Maragall i Estatut

Benvolgu@s,

Ahir, 25 d'abril, conmemoràvem els 300 anys de la derrota a la batalla d'Almansa, davant les tropes de l'infaust Felip V. Del 1707 al 1715, any en què va caure Mallorca, el nostre país va ser envaït per les tropes castellanes i va perdre la seva independència.

El Govern del PP del País Valencià, conmemora la efemèride intentant tancar repetidors de TV3. El seu sentit de la democràcia, del dret a la comunicació i a la llibertat d'expressió, i de la llibertat en general ha quedat, un cop més, ben clar: només el tenen els que pensen com ells; els altres, no.

Lamentablement, els catalans, anem de derrota en derrota. Aquests dies, el President Maragall ha reconegut la errada que suposa l'actual estatut de Catalunya. Algunes persones, de bona fe, em deien que no entenien com hi podia haver catalans que votarien no a l'Estatut, juntant el vot amb els anti-catalans del PP.

Bé. Espero que ara, els qui no ho van veure, vegin ben clar el què va passar:

- Zapatero: mentider i traïdor
- Mas: traïdor i pobre innocent. actuació partidista amb sentit d'estat espanyol, com sempre
- ERC: els únics amb dignitat, responsabilitat i sentit de país
- Estatut: la riota de tota Espanya (Guerra: nos hemos cepillado el estatuto catalán, etc...)

En relació a les declaracions, estrictament, penso que les fa des del ressentiment. I això no vol dir que no sigui, d'alguna manera, lloable que digui la veritat. El què trobo que no és lloable és que, en el moment en què ell era el President de Catalunya, no va tenir l'alçada de saber retirar l'Estatut a temps, tal com proposava ERC, sucumbint a les pressions que va rebre dels espanyolistes del PSOE (dins del qual es troba el PSC).