Vull ser espanyol. Sí, sí. Això mateix. Ho heu llegit bé. El problema és que no em deixen. Recordareu de ben seguir a genteta com Fernández Díaz o l'inefable i camaleònic Piqué, utilitzar l'expressió 'donar carnets de catalanitat'. Doncs bé, ells ho fan, però d'espanyolitat. A Espanya, només poden ser espanyols els castellans. Els catalans no podem ser espanyols des de la nostra catalanitat. Només ho podem ser renunciant a la nostra identitat, sotmetent-nos política, lingüística i culturalment als poders polítics, administratius i militars castellans. I així encara, ens diuen 'polacos'.
Castella i Extremadura han usurpat la condició d'espanyolitat. Perquè, per exemple, a Eurovisión no hi pot anar una cançó catalana en representació d'Espanya ? El català no és també una llengua espanyola ? Perquè si no, aleshores què és ? I si el català és una llengua espanyola, els catalans també sóm espanyols, no ? O no ? Perquè si no, demano, suplico que urgentment ens ho diguin. Però que d'una vegada per totes tanquem aquest tema. Si som espanyols, ho hem de ser com nosaltres entenem la espanyolitat, no com ells volen que ho siguem. I si això no pot ser, doncs adéu siau, per sempre !!
Només un darrer element de reflexió: hi ha catalans que són francesos... Aleshores en què quedem: som espanyols o francesos ? O alguns som espanyols i els altres francesos ? Què complicat, no ? Que us sembla que siguem catalans i prou ? Més fàcil, oi ?
Us recomano el llibre de Xesús Miguel de Toro Santos, "Españois todos: As cartas sobre a mesa":
http://es.wikipedia.org/wiki/Suso_de_Toro
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada