divendres, 15 de juny del 2007

Woody Allen

Fa ja vint anys, al 1987, era a una poblacio d'uns 35.000 habitants, entre muntanyes. Un periodista d'un diari del país em va fer una entrevista. Entre les preguntes que em va fer, recordo perfectament la següent: 'tu no creus que xxxxx es una ciutat?' Em permetreu que substitueixi el nom de la poblacio per les 'x'...
Naturalment, si aquesta localitat fos realment una ciutat, el periodista no m'hagués fet aquesta pregunta. Era obvi, i ho es encara, que aquest lloc és un poble, sense que això tingui res de pejoratiu ! Però sembla que ells volien ser el que no eren... una ciutat.
Penso que una de les coses pitjors que li poden passar a una persona, a un col·lectiu o a un país és voler ser allò que no és, i perdre així la pròpia realitat de vista. Aquella pregunta em va semblar molt 'provinciana', dit això en el pitjors dels sentits de la paraula, naturalment. Jo, en canvi, era 'de Barcelona'.. ciutat cosmopolita, europea i mundial..
Què equivocat estava !! Ara ho veig !!
Aquests dies, com lamentablement bé deveu saber, un ex-actor de cinema, que actualment és director, és a Barcelona. El seu nom.. Woody Allen.. M'hagués agradat no assebentar-me'n.. De ben segur que a Barcelona també hi han estat físics, químics, filòsofs, pensadors, investigadors, humanistes i metges de gran renom i importància per la humanitat.. però res.. ni mitja paraula enlloc.
En canvi, allà hem tingut el gran ramat de periodistes catalans i espanyols fent-li al senyor Allen una ingent quantitat de preguntes estúpides i profundament provincianes... De ben segur que el senyor Allen, ara mateix, deu estar pensant el què pensava jo d'aquella població entre muntanyes... 'Volen ser el que no són'.. Pobrets ells.. i nosaltres, els barcelonins !