entrenador, i de guanyar a qui sigui.
Els barcelonistes hem de dir prou !! Prou de vergonyes !! Prou d'imatges lamentables !!
Al final de la temporada passada, al juny, després del què va passar, era imprescindible fer neteja. Això ho sap qualsevol entrenador de regional. No es va fer. Greu errada. I aquí en teniu els resultats.
Al primer equip del barça hi ha un càncer. I el càncer es diu Ronaldinho i Deco. Si a nivell social és molt important la justícia social, dins d'un vestidor és absolutament una qüestió de supervivència del grup. Si no hi ha justícia social dins d'un equip, si es permeten coses com no anar a entrenar o sortir per la nit, i davant d'això no es fa res, la situació esdevé can pixa. Aquí en teniu els resultats.
La segona oportunitat és al desembre. Cal URGENTMENT fer fora Ronaldinho i Deco. I si ara juguen bé, millor: més calers que en treurem.
Com a culer que sóc, sento una vergonya absoluta pel partit d'ahir, i per la trajectòria d'indolència que ja fa massa mesos que dura.
Que el problema sigui d'actitud, és gravíssim. i els culpables directes són aquest grup de ballarines mal-criades que, com deia el Gran Capità, Carlos Puyol ('carlos', com a homenatge al seu 'gran suport' a les seleccions catalanes), no fan el què han de fer.
Cal prendre mesures urgents. Laporta: no tindràs una tercera oportunitat.
El fet és que uns 'niñatos' mimats i malcriats, que tenen la vida massa fàcil, han anat massa lluny. Potser per pressionar la directiva pel tema primes (encara no guanyen prou !)... O potser per al que sigui. Tant se val. La seva actitud és TOTALMENT INADMISSIBLE. Perquè es tracta d'actitud !! Això és el més trist. No es tracta ni de tàctiques equivocades ni d'incapacitat manifesta, física, tècnica o tàctica. Aquests jugadors són capaços de jugar sols, sense entrenador, i de guanyar a qui sigui.
Els barcelonistes hem de dir prou !! Prou de vergonyes !! Prou d'imatges lamentables !!
Al final de la temporada passada, al juny, després del què va passar, era imprescindible fer neteja. Això ho sap qualsevol entrenador de regional. No es va fer. Greu errada. I aquí en teniu els resultats.
Al primer equip del barça hi ha un càncer. I el càncer es diu Ronaldinho i Deco. Si a nivell social és molt important la justícia social, dins d'un vestidor és absolutament una qüestió de supervivència del grup. Si no hi ha justícia social dins d'un equip, si es permeten coses com no anar a entrenar o sortir per la nit, i davant d'això no es fa res, la situació esdevé can pixa. Aquí en teniu els resultats.
La segona oportunitat és al desembre. Cal URGENTMENT fer fora Ronaldinho i Deco. I si ara juguen bé, millor: més calers que en treurem.
Com a culer que sóc, sento una vergonya absoluta pel partit d'ahir, i per la trajectòria d'indolència que ja fa massa mesos que dura.
Que el problema sigui d'actitud, és gravíssim. i els culpables directes són aquest grup de ballarines mal-criades que, com deia el Gran Capità, Carlos Puyol ('carlos', com a homenatge al seu 'gran suport' a les seleccions catalanes), no fan el què han de fer.
Cal prendre mesures urgents. Laporta: no tindràs una tercera oportunitat.
dimarts, 30 d’octubre del 2007
Lehendakari a judici
La meva més contundent condemna i repulsa al fet que el Lehendakari hagi d'anar a judici.
No obstant, como a independentista que sóc, tant per convenciment filosòfic com per necessitat pragmàtica, me n'alegro que s'hagi produït aquesta situació. Així, pot ser que als cecs que encara no veuen que amb Espanya no tenim cap futur, que encara creuen que Espanya és un estat democràtic i de dret, potser se'ls cau, per fi, la bena dels ulls.
No obstant, como a independentista que sóc, tant per convenciment filosòfic com per necessitat pragmàtica, me n'alegro que s'hagi produït aquesta situació. Així, pot ser que als cecs que encara no veuen que amb Espanya no tenim cap futur, que encara creuen que Espanya és un estat democràtic i de dret, potser se'ls cau, per fi, la bena dels ulls.
Arzalluz - Diàleg amb Madrid
L'expresident del Partit Nacionalista Basc Xabier Arzalluz es mostra plenament satisfet que Josu Jon Imaz hagi desestimat revalidar el càrrec de president de l'EBB.
Arzalluz -que dubta en qualificar el règim polític espanyol com una "democràcia a la turca" pel pes que l'exèrcit encara té en les decisions fonamentals- veu clarament que l'independentisme, tant basc com català, "està més fort que durant la República o el franquisme". Retòricament, es pregunta: "Si Franco no ens va laminar, què farà ara l'Estat? L'exèrcit no veu que no té les eines per fer front a un problema polític?". Així, es permet elucubrar sobre un hipotètic escenari futur, en què l'exèrcit o la Guàrdia Civil espanyols arribin a detenir el lehendakari Ibarretxe: "Jo estaré encantat, perquè serà una provocació per a un poble. El dia que vinguin amb les armes, hauran perdut". De la mateixa manera, recrimina a ETA que no s'adoni que, actualment, "la pistola és el vot" i, si realment vol lluitar per la independència d'Euskadi, ha d'abandonar la lluita armada.
Arzalluz se serveix del dret internacional per justificar el dret d'autodeterminació del poble basc, citant Iugoslàvia, que el llavors ministre de defensa espanyol Narcís Serra qualificava d'intocable, perquè si desapareixia la federació bàltica, a darrere hi podria anar la URSS, provocant una crisi mundial. Però quan Eslovènia es va independitzar, "González va acceptar el seu dret d'autodeterminació", un dret que, al mateix temps, negava i nega als Països Catalans i Euskadi. Alhora, Arzalluz recorda que Helmut Kohl també afirmava que les dues Alemanyes no es van reunificar pas gràcies als EUA o a Europa, sinó que "va ser el fruit del dret d'autodeterminació dels propis alemanys".
divendres, 26 d’octubre del 2007
Quin desastre !!
Cues kilomètriques per arribar a Barcelona, enfonzaments d'andanes, enfonzaments de túnels, trens que, no és que arribin tard, sinó que ja ni circulen, obres del TGV al costat de la Sagrada Família, apagades de llum, aeroport col·lapsat, autopistes amb cues de 70 kilòmetres...
El problema és que, davant d'aquest fet, la gent només es planteja canviar el vot del PSOE al PP. I la propera vegada, serà del PP al PSOE (el PSC no existeix, és clar!). O de CIU a ERC o de ERC a CIU. I els partidets catalans anar calculant amb qui han de pactar.. Això no es pot aguantar, no creieu ?
El problema és que, davant d'aquest fet, la gent només es planteja canviar el vot del PSOE al PP. I la propera vegada, serà del PP al PSOE (el PSC no existeix, és clar!). O de CIU a ERC o de ERC a CIU. I els partidets catalans anar calculant amb qui han de pactar.. Això no es pot aguantar, no creieu ?
dijous, 25 d’octubre del 2007
L'agressió al tren
De ben segur ja heu sentit la notícia que un noi va agredir, dins d'un tren, una noia que sembla que és de l'Ecuador. Abans de res, voldria definir uns conceptes:
racista: és aquella persona que, per motius genètics, pensa que algú és millor que altri o que té més drets que altri.
xenòfob: és aquella persona que rebutja el què li és estranger pel fet de ser estranger i, per tant, diferent.
Jo sóc pare d'un nen català, blanc, d'onze anys. I, si el meu nen fos agredit, de la mateixa manera que ho va ser aquesta noia, em faig les següents preguntes:
- Considerarien els mitjans de comunicació (voltors!) aquest fet com a notícia d'interès ?
- La fiscalia de l'estat demanaria presó per l'agressor del meu fill ?
- El ministre de l'interior espanyol faria declaracions com les que ha fet la ministra d'exteriors de l'Ecuador ?
Espero que sí, ja que si no, em sentiria realment discriminat. Perquè, el motiu d'una agressió fa que aquesta agressió tingui més o menys importància ?
L'inefable Aznar deia que no calia analitzar els motius del terrorisme, ja que no n'hi havia. Penso que ara es fa el mateix amb la xenofòbia. I és un tema prou seriós per analitzar-ne'n els motius. Si la classe política només fa que cagar-se a les calces, si els anomenats 'partits d'esquerra' no es deixen els perjudicis a casa, partits com PxC, amb un discurs molt proper als problemes reals de la ciutadania, aniran creixent inevitablement cada dia més.
Fa molt de temps que no anem gens bé. De fet, anem a la deriva. Quin desastre, tot plegat !!
racista: és aquella persona que, per motius genètics, pensa que algú és millor que altri o que té més drets que altri.
xenòfob: és aquella persona que rebutja el què li és estranger pel fet de ser estranger i, per tant, diferent.
Jo sóc pare d'un nen català, blanc, d'onze anys. I, si el meu nen fos agredit, de la mateixa manera que ho va ser aquesta noia, em faig les següents preguntes:
- Considerarien els mitjans de comunicació (voltors!) aquest fet com a notícia d'interès ?
- La fiscalia de l'estat demanaria presó per l'agressor del meu fill ?
- El ministre de l'interior espanyol faria declaracions com les que ha fet la ministra d'exteriors de l'Ecuador ?
Espero que sí, ja que si no, em sentiria realment discriminat. Perquè, el motiu d'una agressió fa que aquesta agressió tingui més o menys importància ?
L'inefable Aznar deia que no calia analitzar els motius del terrorisme, ja que no n'hi havia. Penso que ara es fa el mateix amb la xenofòbia. I és un tema prou seriós per analitzar-ne'n els motius. Si la classe política només fa que cagar-se a les calces, si els anomenats 'partits d'esquerra' no es deixen els perjudicis a casa, partits com PxC, amb un discurs molt proper als problemes reals de la ciutadania, aniran creixent inevitablement cada dia més.
Fa molt de temps que no anem gens bé. De fet, anem a la deriva. Quin desastre, tot plegat !!
diumenge, 21 d’octubre del 2007
Adopcions
En aquesta societat de merda en la que vivim, hi ha moltes coses que no funcionen, i algunes que funcionen realment malament. I una de les coses que no funciona és el tema dels fills. Lamentablement, com els que llegiu això ja sabreu, tenir un fill costa ben poc. Massa poc. Només cal deixar prenyada una dona. I això és el què no pot ser.
Fixeu-vos si és curios, que per ADOPTAR un fill, has de passar tota una sèrie de proves, molt estrictes i riguroses, per a veure si ets un bon pare o una bona mare, si tens recursos econòmics, si tens una llar, si la relació entre la parella és bona, si es reuneixen tota una sèrie de requeriments a nivell psicològic.. Em sembla molt bé.
Però si tot això és necessari per adoptar un fill, és a dir, una persona que ja existeix i que acostuma a tenir unes condicions de vida molt dolentes que gairebé és impossible que empitjorin, també ha de ser IMPRESCINDIBLE reunir aquests requisits per a tenir un fill propi.
I caldria arribar fins on sigui, si cal fins a la esterilització forzosa, per aconseguir i garantir que això sigui així. Només han de poder tenir fills les persones realment preparades i capacitades per a tenir-los. I no estic referint-me al poder adquisitiu. Sinó, bàsicament, al perfil psicològic.
Naturalment, això no s'entendrà, els polítics de torn no tindran els pebrots que caldria per a fer-ho, però això és així. Fins i tot alguns em diran que sóc nazi. Jajaja.. Permeteu-me que rigui... que rigui per no plorar.
Sense oblidar el gran nombre de casos de maltractaments que hi ha, la majoria dels quals no són mediàtics com el cas de l'Alba per exemple, avui ha mort una nena de 21 mesos, oblidada dins d'un cotxe, a Alacant. Amb el què jo exposo, aquesta nena, o bé ja no hagués nascut, o bé no hagués mort d'aquesta manera tant penosa, lamentable i poc digna. Si sou pares, com jo, de ben segur que m'entendreu.
Fixeu-vos si és curios, que per ADOPTAR un fill, has de passar tota una sèrie de proves, molt estrictes i riguroses, per a veure si ets un bon pare o una bona mare, si tens recursos econòmics, si tens una llar, si la relació entre la parella és bona, si es reuneixen tota una sèrie de requeriments a nivell psicològic.. Em sembla molt bé.
Però si tot això és necessari per adoptar un fill, és a dir, una persona que ja existeix i que acostuma a tenir unes condicions de vida molt dolentes que gairebé és impossible que empitjorin, també ha de ser IMPRESCINDIBLE reunir aquests requisits per a tenir un fill propi.
I caldria arribar fins on sigui, si cal fins a la esterilització forzosa, per aconseguir i garantir que això sigui així. Només han de poder tenir fills les persones realment preparades i capacitades per a tenir-los. I no estic referint-me al poder adquisitiu. Sinó, bàsicament, al perfil psicològic.
Naturalment, això no s'entendrà, els polítics de torn no tindran els pebrots que caldria per a fer-ho, però això és així. Fins i tot alguns em diran que sóc nazi. Jajaja.. Permeteu-me que rigui... que rigui per no plorar.
