Arzalluz - Diàleg amb Madrid

L'expresident del Partit Nacionalista Basc Xabier Arzalluz es mostra plenament satisfet que Josu Jon Imaz hagi desestimat revalidar el càrrec de president de l'EBB.

Arzalluz recorda que el primer que va pensar quan Imaz va fer la seva proposta de "captivar Espanya" va ser que es tractava d'un "disbarat". "Com a independentista, ja fa molts anys que vaig renunciar a qualsevol diàleg amb Madrid", va sincerar-se, apel·lant al símil que, si el corrent d'un riu és molt fort, qui no rema a contracorrent amb totes les seves forces, de seguida és absorbit per la força de l'aigua. Arzalluz, doncs, es mostra partidari de la "confrontació" quan l'oponent fa temps que només aposta per aquesta via. Així de contundent va expressar-se dijous a Reus, en una conferència organitzada per la Fundació Catmón.

Arzalluz -que dubta en qualificar el règim polític espanyol com una "democràcia a la turca" pel pes que l'exèrcit encara té en les decisions fonamentals- veu clarament que l'independentisme, tant basc com català, "està més fort que durant la República o el franquisme". Retòricament, es pregunta: "Si Franco no ens va laminar, què farà ara l'Estat? L'exèrcit no veu que no té les eines per fer front a un problema polític?". Així, es permet elucubrar sobre un hipotètic escenari futur, en què l'exèrcit o la Guàrdia Civil espanyols arribin a detenir el lehendakari Ibarretxe: "Jo estaré encantat, perquè serà una provocació per a un poble. El dia que vinguin amb les armes, hauran perdut". De la mateixa manera, recrimina a ETA que no s'adoni que, actualment, "la pistola és el vot" i, si realment vol lluitar per la independència d'Euskadi, ha d'abandonar la lluita armada.

Arzalluz se serveix del dret internacional per justificar el dret d'autodeterminació del poble basc, citant Iugoslàvia, que el llavors ministre de defensa espanyol Narcís Serra qualificava d'intocable, perquè si desapareixia la federació bàltica, a darrere hi podria anar la URSS, provocant una crisi mundial. Però quan Eslovènia es va independitzar, "González va acceptar el seu dret d'autodeterminació", un dret que, al mateix temps, negava i nega als Països Catalans i Euskadi. Alhora, Arzalluz recorda que Helmut Kohl també afirmava que les dues Alemanyes no es van reunificar pas gràcies als EUA o a Europa, sinó que "va ser el fruit del dret d'autodeterminació dels propis alemanys".