Avui és 14 d'abril, dia de la República. Cal no oblidar que la República continua essent l'organització político administrativa legítima de l'estat espanyol, abolida per un cop d'estat militar, i encara no restaurada. Esperem que per poc de temps més.
L'únic partit declarat obertament republicà, avui en dia, a Catalunya, és Esquerra Republicana de Catalunya. L'únic partit capaç de plantar cara, ni que sigui mínimanent, a tots els poders fàctics, i a la resta de partits, dimitits de les seves responsabilitats en aquest sentit.
Paradoxalment, rebo algunes opinions de persones 'defraudades' d'ERC. Bàsicament per dos temes, suposo: per haver fet president de Catalunya, per dues vegades consecutives, a persones del PSOE, Maragall i Montilla, i per unes espectatives (ves a saber quines eren) que sembla que no s'han acomplert.
Trobo estrany, per a no dir, escandalós, que se li demanin a ERC coses que ni s'han demanat a CiU durant 23 anys, ni es demanen actualment a cap altre partit. ERC només té 21 escons. El dia que en tingui 58, esperem que ben aviat, jo seré el primer a demanar explicacions, si les espectatives de país que tenim, no s'acompleixen.
Malauradament, la tasca, admirable i patriòtica, que està fent ERC a l'administració, no té ressò mediàtic. Perquè ? Només cal que us hi pareu a pensar un moment... On voleu que apareguin les mesures socials i catalanistes impulsades per ERC ? A La Vanguardia ? A El Periódico ? A l'Avui ? A La Razón ?
Companys i companyes d'ERC: no defalliu ! I, SOBRETOT, sigueu dignes de Catalunya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
No he estat mail afiliada a esquerra republicana i no se si mai hi estaré. Estic dins del grup que ha vist les seves expectatives no cobertes i ha dubtat de la certesa del missatge amb el que ERC m´havia arribar a convèncer. Em tranquil·litza saber que s´està treballant però m´amoïna la manca de ressó mediàtic perquè estic segura que com jo en som molts. Potser cal trobar canals alternatius de transferència d´informació. Potser al ser creatius i enginyosos. Potser. El que segur que no cal perdre mai és la identitat. És massa nostra .
Com a català, republicà i persona d'esquerres està clar que no tinc massa opcions a l'hora de votar, però a vegades penso que voto ERC per eliminació. Jo també estic decebut per diverses raons. No per haver fet presidents en Maragall i en Montilla, ni molt menys. Crec que era la decisió menys dolenta que es podia prendre. Fa massa poc que vam arrancar els burgesets de CIU de la poltrona i tot just acaben de començar la travessia del desert, que els desitjo molt llarga. No m'agrada la imatge que sovint ERC dona de portes enfora, no m'agrada la manera com s'hi fan les lluites internes, no m'agrada l'excés d'estirabots... Sí que m'agrada la gent com en Joan Ridao, dicret i intel·ligent. Jan
Publica un comentari a l'entrada