Sense oblidar el gran nombre de casos de maltractaments que hi ha, la majoria dels quals no són mediàtics com el cas de l'Alba per exemple, avui ha mort una nena de 21 mesos, oblidada dins d'un cotxe, a Alacant. Amb el què jo exposo, aquesta nena, o bé ja no hagués nascut, o bé no hagués mort d'aquesta manera tant penosa, lamentable i poc digna. Si sou pares, com jo, de ben segur que m'entendreu.
Fira de Frankfurt
Segurament heu sentit la polèmica que alguns, els de sempre, han volgut atiar: no hi ha hagut presència d'autors catalans que escriuen en castellà a la Fira de Frankfurt.
Doncs és clar que no ! Qui es pot estranyar per això ?
Sense entrar en si no els han convidat o si han estat ells els que no han volgut venir, algunes reflexions:- el govern de Catalunya ha de vetllar per la cultura d'aquí, la autòctona. I prou. Si hi ha gent que comença a escriure en àrab, gent que hagi nascut a Catalunya i que visqui a Catalunya, també els haurem de portar un altre cop ? Doncs és clar que no !
- de la llengua castellana, i tots veiem com, ja se n'encarrega l'estat. Tots els autors que escriuen en castellà, siguin espanyols o no - estic pensant sobretot en els sud-americans - ja tenen tota una administració estatal espanyola, amb molts recursos, que els protegeix.
- tal i com ha dit, amb la màxima lucidesa, el Sr. Barbeta avui a Catalunya ràdio, algú reclamaria, si la cultura sioux fos la convidada, que també convidessin els escriptors dels estats units que escriuen en anglès ? Doncs és clar que no !!
- tots aquests terroristes mediàtics, han reclamat alguna vegada que Espanya estigui representada a una cosa tant casposa com Eurovisión per algún cantant que canti en gallec, en aranès, en català.. Oi que no ?
divendres, 24 d’agost del 2007
Sistema sanitari
El concepte es diu medicina preventiva. Massa avançat ? Jo crec que no. I més vist en què es gasten els diners habitualment.
L'actual sistema sanitari, dins del qual es poden incloure totes les facultats de medicina que conec, basa la formació del personal mèdic en conèixer el cos humà i en saber com curar les malalties. Això és així. I si dubteu, només cal que aneu a qualsevol metge i us preguntarà: què li passa ? que no es troba bé ? on li fa mal ?. Proveu de dir: no em passa res, doctor. No em fa mal res. Només vinc a que em reconegui, per si veu alguna anomalia. Fixeu-vos en la cara que fa després de dir-li això. Molt probablement us tornarà a preguntar: Però a vostè no li fa mal res ? I els més agoserats encara li diran: Doncs si es troba bé, què és el que ve a fer aquí ?
El problema és molt greu, ja que té una doble vessant, absolutament encarcarada: econòmica i de mentalitats. El que es fa actualment és medicina paliativa. Això vol dir que, quan estiguem ben malalts, provaran de curar-nos la malaltia. Naturalment, massa sovint no s'hi és a temps i les persones ens morim. Qui no coneix un cas en que, si s'hagués agafat a temps, la persona no hauria mor de càncer, per exemple ?
Com a ciutadans, penso que exigim molt poc als nostres polítics i a la nostra administració. Cal fer un pas endavant en el tema de la sanitat. Cal que demanem més proactivitat per part de l'administració i que es comenci a fer JA medicina preventiva.
Per exemple, als homes, se'ns hauria d'avisar quan fem els 50 anys per a que demanem hora per a fer un anàlisi de pròstata. I a les dones, a partir dels 40, se les hauria d'avisar per a que demanessin hora per a fer una mamografia. Oi que tenen les nostres dades ? Oi que per a segons què sí que ens molesten ? Oi que per a segons què no ens en deixen passar ni una ? Doncs que utilitzin també les nostres dades d'aquesta manera.
Això, indubtablement seria més barat a nivell econòmic (dic això per als que tenen aquest aspecte com la seva màxima prioritat) i, molt més important que això, la població estaria sana, feliç.. i també productiva (menys baixes laborals.. un altre cop una altra concessió als de sempre).
L'actual sistema sanitari, dins del qual es poden incloure totes les facultats de medicina que conec, basa la formació del personal mèdic en conèixer el cos humà i en saber com curar les malalties. Això és així. I si dubteu, només cal que aneu a qualsevol metge i us preguntarà: què li passa ? que no es troba bé ? on li fa mal ?. Proveu de dir: no em passa res, doctor. No em fa mal res. Només vinc a que em reconegui, per si veu alguna anomalia. Fixeu-vos en la cara que fa després de dir-li això. Molt probablement us tornarà a preguntar: Però a vostè no li fa mal res ? I els més agoserats encara li diran: Doncs si es troba bé, què és el que ve a fer aquí ?
El problema és molt greu, ja que té una doble vessant, absolutament encarcarada: econòmica i de mentalitats. El que es fa actualment és medicina paliativa. Això vol dir que, quan estiguem ben malalts, provaran de curar-nos la malaltia. Naturalment, massa sovint no s'hi és a temps i les persones ens morim. Qui no coneix un cas en que, si s'hagués agafat a temps, la persona no hauria mor de càncer, per exemple ?
Com a ciutadans, penso que exigim molt poc als nostres polítics i a la nostra administració. Cal fer un pas endavant en el tema de la sanitat. Cal que demanem més proactivitat per part de l'administració i que es comenci a fer JA medicina preventiva.
Per exemple, als homes, se'ns hauria d'avisar quan fem els 50 anys per a que demanem hora per a fer un anàlisi de pròstata. I a les dones, a partir dels 40, se les hauria d'avisar per a que demanessin hora per a fer una mamografia. Oi que tenen les nostres dades ? Oi que per a segons què sí que ens molesten ? Oi que per a segons què no ens en deixen passar ni una ? Doncs que utilitzin també les nostres dades d'aquesta manera.
Això, indubtablement seria més barat a nivell econòmic (dic això per als que tenen aquest aspecte com la seva màxima prioritat) i, molt més important que això, la població estaria sana, feliç.. i també productiva (menys baixes laborals.. un altre cop una altra concessió als de sempre).
dimecres, 8 d’agost del 2007
Cutres
És ben clar que el projecte (imposat) de Catalunya dins de l'estat espanyol és més que esgotat. Els darrers exemples:
Renfe-rodalies: avaries, retards constants, viatgers atrapats dins de túnels i tota mena de trifulgues i entrebancs.
Aeroport: maletes que es perden, cintes transportadores que s'avarien, manca de personal, retards en els vols.
Electricitat: impressionant apagada a Barcelona. Quin ridícul espantós de la Barcelona olímpica i europea !
Autopistes col·lapsades: cua de 67 kilòmetres.
Això no passa a una república 'bananera' de l'Àfrica, no.. Això som nosaltres ! Això és Catalunya !! Quina vergonya, no ?
Tant se val qui governi a Espanya. Tant per part dels uns com dels altres tindrem el mateix tracte: munyiran la vaca sense donar-li menjar.
El més trist és que res ni ningú ens aturaria si tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, independentment del seu origen, tinguéssim tot això ben clar i diguéssim prou a l'espoli que estem patint. Som cutres i tenim el país que ens mereixem. Però permeteu-me que no vulgui prendre part en tot això. Jo no vull ser cutre. La única opció que ens queda per a sobreviure, tant a nivell econòmic com identitari, és la independència. I si algú té alguna opció millor, que si li plau, me la digui, que l'adoptaré ben gustosament.
Renfe-rodalies: avaries, retards constants, viatgers atrapats dins de túnels i tota mena de trifulgues i entrebancs.
Aeroport: maletes que es perden, cintes transportadores que s'avarien, manca de personal, retards en els vols.
Electricitat: impressionant apagada a Barcelona. Quin ridícul espantós de la Barcelona olímpica i europea !
Autopistes col·lapsades: cua de 67 kilòmetres.
Això no passa a una república 'bananera' de l'Àfrica, no.. Això som nosaltres ! Això és Catalunya !! Quina vergonya, no ?
ENCARA NO EN TENIM PROU !!!!????
Malauradament però, un cop més, el principal problema som nosaltres. Encara hi ha catalanets que creuen que aquest 'projecte' (per dir-ho d'alguna manera) és viable. Catalanets que es dediquen a donar la mà al mentider Zapatero i que diuen sí a un estatut de MERDA que no serveix per res. Catalanets que juguen el joc a Madrid i a Espanya per treure'n un profit personal i particular.Tant se val qui governi a Espanya. Tant per part dels uns com dels altres tindrem el mateix tracte: munyiran la vaca sense donar-li menjar.
El més trist és que res ni ningú ens aturaria si tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, independentment del seu origen, tinguéssim tot això ben clar i diguéssim prou a l'espoli que estem patint. Som cutres i tenim el país que ens mereixem. Però permeteu-me que no vulgui prendre part en tot això. Jo no vull ser cutre. La única opció que ens queda per a sobreviure, tant a nivell econòmic com identitari, és la independència. I si algú té alguna opció millor, que si li plau, me la digui, que l'adoptaré ben gustosament.
divendres, 22 de juny del 2007
Comunicat de les germanes de Salvador Puig Antich
Avui és un altre dia trist per a nosaltres. Si, l'any 1973, un Tribunal Militar es va avenir a representar una farsa de judici contra el nostre germà i el va condemnar a mort per acontentar els sectors més assedegats de sang del final del franquisme, avui, amb la distància de més de 34 anys, amb una democràcia teòricament consolidada i amb un poder judicial que hauria de ser independent de qualsevol interès aliè a la justícia, ens trobem en la mateixa situació. L'equip d'advocats que ens representa ha treballat amb eficàcia absoluta, ha reunit i presentat una àmplia bateria de proves noves amb argumentacions contrastades i contundents. Ha presentat nous testimonis i proves pericials. Això era el que legalment es requeria perquè el cas del nostre germà es pogués revisar.
Les proves de la defensa del Salvador que en el seu dia no es van realitzar o no es van acceptar, ara han estat sobre la taula de la sala cinquena militar del Suprem. D'ells depenia un acte reparador de justícia i no ho han volgut així. Davant d'aquesta indefensió decebedora que avui ens toca viure, ens preguntem en què es diferencia aquell sistema dictatorial, capaç de condemnar a mort el nostre germà, entre molts d'altres, i aquest sistema democràtic que no fa res per tancar ferides que encara supuren. Després ens demanaran que oblidem el passat i que mirem el futur. No podrem mai.
Ens preguntem si aquesta mateixa ànsia judicial que ara ha negat la revisió el que ha fet és defensar aquell nefast tribunal que, al seu temps, va signar, sense garanties processals, la pena de mort contra el nostre germà.
Sabem que no estem soles en aquest moments. Agraïm l'ànim i el suport que ens fan arribar innombrables persones i col·lectius. La societat en general i la catalana en particular ha entès que el cas del nostre germà no
és una qüestió estrictament personal o familiar. Hi ha en joc conceptes poderosos com la dignitat o la restauració de la justícia. Sabem que no som les úniques persones que estem en aquesta situació. I també sabem que hem de continuar fins que un dia o altre es reconegui la profunda injustícia que es va cometre, quan el 2 de març de 1974, el botxí collava el garrot amb el vistiplau d'un sistema judicial corrupte, indefensable des de la perspectiva dels temps que vivim.
Imma, Montse, Carme i Merçona Puig Antich
Les proves de la defensa del Salvador que en el seu dia no es van realitzar o no es van acceptar, ara han estat sobre la taula de la sala cinquena militar del Suprem. D'ells depenia un acte reparador de justícia i no ho han volgut així. Davant d'aquesta indefensió decebedora que avui ens toca viure, ens preguntem en què es diferencia aquell sistema dictatorial, capaç de condemnar a mort el nostre germà, entre molts d'altres, i aquest sistema democràtic que no fa res per tancar ferides que encara supuren. Després ens demanaran que oblidem el passat i que mirem el futur. No podrem mai.
Ens preguntem si aquesta mateixa ànsia judicial que ara ha negat la revisió el que ha fet és defensar aquell nefast tribunal que, al seu temps, va signar, sense garanties processals, la pena de mort contra el nostre germà.
Sabem que no estem soles en aquest moments. Agraïm l'ànim i el suport que ens fan arribar innombrables persones i col·lectius. La societat en general i la catalana en particular ha entès que el cas del nostre germà no
és una qüestió estrictament personal o familiar. Hi ha en joc conceptes poderosos com la dignitat o la restauració de la justícia. Sabem que no som les úniques persones que estem en aquesta situació. I també sabem que hem de continuar fins que un dia o altre es reconegui la profunda injustícia que es va cometre, quan el 2 de març de 1974, el botxí collava el garrot amb el vistiplau d'un sistema judicial corrupte, indefensable des de la perspectiva dels temps que vivim.
Imma, Montse, Carme i Merçona Puig Antich
diumenge, 17 de juny del 2007
Barça: quina vergonya!
S'ha consumat el desastre. S'ha evidenciat el frau. Però això no ens ha d'estranyar. Com a soci del Barça, no puc dir que m'alegro, de no haver guanyat la lliga. Naturalment !! Faltaria més !! Però sí que me n'alegro com esportista que em considero.
Qualsevol persona que hagi viscut un esport d'equip des de la vessant d'entrenador, com és el meu cas, fa temps que podia preveure la trajectòria i el desenllaç final: el desastre. Hi ha hagut un tou d'indicis, a tots els nivells, que han delatat una gravíssima manca d'actitud i compromís dels jugadors: no córrer al camp, declaracions, gimnasos, actes de promoció de sponsors durant concentracions, jugadors que han entrenat poc, que s'han saltat entrenaments..
No us deixeu enganyar ara per la 'opinió publicada'. Ara, la brunete mediàtica catalana passarà factura, pels motius més vils i ruïns: perquè resulta que un dia el Rijkaard no va contestar bé una pregunta, perquè el President no va donar prou carnassa a la premsa, etc, etc.. Sentireu que els culpables són la directiva, el preparador físic, el cos tècnic.. bla, bla, bla.. Xerrameca. No us ho cregueu. Aquí els únics culpables són els jugadors. Aquesta plantilla, sense entrenador, havia de ser perfectament capaç de guanyar la lliga. Hi havia equip de sobres. I encara més amb el poc nivell que ha tingut aquest campionat.
L'entrenador ha tingut prou feina per gestionar com ha pogut un grup de jugadors hipòcrites, ganduls, creguts, mercenaris i tramposos. L'objectiu era, obviament, arribar com fos al final de temporada i, si era possible, esperar un miracle.
I el miracle, repeteixo, degut al baix nivell del campionat, gairebé es produeix. Però al final no.
Ara sí que la responsabilitat total la té el cos tècnic. Cal prendre mesures per a canviar les coses i reprendre el rumb de serietat i compromís que es portava. La directiva i el cos tècnic seran responsables si aquestes mesures no es duen a terme, o es duen a terme malament.
Visca el Barça !
Qualsevol persona que hagi viscut un esport d'equip des de la vessant d'entrenador, com és el meu cas, fa temps que podia preveure la trajectòria i el desenllaç final: el desastre. Hi ha hagut un tou d'indicis, a tots els nivells, que han delatat una gravíssima manca d'actitud i compromís dels jugadors: no córrer al camp, declaracions, gimnasos, actes de promoció de sponsors durant concentracions, jugadors que han entrenat poc, que s'han saltat entrenaments..
No us deixeu enganyar ara per la 'opinió publicada'. Ara, la brunete mediàtica catalana passarà factura, pels motius més vils i ruïns: perquè resulta que un dia el Rijkaard no va contestar bé una pregunta, perquè el President no va donar prou carnassa a la premsa, etc, etc.. Sentireu que els culpables són la directiva, el preparador físic, el cos tècnic.. bla, bla, bla.. Xerrameca. No us ho cregueu. Aquí els únics culpables són els jugadors. Aquesta plantilla, sense entrenador, havia de ser perfectament capaç de guanyar la lliga. Hi havia equip de sobres. I encara més amb el poc nivell que ha tingut aquest campionat.
L'entrenador ha tingut prou feina per gestionar com ha pogut un grup de jugadors hipòcrites, ganduls, creguts, mercenaris i tramposos. L'objectiu era, obviament, arribar com fos al final de temporada i, si era possible, esperar un miracle.
I el miracle, repeteixo, degut al baix nivell del campionat, gairebé es produeix. Però al final no.
Ara sí que la responsabilitat total la té el cos tècnic. Cal prendre mesures per a canviar les coses i reprendre el rumb de serietat i compromís que es portava. La directiva i el cos tècnic seran responsables si aquestes mesures no es duen a terme, o es duen a terme malament.
Visca el Barça !
Tibet
Al 1949, la República Popular de la Xina va envair un pais veí: el Tibet. El Tibet era i és un país de pau. Ja aleshores, el seu exèrcit era molt reduït i feble. El Tibet té un grandíssim patrimoni cultural, sobretot a nivell religiós i linguístic. Patrimoni, tot ell, que és a punt de desaparèixer.
Des de la invasió, la Xina està practicant un barroer genocidi polític i cultural. La manera: la de sempre. Prohibició dels costums autòctons i desembarcament de colons xinesos al territori. Actualment ja, la població tibetana només representa el 25% del total, al Tibet.
Malauradament, vivim en un món on els interessos més mesquins, com els econòmics, passen per qualsevol altra consideració. En aquests moments, les potències mundials fan cua per a poder entrar al mercat xinès, per a vendre els seus productes. Poc importa que es perdi un idioma, una història, una cultura, una identitat. Idioma, historia, cultura i identitat que no són només patrimoni dels tibetans, sinó que són patrimoni de tota la humanitat.
Però, també malauradament, el cas del Tibet no és únic. Al món n'està ple de casos molt similars, o ben bé com aquest: Sahara, Catalunya, País Basc, Irlanda, Occitània, Bretanya, Flandes, Armènia, Kurdistan, els indis americans, tant del nord com del sud, etc, etc..
http://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Tibet
http://www.ccds.charlotte.nc.us/History/China/02/bishop/bishop.htm
Des de la invasió, la Xina està practicant un barroer genocidi polític i cultural. La manera: la de sempre. Prohibició dels costums autòctons i desembarcament de colons xinesos al territori. Actualment ja, la població tibetana només representa el 25% del total, al Tibet.
Malauradament, vivim en un món on els interessos més mesquins, com els econòmics, passen per qualsevol altra consideració. En aquests moments, les potències mundials fan cua per a poder entrar al mercat xinès, per a vendre els seus productes. Poc importa que es perdi un idioma, una història, una cultura, una identitat. Idioma, historia, cultura i identitat que no són només patrimoni dels tibetans, sinó que són patrimoni de tota la humanitat.
Però, també malauradament, el cas del Tibet no és únic. Al món n'està ple de casos molt similars, o ben bé com aquest: Sahara, Catalunya, País Basc, Irlanda, Occitània, Bretanya, Flandes, Armènia, Kurdistan, els indis americans, tant del nord com del sud, etc, etc..
http://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Tibethttp://www.ccds.charlotte.nc.us/History/China/02/bishop/bishop.htm
dissabte, 16 de juny del 2007
llet de cartró
Saps que la llet en envasos brik que no es ven dins del termini de caducitat retorna a la fàbrica per a ser re-pasteuritzada i torna al supermercat un altre cop ? Inreíble, veritat ? Doncs la Llei permet que les centrals lleteres repeteixin aquest cicle fins a 5 vegades, el què acaba deixant la llet gairebé sense gust i amb una significativa reducció de la seva qualitat i valor nutricional.
Quan la llet torna al supermercat per a la venda al consumidor final, el cartró ha d'exhibir un petit número que està marcat a la part inferior de l'envàs. Aquest número varia de l' 1 al 5. El màxim tolerable és comprar llet fins al número 3, és a dir, llet que ha esta re-pasteuritzada 2 vegades. Hom recomana no comprar cartrons de llet amb valors de 4 i 5, ja que això significa que la qualitat de la llet està degradada significativament. Si compres una caixa tancada (de 6 unitats, per exemple), n'hi haurà prou amb verificar el número de la caixa, ja que tots els cartrons del seu interior tindran la mateixa numeració. Per exemple, si un cartró té el número 1, significa que és la primera vegada que surt de la fàbrica i arriba al supermercat per a la seva venda. Però si té el número 4, significa que va caducar 3 vegades i que va ser re-pasteuritzada 3 vegades, tornant al supermercat per a intentar de ser venuda. I així successivament...
Així que ja ho saps: quan compris llet, mira el cul de l'envàs de cartró i no compris caixes que tinguin els números 4 ó 5. I per als més escrupulosos, ni tan sols amb el número 3.
Pots fer la prova: ves al supermercat i mira els envasos de cartró. Serà estrany si hi trobes els números 1 ó 2.
Fes córrer això per a que tothom ho sàpiga.
Quan la llet torna al supermercat per a la venda al consumidor final, el cartró ha d'exhibir un petit número que està marcat a la part inferior de l'envàs. Aquest número varia de l' 1 al 5. El màxim tolerable és comprar llet fins al número 3, és a dir, llet que ha esta re-pasteuritzada 2 vegades. Hom recomana no comprar cartrons de llet amb valors de 4 i 5, ja que això significa que la qualitat de la llet està degradada significativament. Si compres una caixa tancada (de 6 unitats, per exemple), n'hi haurà prou amb verificar el número de la caixa, ja que tots els cartrons del seu interior tindran la mateixa numeració. Per exemple, si un cartró té el número 1, significa que és la primera vegada que surt de la fàbrica i arriba al supermercat per a la seva venda. Però si té el número 4, significa que va caducar 3 vegades i que va ser re-pasteuritzada 3 vegades, tornant al supermercat per a intentar de ser venuda. I així successivament...
Així que ja ho saps: quan compris llet, mira el cul de l'envàs de cartró i no compris caixes que tinguin els números 4 ó 5. I per als més escrupulosos, ni tan sols amb el número 3.
Pots fer la prova: ves al supermercat i mira els envasos de cartró. Serà estrany si hi trobes els números 1 ó 2.
Fes córrer això per a que tothom ho sàpiga.
divendres, 15 de juny del 2007
Woody Allen
Fa ja vint anys, al 1987, era a una poblacio d'uns 35.000 habitants, entre muntanyes. Un periodista d'un diari del país em va fer una entrevista. Entre les preguntes que em va fer, recordo perfectament la següent: 'tu no creus que xxxxx es una ciutat?' Em permetreu que substitueixi el nom de la poblacio per les 'x'...
Naturalment, si aquesta localitat fos realment una ciutat, el periodista no m'hagués fet aquesta pregunta. Era obvi, i ho es encara, que aquest lloc és un poble, sense que això tingui res de pejoratiu ! Però sembla que ells volien ser el que no eren... una ciutat.
Penso que una de les coses pitjors que li poden passar a una persona, a un col·lectiu o a un país és voler ser allò que no és, i perdre així la pròpia realitat de vista. Aquella pregunta em va semblar molt 'provinciana', dit això en el pitjors dels sentits de la paraula, naturalment. Jo, en canvi, era 'de Barcelona'.. ciutat cosmopolita, europea i mundial..
Què equivocat estava !! Ara ho veig !!
Aquests dies, com lamentablement bé deveu saber, un ex-actor de cinema, que actualment és director, és a Barcelona. El seu nom.. Woody Allen.. M'hagués agradat no assebentar-me'n.. De ben segur que a Barcelona també hi han estat físics, químics, filòsofs, pensadors, investigadors, humanistes i metges de gran renom i importància per la humanitat.. però res.. ni mitja paraula enlloc.
En canvi, allà hem tingut el gran ramat de periodistes catalans i espanyols fent-li al senyor Allen una ingent quantitat de preguntes estúpides i profundament provincianes... De ben segur que el senyor Allen, ara mateix, deu estar pensant el què pensava jo d'aquella població entre muntanyes... 'Volen ser el que no són'.. Pobrets ells.. i nosaltres, els barcelonins !
Naturalment, si aquesta localitat fos realment una ciutat, el periodista no m'hagués fet aquesta pregunta. Era obvi, i ho es encara, que aquest lloc és un poble, sense que això tingui res de pejoratiu ! Però sembla que ells volien ser el que no eren... una ciutat.
Penso que una de les coses pitjors que li poden passar a una persona, a un col·lectiu o a un país és voler ser allò que no és, i perdre així la pròpia realitat de vista. Aquella pregunta em va semblar molt 'provinciana', dit això en el pitjors dels sentits de la paraula, naturalment. Jo, en canvi, era 'de Barcelona'.. ciutat cosmopolita, europea i mundial..
Què equivocat estava !! Ara ho veig !!
Aquests dies, com lamentablement bé deveu saber, un ex-actor de cinema, que actualment és director, és a Barcelona. El seu nom.. Woody Allen.. M'hagués agradat no assebentar-me'n.. De ben segur que a Barcelona també hi han estat físics, químics, filòsofs, pensadors, investigadors, humanistes i metges de gran renom i importància per la humanitat.. però res.. ni mitja paraula enlloc.
En canvi, allà hem tingut el gran ramat de periodistes catalans i espanyols fent-li al senyor Allen una ingent quantitat de preguntes estúpides i profundament provincianes... De ben segur que el senyor Allen, ara mateix, deu estar pensant el què pensava jo d'aquella població entre muntanyes... 'Volen ser el que no són'.. Pobrets ells.. i nosaltres, els barcelonins !
diumenge, 10 de juny del 2007
Vull ser espanyol
Vull ser espanyol. Sí, sí. Això mateix. Ho heu llegit bé. El problema és que no em deixen. Recordareu de ben seguir a genteta com Fernández Díaz o l'inefable i camaleònic Piqué, utilitzar l'expressió 'donar carnets de catalanitat'. Doncs bé, ells ho fan, però d'espanyolitat. A Espanya, només poden ser espanyols els castellans. Els catalans no podem ser espanyols des de la nostra catalanitat. Només ho podem ser renunciant a la nostra identitat, sotmetent-nos política, lingüística i culturalment als poders polítics, administratius i militars castellans. I així encara, ens diuen 'polacos'.
Castella i Extremadura han usurpat la condició d'espanyolitat. Perquè, per exemple, a Eurovisión no hi pot anar una cançó catalana en representació d'Espanya ? El català no és també una llengua espanyola ? Perquè si no, aleshores què és ? I si el català és una llengua espanyola, els catalans també sóm espanyols, no ? O no ? Perquè si no, demano, suplico que urgentment ens ho diguin. Però que d'una vegada per totes tanquem aquest tema. Si som espanyols, ho hem de ser com nosaltres entenem la espanyolitat, no com ells volen que ho siguem. I si això no pot ser, doncs adéu siau, per sempre !!
Només un darrer element de reflexió: hi ha catalans que són francesos... Aleshores en què quedem: som espanyols o francesos ? O alguns som espanyols i els altres francesos ? Què complicat, no ? Que us sembla que siguem catalans i prou ? Més fàcil, oi ?
Us recomano el llibre de Xesús Miguel de Toro Santos, "Españois todos: As cartas sobre a mesa":
http://es.wikipedia.org/wiki/Suso_de_Toro
Castella i Extremadura han usurpat la condició d'espanyolitat. Perquè, per exemple, a Eurovisión no hi pot anar una cançó catalana en representació d'Espanya ? El català no és també una llengua espanyola ? Perquè si no, aleshores què és ? I si el català és una llengua espanyola, els catalans també sóm espanyols, no ? O no ? Perquè si no, demano, suplico que urgentment ens ho diguin. Però que d'una vegada per totes tanquem aquest tema. Si som espanyols, ho hem de ser com nosaltres entenem la espanyolitat, no com ells volen que ho siguem. I si això no pot ser, doncs adéu siau, per sempre !!
Només un darrer element de reflexió: hi ha catalans que són francesos... Aleshores en què quedem: som espanyols o francesos ? O alguns som espanyols i els altres francesos ? Què complicat, no ? Que us sembla que siguem catalans i prou ? Més fàcil, oi ?
Us recomano el llibre de Xesús Miguel de Toro Santos, "Españois todos: As cartas sobre a mesa":
http://es.wikipedia.org/wiki/Suso_de_Toro
ajpañó
S'ha consumat el desastre. El Barça no ha guanyat l'Ajpañó. Alguns ho veuran com un tema de rivalitat. Jo no ho veig així. Per a mi és un tema de primes i de profund rebuig al què és català.
Primes: és obvi que l'ajpañó estava primat. Pel Sevilla i pel Madrid. Segur. Res a dir sobre això, però. Les primes, si són per guanyar, no s'hi pot dir res.
Rebuig: és obvi també que el Barça representa la catalanitat, en el sentit més obert de la paraula. Davant d'això, l'Ajpañó representa l'espanyolitat excloent. Excloent de qualsevol diferència lingüística, cultural i ideològica. Només els falta que fitxin el Salva Ballesta. S'hi escauria molt en aquest club.
Dit tot això, ha arribat l'hora de prendre mesures. El Barça ha de posar punt final i obrir un nou projecte. No es tracta d'haver perdut, sinó de com s'ha perdut la lliga. Són innombrables els partits que s'han perdut d'una manera inadmissible. Ahir dissabte, el partit va ser el resum de la temporada: un desastre.
Però tornant a l'ajpañó, un parell de comentaris per tancar el tema:
- la essència d'aquest club es fonamenta en l'anti-barcelonisme i, per tant, l'anti-catalanisme. Si treiessim les persones de debò de l'Espanyol, que em mereixen tots els respectes, només en quedarien 1000 o 1500. L'Espanyol no seria l'Ajpañó, sinó que seria com l'Europa o el Sant Andreu. La prova és clara: als darrers dies, directius i jugadors han fet declaracions barroeres del tipus 'guanyar el Barça per a donar una alegria a l'afecció'. Recordeu, l'any passat, algun directiu o jugador del Barça que fes declaracions en el sentit d'enviar-los a segona per a donar una alegria a l'afecció ? És clar que no.
- ja arribarà el dia en que el Barça tornarà a tenir la oportunitat d'enviar-los a segona, i potser per sempre. Vist el què s'ha vist, a ells no els haurà d'estranyar que sigui així, no ?
Lamentablement, és clar que l'Ajpañó és el tret diferencial dins del tret diferencial català. Són la representació del nacionalisme espanyol més agressiu i excloient a Catalunya. Ells sabran. Potser només és qüestió de mercat. Però veient alguns jugadors i directius, sembla una qüestió molt més militant i de fons. En qualsevol cas, estic molt content que ells siguin ells i que nosaltres siguem nosaltres.
Primes: és obvi que l'ajpañó estava primat. Pel Sevilla i pel Madrid. Segur. Res a dir sobre això, però. Les primes, si són per guanyar, no s'hi pot dir res.
Rebuig: és obvi també que el Barça representa la catalanitat, en el sentit més obert de la paraula. Davant d'això, l'Ajpañó representa l'espanyolitat excloent. Excloent de qualsevol diferència lingüística, cultural i ideològica. Només els falta que fitxin el Salva Ballesta. S'hi escauria molt en aquest club.
Dit tot això, ha arribat l'hora de prendre mesures. El Barça ha de posar punt final i obrir un nou projecte. No es tracta d'haver perdut, sinó de com s'ha perdut la lliga. Són innombrables els partits que s'han perdut d'una manera inadmissible. Ahir dissabte, el partit va ser el resum de la temporada: un desastre.
Però tornant a l'ajpañó, un parell de comentaris per tancar el tema:
- la essència d'aquest club es fonamenta en l'anti-barcelonisme i, per tant, l'anti-catalanisme. Si treiessim les persones de debò de l'Espanyol, que em mereixen tots els respectes, només en quedarien 1000 o 1500. L'Espanyol no seria l'Ajpañó, sinó que seria com l'Europa o el Sant Andreu. La prova és clara: als darrers dies, directius i jugadors han fet declaracions barroeres del tipus 'guanyar el Barça per a donar una alegria a l'afecció'. Recordeu, l'any passat, algun directiu o jugador del Barça que fes declaracions en el sentit d'enviar-los a segona per a donar una alegria a l'afecció ? És clar que no.
- ja arribarà el dia en que el Barça tornarà a tenir la oportunitat d'enviar-los a segona, i potser per sempre. Vist el què s'ha vist, a ells no els haurà d'estranyar que sigui així, no ?
Lamentablement, és clar que l'Ajpañó és el tret diferencial dins del tret diferencial català. Són la representació del nacionalisme espanyol més agressiu i excloient a Catalunya. Ells sabran. Potser només és qüestió de mercat. Però veient alguns jugadors i directius, sembla una qüestió molt més militant i de fons. En qualsevol cas, estic molt content que ells siguin ells i que nosaltres siguem nosaltres.
Símbols identitaris
Símbols identitaris... No us sona això ? Hi ha gent que no s'ho treu de la boca. Qui ? Alberto Fernández Díaz.. Josep Piqué.. Molt lluny però de l'aspirant a rebre ajuds socials pel seu gran retard intelectual, segurament provocat per unes neurones totalment garratibades, l'Angel Acebes. Peperos, vaja...
Naturalment, per símbols identitaris, ells entenen qualsevol símbol que surti del què ells entenen que són els SEUS símbols. Però, el que es veu en aquesta fotografia, per a ells, no deuen ser símbols identitaris, ja que no n'han dit ni mu:
Això és una de les manifestacions del PP contra ETA.
Què dirien si nosaltres posessim una senyera de la mida de la seva bandera espanyola de la Plaza Colón de Madrid ? Recordeu els atacs al Rubianes, a l'Oleguer i, darrerament, al Xavi i al Pujol, per baixar-se les mitges i tapar així la bandera espanyola ?
És clar que a Espanya no hi ha lloc per a tothom.
Naturalment, per símbols identitaris, ells entenen qualsevol símbol que surti del què ells entenen que són els SEUS símbols. Però, el que es veu en aquesta fotografia, per a ells, no deuen ser símbols identitaris, ja que no n'han dit ni mu:
Això és una de les manifestacions del PP contra ETA.
Què dirien si nosaltres posessim una senyera de la mida de la seva bandera espanyola de la Plaza Colón de Madrid ? Recordeu els atacs al Rubianes, a l'Oleguer i, darrerament, al Xavi i al Pujol, per baixar-se les mitges i tapar així la bandera espanyola ?
És clar que a Espanya no hi ha lloc per a tothom.
bla, bla, bla...
Fi de la treva d'ETA. Totalment previsible, no creieu ? Algú es creia potser que això podia acabar bé ? I és clar que no !
ETA té la seva responsabilitat en tot això, però l'estat espanyol, a través del seu govern, dels partits polítics i de la societat en general, també. Per aconseguir la fi d'aquest problema, només cal una cosa ben senzilla: tenir la voluntat política. Res més. Així de fàcil. ETA es pot acabar d'un dia per l'altre. Però és clar que de voluntat política d'acabar amb això no n'hi ha. Ben al contrari: ETA continua essent una eina política i econòmica molt valuosa pels partits polítics espanyols:
- distrau la població dels problemes realment preocupants i profunds
- serveix per atacar la oposició o el govern
- és útil per a desacreditar els nacionalismes no espanyols
- permet que alguns 'amics' tinguin empreses de seguretat i s'estiguin forrant prestant serveis de vigilància i guarda-espatlles
- permet que gent propera a ETA continuï vivint d'això
Què ha fet l'estat espanyol durant tot aquest temps de treva per a fer que aquesta esdevingui definitiva i que ETA deixi les armes ? Algú pot contestar això ? Jo sí: res. Al contrari: s'ha perseguit l'independentisme basc, s'ha continuat amb la il·legalització de partits, el tancament de diaris, s'ha saltat la llei amb el cas De Juana, etc, etc.. Tots els moviments han estat encaminats a destrossar les possibilitats d'acord. Però això no és nou. Tots recordem allò de la 'tregua trampa'.
Fixeu-vos en les clares diferències amb el cas britànic:
- el govern britànic no té cap interès econòmic a Irlanda del Nord. L'estat espanyol depèn molt dels ingresos del turisme a tots els països catalans
- la societat britànica està farta d'enviar els seus fills a fer la mili a irlanda del nord. la societat espanyola, atiada constantment pels partits ultra-nacionalistes com el pp, i mitjans de comunicació com el mundo i la cope, és beligerant amb qualsevol nacionalitat que no sigui la seva. Es promouen els sentiments nacionalistes més baixos, exacerbats, intolerants i violents.
- els partits britànics han tractat el tema d'Irlanda del Nord com una qüestió d'estat. Els partits espanyols fan electoralisme barat i demagògia obscena amb els temes d'Euskadi i Catalunya.
- el paper dels mitjans de comunicació, un cop més, lamentable. el periodisme objectiu i la funció d'informar han quedat oblidades i tancades amb clau en un calaix. ara, només fan que crear opinió. Naturalment, opinió en un únic sentit. lamentables les tertúlies que s'han sentit en aquests darrers dies. Només se sentia bla, bla, bla.. Cap aportació assenyada. Només tancar files entorn un inmobilisme religiós, no sigui cas que la inquisició els excomulgui.
Obviament doncs, i molt lamentablement, la fi d'aquesta situació absolutament inqualificable no és a tocar. Caldrà una nova generació de polítics, més cultes, més valents, més independents, amb més fonaments morals, per a posar fi a aquesta situació. La pregunta ve sola: quants morts més costarà tot això ? Ah ! I per a que no se'm qualifiqui, en aquesta caça de bruixes que hi ha posada en marxa, d'amic dels terroristes, dir només que considero que la vida humana ha de ser inqüestionable. El dret a la vida de les persones ha de passar per sobre de qualsevol altra consideració. I, com ja he dit altres vegades, si la independència de Catalunya o del País Basc no val un sol mort, la unitat d'Espanya tampoc. O algú creu que sí ?
I, a tot això, i com sempre, els més 'pringats' són els que paguen 'el pato': la població en general, alguns membres dels cossos i forces de seguretat, que no deixen de ser treballadors que guanyen un sou (no massa elevat, per cert).
Com a ciutadà de l'estat EXIGEIXO que el govern garanteixi la meva seguretat i que, per tant, dugui a terme les accions necessàries per acabar amb aquest problema d'una vegada per totes.
ETA té la seva responsabilitat en tot això, però l'estat espanyol, a través del seu govern, dels partits polítics i de la societat en general, també. Per aconseguir la fi d'aquest problema, només cal una cosa ben senzilla: tenir la voluntat política. Res més. Així de fàcil. ETA es pot acabar d'un dia per l'altre. Però és clar que de voluntat política d'acabar amb això no n'hi ha. Ben al contrari: ETA continua essent una eina política i econòmica molt valuosa pels partits polítics espanyols:
- distrau la població dels problemes realment preocupants i profunds
- serveix per atacar la oposició o el govern
- és útil per a desacreditar els nacionalismes no espanyols
- permet que alguns 'amics' tinguin empreses de seguretat i s'estiguin forrant prestant serveis de vigilància i guarda-espatlles
- permet que gent propera a ETA continuï vivint d'això
Què ha fet l'estat espanyol durant tot aquest temps de treva per a fer que aquesta esdevingui definitiva i que ETA deixi les armes ? Algú pot contestar això ? Jo sí: res. Al contrari: s'ha perseguit l'independentisme basc, s'ha continuat amb la il·legalització de partits, el tancament de diaris, s'ha saltat la llei amb el cas De Juana, etc, etc.. Tots els moviments han estat encaminats a destrossar les possibilitats d'acord. Però això no és nou. Tots recordem allò de la 'tregua trampa'.
Fixeu-vos en les clares diferències amb el cas britànic:
- el govern britànic no té cap interès econòmic a Irlanda del Nord. L'estat espanyol depèn molt dels ingresos del turisme a tots els països catalans
- la societat britànica està farta d'enviar els seus fills a fer la mili a irlanda del nord. la societat espanyola, atiada constantment pels partits ultra-nacionalistes com el pp, i mitjans de comunicació com el mundo i la cope, és beligerant amb qualsevol nacionalitat que no sigui la seva. Es promouen els sentiments nacionalistes més baixos, exacerbats, intolerants i violents.
