ajpañó

S'ha consumat el desastre. El Barça no ha guanyat l'Ajpañó. Alguns ho veuran com un tema de rivalitat. Jo no ho veig així. Per a mi és un tema de primes i de profund rebuig al què és català.

Primes: és obvi que l'ajpañó estava primat. Pel Sevilla i pel Madrid. Segur. Res a dir sobre això, però. Les primes, si són per guanyar, no s'hi pot dir res.
Rebuig: és obvi també que el Barça representa la catalanitat, en el sentit més obert de la paraula. Davant d'això, l'Ajpañó representa l'espanyolitat excloent. Excloent de qualsevol diferència lingüística, cultural i ideològica. Només els falta que fitxin el Salva Ballesta. S'hi escauria molt en aquest club.

Dit tot això, ha arribat l'hora de prendre mesures. El Barça ha de posar punt final i obrir un nou projecte. No es tracta d'haver perdut, sinó de com s'ha perdut la lliga. Són innombrables els partits que s'han perdut d'una manera inadmissible. Ahir dissabte, el partit va ser el resum de la temporada: un desastre.

Però tornant a l'ajpañó, un parell de comentaris per tancar el tema:
- la essència d'aquest club es fonamenta en l'anti-barcelonisme i, per tant, l'anti-catalanisme. Si treiessim les persones de debò de l'Espanyol, que em mereixen tots els respectes, només en quedarien 1000 o 1500. L'Espanyol no seria l'Ajpañó, sinó que seria com l'Europa o el Sant Andreu. La prova és clara: als darrers dies, directius i jugadors han fet declaracions barroeres del tipus 'guanyar el Barça per a donar una alegria a l'afecció'. Recordeu, l'any passat, algun directiu o jugador del Barça que fes declaracions en el sentit d'enviar-los a segona per a donar una alegria a l'afecció ? És clar que no.
- ja arribarà el dia en que el Barça tornarà a tenir la oportunitat d'enviar-los a segona, i potser per sempre. Vist el què s'ha vist, a ells no els haurà d'estranyar que sigui així, no ?

Lamentablement, és clar que l'Ajpañó és el tret diferencial dins del tret diferencial català. Són la representació del nacionalisme espanyol més agressiu i excloient a Catalunya. Ells sabran. Potser només és qüestió de mercat. Però veient alguns jugadors i directius, sembla una qüestió molt més militant i de fons. En qualsevol cas, estic molt content que ells siguin ells i que nosaltres siguem nosaltres.