Com bé sabeu, l'Iñaki Urdangarín, ex-jugador d'handbol, s'ha ficat en un bon embolic. Naturalment, res de bo li havia de dur juntar-se amb qui ho ha fet.
Estava esperant la xerrada que fa cada Nadal el rei dels espanyols, aquest any, amb espectació. I us he de dir que no em va defraudar.
El rei dels espanyols va fer un al·legat a la transparència dels càrrecs públics. Bé; doncs que comenci ell mateix per a donar exemple i que es publiquin els pressupostos de la casa real (fixeu-vos que el web només està en anglès i en 'español': bona declaració d'intencions, oi?) Que tota la ciutadania espanyola tingui ben clar quin és l'import que s'assigna a la casa real anualment, i en quines partides es gasta aquest import.
Tot i que el rei dels espanyols va deixar pel terra la pressumpció d'innocència de l'Iñaki, espero que sigui innocent. I, si no és així, espero que, com a mínim, aquesta situació serveixi per esquitxar tant com sigui possible la monarquía, que és una institució anacrònica i anti-democràtica per fonament:
- la monarquía va ser instaurada pel dictador Franco, que va designar successor en la figura de Juan Carlos de Borbón
- on s'és vist que la condició de cap d'estat sigui hereditària?
- on s'és vist que una persona o institució sigui irresponsable davant de la Llei?! Això sí: al discurs que va pronunciar, va dir que tots som iguals davant de la Llei. Tots? Serà tots menys ell.
I que aquest esquitx que esmentava més amunt serveixi, d'una vegada per totes, per a fer obrir els ulls a la societat: REPÚBLICA JA!!!
Malauradament, a Espanya, diverses corrents generadores d'opinió, de forma interessada, han fet veure que república equival a esquerres. I no és així. També es pot ser republicà sent de dretes (parlant de dretes i esquerres en el sentit més tradicional dels termes).
La república és democràcia. La república és llibertat. La república és igualtat. La república és justícia. Visca la república!
dilluns, 26 de desembre del 2011
divendres, 23 de desembre del 2011
L' Argi
 |  |
 |  |
 |  |
Aquesta és la meva gatona Argi. Què bonica, oi?
Argi significa, en idioma èuskar, llum, claror, claredat o intel·ligència.
La vam anar a buscar al centre d'acollida al 2006 i ha viscut a casa des d'aleshores. I ho ha fet molt millor que al centre. Ha tingut menjar, beure, escalfor, comoditats i afecte.
L'Argi ha estat 3 anys molt malaltona, la pobreta. L'hem cuidat el què hem pogut i sabut, però avui s'ha mort.
Acabo d'arribar a casa. És el primer dia que no hi és. Encara em sembla, mirant al seu lloc o al passadís o a la cuina, que la veig. Però no. Ja no hi és.
De nit, venia i se'm posava a sobre meu, al llit. I refregava la seva carona contra la meva. O només estava amb mi. I ronronejava.
Romànticament parlant, espero que allà on sigui ara, estigui bé i que ja no pateixi, pobreta meva.
La trobaré tant a faltar... Quina buidor!! Quina tristor!! T'estimo molt, Argi.
diumenge, 27 de novembre del 2011
dimecres, 23 de novembre del 2011
Mesures anti-crisi
Retallades.. Una paraula que us sona, oi?
Penso que el patetisme de la classe política no pot anar més enllà. Només l'iguala el de l'electorat.
Amb retallades, qualsevol professional de la economia - cosa que jo no sóc - us ho dirà ben clar: no aconseguirem reactivar-la. Amb retallades no es reactiva una economia!! Amb retallades, exclusivament aconseguirem els objectius que marquen els especuladors per a que no ens pugin els tiups d'interès. Només aconseguirem - potser - retornar deute. RES MÉS.
Però no ha de ser aquest l'objectiu. Tampoc em centraré ara a parlar de futur, de projectes de país i de model d'economia productiva. Lamentablement, això queda molt lluny. Només parlaré a curta volada.
Tenint en compte EL GRAN DESASTRE a nivell educatiu i formatiu que s'ha produït al nostre país als darrers anys per culpa d'un progressisme absolutament mal entès (on s'és vist que un alumne passi de curs sense aprovar!!??), hem de tenir clar que conceptes com 'competitivitat', 'I+D+i' o 'productivitat' queden extremadament lluny del nostre abast. Tenim una classe treballadora, absolutament gens formada, gens motivada, amb graus d'egoïsme i d'irresponsabilitat alts.. En fi.. Una bomba total.
Amb aquest escenari devastador, el model de país possible per a donar de menjar a la ciutadania és un país on es creï economia de subsistència. Hem de fer tornar fàbriques i empreses deslocalitzades, oferint estabilitat política, bon entorn, bon clima i mà d'obra molt barata. Amb això, els costos de producció seran baixos, aspecte que permetrà, juntament amb les mesures que proposo més a baix, exportar productes i, per tant, fer que l'economia funcioni, aspecte que permetrà que tothom pugui viure més o menys dignament però, sobretot, evitar que hi hagi gent dormint als carrers i passant gana.
Naturalment, estic pensant en llocs de treball gens qualificats, cadenes de muntatge, treballs mecànics.. Però a què cony més podem aspirar?
Les mesures anti-crisi que cal aplicar amb urgència:
- sortida IMMEDIATA de l'Euro
- devaluació profunda de la pesseta
- creació d'una banca comercial pública, amb crèdits amb tipus d'interès FIX, MIBOR/IRPH+0%, MIBOR/IRPH = 1%
- llei de dació en pagament per hipoteques
- pla de retorn a l'Euro a 10, 15 ó 20 anys
Tot el què no sigui això, és fer volar coloms i anar cap al desastre I SI HI HA ALGÚ QUE TINGUI ALGUNA IDEA MILLOR, ARA ÉS EL MOMENT DE DIR-LA!!!!
REFLEXIÓ: Gran Bretanya, Dinamarca, Suècia.. No són a l'Euro.. I s'hi viu molt millor que aquí. QUE NO US ENGANYIN MÉS!!! Sortir de l'Euro només comporta beneficis.
FALÀCIA: no hem viscut per sobre les nostres possibilitats. El problema d'un deute, és poder retornar-lo, i no tenir-lo. Si hi ha feina, els deutes es retornen. QUE NO US ENGANYIN MÉS!!!
LA CIUTADANIA HA DE RECUPERAR EL PODER. CAL ACABAR AMB AQUESTA PARTIDOCRÀCIA, I AMB TOTES LES MANCANCES DE LLIBERTATS I DE DEMOCRÀCIA QUE SE'NS ESTAN IMPOSANT.
Només quan, com a ciutadans, haguem recuperat el poder i apartat els VIVIDORS, podrem parlar de projecte de país, de model d'economia productiva, de formació per als nostres fills, de justícia social..
PROU XARLATANS!!
VISCA LA LLIBERTAT!!
VISCA LA DEMOCRÀCIA!!
MORI EL MAL GOVERN!!
VISCA CATALUNYA!!
Penso que el patetisme de la classe política no pot anar més enllà. Només l'iguala el de l'electorat.
Amb retallades, qualsevol professional de la economia - cosa que jo no sóc - us ho dirà ben clar: no aconseguirem reactivar-la. Amb retallades no es reactiva una economia!! Amb retallades, exclusivament aconseguirem els objectius que marquen els especuladors per a que no ens pugin els tiups d'interès. Només aconseguirem - potser - retornar deute. RES MÉS.
Però no ha de ser aquest l'objectiu. Tampoc em centraré ara a parlar de futur, de projectes de país i de model d'economia productiva. Lamentablement, això queda molt lluny. Només parlaré a curta volada.
Tenint en compte EL GRAN DESASTRE a nivell educatiu i formatiu que s'ha produït al nostre país als darrers anys per culpa d'un progressisme absolutament mal entès (on s'és vist que un alumne passi de curs sense aprovar!!??), hem de tenir clar que conceptes com 'competitivitat', 'I+D+i' o 'productivitat' queden extremadament lluny del nostre abast. Tenim una classe treballadora, absolutament gens formada, gens motivada, amb graus d'egoïsme i d'irresponsabilitat alts.. En fi.. Una bomba total.
Amb aquest escenari devastador, el model de país possible per a donar de menjar a la ciutadania és un país on es creï economia de subsistència. Hem de fer tornar fàbriques i empreses deslocalitzades, oferint estabilitat política, bon entorn, bon clima i mà d'obra molt barata. Amb això, els costos de producció seran baixos, aspecte que permetrà, juntament amb les mesures que proposo més a baix, exportar productes i, per tant, fer que l'economia funcioni, aspecte que permetrà que tothom pugui viure més o menys dignament però, sobretot, evitar que hi hagi gent dormint als carrers i passant gana.
Naturalment, estic pensant en llocs de treball gens qualificats, cadenes de muntatge, treballs mecànics.. Però a què cony més podem aspirar?
Les mesures anti-crisi que cal aplicar amb urgència:
- sortida IMMEDIATA de l'Euro
- devaluació profunda de la pesseta
- creació d'una banca comercial pública, amb crèdits amb tipus d'interès FIX, MIBOR/IRPH+0%, MIBOR/IRPH = 1%
- llei de dació en pagament per hipoteques
- pla de retorn a l'Euro a 10, 15 ó 20 anys
Tot el què no sigui això, és fer volar coloms i anar cap al desastre I SI HI HA ALGÚ QUE TINGUI ALGUNA IDEA MILLOR, ARA ÉS EL MOMENT DE DIR-LA!!!!
REFLEXIÓ: Gran Bretanya, Dinamarca, Suècia.. No són a l'Euro.. I s'hi viu molt millor que aquí. QUE NO US ENGANYIN MÉS!!! Sortir de l'Euro només comporta beneficis.
FALÀCIA: no hem viscut per sobre les nostres possibilitats. El problema d'un deute, és poder retornar-lo, i no tenir-lo. Si hi ha feina, els deutes es retornen. QUE NO US ENGANYIN MÉS!!!
LA CIUTADANIA HA DE RECUPERAR EL PODER. CAL ACABAR AMB AQUESTA PARTIDOCRÀCIA, I AMB TOTES LES MANCANCES DE LLIBERTATS I DE DEMOCRÀCIA QUE SE'NS ESTAN IMPOSANT.
Només quan, com a ciutadans, haguem recuperat el poder i apartat els VIVIDORS, podrem parlar de projecte de país, de model d'economia productiva, de formació per als nostres fills, de justícia social..
PROU XARLATANS!!
VISCA LA LLIBERTAT!!
VISCA LA DEMOCRÀCIA!!
MORI EL MAL GOVERN!!
VISCA CATALUNYA!!
dimarts, 22 de novembre del 2011
dissabte, 19 de novembre del 2011
artefactes guerra civil
Encara calen uns 20 anys per a deixar el principat d Catalunya lliure d'artefactes d la guerra civil. Què vol dir això? Doncs que què no van llençar, no?
dimarts, 15 de novembre del 2011
#nippnipsoeniciu
Sóc afeccionat al twitter. El considero una eina interessant. I, naturalment, el dia del debat de TV3, hi estava connectat. Per cert: quina diferència del debat en blanc i negre entre el Rajoy i el Rubalcaba, oi ?
Com és obvi, tothom hi deia la seva, jo inclòs, amb més o menys encert, gràcia i contingut, tots plegats.
Però hi va haver una piulada, relativa al senyor Coscubiela, que em va deixar glaçat. Deixa així: "Però què vol aquest? Un país com Albània?"
La piulada semblava procedir de l'entorn de CiU.
Doncs em ve de gust enviar un missatget als senyors de bona casa i a tots aquests que tenim com a governants, i que no han fet res més que viure a les nostres esquenes, portar el país a la ruïna, i no donar-nos cap altra solució que pagar els plats trencats els qui menys culpa en tenim.
No volem un país com Albània. És clar que no. Però tampoc un país on cada vegada són més grans les diferències socials, un país on cada vegada hi ha més gent que dorm al carrer, un país on l'educació pública es degrada dia a dia, un país on la sanitat és a la vora del col·lapse, un país on, qui vulgui seguretat, se l'hagi de pagar (seguint el més pur principi "Aznarià" al més estricte peu de la lletra), un país sense projecte d'economia productiva, un país líder en moltes coses, i cap de bona (veieu escrit anterior).
No volem un país on qui vulgui un bon ensenyament per als seus fills, se l'hagi de pagar. I qui no el pugui pagar, estigui condemnat a anar a l'escola pública, que vostès, pppsoeciu, deterioren dia a dia. Només cal que veiem on porten els polítics els seus fills.
No volem un país on, quin vulgui una bona assitència sanitària, se l'hagi de pagar. I qui no pugui, corri el risc de morir en algun passadís d'algun hospital per manca de quiròfans. Només cal que veiem qui va a la Teknon i a l'Hospital de Barcelona. Només cal veure on van els polítics quan necessiten prestacions sanitàries.
No volem un país on, qui vulgui seguretat, se l'hagi de pagar. Això és precisament el què passa a Albània, a Veneçuela, a Colòmbia..
I tot això, no els fa vergonya. I tot això no els ho fem pagar!!
No volem el país que vostès ens ofereixen, sense cap projecte ni futur. No ens agraden les seves piulades de classe alta, menystenedores, prepotents, descarades, sobèrbies, altives, arrogants, grotesques, classistes i xulesques.
Tant de bo, però, la ciutadania se n'adoni de qui són vostès i els posi a l'alçada i al lloc que es mereixen.
#nippnipsoeniciu
Com és obvi, tothom hi deia la seva, jo inclòs, amb més o menys encert, gràcia i contingut, tots plegats.
Però hi va haver una piulada, relativa al senyor Coscubiela, que em va deixar glaçat. Deixa així: "Però què vol aquest? Un país com Albània?"
La piulada semblava procedir de l'entorn de CiU.
Doncs em ve de gust enviar un missatget als senyors de bona casa i a tots aquests que tenim com a governants, i que no han fet res més que viure a les nostres esquenes, portar el país a la ruïna, i no donar-nos cap altra solució que pagar els plats trencats els qui menys culpa en tenim.
No volem un país com Albània. És clar que no. Però tampoc un país on cada vegada són més grans les diferències socials, un país on cada vegada hi ha més gent que dorm al carrer, un país on l'educació pública es degrada dia a dia, un país on la sanitat és a la vora del col·lapse, un país on, qui vulgui seguretat, se l'hagi de pagar (seguint el més pur principi "Aznarià" al més estricte peu de la lletra), un país sense projecte d'economia productiva, un país líder en moltes coses, i cap de bona (veieu escrit anterior).
No volem un país on qui vulgui un bon ensenyament per als seus fills, se l'hagi de pagar. I qui no el pugui pagar, estigui condemnat a anar a l'escola pública, que vostès, pppsoeciu, deterioren dia a dia. Només cal que veiem on porten els polítics els seus fills.
No volem un país on, quin vulgui una bona assitència sanitària, se l'hagi de pagar. I qui no pugui, corri el risc de morir en algun passadís d'algun hospital per manca de quiròfans. Només cal que veiem qui va a la Teknon i a l'Hospital de Barcelona. Només cal veure on van els polítics quan necessiten prestacions sanitàries.
No volem un país on, qui vulgui seguretat, se l'hagi de pagar. Això és precisament el què passa a Albània, a Veneçuela, a Colòmbia..
I tot això, no els fa vergonya. I tot això no els ho fem pagar!!
No volem el país que vostès ens ofereixen, sense cap projecte ni futur. No ens agraden les seves piulades de classe alta, menystenedores, prepotents, descarades, sobèrbies, altives, arrogants, grotesques, classistes i xulesques.
Tant de bo, però, la ciutadania se n'adoni de qui són vostès i els posi a l'alçada i al lloc que es mereixen.
#nippnipsoeniciu
INDECENTE (Arturo Pérez Reverte)
INDECENTE (Arturo Pérez Reverte)
Me gustaría transmitirle al Gobierno pasado, al actual, y al que puede venir lo siguiente:
TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos; en vez de facilitar el crédito a las familias y a las empresas, erradicar las comisiones por los servicios bancarios y que dejen de cobrar a los españoles más humildes €30.01, cada vez que su menguada cuenta se queda sin saldo. Cosa que ocurre cada 1º de mes cuando les cargan las facturas de colegios, comunidades, telefonía, Etc. y aun no les han abonado la nómina.
PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad..
ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados.
HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.
INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar.
INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.
INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).
INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35/40 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.
INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.
INDECENTE, es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados)
INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.
INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual).
INDECENTE, es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase)y tarjetas de crédito por doquier.
INDECENTE, No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que NO se lo bajen.
INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.
INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.
Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno "derecho de pernada" mientras no se cambien las leyes que lo regula.
¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.
Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con "cara y ojos" para acabar con estos privilegios, y con otros.
¡¡¡ Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos !!!
ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.
Me gustaría transmitirle al Gobierno pasado, al actual, y al que puede venir lo siguiente:
TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos; en vez de facilitar el crédito a las familias y a las empresas, erradicar las comisiones por los servicios bancarios y que dejen de cobrar a los españoles más humildes €30.01, cada vez que su menguada cuenta se queda sin saldo. Cosa que ocurre cada 1º de mes cuando les cargan las facturas de colegios, comunidades, telefonía, Etc. y aun no les han abonado la nómina.
PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad..
ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados.
HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.
INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar.
INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.
INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).
INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35/40 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.
INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.
INDECENTE, es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados)
INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.
INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual).
INDECENTE, es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase)y tarjetas de crédito por doquier.
INDECENTE, No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que NO se lo bajen.
INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.
INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.
Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno "derecho de pernada" mientras no se cambien las leyes que lo regula.
¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.
Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con "cara y ojos" para acabar con estos privilegios, y con otros.
¡¡¡ Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos !!!
ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.
diumenge, 13 de novembre del 2011
Matrimoni
Sovint qualifiquem les societats dels països musulmans d'endarrerides i bàrbares. Per què? Doncs perquè, a tots els àmbits socials, la població té posicionaments poc democràtics i tolerants. Els perjudicis morals i religiosos són per tot arreu.
Una de les claus d'això és el fet que les creences religioses es barregin constantment en el dia a dia de la societat i del sistema politic. Un clar exemple d'això el veiem a la Sharia:
http://pt.m.wikipedia.org/wiki/Charia
Obviament, un estat ha de ser laïc i defensar, per igual, tots els seus ciutadans. La idea de Montesquieu, però, sembla que encara hi ha persones que no l'accepten.
Com veieu el fet que el PP, a través del Mariano Rajoy, hagi reiteradament declarat que el concepte de 'matrimoni' no es pot aplicar a les unions entre persones homosexuals?
Per part meva, amb total normalitat i cap sorpresa. No podem esperar-ne gaire cosa.
Reflexions:
- si una persona catòlica es divorcia i es torna a casar, es pot parlar de matrimoni?
- una persona homosexual pot ser catòlica o no?
- no trobeu similituds entre el què succeeix a països islàmics amb aquest tema?
Una de les claus d'això és el fet que les creences religioses es barregin constantment en el dia a dia de la societat i del sistema politic. Un clar exemple d'això el veiem a la Sharia:
http://pt.m.wikipedia.org/wiki/Charia
Obviament, un estat ha de ser laïc i defensar, per igual, tots els seus ciutadans. La idea de Montesquieu, però, sembla que encara hi ha persones que no l'accepten.
Com veieu el fet que el PP, a través del Mariano Rajoy, hagi reiteradament declarat que el concepte de 'matrimoni' no es pot aplicar a les unions entre persones homosexuals?
Per part meva, amb total normalitat i cap sorpresa. No podem esperar-ne gaire cosa.
Reflexions:
- si una persona catòlica es divorcia i es torna a casar, es pot parlar de matrimoni?
- una persona homosexual pot ser catòlica o no?
- no trobeu similituds entre el què succeeix a països islàmics amb aquest tema?
Ara és l'hora
"Ara és l'hora de decidir o independència o residualitat, de quedar-nos els nostres impostos o de la residualitat, de tenir bons hospitals i escoles o de la residualitat, de la llibertat o de la residualitat."
President Jordi Pujol
President Jordi Pujol
divendres, 11 de novembre del 2011
Saps dir-ho en català?
La paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe manefla i tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.
Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.
Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada - en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.
Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltada o desentendre's. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.
Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.
No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.
No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.
En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.
Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria).
Aquesta última frase he estat a punt d’eliminar-la: prefereixo els encoratjaments als retrets, però finalment l’he deixada tal qual, pel valor informatiu de l’expressió final.
Gràcies pel teu suport al català !!!!
Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.
Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada - en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.
Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltada o desentendre's. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.
Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.
No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.
No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.
En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.
Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria).
Aquesta última frase he estat a punt d’eliminar-la: prefereixo els encoratjaments als retrets, però finalment l’he deixada tal qual, pel valor informatiu de l’expressió final.
Gràcies pel teu suport al català !!!!
dimarts, 8 de novembre del 2011
Reaccions
Les declaracions en relació al PER de Duran van provocar algunes reaccions, airades. Les recordeu?
Les declaracions del senyor Peces-Barba sobre la possibilitat de bombardejar Barcelona, quines reaccions han provocat? Mocions de repulsa, reprovació i cencura? N'heu sentit alguna?
Com a catalanets, és obvi que tot el què ens passi és poc.
És obvi que els castellans de nació, espanyols d'identitat, han pres partit: en el primer cas, grans esbufecs i proclames En el segon, res de res.
Però el què m'amoïna i m'indigna és el nostre paper. Quina posició ha pres l'Alicia Sánchez Camacho? Quina la CarmeN Chacón ? Quina l'AlbertO Rivera? Resposta: criticar el Duran i silenci absolut davant la vergonya feixista i agressiva del Peces-Barba.
Què podem esperar d'aquest país, Catalunya? Què podem esperar dels Catalans? Resposta: RES, tret que no sigui babejar, sotmetiment i mediocritat absolutes.
Fa molt, eminències com el Dr. Valentí Fuster, ja van veure el tema clar i van emigrar. Estem trigant massa tots els que ens considerem alguna cosa. A CAGAR A LA VIA!! AQUÍ ES QUEDIN I S'OFEGUIN AMB LA SEVA MERDA.
Les declaracions del senyor Peces-Barba sobre la possibilitat de bombardejar Barcelona, quines reaccions han provocat? Mocions de repulsa, reprovació i cencura? N'heu sentit alguna?
Com a catalanets, és obvi que tot el què ens passi és poc.
És obvi que els castellans de nació, espanyols d'identitat, han pres partit: en el primer cas, grans esbufecs i proclames En el segon, res de res.
Però el què m'amoïna i m'indigna és el nostre paper. Quina posició ha pres l'Alicia Sánchez Camacho? Quina la CarmeN Chacón ? Quina l'AlbertO Rivera? Resposta: criticar el Duran i silenci absolut davant la vergonya feixista i agressiva del Peces-Barba.
Què podem esperar d'aquest país, Catalunya? Què podem esperar dels Catalans? Resposta: RES, tret que no sigui babejar, sotmetiment i mediocritat absolutes.
Fa molt, eminències com el Dr. Valentí Fuster, ja van veure el tema clar i van emigrar. Estem trigant massa tots els que ens considerem alguna cosa. A CAGAR A LA VIA!! AQUÍ ES QUEDIN I S'OFEGUIN AMB LA SEVA MERDA.
dilluns, 7 de novembre del 2011
Lip dub independència
http://www.youtube.com/watch?v=B4-W_A9wHIw&feature=related
No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen.
Baixa al carrer i participa!
No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!
La Flama
Obrint pas
No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen.
Baixa al carrer i participa!
No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!
La Flama
Obrint pas
dilluns, 31 d’octubre del 2011
Viva España?
Espanya.. Gran país. Lider mundial en:
- Nombre d'aturats
- Percentatge d'atur juvenil
- Nombre de cotxes oficials
- Salari interprofessional més baix
- Consum de drogues dins l'Unió Europea
- Abandó d'animals de companyia
- Fracàs escolar
- Bars per metre quadrat
- Tràfic sexual de menors (!!!!!) dins d'Europa
I encara hi ha gent que crida, histèricament, això sí, 'Viva España??' Pobrets.. Si trobeu algú que no vol creure's això, segur que és dels que crida.
- Nombre d'aturats
- Percentatge d'atur juvenil
- Nombre de cotxes oficials
- Salari interprofessional més baix
- Consum de drogues dins l'Unió Europea
- Abandó d'animals de companyia
- Fracàs escolar
- Bars per metre quadrat
- Tràfic sexual de menors (!!!!!) dins d'Europa
I encara hi ha gent que crida, histèricament, això sí, 'Viva España??' Pobrets.. Si trobeu algú que no vol creure's això, segur que és dels que crida.
divendres, 28 d’octubre del 2011
Ben contents!!
Doncs sí. Ben contents hem d'estar del què ha dit el senyor Peces-Barba. Ben contents que les coses i la situació es vagi aclarint cada día més. Contentíssims també que hi hagi fets com aquests que empenyen ferotjament cap a terra les benes que alguns catalans encara tenen als ulls i que els impedeixen de veure la realitat en la que es troba el nostre país, Catalunya, sota el jou ferotjament agressiu nacionalista-castellà.
Per si algú encara no ho ha sentit, aquí en teniu algunes referències:
http://www.324.cat/video/3775512/politica/Peces-Barba-i-la-independencia-de-Catalunya
http://www.elperiodico.com/
"Igual a los españoles nos hubiera ido mejor con los portugueses y sin los catalanes"
http://www.lavanguardia.com/
"Esta vez no hará falta bombardear Barcelona"
http://www.lne.es/espana/2011/10/28/peces-barba-igual-hubiera-ido-mejor-quedarnos-portugal-cataluna/1148849.html
"Yo siempre digo en broma que qué hubiera pasado si en lugar de quedarnos con Cataluña nos hubiéramos quedado con Portugal"
Analitzem conceptes:
"quedarnos con Cataluña"
Obviament, aquí reconeix dos punts:
. que Catalunya va ser ocupada i envaïda per la força en un acte de guerra i d'il·legalitat internacional
. que té un sentiment de dominació colonial: Catalunya els pertany. Què vol dir això de "quedarse con", si no??
"Esta vez no hará falta bombardear Barcelona"
Barcelona ha estat bombardejada alguns cops: al 1938, per les tropes colpistes i feixistes, al 1842, pel general Espartero.. Sí, sí.. El que sembla que deia que és necessari bombardejar Barcelona al menys una vegada cada 50 anys.
Les paraules del senyor Peces-Barba signifiquen:
. que es justificable (per l' "hará falta") bombardejar Barcelona per segons quins motius. I quins són aquests motius? Els que a ell li semblin? Si els catalans no fem o no som el què ell i els que són com ell vulguin que fem o que siguem?
. que, tot i ser un dels "Padres de la Constitución", de demòcrata, no en té res de res. I això és molt greu, tractant-se de qui es tracta. Si una persona que ha estat encarregada de fer la Constitución demostra ser així, què podem esperar d'Espanya?
. que la violència està justificada en segons quins casos. Això correspon exactament amb el pensament d' ETA.
Però aquesta actitud envers Barcelona, capital de Catalunya, no és nova: General Queipo de Llano, 1936; "Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar"
Ciudadanos, PP i altres:
Segur que recordeu com s'exclamaven aquesta gent davant les declaracions del Duran i Lleida, relatives al PER. Hom pot creure que les dites declaracions són inoportunes o improcedents, o correctes del tot. Tirem d'hemeroteca:
Duran i Lleida reprobado por el Parlamento andaluz
PSOE, PP y IU se unen para condenar a Duran Lleida
Ciudadanos: Las declaraciones de Duran Lleida son reaccionarias
El PPC exige a Duran que pida perdón
El PSOE entrarà una moció al Parlament andalús per reprovar Duran i Lleida
Les files socialistes reaccionen a les declaracions de Duran
El Parlament extremeny reprova
la declaració de Duran i Lleida sobre el PER
Heu escoltat algú d'aquests dir alguna cosa sobre les declaracions del senyor Peces-Barba???? Si, per esperats, els papers del PSOE, PP i de Ciudadanos, només fan que reflectir el seu fort nacionalisme espanyol, el paperot del PSC augmenta en espectacularitat a cada segon que passa. Només una molt tèbia carteta, molt allunyada de tots els brams dirigits a Duran, per part del President Montilla, aspecte que contribueix encara més en aquesta espectacularitat. On és Chacón? On és Iceta? On és Nadal ?
Per cert. Llegiu bé la carteta del President Montilla. Pràcticament, només li retreu la inoportunitat política, però no diu res del fons de la qüestió, que és el què és ABSOLUTAMENT EXECRABLE I INADMISSIBLE, President!!
Per acabar, reiterar que estem, els catalans de nació, d'enhorabona. Moltes gràcies, senyor Peces-Barba, un cop més, per ajudar a alcarir-ho tot.
Esperem que cada dia més catalans vegin que l'autonomia que ens cal és, precisament, la de Portugal!
Adéu, Espanya!
Per si algú encara no ho ha sentit, aquí en teniu algunes referències:
http://www.324.cat/video/3775512/politica/Peces-Barba-i-la-independencia-de-Catalunya
http://www.elperiodico.com/
"Igual a los españoles nos hubiera ido mejor con los portugueses y sin los catalanes"
http://www.lavanguardia.com/
"Esta vez no hará falta bombardear Barcelona"
http://www.lne.es/espana/2011/10/28/peces-barba-igual-hubiera-ido-mejor-quedarnos-portugal-cataluna/1148849.html
"Yo siempre digo en broma que qué hubiera pasado si en lugar de quedarnos con Cataluña nos hubiéramos quedado con Portugal"
Analitzem conceptes:
"quedarnos con Cataluña"
Obviament, aquí reconeix dos punts:
. que Catalunya va ser ocupada i envaïda per la força en un acte de guerra i d'il·legalitat internacional
. que té un sentiment de dominació colonial: Catalunya els pertany. Què vol dir això de "quedarse con", si no??
"Esta vez no hará falta bombardear Barcelona"
Barcelona ha estat bombardejada alguns cops: al 1938, per les tropes colpistes i feixistes, al 1842, pel general Espartero.. Sí, sí.. El que sembla que deia que és necessari bombardejar Barcelona al menys una vegada cada 50 anys.
Les paraules del senyor Peces-Barba signifiquen:
. que es justificable (per l' "hará falta") bombardejar Barcelona per segons quins motius. I quins són aquests motius? Els que a ell li semblin? Si els catalans no fem o no som el què ell i els que són com ell vulguin que fem o que siguem?
. que, tot i ser un dels "Padres de la Constitución", de demòcrata, no en té res de res. I això és molt greu, tractant-se de qui es tracta. Si una persona que ha estat encarregada de fer la Constitución demostra ser així, què podem esperar d'Espanya?
. que la violència està justificada en segons quins casos. Això correspon exactament amb el pensament d' ETA.
Però aquesta actitud envers Barcelona, capital de Catalunya, no és nova: General Queipo de Llano, 1936; "Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar"
Ciudadanos, PP i altres:
Segur que recordeu com s'exclamaven aquesta gent davant les declaracions del Duran i Lleida, relatives al PER. Hom pot creure que les dites declaracions són inoportunes o improcedents, o correctes del tot. Tirem d'hemeroteca:
Duran i Lleida reprobado por el Parlamento andaluz
PSOE, PP y IU se unen para condenar a Duran Lleida
Ciudadanos: Las declaraciones de Duran Lleida son reaccionarias
El PPC exige a Duran que pida perdón
El PSOE entrarà una moció al Parlament andalús per reprovar Duran i Lleida
Les files socialistes reaccionen a les declaracions de DuranEl Parlament extremeny reprova
la declaració de Duran i Lleida sobre el PERHeu escoltat algú d'aquests dir alguna cosa sobre les declaracions del senyor Peces-Barba???? Si, per esperats, els papers del PSOE, PP i de Ciudadanos, només fan que reflectir el seu fort nacionalisme espanyol, el paperot del PSC augmenta en espectacularitat a cada segon que passa. Només una molt tèbia carteta, molt allunyada de tots els brams dirigits a Duran, per part del President Montilla, aspecte que contribueix encara més en aquesta espectacularitat. On és Chacón? On és Iceta? On és Nadal ?
Per cert. Llegiu bé la carteta del President Montilla. Pràcticament, només li retreu la inoportunitat política, però no diu res del fons de la qüestió, que és el què és ABSOLUTAMENT EXECRABLE I INADMISSIBLE, President!!
Per acabar, reiterar que estem, els catalans de nació, d'enhorabona. Moltes gràcies, senyor Peces-Barba, un cop més, per ajudar a alcarir-ho tot.
Esperem que cada dia més catalans vegin que l'autonomia que ens cal és, precisament, la de Portugal!
Adéu, Espanya!
divendres, 21 d’octubre del 2011
From this water, I will not drink
"From this water, I will not drink".
Això és el què va dir fa uns dies el pilot de motos, Jorge Lorenzo. I es va quedar tan ample. Però deixeu-me dir, ja que el què pretenc no és entrar en molts temes que es deriven d'això.
Estem a les portes d'unes eleccions generals espanyoles que, malauradament, penso que no aportaran cap canvi, si més no, positiu. A qualsevol govern, és obvi que se li han de demanar responsabilitats sobre tot el què passi. I així ha de ser amb el PSOE. Però, en aquest cas, el Partido Popular s'està limitant a callar i a deixar fer, per a que la inèrcia de vot el situï un altre cop al govern d'Espanya, sense que facin absolutament cap proposta.
És natural doncs que, davant d'aquesta situació, hi hagi persones que pensin en fer un outsourcing de govern. Només cal mirar els països que van bé i fer venir aquests governs per a que ens governin. És un plantejament molt raonable. Com exemples, podrien ser el govern alemany, danès o suec.
No pensen però, aquestes persones, que aquest governs són com el Lionel Messi: juga bé al Barça però no amb la selecció argentina. Qualsevol govern, sigui alemany, danès o suec, en règim d'outsourcing o de contractació directa, s'estimbaria irremediablement, atès que hauria de governar... espanyols!!! 'Casi nada lo del ojo!!!'
Algú sap com es diu "d'on no n'hi ha, no en raja" en suec? Jo sí!! Där det inte finns sprickor! Naturalment, seguint la traça del gran Jorge... Com sempre, res a fer.
Això és el què va dir fa uns dies el pilot de motos, Jorge Lorenzo. I es va quedar tan ample. Però deixeu-me dir, ja que el què pretenc no és entrar en molts temes que es deriven d'això.
Estem a les portes d'unes eleccions generals espanyoles que, malauradament, penso que no aportaran cap canvi, si més no, positiu. A qualsevol govern, és obvi que se li han de demanar responsabilitats sobre tot el què passi. I així ha de ser amb el PSOE. Però, en aquest cas, el Partido Popular s'està limitant a callar i a deixar fer, per a que la inèrcia de vot el situï un altre cop al govern d'Espanya, sense que facin absolutament cap proposta.
És natural doncs que, davant d'aquesta situació, hi hagi persones que pensin en fer un outsourcing de govern. Només cal mirar els països que van bé i fer venir aquests governs per a que ens governin. És un plantejament molt raonable. Com exemples, podrien ser el govern alemany, danès o suec.
No pensen però, aquestes persones, que aquest governs són com el Lionel Messi: juga bé al Barça però no amb la selecció argentina. Qualsevol govern, sigui alemany, danès o suec, en règim d'outsourcing o de contractació directa, s'estimbaria irremediablement, atès que hauria de governar... espanyols!!! 'Casi nada lo del ojo!!!'
Algú sap com es diu "d'on no n'hi ha, no en raja" en suec? Jo sí!! Där det inte finns sprickor! Naturalment, seguint la traça del gran Jorge... Com sempre, res a fer.
divendres, 14 d’octubre del 2011
Oriol Junqueras
Rebo amb actitud força positiva la nova direcció d'ERC. Però, ateses les circumstàncies, ja van tard.
Per a començar, és urgent que l'Oriol Junqueras perdi aquesta panxota de fart d'arròs, tant de dretes que té. Les aparences també compten. Però l'important són els fets. Els esperem amb ÀNSIA.
Per a començar, és urgent que l'Oriol Junqueras perdi aquesta panxota de fart d'arròs, tant de dretes que té. Les aparences també compten. Però l'important són els fets. Els esperem amb ÀNSIA.
Èric Bertran
Èric Bertran.. Fa temps que faltava una entrada en aquest bloc per aquest noi.
Amenaçar mai és correcte. I menys amb l'estil que ell ho va fer. Però recordem que mai va fer cap mal a ningú.
I, si en el seu cas, la Justícia va actuar com ho va fer, com hauria d'actuar ara en el cas del regidor feixista i criminal de Masquefa? Ja ho veiem: és en llibertat després d'ATROPELLAR i COLPEJAR amb un pal dos nois que van despenjar una bandera espanyola.
Bonic, oi? Però sembla que encara no en tenim prou. Ens poden fer el què vulguin, que nosaltres no reaccionarem mai. Quina MERDA de poble, no, el català?
Amenaçar mai és correcte. I menys amb l'estil que ell ho va fer. Però recordem que mai va fer cap mal a ningú.
I, si en el seu cas, la Justícia va actuar com ho va fer, com hauria d'actuar ara en el cas del regidor feixista i criminal de Masquefa? Ja ho veiem: és en llibertat després d'ATROPELLAR i COLPEJAR amb un pal dos nois que van despenjar una bandera espanyola.
Bonic, oi? Però sembla que encara no en tenim prou. Ens poden fer el què vulguin, que nosaltres no reaccionarem mai. Quina MERDA de poble, no, el català?
divendres, 23 de setembre del 2011
Pregó de la Mercè
Aquest any, el govern Trias ha tingut a bé convidar al notable Joaquim Maria Puyal a fer el pregó de les festes de la Mercè.
Sobre el pregó en sí mateix, només puc que aplaudir-lo.
Però, alhora, em vénen al cap altres pregons que s'han fet darrerament a l'Ajuntament de Barcelona. Menció a banda mereix el de l'Elvira Lindo. Per si no el coneixeu i/o no la coneixeu, aquí en teniu la referència.
Oi que ningú enviaria el Quim Monzó a fer el pregó de les festes de San Isidro? Doncs nosaltres sí!! Haver convidat l'Elvira Lindo és com si Madrid convidés el Quim Monzó.
Però, a banda de ser liders en demanar permís i demanar perdó, no hi ha també com ser més progre que els progres. I, en això, el PSOE-psc en sap un niu!!
Un cop més, bravo, catalanets!! Però hi ha esperança: moltes gràcies, senyor Puyal. Però no es quedi aquí. Cal fer un pas endavant. I és clar que els partits polítics no el lideraran. Ha de ser gent com vostè. Com vostè i com molts i molts altres. Ara més que mai, és el moment!
Sobre el pregó en sí mateix, només puc que aplaudir-lo.
Però, alhora, em vénen al cap altres pregons que s'han fet darrerament a l'Ajuntament de Barcelona. Menció a banda mereix el de l'Elvira Lindo. Per si no el coneixeu i/o no la coneixeu, aquí en teniu la referència.
Oi que ningú enviaria el Quim Monzó a fer el pregó de les festes de San Isidro? Doncs nosaltres sí!! Haver convidat l'Elvira Lindo és com si Madrid convidés el Quim Monzó.
Però, a banda de ser liders en demanar permís i demanar perdó, no hi ha també com ser més progre que els progres. I, en això, el PSOE-psc en sap un niu!!
Un cop més, bravo, catalanets!! Però hi ha esperança: moltes gràcies, senyor Puyal. Però no es quedi aquí. Cal fer un pas endavant. I és clar que els partits polítics no el lideraran. Ha de ser gent com vostè. Com vostè i com molts i molts altres. Ara més que mai, és el moment!
dissabte, 16 de juliol del 2011
El castellà, en perill
Com bé sabeu, els grans aiatol·lahs i mul·lahs del pepe afirmen que el castellà està en perill a Catalunya.
La fotografia que annexo és d'una botiga de badalona. Fixeu-vos-hi en el rètol.
Obviament, si el nostre govern, el català, actua - com tocaria - immediatament tindrem els genocides de la cultura catalana que ràpidament faran els titulars: la Cheneralidá pone multas por rotular en castellano. El castellano (perdó, volia dir el 'español', coño) en peligro en Cataluña.
Però, com sempre dic, tot el què ens passi és ben poc. Ens ho tenim més que merescut. Per merdes.
La fotografia que annexo és d'una botiga de badalona. Fixeu-vos-hi en el rètol.
Obviament, si el nostre govern, el català, actua - com tocaria - immediatament tindrem els genocides de la cultura catalana que ràpidament faran els titulars: la Cheneralidá pone multas por rotular en castellano. El castellano (perdó, volia dir el 'español', coño) en peligro en Cataluña.
Però, com sempre dic, tot el què ens passi és ben poc. Ens ho tenim més que merescut. Per merdes.
dilluns, 27 de juny del 2011
diumenge, 12 de juny del 2011
diumenge, 15 de maig del 2011
dissabte, 7 de maig del 2011
Venim del nord, venim del sud
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3499390
http://www.youtube.com/watch?v=7OeRnWhrbcc
I també, una mica d'humor, que mai va malament..
http://www.youtube.com/watch?v=5yWCd1qr8dE&feature=fvwrel
http://www.youtube.com/watch?v=7OeRnWhrbcc
I també, una mica d'humor, que mai va malament..
http://www.youtube.com/watch?v=5yWCd1qr8dE&feature=fvwrel
Tengo ese defecto..
Voleu veure com estan les coses avui mateix per a les persones que no són d'identitat castellana a Espanya? Aquí en teniu un exemple:
http://www.youtube.com/watch?v=iWfo8qeW_xE
Pobreta meua.. Açò no és un defecte!! Que ningú t'ho havia dit? En canvi, sí que en tens algun altre, i ben gros! Ai, María José..
Fixeu-vos com aquí, la gloriosa intervenció de la Catalá (amb accent tancat, sí) està tallada:
http://www.youtube.com/watch?v=o5DE8D4TDkI
QUE FINS I TOT ELS PEPEROS SE N'AVERGONYEIXEN ?? Però el 'mal' - políticament, per ells - ja està fet. Esperem que sigui el més gran possible.
http://sociedad.e-noticies.es/una-alcaldesa-se-disculpa-por-el-defecto-de-hablar-valenciano-50852.html
Un cop més, ha quedat ben clar que som els campions de demanar perdó. A quin lloc del món una persona que és a la seua terra demana perdó per parlar en la seua llengua?!?!
No ens hem de queixar que si Madrid o que si Espanya... Primer, tinguem clar com a poble si volem ser, què volem ser i cap on hem de caminar. En acabat, la resta serà bufar i fer ampolles.
http://www.youtube.com/watch?v=iWfo8qeW_xE
Pobreta meua.. Açò no és un defecte!! Que ningú t'ho havia dit? En canvi, sí que en tens algun altre, i ben gros! Ai, María José..
Fixeu-vos com aquí, la gloriosa intervenció de la Catalá (amb accent tancat, sí) està tallada:
http://www.youtube.com/watch?v=o5DE8D4TDkI
QUE FINS I TOT ELS PEPEROS SE N'AVERGONYEIXEN ?? Però el 'mal' - políticament, per ells - ja està fet. Esperem que sigui el més gran possible.
http://sociedad.e-noticies.es/una-alcaldesa-se-disculpa-por-el-defecto-de-hablar-valenciano-50852.html
Un cop més, ha quedat ben clar que som els campions de demanar perdó. A quin lloc del món una persona que és a la seua terra demana perdó per parlar en la seua llengua?!?!
No ens hem de queixar que si Madrid o que si Espanya... Primer, tinguem clar com a poble si volem ser, què volem ser i cap on hem de caminar. En acabat, la resta serà bufar i fer ampolles.
dimarts, 3 de maig del 2011
Peace for all time
Bildu i Bin Laden. Dues cares de la mateixa moneda que fan que, avui, un escrit de l'Hiparc de Nicea de 14 de gener de 2007 tingui encara, lamentablement, plena vigència.
La Pau s'aconsegueix amb Justícia i amb justícia social. No hi ha una altra pau possible.
Deixeu-me que mencioni un altre fragment del discurs de JFK, lamentablement també, plenament vigent avui:
What kind of peace do we seek? Not a Pax Americana enforced on the world by American weapons of war. Not the peace of the grave or the security of the slave. I am talking about genuine peace, the kind of peace that makes life on earth worth living, the kind that enables men and nations to grow and to hope and to build a better life for their children — not merely peace for Americans but peace for all men and women — not merely peace in our time but peace for all time.
Tot i els condicionants, un estat de dret que realment ho sigui no fa justícia assassinant ni té tribunals polítics. Un estat de dret captura i jutja. Però què podem esperar d'un país, els Estats Units, on encara és vigent la pena de mort? Què podem esperar d'un país, Espanya, on es pot fer callar o se li poden negar drets a un ciutadà per parlar català?
Idealisme? I tant que sí! Què és un ésser humà sense ideals? Ben poca cosa.
La Pau s'aconsegueix amb Justícia i amb justícia social. No hi ha una altra pau possible.
Deixeu-me que mencioni un altre fragment del discurs de JFK, lamentablement també, plenament vigent avui:
What kind of peace do we seek? Not a Pax Americana enforced on the world by American weapons of war. Not the peace of the grave or the security of the slave. I am talking about genuine peace, the kind of peace that makes life on earth worth living, the kind that enables men and nations to grow and to hope and to build a better life for their children — not merely peace for Americans but peace for all men and women — not merely peace in our time but peace for all time.
Tot i els condicionants, un estat de dret que realment ho sigui no fa justícia assassinant ni té tribunals polítics. Un estat de dret captura i jutja. Però què podem esperar d'un país, els Estats Units, on encara és vigent la pena de mort? Què podem esperar d'un país, Espanya, on es pot fer callar o se li poden negar drets a un ciutadà per parlar català?
Idealisme? I tant que sí! Què és un ésser humà sense ideals? Ben poca cosa.
dilluns, 2 de maig del 2011
L'estrany perdó de l'ofensor
versió catalana:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barca/lestrany-perdo-lofensor-991071
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B3PNdMNDUp6sYTBkZTg3MWMtYTMwNC00OGY5LTlmNjgtZDdhZDNmMjdkMzQy&hl=ca&authkey=CKvZ858K
versión castellana:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barca/extrano-perdon-del-ofensor-991071
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B3PNdMNDUp6sNmU0YzcyMTUtN2E2ZS00ZjU1LTgxYmUtNWNiZWYwNzhiMDUy&hl=ca&authkey=CIrPqPwC
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barca/lestrany-perdo-lofensor-991071
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B3PNdMNDUp6sYTBkZTg3MWMtYTMwNC00OGY5LTlmNjgtZDdhZDNmMjdkMzQy&hl=ca&authkey=CKvZ858K
versión castellana:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barca/extrano-perdon-del-ofensor-991071
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B3PNdMNDUp6sNmU0YzcyMTUtN2E2ZS00ZjU1LTgxYmUtNWNiZWYwNzhiMDUy&hl=ca&authkey=CIrPqPwC
dissabte, 30 d’abril del 2011
Ignorant
IGNORANT
És aquell que no sap que no sap, que pensa que sap més del què realment sap, i que creu que sap més que qui l'envolta.
Efectes:
- l'ignorant sempre parla i opina sobre qualsevol tema, el conegui o no. De fet, l'ignorant "ho coneix tot"
- l'ignorant és incapaç d'escoltar altri
- l'ignorant no aprèn a partir de l'experiència: sempre repeteix errors
- l'ignorant és un ésser xenòfob tancat: el què és seu i els que ell considera que són com ell són els millors; la resta del món no val res
- l'ignorant mai s'equivoca: sempre ho fan els altres
Tragèdia:
És molt difícil deixar de ser un ignorant
És aquell que no sap que no sap, que pensa que sap més del què realment sap, i que creu que sap més que qui l'envolta.
Efectes:
- l'ignorant sempre parla i opina sobre qualsevol tema, el conegui o no. De fet, l'ignorant "ho coneix tot"
- l'ignorant és incapaç d'escoltar altri
- l'ignorant no aprèn a partir de l'experiència: sempre repeteix errors
- l'ignorant és un ésser xenòfob tancat: el què és seu i els que ell considera que són com ell són els millors; la resta del món no val res
- l'ignorant mai s'equivoca: sempre ho fan els altres
Tragèdia:
És molt difícil deixar de ser un ignorant
El R.Madrid i el Pepe
Madrid 2 Saragossa 3!!!
El Madrid, un altre cop acaba amb 10... ¿¿PURQUÈ??
La denúncia falsa...
http://www.youtube.com/watch?v=G2oRXFRl6QE
La denúncia de la falsedat:
http://www.youtube.com/watch?v=o9GLU9hNgVE&feature=topvideos_sports
http://www.youtube.com/watch?v=o9GLU9hNgVE
El currículum del personatge:
http://www.youtube.com/watch?v=cbMmXeviqH0&feature=fvst
http://www.youtube.com/watch?v=e18W4vhZ1xU
http://www.youtube.com/watch?v=cbMmXeviqH0&feature=fvst
Antecedents curiosos:
http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/eng_prem/6598375.stm
El Madrid, un altre cop acaba amb 10... ¿¿PURQUÈ??
La denúncia falsa...
http://www.youtube.com/watch?v=G2oRXFRl6QE
La denúncia de la falsedat:
http://www.youtube.com/watch?v=o9GLU9hNgVE&feature=topvideos_sports
http://www.youtube.com/watch?v=o9GLU9hNgVE
El currículum del personatge:
http://www.youtube.com/watch?v=cbMmXeviqH0&feature=fvst
http://www.youtube.com/watch?v=e18W4vhZ1xU
http://www.youtube.com/watch?v=cbMmXeviqH0&feature=fvst
Antecedents curiosos:
http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/eng_prem/6598375.stm
divendres, 29 d’abril del 2011
dilluns, 25 d’abril del 2011
Revolução dos Cravos
Hoje é 25 de Abril, dia da Revolução dos Cravos...
http://www.youtube.com/watch?v=RhDXm9fu1P0&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=RhDXm9fu1P0&feature=related
diumenge, 17 d’abril del 2011
Egoisme
El senyor Ambrose Bierce va proposar la que considero és la millor definició que he vist mai de com, una persona egoïsta, definiria el què és una persona egoïsta. A veure què us sembla:
Un egoïsta és aquella persona que pensa més en si mateixa que en mi.
Acabo d'escoltar això fa una estona al programa La primera pedra, de RAC1, conduït pel senyor Jordi Margarit, i amb la participació en aquest punt del senyor Josep Maria Bachs.
Un egoïsta és aquella persona que pensa més en si mateixa que en mi.
Acabo d'escoltar això fa una estona al programa La primera pedra, de RAC1, conduït pel senyor Jordi Margarit, i amb la participació en aquest punt del senyor Josep Maria Bachs.
dissabte, 16 d’abril del 2011
divendres, 15 d’abril del 2011
Miquel Grau
MAI hem d'oblidar res.. Guillem Agulló, NI OBLIT NI PERDÓ !!
I també, malauradament, Miquel Grau ja no és ací..
http://www.youtube.com/watch?v=ljmPa10q9aI
IMPAGABLES les imatges dels 'grisos'
IMPAGABLE la Senyera sense el blau improcedent
I també, malauradament, Miquel Grau ja no és ací..
http://www.youtube.com/watch?v=ljmPa10q9aI
IMPAGABLES les imatges dels 'grisos'
IMPAGABLE la Senyera sense el blau improcedent
dijous, 14 d’abril del 2011
La gent del meu país
Avui l'Hiparc de Nicea ha dinat al Morrisson.
Com bé sabeu, l'Hiparc és radicalment independentista. Tant des d'un punt de vista ideològic, com des d'un punt de vista pracmàtic. Tret que no sigui per arguments identitaris, romàntics o conservadors, la vinculació de Catalunya amb Espanya, avui, ja no s'aguanta per enlloc.
L'Hiparc sap que la gent del Morrisson són de l'Espanyol. Sap que ell, l'amo, és de Conca. I sap de ben segur, quin és el tarannà polític d'aquestes persones.
El que no sabeu ningú és que l'Hiparc tenia un oncle, el 'Tiet S', que també era de Conca. 'El Tiet S', a banda del meu oncle, era també un policia municipal de l'Hospitalet de Llobregat que, dit sigui de pas, alguna multa d'aparcament li havia tret al meu Pare (disculpeu la P majúscula, pero Ell s'ho mereix i de sobres). De petit, l'Hiparc estava fascinat pel fet que el 'Tiet S' anava amb una moto de la policia municipal.
Recordo el meu 'Tiet' com un home bo, com una persona absolutament cabal, seriosa, responsable, treballadora, honesta, abnegada, humil, íntregra.. Una persona que, només pel fet de recordar-lo, dignifica tothom qui l'envolta. I, dit sigui de pas, una persona a la qual mai havia sentit una sola paraula en català. Però això, a l'Hiparc, no li fa res.
La meva cosina, la seva filla, així com el seu marit i com els seus fills, tots són catalans. Ni més ni menys del què pugui ser l'Hiparc de Nicea. Catalans i independentistes.
Aquesta gent, la gent del Morrison, la gent com el meu 'Tiet S', Catalans ells, és la gent que vull per al meu país, Catalunya. Gent treballadora, humil, honesta, sincera, perseverant, abnegada. Gent que tiren de la seva família i del seu país, i que porten tot plegat endevant.
Només desitjo que la gent del Morrisson, sense deixar de ser de l'Espanyol, se n'adonin finalment del país al qual pertanyen. I per això, no cal que canviïn d'equip.
Com bé sabeu, l'Hiparc és radicalment independentista. Tant des d'un punt de vista ideològic, com des d'un punt de vista pracmàtic. Tret que no sigui per arguments identitaris, romàntics o conservadors, la vinculació de Catalunya amb Espanya, avui, ja no s'aguanta per enlloc.
L'Hiparc sap que la gent del Morrisson són de l'Espanyol. Sap que ell, l'amo, és de Conca. I sap de ben segur, quin és el tarannà polític d'aquestes persones.