- els partits britànics han tractat el tema d'Irlanda del Nord com una qüestió d'estat. Els partits espanyols fan electoralisme barat i demagògia obscena amb els temes d'Euskadi i Catalunya.
- el paper dels mitjans de comunicació, un cop més, lamentable. el periodisme objectiu i la funció d'informar han quedat oblidades i tancades amb clau en un calaix. ara, només fan que crear opinió. Naturalment, opinió en un únic sentit. lamentables les tertúlies que s'han sentit en aquests darrers dies. Només se sentia bla, bla, bla.. Cap aportació assenyada. Només tancar files entorn un inmobilisme religiós, no sigui cas que la inquisició els excomulgui.
Obviament doncs, i molt lamentablement, la fi d'aquesta situació absolutament inqualificable no és a tocar. Caldrà una nova generació de polítics, més cultes, més valents, més independents, amb més fonaments morals, per a posar fi a aquesta situació. La pregunta ve sola: quants morts més costarà tot això ? Ah ! I per a que no se'm qualifiqui, en aquesta caça de bruixes que hi ha posada en marxa, d'amic dels terroristes, dir només que considero que la vida humana ha de ser inqüestionable. El dret a la vida de les persones ha de passar per sobre de qualsevol altra consideració. I, com ja he dit altres vegades, si la independència de Catalunya o del País Basc no val un sol mort, la unitat d'Espanya tampoc. O algú creu que sí ?
I, a tot això, i com sempre, els més 'pringats' són els que paguen 'el pato': la població en general, alguns membres dels cossos i forces de seguretat, que no deixen de ser treballadors que guanyen un sou (no massa elevat, per cert).
Com a ciutadà de l'estat EXIGEIXO que el govern garanteixi la meva seguretat i que, per tant, dugui a terme les accions necessàries per acabar amb aquest problema d'una vegada per totes.
dissabte, 2 de juny del 2007
Muñoz Grandes
Tant se val qui governi. Les coses no canvien massa. Aquí en teniu un exemple ben clar:
La fotografia correspon a la "Residencia de Estudiantes Muñoz Grandes", al carrer Capitán Arenas (naturalment!), a Barcelona. Com veieu, una 'rojigualda' ben sola i ben gran on hi hauria d'haver una senyera ben sola i ben gran. En qualsevol cas, i tenint en compte les circumstàncies, el mínim seria que hi hagués, TAMBÉ, la senyera.
Però no, és clar. Muñoz Grandes va ser un militar espanyol, que es va destacar per a ser falangista i de la 'División Azul'.
Els catalans encara ens hem de trobar amb merdes com aquesta, amb simbologia franquista i feixista. Fins quan ? Lamentablement, sembla que a nosaltres mateixos se'ns enrefoten aquestes coses. Però a ells no. I aquí les tenim.
La fotografia correspon a la "Residencia de Estudiantes Muñoz Grandes", al carrer Capitán Arenas (naturalment!), a Barcelona. Com veieu, una 'rojigualda' ben sola i ben gran on hi hauria d'haver una senyera ben sola i ben gran. En qualsevol cas, i tenint en compte les circumstàncies, el mínim seria que hi hagués, TAMBÉ, la senyera.Però no, és clar. Muñoz Grandes va ser un militar espanyol, que es va destacar per a ser falangista i de la 'División Azul'.
Els catalans encara ens hem de trobar amb merdes com aquesta, amb simbologia franquista i feixista. Fins quan ? Lamentablement, sembla que a nosaltres mateixos se'ns enrefoten aquestes coses. Però a ells no. I aquí les tenim.
diumenge, 27 de maig del 2007
eleccions
Ja han passat les eleccions municipals. Per fi ! No trobeu que cada procés electoral és més pesat i monòton que l'anterior ? I, lamentablement, es confirma el desastre: l'abstenció puja i ja supera el 50%. I el desastre no és l'abstenció en sí, sinó el què la provoca: la crisi en què ha entrat l'actual model d'organització política, basat en la supremacia dictatorial dels aparells dels partits polítics.
Un cop més, tothom ha guanyat, tothom haurà crescut. Un cop més, ens voldran prendre el pèl. Veiem líders contents per haver 'guanyat' (quina paraula que fan servir, no ?) amb MENYS DE LA MEITAT DELS VOTS DEL CENS !!! FLIPANT !!!
Sentirem ara que cal fer una reflexió seriosa, que cal meditar, que cal mirar perquè passa això, que la situació és preocupant, que en prendran nota, i que bla, bla, bla... Però res de res.
Vist tot això, no és estrany que prenguin volada partits nacionalistes espanyols com Ciudadanos (www.ciutadans-ciudadanos.net) que, dit siga de pas, rep suport de personatges com Savater i Losantos, o com PxC (www.pxcatalunya.com), amb propostes realment 'diferents' per als problemes de la gent, provocats sovint, i no solucionats mai, pels 'partits tradicionals'. Sentireu que això és 'preocupant'. No veuen que la gent n'està FINS ALS COLLONS D' ELLS !!??
El qué és clar és que s'estan carregant el sistema democràtic. Tot el què no sigui apropar el discurs i la política d'actuació a les persones, fent llistes obertes, per exemple, farà que l'abstenció augmenti cada vegada més. Però això no ho faran. Per això, els ciutadans hem de recuperar el poder que els aparells dels partits ens han robat.
Un cop més, tothom ha guanyat, tothom haurà crescut. Un cop més, ens voldran prendre el pèl. Veiem líders contents per haver 'guanyat' (quina paraula que fan servir, no ?) amb MENYS DE LA MEITAT DELS VOTS DEL CENS !!! FLIPANT !!!
Sentirem ara que cal fer una reflexió seriosa, que cal meditar, que cal mirar perquè passa això, que la situació és preocupant, que en prendran nota, i que bla, bla, bla... Però res de res.
Vist tot això, no és estrany que prenguin volada partits nacionalistes espanyols com Ciudadanos (www.ciutadans-ciudadanos.net) que, dit siga de pas, rep suport de personatges com Savater i Losantos, o com PxC (www.pxcatalunya.com), amb propostes realment 'diferents' per als problemes de la gent, provocats sovint, i no solucionats mai, pels 'partits tradicionals'. Sentireu que això és 'preocupant'. No veuen que la gent n'està FINS ALS COLLONS D' ELLS !!??
El qué és clar és que s'estan carregant el sistema democràtic. Tot el què no sigui apropar el discurs i la política d'actuació a les persones, fent llistes obertes, per exemple, farà que l'abstenció augmenti cada vegada més. Però això no ho faran. Per això, els ciutadans hem de recuperar el poder que els aparells dels partits ens han robat.
un club català ?
Tot i que molta gent reclama diferents maneres de ser català, aquestes mateixes persones no veuen això tant clar si canviem la paraula 'català' per 'castelà' o 'espanyol'. Es podrien reclamar diferents maneres de ser 'castellà' ? o de ser 'espanyol' ?
En qualsevol cas, aquest escrit no tracta d'això, sinó de l'arrelament al territori, i a la cultura i identitat catalanes del club de futbol RCD Español, entenent com 'cultura' i 'identitat' catalanes com les autòctones del territori nacional català.
Algunes imatges valen més que paraules. fixeu-vos en la quantitat de senyeres catalanes que es veuen a les fotografies:
Impressionant, oi ? A algú li queda algun dubte ?
En qualsevol cas, aquest escrit no tracta d'això, sinó de l'arrelament al territori, i a la cultura i identitat catalanes del club de futbol RCD Español, entenent com 'cultura' i 'identitat' catalanes com les autòctones del territori nacional català.
Algunes imatges valen més que paraules. fixeu-vos en la quantitat de senyeres catalanes que es veuen a les fotografies:
Impressionant, oi ? A algú li queda algun dubte ?
dissabte, 19 de maig del 2007
R.C.D. Español
Tinc quaranta anys i en fa trenta-vuit que sóc soci del Barça.
Aquesta setmana hi ha hagut la final de la copa de la UEFA. Naturalment, com a català, desitjava que guanyés l'equip d'aquí, de Barcelona. Vaig vibrar amb el partit, vaig cridar els gols, i em vaig entristir amb la derrota. També vaig sentir una certa enveja de veure com els jugadors s'hi deiaven la pell, cosa que els del meu equip fa molt que no fan.
Ahir divendres, però, ja hi havia jugadors 'pericos' que deien que volien guanyar al Barça per a 'donar una alegria a la seva afecció'.
És ben sabut que ja no s'hi juguen res. El Barça s'està jugant la lliga.
Naturalment, no es tracta pas que es deixin guanyar. És el Barça qui té la obligació de fer el què ha de fer per a ser campió. I per a ser-ho, cal que sigui capaç de guanyar tots els partits que li queden. Però entre això i allò, hi ha un món.
Penso que aquesta actitud, tot i que ens pugui doldre, tot i que ens poguem sentir, en certa manera, traïts, no ha de fer qüestionar els sentiments i el posicionament que varem tenir a la final de la UEFA. Al contrari. Ens ha de reforçar en qui som i com som. Afortunadament, nosaltes som nosaltres i ells són ells. Nosaltres som del Futbol Club Barcelona i ells són del Real Club Deportivo Español. Cadascú al seu lloc, no ?
Aquesta setmana hi ha hagut la final de la copa de la UEFA. Naturalment, com a català, desitjava que guanyés l'equip d'aquí, de Barcelona. Vaig vibrar amb el partit, vaig cridar els gols, i em vaig entristir amb la derrota. També vaig sentir una certa enveja de veure com els jugadors s'hi deiaven la pell, cosa que els del meu equip fa molt que no fan.
Ahir divendres, però, ja hi havia jugadors 'pericos' que deien que volien guanyar al Barça per a 'donar una alegria a la seva afecció'.
És ben sabut que ja no s'hi juguen res. El Barça s'està jugant la lliga.
Naturalment, no es tracta pas que es deixin guanyar. És el Barça qui té la obligació de fer el què ha de fer per a ser campió. I per a ser-ho, cal que sigui capaç de guanyar tots els partits que li queden. Però entre això i allò, hi ha un món.
Penso que aquesta actitud, tot i que ens pugui doldre, tot i que ens poguem sentir, en certa manera, traïts, no ha de fer qüestionar els sentiments i el posicionament que varem tenir a la final de la UEFA. Al contrari. Ens ha de reforçar en qui som i com som. Afortunadament, nosaltes som nosaltres i ells són ells. Nosaltres som del Futbol Club Barcelona i ells són del Real Club Deportivo Español. Cadascú al seu lloc, no ?
dissabte, 5 de maig del 2007
José María Lerdo
José Maria Lerdo se levantó tarde para ir a su "trabajo" de funcionario en Nuevos Ministerios. El día anterior había descubierto que su despertador estaba fabricado en la Zona Franca de Barcelona y decidió prescindir de él, optando por el del móvil, pero este era Siemens con Menú posible en catalán, así que pensó que le despertara Telefónica... pero recordó que el Director
era Catalán, así que rebuscó por casa un despertador chino, pero como no tenía batería y había olvidado que no usaba luz porque la controlaba la pérfida Gas Natural-La Caixa-El Tripartito Catalang, no le sirvió de nada enchufarlo a la corriente para cargarlo.
Tiritando de frío, pues no usaba calefacción por estar en manos de los catalanes, se dirigió al baño. Cuando estaba a punto de defecar descubrió que la taza era de la empresa catalana Roca por lo que optó por hacer sus necesidades en medio del pasillo. Iba a limpiarse sus partes, pero tuvo que desistir al comprobar que el envase del papel higiénico le advertía que había sido fabricado en Capellades (Barcelona).
No se duchó ya que le habían dicho que Aigües de Barcelona controlaba toda la distribución de aguas en España. Iba como mínimo a peinarse y perfumarse pero comprobó que sólo disponía de Colonias Puig. Irritado, con efluvios inquietantes en su cuerpo y sin limpiar fue a prepararse un café, pero advirtió que no podía porque tenía Cafés Pont y el agua era Font Vella. Así que se dispuso a tomar un Nescafé, pero... Nestle se fabrica en Catalunya... así que se dijo... pues tomaré un Colacao... pero, también desistió a ver que estaba hecho también en Catalunya...
Asqueado optó por vestirse prescindiendo de esa camisa que tanto le gusta fabricada en Igualada y de esos zapatos menorquines, que no son catalanes-catalanes pero también allí hablan catalán y hay que castigarlos. Se puso unas zapatillas deportivas... de mercadillo, ya que observó en la caja que sus favoritas Nike eran distribuidas por una empresa catalana y
salió a la calle de esta guisa, con su traje y su corbata, todo orgulloso y mal oliente.
Fue a buscar el coche pero recordó que tenía un Seat fabricado en Martorell y optó por coger el Metro: al parecer mucha gente estaba con lo de El Boicot ya que este estaba abarrotado. Ah tendríais que verlo, dando tumbos por el metro abarrotao por no tocar ni los barrotes ni los asientos fabricados en Sant Celoni... Que pena! Después de una larguíiiiiiiiisima jornada laboral
hablando de fútbol, toros, tías, catalanes y vascos con dos o tres cesantes, después de renegar de Fernando Alonso al enterarse que el Jefe del equipo técnico Renault era catalán... regresó a su casa notando que los hedores corporales subían por momentos. Por suerte en el trabajo tenían Agua Pascual y había podido echar un trago.
