Tibet

Al 1949, la República Popular de la Xina va envair un pais veí: el Tibet. El Tibet era i és un país de pau. Ja aleshores, el seu exèrcit era molt reduït i feble. El Tibet té un grandíssim patrimoni cultural, sobretot a nivell religiós i linguístic. Patrimoni, tot ell, que és a punt de desaparèixer.

Des de la invasió, la Xina està practicant un barroer genocidi polític i cultural. La manera: la de sempre. Prohibició dels costums autòctons i desembarcament de colons xinesos al territori. Actualment ja, la població tibetana només representa el 25% del total, al Tibet.

Malauradament, vivim en un món on els interessos més mesquins, com els econòmics, passen per qualsevol altra consideració. En aquests moments, les potències mundials fan cua per a poder entrar al mercat xinès, per a vendre els seus productes. Poc importa que es perdi un idioma, una història, una cultura, una identitat. Idioma, historia, cultura i identitat que no són només patrimoni dels tibetans, sinó que són patrimoni de tota la humanitat.

Però, també malauradament, el cas del Tibet no és únic. Al món n'està ple de casos molt similars, o ben bé com aquest: Sahara, Catalunya, País Basc, Irlanda, Occitània, Bretanya, Flandes, Armènia, Kurdistan, els indis americans, tant del nord com del sud, etc, etc..

http://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Tibet
http://www.ccds.charlotte.nc.us/History/China/02/bishop/bishop.htm