Cutres

És ben clar que el projecte (imposat) de Catalunya dins de l'estat espanyol és més que esgotat. Els darrers exemples:
Renfe-rodalies: avaries, retards constants, viatgers atrapats dins de túnels i tota mena de trifulgues i entrebancs.
Aeroport: maletes que es perden, cintes transportadores que s'avarien, manca de personal, retards en els vols.
Electricitat: impressionant apagada a Barcelona. Quin ridícul espantós de la Barcelona olímpica i europea !
Autopistes col·lapsades: cua de 67 kilòmetres.
Això no passa a una república 'bananera' de l'Àfrica, no.. Això som nosaltres ! Això és Catalunya !! Quina vergonya, no ?

ENCARA NO EN TENIM PROU !!!!????

Malauradament però, un cop més, el principal problema som nosaltres. Encara hi ha catalanets que creuen que aquest 'projecte' (per dir-ho d'alguna manera) és viable. Catalanets que es dediquen a donar la mà al mentider Zapatero i que diuen sí a un estatut de MERDA que no serveix per res. Catalanets que juguen el joc a Madrid i a Espanya per treure'n un profit personal i particular.
Tant se val qui governi a Espanya. Tant per part dels uns com dels altres tindrem el mateix tracte: munyiran la vaca sense donar-li menjar.
El més trist és que res ni ningú ens aturaria si tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, independentment del seu origen, tinguéssim tot això ben clar i diguéssim prou a l'espoli que estem patint. Som cutres i tenim el país que ens mereixem. Però permeteu-me que no vulgui prendre part en tot això. Jo no vull ser cutre. La única opció que ens queda per a sobreviure, tant a nivell econòmic com identitari, és la independència. I si algú té alguna opció millor, que si li plau, me la digui, que l'adoptaré ben gustosament.