Se imponía visitar el súper: su compra tardó unas tres horas, después de haber repasado concienzudamente todas las etiquetas de los productos. No pudo quedarse ese chocolate que tanto le gustaba pues estaba hecho en Esplugues de Llobregat, ni con las patatas chips, ni con el fuet. Además de cargar con toda la compra a peso... al ver que el carrito estaba fabricado
en Terrassa. Observó que el guardia de seguridad no le perdía de vista a partir de la segunda hora.
Al día siguiente, hediendo como un gorrino fue a casa de su suegra para una celebración familiar. Esta se echó para atrás nada más olerlo. Daba asco!!! Él, en vez de Cava, había traído sidra barata como obsequio. Definitivamente, la suegra pensó que su hija se había equivocado de
hombre..."Ya se lo decía yo a mi Paquita, ese Manolo no te interesa".
Pero aun fue peor... cuando comenzó a tramitar el divorcio y a renegar de sus hijos, al recordar que su mujer se apellidaba de segundo... Milà... Al fin del día nuestro héroe ejpañó se metió en la cama, no sin antes tirar a la basura las sabanas y el edredón fabricados en Montornés, hambriento, asquerosamente sucio, con la boca rasposa y seca, y con una mala baba impresionante, pero orgulloso de ser un buen ejpañol como la copa de un pino.
Pero Nuestro Sr. Lerdo tiene un grave problema con la Justicia..., desde que se ha enterado que la bandera de España, es en origen la de la Marina Mercante Catalana, esta buscado por la policía... ya que bandera que ve, bandera que quema... en fin...
era Catalán, así que rebuscó por casa un despertador chino, pero como no tenía batería y había olvidado que no usaba luz porque la controlaba la pérfida Gas Natural-La Caixa-El Tripartito Catalang, no le sirvió de nada enchufarlo a la corriente para cargarlo.
Tiritando de frío, pues no usaba calefacción por estar en manos de los catalanes, se dirigió al baño. Cuando estaba a punto de defecar descubrió que la taza era de la empresa catalana Roca por lo que optó por hacer sus necesidades en medio del pasillo. Iba a limpiarse sus partes, pero tuvo que desistir al comprobar que el envase del papel higiénico le advertía que había sido fabricado en Capellades (Barcelona).
No se duchó ya que le habían dicho que Aigües de Barcelona controlaba toda la distribución de aguas en España. Iba como mínimo a peinarse y perfumarse pero comprobó que sólo disponía de Colonias Puig. Irritado, con efluvios inquietantes en su cuerpo y sin limpiar fue a prepararse un café, pero advirtió que no podía porque tenía Cafés Pont y el agua era Font Vella. Así que se dispuso a tomar un Nescafé, pero... Nestle se fabrica en Catalunya... así que se dijo... pues tomaré un Colacao... pero, también desistió a ver que estaba hecho también en Catalunya...
Asqueado optó por vestirse prescindiendo de esa camisa que tanto le gusta fabricada en Igualada y de esos zapatos menorquines, que no son catalanes-catalanes pero también allí hablan catalán y hay que castigarlos. Se puso unas zapatillas deportivas... de mercadillo, ya que observó en la caja que sus favoritas Nike eran distribuidas por una empresa catalana y
salió a la calle de esta guisa, con su traje y su corbata, todo orgulloso y mal oliente.
Fue a buscar el coche pero recordó que tenía un Seat fabricado en Martorell y optó por coger el Metro: al parecer mucha gente estaba con lo de El Boicot ya que este estaba abarrotado. Ah tendríais que verlo, dando tumbos por el metro abarrotao por no tocar ni los barrotes ni los asientos fabricados en Sant Celoni... Que pena! Después de una larguíiiiiiiiisima jornada laboral
hablando de fútbol, toros, tías, catalanes y vascos con dos o tres cesantes, después de renegar de Fernando Alonso al enterarse que el Jefe del equipo técnico Renault era catalán... regresó a su casa notando que los hedores corporales subían por momentos. Por suerte en el trabajo tenían Agua Pascual y había podido echar un trago.
Se imponía visitar el súper: su compra tardó unas tres horas, después de haber repasado concienzudamente todas las etiquetas de los productos. No pudo quedarse ese chocolate que tanto le gustaba pues estaba hecho en Esplugues de Llobregat, ni con las patatas chips, ni con el fuet. Además de cargar con toda la compra a peso... al ver que el carrito estaba fabricado
en Terrassa. Observó que el guardia de seguridad no le perdía de vista a partir de la segunda hora.
Al día siguiente, hediendo como un gorrino fue a casa de su suegra para una celebración familiar. Esta se echó para atrás nada más olerlo. Daba asco!!! Él, en vez de Cava, había traído sidra barata como obsequio. Definitivamente, la suegra pensó que su hija se había equivocado de
hombre..."Ya se lo decía yo a mi Paquita, ese Manolo no te interesa".
Pero aun fue peor... cuando comenzó a tramitar el divorcio y a renegar de sus hijos, al recordar que su mujer se apellidaba de segundo... Milà... Al fin del día nuestro héroe ejpañó se metió en la cama, no sin antes tirar a la basura las sabanas y el edredón fabricados en Montornés, hambriento, asquerosamente sucio, con la boca rasposa y seca, y con una mala baba impresionante, pero orgulloso de ser un buen ejpañol como la copa de un pino.
Pero Nuestro Sr. Lerdo tiene un grave problema con la Justicia..., desde que se ha enterado que la bandera de España, es en origen la de la Marina Mercante Catalana, esta buscado por la policía... ya que bandera que ve, bandera que quema... en fin...
divendres, 27 d’abril del 2007
Maragall i Estatut
Benvolgu@s,
Ahir, 25 d'abril, conmemoràvem els 300 anys de la derrota a la batalla d'Almansa, davant les tropes de l'infaust Felip V. Del 1707 al 1715, any en què va caure Mallorca, el nostre país va ser envaït per les tropes castellanes i va perdre la seva independència.
El Govern del PP del País Valencià, conmemora la efemèride intentant tancar repetidors de TV3. El seu sentit de la democràcia, del dret a la comunicació i a la llibertat d'expressió, i de la llibertat en general ha quedat, un cop més, ben clar: només el tenen els que pensen com ells; els altres, no.
Lamentablement, els catalans, anem de derrota en derrota. Aquests dies, el President Maragall ha reconegut la errada que suposa l'actual estatut de Catalunya. Algunes persones, de bona fe, em deien que no entenien com hi podia haver catalans que votarien no a l'Estatut, juntant el vot amb els anti-catalans del PP.
Bé. Espero que ara, els qui no ho van veure, vegin ben clar el què va passar:
- Zapatero: mentider i traïdor
- Mas: traïdor i pobre innocent. actuació partidista amb sentit d'estat espanyol, com sempre
- ERC: els únics amb dignitat, responsabilitat i sentit de país
- Estatut: la riota de tota Espanya (Guerra: nos hemos cepillado el estatuto catalán, etc...)
En relació a les declaracions, estrictament, penso que les fa des del ressentiment. I això no vol dir que no sigui, d'alguna manera, lloable que digui la veritat. El què trobo que no és lloable és que, en el moment en què ell era el President de Catalunya, no va tenir l'alçada de saber retirar l'Estatut a temps, tal com proposava ERC, sucumbint a les pressions que va rebre dels espanyolistes del PSOE (dins del qual es troba el PSC).
Ahir, 25 d'abril, conmemoràvem els 300 anys de la derrota a la batalla d'Almansa, davant les tropes de l'infaust Felip V. Del 1707 al 1715, any en què va caure Mallorca, el nostre país va ser envaït per les tropes castellanes i va perdre la seva independència.
El Govern del PP del País Valencià, conmemora la efemèride intentant tancar repetidors de TV3. El seu sentit de la democràcia, del dret a la comunicació i a la llibertat d'expressió, i de la llibertat en general ha quedat, un cop més, ben clar: només el tenen els que pensen com ells; els altres, no.
Lamentablement, els catalans, anem de derrota en derrota. Aquests dies, el President Maragall ha reconegut la errada que suposa l'actual estatut de Catalunya. Algunes persones, de bona fe, em deien que no entenien com hi podia haver catalans que votarien no a l'Estatut, juntant el vot amb els anti-catalans del PP.
Bé. Espero que ara, els qui no ho van veure, vegin ben clar el què va passar:
- Zapatero: mentider i traïdor
- Mas: traïdor i pobre innocent. actuació partidista amb sentit d'estat espanyol, com sempre
- ERC: els únics amb dignitat, responsabilitat i sentit de país
- Estatut: la riota de tota Espanya (Guerra: nos hemos cepillado el estatuto catalán, etc...)
En relació a les declaracions, estrictament, penso que les fa des del ressentiment. I això no vol dir que no sigui, d'alguna manera, lloable que digui la veritat. El què trobo que no és lloable és que, en el moment en què ell era el President de Catalunya, no va tenir l'alçada de saber retirar l'Estatut a temps, tal com proposava ERC, sucumbint a les pressions que va rebre dels espanyolistes del PSOE (dins del qual es troba el PSC).
dissabte, 14 d’abril del 2007
Riguem-nos-en
Benvolgu@s,
Us remeto un escrit del Ramon de Cardedeu. Impagable ! Naturalment, el subscric totalment.
=====
Dels feixistes ara en diuen nostàlgics; dels botiflers, pragmàtics; dels patriotes amb un mínim de realisme, radicals o bé romàntics; dels franquistes d'ara i d'abans, demòcrates, i dels demòcrates que defensen una nació diferent de l'espanyola, nacionalistes i, per tant, no demòcrates, per distinguir-los dels nacionalistes espanyols, que es diuen no nacionalistes; de l'arribisme sense escrúpols, se'n diu evolució política; de la repressió, Estat de dret, i de la contestació, intolerància. No és aquest un futur molt similar al que George Orwell perfilava ?
Per als qui ens entestem a no creure que tot va bé i, en canvi, estem convençuts que hi ha motius per revoltar-se, proposo un nou tipus de protesta (Martínez Alier en diu laugh-in, no sé si ja és un terme acceptat internacionalment), la qual, a més de divertida, deu trencar tots els esquemes de qui està acosutmat a imposar i a reprimir: quan vulguem rebentar algun acte d'una ministra botiflera o d'un vice-president europeu genocida, per exemple, apleguem una colla de gent que organitzi una bona riota, que es posi a riure descaradament. És probable que al final tots els assistents acabin fent el mateix, perquè poques coses hi ha que s'encomanni tant com el riure (i els badalls).
Us remeto un escrit del Ramon de Cardedeu. Impagable ! Naturalment, el subscric totalment.
=====
Dels feixistes ara en diuen nostàlgics; dels botiflers, pragmàtics; dels patriotes amb un mínim de realisme, radicals o bé romàntics; dels franquistes d'ara i d'abans, demòcrates, i dels demòcrates que defensen una nació diferent de l'espanyola, nacionalistes i, per tant, no demòcrates, per distinguir-los dels nacionalistes espanyols, que es diuen no nacionalistes; de l'arribisme sense escrúpols, se'n diu evolució política; de la repressió, Estat de dret, i de la contestació, intolerància. No és aquest un futur molt similar al que George Orwell perfilava ?
Per als qui ens entestem a no creure que tot va bé i, en canvi, estem convençuts que hi ha motius per revoltar-se, proposo un nou tipus de protesta (Martínez Alier en diu laugh-in, no sé si ja és un terme acceptat internacionalment), la qual, a més de divertida, deu trencar tots els esquemes de qui està acosutmat a imposar i a reprimir: quan vulguem rebentar algun acte d'una ministra botiflera o d'un vice-president europeu genocida, per exemple, apleguem una colla de gent que organitzi una bona riota, que es posi a riure descaradament. És probable que al final tots els assistents acabin fent el mateix, perquè poques coses hi ha que s'encomanni tant com el riure (i els badalls).
Telemadrid
Benvolgu@s,
Suposo que ja heu vist o sentit el tema del reportatge de Telemadrid. Per als que no:
http://www.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw
No ens ha d'estranyar, ja que només es tracta d'una agressió més, i ja en portem moltes moltes moltes. El què em segueix estranyant des de fa temps és la resposta que des d'aquí donem. No heu notat quin SILENCI !? On era el govern de Catalunya ? On era el Parlament ? On eren els partits polítics ? Tots ells són els nostres representants, no ?
Sincerament, jo m'esperava alguna cosa més. O millor dit, alguna cosa. Però res de res... M'imaginava algun dirigent (o alguns) fent el típic discurs de calçasses en els termes d'afanyar-se a desmentir les acusacions perquè la societat catalana és tolerant, integradora i el castellà no només no està perseguit, sinó que bla, bla, bla... El típic discurs del caganer català, que no para de justificar-se, suposo que per aquest sentiment etern d'inferioritat i submissió que tenim.
En un proper escrit que anomenaré ESPAÑOLES TODOS aprofundiré més sobre aquest punt, sobre la idea d'Espanya i sobre la llengua. Em fa molt de fàstic això de la 'lengua común'. No voldran dir la 'lengua impuesta' ? 'La lengua superior' ? Perquè el castellà no és la meva llengua, us ho puc assegurar. O sigui que, 'de común', res de res.
Però tornant al tema, penso que ja fa temps que ja n'hi a prou de baixar-nos les calces fins més avall dels tormells. Estic fart del seny català, quan seny significa renúncia i submissió. Penso que ja n'hi ha prou de deixar que ens trepitgin. Perquè no ens fotem el seny al cul d'una vegada i, per dignitat, ens fem respectar ?