El que no sabeu ningú és que l'Hiparc tenia un oncle, el 'Tiet S', que també era de Conca. 'El Tiet S', a banda del meu oncle, era també un policia municipal de l'Hospitalet de Llobregat que, dit sigui de pas, alguna multa d'aparcament li havia tret al meu Pare (disculpeu la P majúscula, pero Ell s'ho mereix i de sobres). De petit, l'Hiparc estava fascinat pel fet que el 'Tiet S' anava amb una moto de la policia municipal.
Recordo el meu 'Tiet' com un home bo, com una persona absolutament cabal, seriosa, responsable, treballadora, honesta, abnegada, humil, íntregra.. Una persona que, només pel fet de recordar-lo, dignifica tothom qui l'envolta. I, dit sigui de pas, una persona a la qual mai havia sentit una sola paraula en català. Però això, a l'Hiparc, no li fa res.
La meva cosina, la seva filla, així com el seu marit i com els seus fills, tots són catalans. Ni més ni menys del què pugui ser l'Hiparc de Nicea. Catalans i independentistes.
Aquesta gent, la gent del Morrison, la gent com el meu 'Tiet S', Catalans ells, és la gent que vull per al meu país, Catalunya. Gent treballadora, humil, honesta, sincera, perseverant, abnegada. Gent que tiren de la seva família i del seu país, i que porten tot plegat endevant.
Només desitjo que la gent del Morrisson, sense deixar de ser de l'Espanyol, se n'adonin finalment del país al qual pertanyen. I per això, no cal que canviïn d'equip.
dimecres, 13 d’abril del 2011
Dia de la República
El passat setembre, la mare va fer 80 anys. Per tant, era molt petiteta i, com tots nosaltres, no va poder viure els esdeveniments que demà, dia 14 d'abril, día de la República, farà 80 anys que van succeir a la nostra terra.
http://www.youtube.com/watch?v=v6iEy4D50KA&feature=related
Catalans! Sapigueu fer-vos dignes de Catalunya!
President Macià
http://www.youtube.com/watch?v=v6iEy4D50KA&feature=related
Catalans! Sapigueu fer-vos dignes de Catalunya!
President Macià
diumenge, 10 d’abril del 2011
La independencia de Cataluña (2)
Ja veieu el què corre per la xarxa.. Tones i tones de neurones plenament dedicades a la tolerància i als principis democràtics..
El problema d'Espanya és el de sempre: només poden ser espanyoles les persones d'identitat castellana. Sembla que siguin - alguns - dels catalans els únics que creguin aquest estat. Ells, ja ho veieu: consideren el català com un idioma estranger, en absolut espanyol, i que - por educación - ha d'estar sotmès al seu.
No compartim un estat. La nació castellana, imperialista i colonitzadora, és qui ha de manar i imposar les seves lleis, costums, tradicions i identitat. A la resta només ens toca ajupir el cap.
Ens veuen com un gra al cul, com una anomalia que els agradaria molt que deixés d'existir, com una cosa estrangera que caldria erradicar.
Si no som com ells volen que siguem, si no fem el què ells vulguin o ens manin, si no renunciem a la nostra manera de ser i a la manera que alguns catalans tenen de ser espanyols, és a dir, des de la condició de catalans, aleshores ja som tot això que diuen.
La seva mentalitat tant egocèntrica i tant intolerant, i la seva visió UNICITÀRIA (concepte que va molt més enllà del concepte d'unitat ja que propugna la uniformitat i el pensament únic) de l'estat espanyol fa que aboquin la seva xenofòbia fastigosa cap al genocidi cultural i identitari de la nostra nació catalana.
Un cop més, però, no hem d'oblidar que avui, 10 d'Abril, hi ha catalans que com el senyor Duran i Lleida o la exfuncionària de la Diputació de Barcelona, la senyora Gispert, que no votaran SÍ, a la independència de Catalunya. Deu ser que tot això ja els està bé.
Però.. NO PATIU !! Encara hi ha esperança. Com haureu llegit, pot ser que siguin ells qui el convoquin, el referèndum i ens donin la nostra tant necessària independència.
Així doncs.. ¿¿¿!!!A QUÉ ESPERÁIS, CHATOS!!!??? ¡¡¡REFERÉNDUM YA, QUE YA ESTÁIS TARDANDO!!!!
El problema d'Espanya és el de sempre: només poden ser espanyoles les persones d'identitat castellana. Sembla que siguin - alguns - dels catalans els únics que creguin aquest estat. Ells, ja ho veieu: consideren el català com un idioma estranger, en absolut espanyol, i que - por educación - ha d'estar sotmès al seu.
No compartim un estat. La nació castellana, imperialista i colonitzadora, és qui ha de manar i imposar les seves lleis, costums, tradicions i identitat. A la resta només ens toca ajupir el cap.
Ens veuen com un gra al cul, com una anomalia que els agradaria molt que deixés d'existir, com una cosa estrangera que caldria erradicar.
Si no som com ells volen que siguem, si no fem el què ells vulguin o ens manin, si no renunciem a la nostra manera de ser i a la manera que alguns catalans tenen de ser espanyols, és a dir, des de la condició de catalans, aleshores ja som tot això que diuen.
La seva mentalitat tant egocèntrica i tant intolerant, i la seva visió UNICITÀRIA (concepte que va molt més enllà del concepte d'unitat ja que propugna la uniformitat i el pensament únic) de l'estat espanyol fa que aboquin la seva xenofòbia fastigosa cap al genocidi cultural i identitari de la nostra nació catalana.
Un cop més, però, no hem d'oblidar que avui, 10 d'Abril, hi ha catalans que com el senyor Duran i Lleida o la exfuncionària de la Diputació de Barcelona, la senyora Gispert, que no votaran SÍ, a la independència de Catalunya. Deu ser que tot això ja els està bé.
Però.. NO PATIU !! Encara hi ha esperança. Com haureu llegit, pot ser que siguin ells qui el convoquin, el referèndum i ens donin la nostra tant necessària independència.
Així doncs.. ¿¿¿!!!A QUÉ ESPERÁIS, CHATOS!!!??? ¡¡¡REFERÉNDUM YA, QUE YA ESTÁIS TARDANDO!!!!
dissabte, 9 d’abril del 2011
Independencia de Cataluña
Los españoles deberíamos convocar un referéndum para darle la independencia a Cataluña. Seguro que prosperaría, y el resultado sería algo así:
Cataluña se convertiría en un Estado independiente, como es hoy Túnez o Marruecos. No pertenecería a La Unión Europea , ya que, para ello, tendría que solicitar formalmente su adhesión y cumplir con los requisitos previos; esto podría durar años. Además, España tendría que dar el visto bueno para su entrada, y, podría oponerse durante más años todavía. Tendría su moneda propia que podría ser el "catalino", por poner un ejemplo. Estarían separados de España y de Francia por una frontera bien definida, controlada por Aduanas, o por los antiguos fielatos, donde tendrían que pagarnos los correspondientes aranceles.
Como no pertenecerían a la Unión Europea para conseguir cualquier mejora en sus relaciones con Europa tendrían que obtener el apoyo de España. Su moneda tendría un cambio flexible con el euro y probablemente se devaluaría con lo que, para evitar una inflación importada, tendrían que trabajar más que ahora, pagar más impuestos que ahora y ser más pobres que ahora.
Los españoles allí residentes tendríamos pocas diferencias con el trato discriminatorio que recibimos hoy. Al estar en un país extranjero tendríamos que educar a nuestros hijos, como ocurre hoy, en catalán. Y si quisiéramos montar negocios, como ocurre hoy, tendríamos que hacerlo en catalán, o sea, que para nosotros los españoles habría poca diferencia con lo que nos ocurre hoy. Pero su trato hacia nosotros mejoraría porque les aportaríamos nuestra divisa, los euros. Y siempre al cambio saldríamos ganando.
Para poder renovar su actual Carnet de Identidad español, los catalanes tendrían que demostrar que tienen una residencia fija en España y que pagan sus impuestos en España. Lo mismo les ocurriría con el Actual Carnet de conducir español, la tarjeta de la Seguridad Social , etc. Incluso les podríamos pedir Visado de entrada cuando quisieran hacer turismo en España.
Nosotros, el resto de los españoles, nos ahorraríamos todo el coste que hoy nos cuesta su Seguridad Social, sus pensiones, su paro, sus vacaciones, etc. Y lo mismo con lo que nos cuesta hoy mantener a los inmigrantes que ahora residen allí, que cada vez son más numerosos, sobre todo los que provienen de países árabes.
Todos los que tenemos el dinero en alguna entidad de allí, podríamos depositarlo en el Santander, o el BBVA o Caja Madrid, que al final revertiría en la empresas españolas; por no hablar de las participaciones que tiene las entidades financieras catalanas en las principales Compañías españolas, habría que obligarlas a devolver las acciones ya que, al no pertenecer a Europa, el gobierno español podría "nacionalizar" las mismas.