I per això, per que ens respectin, proposo el següent pla d'acció estratègic:
1.- BOICOT ALS PRODUCTES CATALANS
Sí. Ho heu llegit bé. Aquells, sense saber-ho, tenien raó. Però no a tots ! Només als que s'ho mereixin ! Els què ja heu llegit alguns escrits meus sabeu que sóc partidari, més que de buscar culpables a fora, de buscar-los primer a dins de Catalunya. I un col·lectiu absolutament culpable del què passa és el que agrupa a diversos grups de poder que tots tenim al cap, oi ? .. Tots ells culpables de menystenir repetida i clarament els interessos de Catalunya, de diferents maneres, fent passar per sobre els interessos de Catalunya, els seus privats i egoïstes. Només es mullen, com pel tema aeroport, per exemple, quan els toquen directament la butxaca. Si no, tot els va bé.
2.- EXIGÈNCIA D'ACCIÓ ALS PARTITS
És clara la submissió dels partits polítics als poders econòmics. Aquests darrers són els que els paguen les campanyes i els financien a canvi que després tots se'ls faci a mida. Aquí en teniu una mostra. És una frase d'Unió:
"L’empresariat català necessita un govern estable i que doni confiança i CiU és l'única força política que pot garantir-ho 16/10/2006"
Podrien preguntar-se quin govern necessita Catalunya, no ? Però clar, ells tenen sentit d'estat... d'estat espanyol. Catalunya se'ls queda petita...
Un cop el partit català majoritari (CiU) deixi de ser-ho, i/o estigui alliberat de les seves grans càrregues fàctico-econòmiques, tindrem via lliure per exigir als notres partits i dur a terme la necessària i urgent renovació de la classe política catalana. Aquesta classe política actual que, amb algunes honroses però lamentablement poc significatives excepcions, fa temps que ha renunciat a qualsevol cosa que no sigui l' "anar fent" i "fer bullir l'olla". Cal foc nou per a treure el nostre país del pou, dins del qual seguim en caiguda lliure.
No obstant, em temo que la única esperança estigui en la societat civil catalana. Si aquesta no lidera la defensa dels interessos de Catalunya, i no ho fa ben aviat, ho tenim cada vegada més magre. I cal que ho fassi de manera no només ferma, sinó estratègica. Com podreu entendre, qualsevol intent en aquest sentit serà ràpidament desmobilitzat, desactivat. Fixeu-vos sinó on és ara la Plataforma pel dret a decidir ? És obvi que ja se li han tirat a sobre voltors de tota mena, tant des dels poders fàctics com des de la classe política.
Quina MERDA tot plegat, oi ?
Suposo que ja heu vist o sentit el tema del reportatge de Telemadrid. Per als que no:
http://www.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw
No ens ha d'estranyar, ja que només es tracta d'una agressió més, i ja en portem moltes moltes moltes. El què em segueix estranyant des de fa temps és la resposta que des d'aquí donem. No heu notat quin SILENCI !? On era el govern de Catalunya ? On era el Parlament ? On eren els partits polítics ? Tots ells són els nostres representants, no ?
Sincerament, jo m'esperava alguna cosa més. O millor dit, alguna cosa. Però res de res... M'imaginava algun dirigent (o alguns) fent el típic discurs de calçasses en els termes d'afanyar-se a desmentir les acusacions perquè la societat catalana és tolerant, integradora i el castellà no només no està perseguit, sinó que bla, bla, bla... El típic discurs del caganer català, que no para de justificar-se, suposo que per aquest sentiment etern d'inferioritat i submissió que tenim.
En un proper escrit que anomenaré ESPAÑOLES TODOS aprofundiré més sobre aquest punt, sobre la idea d'Espanya i sobre la llengua. Em fa molt de fàstic això de la 'lengua común'. No voldran dir la 'lengua impuesta' ? 'La lengua superior' ? Perquè el castellà no és la meva llengua, us ho puc assegurar. O sigui que, 'de común', res de res.
Però tornant al tema, penso que ja fa temps que ja n'hi a prou de baixar-nos les calces fins més avall dels tormells. Estic fart del seny català, quan seny significa renúncia i submissió. Penso que ja n'hi ha prou de deixar que ens trepitgin. Perquè no ens fotem el seny al cul d'una vegada i, per dignitat, ens fem respectar ?
I per això, per que ens respectin, proposo el següent pla d'acció estratègic:
1.- BOICOT ALS PRODUCTES CATALANS
Sí. Ho heu llegit bé. Aquells, sense saber-ho, tenien raó. Però no a tots ! Només als que s'ho mereixin ! Els què ja heu llegit alguns escrits meus sabeu que sóc partidari, més que de buscar culpables a fora, de buscar-los primer a dins de Catalunya. I un col·lectiu absolutament culpable del què passa és el que agrupa a diversos grups de poder que tots tenim al cap, oi ? .. Tots ells culpables de menystenir repetida i clarament els interessos de Catalunya, de diferents maneres, fent passar per sobre els interessos de Catalunya, els seus privats i egoïstes. Només es mullen, com pel tema aeroport, per exemple, quan els toquen directament la butxaca. Si no, tot els va bé.
2.- EXIGÈNCIA D'ACCIÓ ALS PARTITS
És clara la submissió dels partits polítics als poders econòmics. Aquests darrers són els que els paguen les campanyes i els financien a canvi que després tots se'ls faci a mida. Aquí en teniu una mostra. És una frase d'Unió:
"L’empresariat català necessita un govern estable i que doni confiança i CiU és l'única força política que pot garantir-ho 16/10/2006"
Podrien preguntar-se quin govern necessita Catalunya, no ? Però clar, ells tenen sentit d'estat... d'estat espanyol. Catalunya se'ls queda petita...
Un cop el partit català majoritari (CiU) deixi de ser-ho, i/o estigui alliberat de les seves grans càrregues fàctico-econòmiques, tindrem via lliure per exigir als notres partits i dur a terme la necessària i urgent renovació de la classe política catalana. Aquesta classe política actual que, amb algunes honroses però lamentablement poc significatives excepcions, fa temps que ha renunciat a qualsevol cosa que no sigui l' "anar fent" i "fer bullir l'olla". Cal foc nou per a treure el nostre país del pou, dins del qual seguim en caiguda lliure.
No obstant, em temo que la única esperança estigui en la societat civil catalana. Si aquesta no lidera la defensa dels interessos de Catalunya, i no ho fa ben aviat, ho tenim cada vegada més magre. I cal que ho fassi de manera no només ferma, sinó estratègica. Com podreu entendre, qualsevol intent en aquest sentit serà ràpidament desmobilitzat, desactivat. Fixeu-vos sinó on és ara la Plataforma pel dret a decidir ? És obvi que ja se li han tirat a sobre voltors de tota mena, tant des dels poders fàctics com des de la classe política.
Quina MERDA tot plegat, oi ?
14 d'abril, dia de la República
Avui és 14 d'abril, dia de la República. Cal no oblidar que la República continua essent l'organització político administrativa legítima de l'estat espanyol, abolida per un cop d'estat militar, i encara no restaurada. Esperem que per poc de temps més.
L'únic partit declarat obertament republicà, avui en dia, a Catalunya, és Esquerra Republicana de Catalunya. L'únic partit capaç de plantar cara, ni que sigui mínimanent, a tots els poders fàctics, i a la resta de partits, dimitits de les seves responsabilitats en aquest sentit.
Paradoxalment, rebo algunes opinions de persones 'defraudades' d'ERC. Bàsicament per dos temes, suposo: per haver fet president de Catalunya, per dues vegades consecutives, a persones del PSOE, Maragall i Montilla, i per unes espectatives (ves a saber quines eren) que sembla que no s'han acomplert.
Trobo estrany, per a no dir, escandalós, que se li demanin a ERC coses que ni s'han demanat a CiU durant 23 anys, ni es demanen actualment a cap altre partit. ERC només té 21 escons. El dia que en tingui 58, esperem que ben aviat, jo seré el primer a demanar explicacions, si les espectatives de país que tenim, no s'acompleixen.
Malauradament, la tasca, admirable i patriòtica, que està fent ERC a l'administració, no té ressò mediàtic. Perquè ? Només cal que us hi pareu a pensar un moment... On voleu que apareguin les mesures socials i catalanistes impulsades per ERC ? A La Vanguardia ? A El Periódico ? A l'Avui ? A La Razón ?
Companys i companyes d'ERC: no defalliu ! I, SOBRETOT, sigueu dignes de Catalunya.
L'únic partit declarat obertament republicà, avui en dia, a Catalunya, és Esquerra Republicana de Catalunya. L'únic partit capaç de plantar cara, ni que sigui mínimanent, a tots els poders fàctics, i a la resta de partits, dimitits de les seves responsabilitats en aquest sentit.
Paradoxalment, rebo algunes opinions de persones 'defraudades' d'ERC. Bàsicament per dos temes, suposo: per haver fet president de Catalunya, per dues vegades consecutives, a persones del PSOE, Maragall i Montilla, i per unes espectatives (ves a saber quines eren) que sembla que no s'han acomplert.
Trobo estrany, per a no dir, escandalós, que se li demanin a ERC coses que ni s'han demanat a CiU durant 23 anys, ni es demanen actualment a cap altre partit. ERC només té 21 escons. El dia que en tingui 58, esperem que ben aviat, jo seré el primer a demanar explicacions, si les espectatives de país que tenim, no s'acompleixen.
Malauradament, la tasca, admirable i patriòtica, que està fent ERC a l'administració, no té ressò mediàtic. Perquè ? Només cal que us hi pareu a pensar un moment... On voleu que apareguin les mesures socials i catalanistes impulsades per ERC ? A La Vanguardia ? A El Periódico ? A l'Avui ? A La Razón ?
Companys i companyes d'ERC: no defalliu ! I, SOBRETOT, sigueu dignes de Catalunya.
diumenge, 1 d’abril del 2007
Vidal-Quadras
Benvolgu@s,
Us vull fer partíceps d'un gran poema del senyor Salvador Oliva, gran poeta i traductor català. Va dedicada al Vidal-Quadras, tot i que és extensible a molta més gent, lamentablement.
Ja fa temps que el senyor Oliva el va escriure, però crec que, malauradament, segueix d'actualitat i molt vigent. Ací el teniu:
PATATES CALENTES
Salvador Oliva
Vidal-Quadras, Vidal-Quadras,
del PP el més eixerit,
el projecte que ens enquadres,
fa pudor de resclosit.
Tens una veu de tortura,
no tan sols pel seu rogall,
sinó també per la impura
semàntica del teu quall.
Estàs ple d'inversemblança,
per això no entens mai res.
Un consell: ves-te'n a França
i exerceix d'anti-francès.
La teva idea d'Espanya
té un matís enyoradís
i un biaix de la campanya
del 1936.
Si vols vots, bé cal que amaguis
el teu menyspreu al país;
si vols poder, no sotraguis
la gent que vol ser feliç.
i es pregunta cada dia,
lluny de la cort i el fru-fru:
"Qui té més hipocresia,
en Trias de Bes o tu?"
Cal, però, fer-te justícia:
tu ets pur i ell l'aliè;
ell té molta més malícia,
però tu més mala fe.
No sigueu tan papanates.
Si no us comporteu com cal
no us votaran ni les rates,
perquè farieu patates
més calentes que els del GAL.
Us vull fer partíceps d'un gran poema del senyor Salvador Oliva, gran poeta i traductor català. Va dedicada al Vidal-Quadras, tot i que és extensible a molta més gent, lamentablement.
Ja fa temps que el senyor Oliva el va escriure, però crec que, malauradament, segueix d'actualitat i molt vigent. Ací el teniu:
PATATES CALENTES
Salvador Oliva
Vidal-Quadras, Vidal-Quadras,
del PP el més eixerit,
el projecte que ens enquadres,
fa pudor de resclosit.
Tens una veu de tortura,
no tan sols pel seu rogall,
sinó també per la impura
semàntica del teu quall.
Estàs ple d'inversemblança,
per això no entens mai res.
Un consell: ves-te'n a França
i exerceix d'anti-francès.
La teva idea d'Espanya
té un matís enyoradís
i un biaix de la campanya
del 1936.
Si vols vots, bé cal que amaguis
el teu menyspreu al país;
si vols poder, no sotraguis
la gent que vol ser feliç.
i es pregunta cada dia,
lluny de la cort i el fru-fru:
"Qui té més hipocresia,
en Trias de Bes o tu?"
Cal, però, fer-te justícia:
tu ets pur i ell l'aliè;
ell té molta més malícia,
però tu més mala fe.
No sigueu tan papanates.
Si no us comporteu com cal
no us votaran ni les rates,
perquè farieu patates
més calentes que els del GAL.
dissabte, 31 de març del 2007
Castell de Montjuïc (Barcelona)
Benvolgu@s,
Vull fer-vos partíceps d'un correu que m'ha enviat un amic, que considero molt apropiat, assenyat i oportú. Aquí el teniu:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2334533
Com a persona conciliadora que sóc, proposo solemnement desmuntar el castell pedra a pedra i, una per una, amb suavitat i "talante", anar-les introduint pels excelentíssims culs del Zapatero i l'Alonso. La bandera i les antenes serien pel fill de puta del Bono.
Vull fer-vos partíceps d'un correu que m'ha enviat un amic, que considero molt apropiat, assenyat i oportú. Aquí el teniu:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2334533
Com a persona conciliadora que sóc, proposo solemnement desmuntar el castell pedra a pedra i, una per una, amb suavitat i "talante", anar-les introduint pels excelentíssims culs del Zapatero i l'Alonso. La bandera i les antenes serien pel fill de puta del Bono.
L'enemic a casa
Unes reflexions que m'envia un amic...
A veure si sabeu respondre a unes senzilles preguntes:
1. Quin és el partit que ha pactat amb un partit espanyol, que a més de ser
espanyol és enemic acèrrim dels catalans i de la seva cultura. Que li
agradaria fer "tabla rasa" de Catalunya, com deia el Carrero Blanco?
2. Quin és l'unic partit català (o que es diuen catalans i s'omplen la
boca de Catalunya), que tornaria a pactar amb un partit que té
per finalitat eliminar el catalanisme, la llengua i si fos possible unificar
les Espanyes Una, Grande y Libre? Sembla que ara volen tornar a pactar-hi a l'Ajuntament de Barcelona...
3.Quin és el partit que ha estat més de vint anys i no ha fet absolutament
res pel progrés de Catalunya. És més, ara Barcelona està econòmicament
bastant per sota de Madrid.
4. Quin és el partit que s'ha venut un Estatut que va sortir del Parlament
amb el 95% dels vots a favor?
5. Quin és el partit que s'omple la boca de Catalunya i només l'interessa
la virolla?
6. Quin és el partit amb el que prefereixen pactar els partits de Madrid
perquè són "los catalanes moderados. Con estos no hay ningún miedo"?
No hi ha res pitjor que tenir l'enemic dins. Com podem anar bé així?
A veure si sabeu respondre a unes senzilles preguntes:
1. Quin és el partit que ha pactat amb un partit espanyol, que a més de ser
espanyol és enemic acèrrim dels catalans i de la seva cultura. Que li
agradaria fer "tabla rasa" de Catalunya, com deia el Carrero Blanco?
2. Quin és l'unic partit català (o que es diuen catalans i s'omplen la
boca de Catalunya), que tornaria a pactar amb un partit que té
per finalitat eliminar el catalanisme, la llengua i si fos possible unificar
les Espanyes Una, Grande y Libre? Sembla que ara volen tornar a pactar-hi a l'Ajuntament de Barcelona...
3.Quin és el partit que ha estat més de vint anys i no ha fet absolutament
res pel progrés de Catalunya. És més, ara Barcelona està econòmicament
bastant per sota de Madrid.
4. Quin és el partit que s'ha venut un Estatut que va sortir del Parlament
amb el 95% dels vots a favor?
5. Quin és el partit que s'omple la boca de Catalunya i només l'interessa
la virolla?
6. Quin és el partit amb el que prefereixen pactar els partits de Madrid
perquè són "los catalanes moderados. Con estos no hay ningún miedo"?
No hi ha res pitjor que tenir l'enemic dins. Com podem anar bé així?
dilluns, 15 de gener del 2007
La democràcia segrestada
Em venen al cap un munt d'idees, totes elles, però, en un mateix sentit: vivim en un sistema político-econòmic que és una MERDA. No hi ha per on agafar-lo.
PRIMERA MERDA: les associacions equatorianes
Em sembla pervers que es mobilitzin les associacions equatorianes per la mort de dos equatorians. El fet de la mort d'algú passa per sobre de qualsevol condició administrativa i/o nacional que puguin tenir les persones afectades ja que, abans de res, abans que equatorians, són persones. I aquest fet ens afecta a tots per igual. És una qüestió de fons, de principis, i no de nacionalitats. La vida humana ha de ser inqüestionable. S'haguéssin manifestat aquestes associacions equatorianes si les víctimes haguéssin estat del Perú o de Xile, o de qualsevol altre país ? Lamentablement, amb tota seguretat, no. Es van manifestar les associacions xilenes o peruanes ?
SEGONA MERDA: els atemptats de Barajas
Segurament encara recordareu els atemptats d'Al-Qaeda als trens de Madrid. Realment horrorós. Una organització terrorista posa bombes a trens plens de persones absolutament innocents amb un únic objectiu: matar persones.
Entre les víctimes hi havia també immigrants. Recordeu alguna associació d'immigrants que, com a tal, sortís al pas i es manifestés contra els atemptats ?
L'atemptat d'ETA, sense tenir per objectiu matar ningú, sí que ha mobilitzat les forces polítiques i algunes de socials d'una manera ben diferent. I la raó és ben senzilla: si el primer atemptat, molt més mortífer, sanguinari i despiatat no posava en qüestió l'Estat; ETA sí que ho fa. Aquí està el problema i la gran diferència.
ETA ha mantingut la treva durant 9 mesos. 9 mesos sense fer cap mena d'acció. Què ha fet el govern: endurir la lluita anti-terrorista, no apropar ni un sol pres (aspecte que és un tema estrictament de drets humans), perseguir a De Juana per un article, continuar amb les detencions... Aquesta ha estat la resposta per part de l'Estat a la treva d'ETA: ni un mínim gest de res. A tots els pallassets que van a les manifes a demanar que ETA deixi de matar, se'ls podria dir que, ja que hi van, haurien també d'exigir als agents polítics que actuin i que solucionin aquest problema d'una vegada. Per què si la independència d'Euskadi o de Catalunya no val una vida humana, que no la val, la unitat d'Espanya tampoc, no ? O és que per algú sí ?
TERCERA MERDA: els partits polítics
Lamentablement, els ciutadans estem cada vegada més sols dins d'aquest sistema de merda en què vivim. La distància entre els partits polítics, en principi, els representants de la ciutadania, i els ciutadans no fa res més que augmentar. Sembla com si alguns hagin muntat el 'xiringuito' per a viure del 'cuento' a compte de tots. I per a fer això, han segrestat la democràcia. Els ciutadans només podem votar unes llistes tancades de persones, les quals són escollides per unes elits, d'una, dues o tres persones, que són les que controlen el partit. Com: comprant lleialtats. Actualment, als partits polítics no es recompensa la vàlua, sinó la fidelitat. Els aparells tenen persones a sou, professionals de la política, que viuen d'això, i que deuen fidelitat a qui els paga, és a dir, a l'aparell. Amén a tot. En resum,la democràcia actual es redueix a la voluntat d'unes quantes persones, que són les que controlen els aparells dels partits polítics.
Cal trencar amb tot això. Cal fer el què sigui per a que els senyors i senyores diputades no puguin, per exemple, fer una llei a mida per a que, amb només 1 legislatura, puguin tenir dret al 100% del sou a la seva jubilació. Cal fer el què sigui per a que els partits polítics hagin de presentar llistes obertes. D'aquesta manera, el Parlament sí que reflectirà exactament la voluntat del poble. Perquè jo no puc votar el Carod, el Puigcercós, la Simó, però també la Tura i el Joan Herrera ? No ens podem permetre el luxe de prescindir de bons gestors.
EPÍLEG
Però l'esperança no està perduda. Esperem que els líders que actualment ja estan treballant per un món més just, més solidari, més lliure, més democràtic, on tothom hi pugui viure, se'n surtin. Una de les claus és, clarament, acabar amb aquesta societat anarco-liberal. És cosa de tots.
PRIMERA MERDA: les associacions equatorianes
Em sembla pervers que es mobilitzin les associacions equatorianes per la mort de dos equatorians. El fet de la mort d'algú passa per sobre de qualsevol condició administrativa i/o nacional que puguin tenir les persones afectades ja que, abans de res, abans que equatorians, són persones. I aquest fet ens afecta a tots per igual. És una qüestió de fons, de principis, i no de nacionalitats. La vida humana ha de ser inqüestionable. S'haguéssin manifestat aquestes associacions equatorianes si les víctimes haguéssin estat del Perú o de Xile, o de qualsevol altre país ? Lamentablement, amb tota seguretat, no. Es van manifestar les associacions xilenes o peruanes ?
SEGONA MERDA: els atemptats de Barajas
Segurament encara recordareu els atemptats d'Al-Qaeda als trens de Madrid. Realment horrorós. Una organització terrorista posa bombes a trens plens de persones absolutament innocents amb un únic objectiu: matar persones.
Entre les víctimes hi havia també immigrants. Recordeu alguna associació d'immigrants que, com a tal, sortís al pas i es manifestés contra els atemptats ?
L'atemptat d'ETA, sense tenir per objectiu matar ningú, sí que ha mobilitzat les forces polítiques i algunes de socials d'una manera ben diferent. I la raó és ben senzilla: si el primer atemptat, molt més mortífer, sanguinari i despiatat no posava en qüestió l'Estat; ETA sí que ho fa. Aquí està el problema i la gran diferència.
ETA ha mantingut la treva durant 9 mesos. 9 mesos sense fer cap mena d'acció. Què ha fet el govern: endurir la lluita anti-terrorista, no apropar ni un sol pres (aspecte que és un tema estrictament de drets humans), perseguir a De Juana per un article, continuar amb les detencions... Aquesta ha estat la resposta per part de l'Estat a la treva d'ETA: ni un mínim gest de res. A tots els pallassets que van a les manifes a demanar que ETA deixi de matar, se'ls podria dir que, ja que hi van, haurien també d'exigir als agents polítics que actuin i que solucionin aquest problema d'una vegada. Per què si la independència d'Euskadi o de Catalunya no val una vida humana, que no la val, la unitat d'Espanya tampoc, no ? O és que per algú sí ?
TERCERA MERDA: els partits polítics
Lamentablement, els ciutadans estem cada vegada més sols dins d'aquest sistema de merda en què vivim. La distància entre els partits polítics, en principi, els representants de la ciutadania, i els ciutadans no fa res més que augmentar. Sembla com si alguns hagin muntat el 'xiringuito' per a viure del 'cuento' a compte de tots. I per a fer això, han segrestat la democràcia. Els ciutadans només podem votar unes llistes tancades de persones, les quals són escollides per unes elits, d'una, dues o tres persones, que són les que controlen el partit. Com: comprant lleialtats. Actualment, als partits polítics no es recompensa la vàlua, sinó la fidelitat. Els aparells tenen persones a sou, professionals de la política, que viuen d'això, i que deuen fidelitat a qui els paga, és a dir, a l'aparell. Amén a tot. En resum,la democràcia actual es redueix a la voluntat d'unes quantes persones, que són les que controlen els aparells dels partits polítics.
Cal trencar amb tot això. Cal fer el què sigui per a que els senyors i senyores diputades no puguin, per exemple, fer una llei a mida per a que, amb només 1 legislatura, puguin tenir dret al 100% del sou a la seva jubilació. Cal fer el què sigui per a que els partits polítics hagin de presentar llistes obertes. D'aquesta manera, el Parlament sí que reflectirà exactament la voluntat del poble. Perquè jo no puc votar el Carod, el Puigcercós, la Simó, però també la Tura i el Joan Herrera ? No ens podem permetre el luxe de prescindir de bons gestors.
EPÍLEG
Però l'esperança no està perduda. Esperem que els líders que actualment ja estan treballant per un món més just, més solidari, més lliure, més democràtic, on tothom hi pugui viure, se'n surtin. Una de les claus és, clarament, acabar amb aquesta societat anarco-liberal. És cosa de tots.
diumenge, 14 de gener del 2007
We all breathe the same air
"So, let us not be blind to our differences - But let us also direct attention to our common interests and to the means by which those differences can be resolved. And if we cannot end now our differences, at least we can help make the world safe for diversity. For, in the final analysis, our most basic common link is that we all inhabit this small planet. We all breathe the same air. We all cherish our children's future. And we are all mortal."
Això que acabeu de llegir forma part d'un discurs que el President dels Estats Units, JF Kennedy, fa fer el 10 de juny de l'any 1963 (!!!). Era el temps de la guerra freda, dels missils de Cuba (Thirteen Days, no us la perdeu !!), i ja hi havia gent que buscava la Pau i l'enteniment entre les persones i els pobles. Desgràciadament, també n'hi havia d'altres que només buscaven l'enfrontament i la guerra. Us ve al cap algú (o alguns) així ? A mi sí.
Ha passat molt de temps des d'aleshores i, on som ? En un país on es tanquen diaris, on es prohibeixen partits polítics, on es vulneren drets humans, on es demanen 12 anys de presó per escriure un article, on violar una dona surt més barat que cremar un caixer automàtic.
No trobeu que ja n'hi ha prou de maniobres polítiques, de demagògies, de manipulacions, d'enganys i de mentides ?
Calen compromisos, fets concrets i, sobretot, menys xerrameca i més voluntat política.
Això que acabeu de llegir forma part d'un discurs que el President dels Estats Units, JF Kennedy, fa fer el 10 de juny de l'any 1963 (!!!). Era el temps de la guerra freda, dels missils de Cuba (Thirteen Days, no us la perdeu !!), i ja hi havia gent que buscava la Pau i l'enteniment entre les persones i els pobles. Desgràciadament, també n'hi havia d'altres que només buscaven l'enfrontament i la guerra. Us ve al cap algú (o alguns) així ? A mi sí.
Ha passat molt de temps des d'aleshores i, on som ? En un país on es tanquen diaris, on es prohibeixen partits polítics, on es vulneren drets humans, on es demanen 12 anys de presó per escriure un article, on violar una dona surt més barat que cremar un caixer automàtic.
No trobeu que ja n'hi ha prou de maniobres polítiques, de demagògies, de manipulacions, d'enganys i de mentides ?
Calen compromisos, fets concrets i, sobretot, menys xerrameca i més voluntat política.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)