Nos ahorraríamos todo lo que hoy nos cuesta la cantidad de Diputados y Senadores catalanes que nos desprecian. Sus viajes en primera a Madrid, sus estancias en hoteles de lujo, sus dietas, sus vacaciones, sus sueldos millonarios de por vida, sus guardaespaldas, sus comilonas, etc. Y serían sustituidos por Diputados y Senadores españoles que trabajarían por España. Nos ahorraríamos los traductores que ellos nos exigen, cuando solo por buena educación deberían hablar en español, idioma en el que todos nos entendemos. También ahorraríamos en las "embajadas" que tienen por todo el mundo. Dejaríamos de pagar a los Mozos de Escuadra que, por si no lo sabes, no los paga la Generalidad , sino el Ministerio del Interior, como a los Policías y a los Guardias Civiles, sólo que les paga más.
Los ríos que nacen en España y luego entran en Cataluña podrían ser desviados para regar zonas secas de España, y no como ocurre ahora que hay que pedirles permiso para hacerlo así y que siempre lo deniegan. Además podríamos construir un buen pantano en el Ebro en la provincia de Zaragoza y convertir en regadío el desierto de los Monegros.
El cava se lo pueden meter por el culo, ya que tendrían que pagar impuestos a la exportación, y no olvidar que el 80% del cava catalán se vende en el resto de España. Nosotros no tendríamos inconveniente en tomar champán extremeño, francés (que con los impuestos saldría por el estilo de precio) o la buena sidra asturiana , que fresquita está de muerte, y los asturianos son unos chicos muy majos que se sienten orgullosos de haber iniciado la reconquista desde Covadonga.
Si necesitaran dinero para hacer carreteras, para ampliar sus puertos y sus aeropuertos lo podrían pedir prestado a España, claro que, pagándonos los correspondientes intereses y gastos. Podrían tener su selección de fútbol, y el Barca jugaría la liga con el Nastic, el Reus y el Sabadell, así generaría buenos ingresos para futuros fichajes. Además, ganaría siempre la liga, ya que no tendría rival. Lógicamente Messi, Pujol, Busquets, Xavi, Iniesta, Valdés, Pedrito, Alves, etc. buscarían equipos más competitivos en España o Italia, pero esto, a los catalanes de pro, no les importaría mucho, lo importante sería "sus señas de identidad".
Pero por encima de todo, los españoles, nos liberaríamos de una buena cantidad de gente que nos desprecia, de políticos que solo piensan en su tierra, y de un montón de gente que nos usa según lo que les conviene y que muchas veces lo hacen con el dinero de los impuestos que pagamos el resto de los españoles.
Será divertido verles allí macerándose en catalanismo. Y cómo, mirándose unos a otros, descubrirán con asombro lo pequeños que son al no pertenecer a España. Cataluña tendría entonces la dimensión que le corresponde. La de un País de paletos provincianos.
SI QUIERES AYUDARLOS A LA HORA DE COMPRAR RECUERDA QUE EL CODIGO DE BARRAS DE LOS PRODUCTOS QUE ELLOS FABRICAN EMPIEZA POR 15
Cataluña se convertiría en un Estado independiente, como es hoy Túnez o Marruecos. No pertenecería a La Unión Europea , ya que, para ello, tendría que solicitar formalmente su adhesión y cumplir con los requisitos previos; esto podría durar años. Además, España tendría que dar el visto bueno para su entrada, y, podría oponerse durante más años todavía. Tendría su moneda propia que podría ser el "catalino", por poner un ejemplo. Estarían separados de España y de Francia por una frontera bien definida, controlada por Aduanas, o por los antiguos fielatos, donde tendrían que pagarnos los correspondientes aranceles.
Como no pertenecerían a la Unión Europea para conseguir cualquier mejora en sus relaciones con Europa tendrían que obtener el apoyo de España. Su moneda tendría un cambio flexible con el euro y probablemente se devaluaría con lo que, para evitar una inflación importada, tendrían que trabajar más que ahora, pagar más impuestos que ahora y ser más pobres que ahora.
Los españoles allí residentes tendríamos pocas diferencias con el trato discriminatorio que recibimos hoy. Al estar en un país extranjero tendríamos que educar a nuestros hijos, como ocurre hoy, en catalán. Y si quisiéramos montar negocios, como ocurre hoy, tendríamos que hacerlo en catalán, o sea, que para nosotros los españoles habría poca diferencia con lo que nos ocurre hoy. Pero su trato hacia nosotros mejoraría porque les aportaríamos nuestra divisa, los euros. Y siempre al cambio saldríamos ganando.
Para poder renovar su actual Carnet de Identidad español, los catalanes tendrían que demostrar que tienen una residencia fija en España y que pagan sus impuestos en España. Lo mismo les ocurriría con el Actual Carnet de conducir español, la tarjeta de la Seguridad Social , etc. Incluso les podríamos pedir Visado de entrada cuando quisieran hacer turismo en España.
Nosotros, el resto de los españoles, nos ahorraríamos todo el coste que hoy nos cuesta su Seguridad Social, sus pensiones, su paro, sus vacaciones, etc. Y lo mismo con lo que nos cuesta hoy mantener a los inmigrantes que ahora residen allí, que cada vez son más numerosos, sobre todo los que provienen de países árabes.
Todos los que tenemos el dinero en alguna entidad de allí, podríamos depositarlo en el Santander, o el BBVA o Caja Madrid, que al final revertiría en la empresas españolas; por no hablar de las participaciones que tiene las entidades financieras catalanas en las principales Compañías españolas, habría que obligarlas a devolver las acciones ya que, al no pertenecer a Europa, el gobierno español podría "nacionalizar" las mismas.
Nos ahorraríamos todo lo que hoy nos cuesta la cantidad de Diputados y Senadores catalanes que nos desprecian. Sus viajes en primera a Madrid, sus estancias en hoteles de lujo, sus dietas, sus vacaciones, sus sueldos millonarios de por vida, sus guardaespaldas, sus comilonas, etc. Y serían sustituidos por Diputados y Senadores españoles que trabajarían por España. Nos ahorraríamos los traductores que ellos nos exigen, cuando solo por buena educación deberían hablar en español, idioma en el que todos nos entendemos. También ahorraríamos en las "embajadas" que tienen por todo el mundo. Dejaríamos de pagar a los Mozos de Escuadra que, por si no lo sabes, no los paga la Generalidad , sino el Ministerio del Interior, como a los Policías y a los Guardias Civiles, sólo que les paga más.
Los ríos que nacen en España y luego entran en Cataluña podrían ser desviados para regar zonas secas de España, y no como ocurre ahora que hay que pedirles permiso para hacerlo así y que siempre lo deniegan. Además podríamos construir un buen pantano en el Ebro en la provincia de Zaragoza y convertir en regadío el desierto de los Monegros.
El cava se lo pueden meter por el culo, ya que tendrían que pagar impuestos a la exportación, y no olvidar que el 80% del cava catalán se vende en el resto de España. Nosotros no tendríamos inconveniente en tomar champán extremeño, francés (que con los impuestos saldría por el estilo de precio) o la buena sidra asturiana , que fresquita está de muerte, y los asturianos son unos chicos muy majos que se sienten orgullosos de haber iniciado la reconquista desde Covadonga.
Si necesitaran dinero para hacer carreteras, para ampliar sus puertos y sus aeropuertos lo podrían pedir prestado a España, claro que, pagándonos los correspondientes intereses y gastos. Podrían tener su selección de fútbol, y el Barca jugaría la liga con el Nastic, el Reus y el Sabadell, así generaría buenos ingresos para futuros fichajes. Además, ganaría siempre la liga, ya que no tendría rival. Lógicamente Messi, Pujol, Busquets, Xavi, Iniesta, Valdés, Pedrito, Alves, etc. buscarían equipos más competitivos en España o Italia, pero esto, a los catalanes de pro, no les importaría mucho, lo importante sería "sus señas de identidad".
Pero por encima de todo, los españoles, nos liberaríamos de una buena cantidad de gente que nos desprecia, de políticos que solo piensan en su tierra, y de un montón de gente que nos usa según lo que les conviene y que muchas veces lo hacen con el dinero de los impuestos que pagamos el resto de los españoles.
Será divertido verles allí macerándose en catalanismo. Y cómo, mirándose unos a otros, descubrirán con asombro lo pequeños que son al no pertenecer a España. Cataluña tendría entonces la dimensión que le corresponde. La de un País de paletos provincianos.
SI QUIERES AYUDARLOS A LA HORA DE COMPRAR RECUERDA QUE EL CODIGO DE BARRAS DE LOS PRODUCTOS QUE ELLOS FABRICAN EMPIEZA POR 15
divendres, 8 d’abril del 2011
AIXÍ SÍ!!!!
Els actuals mitjans de propaganda - antics diaris que feien periodisme -, servils gairebé tots ells com mai, s'han vist un cop més reflectits de la millor manera a "l' AIXÍ NO" que El Periódico ha tingut la insensatesa, l'atreviment i la poca vergonya de treure avui a les seves pàgines.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/aixi-966706
Penso que el dret a l'autodeterminació de qualsevol poble és un dret inalienable. Penso que qualsevol iniciativa democràtica de la societat civil ha de ser profundament respectada. I tot això, són drets fonamentals que cal que tothom tingui, independentment d'ideologies, opinions i posicionaments polítics.
El Periódico, diari bàsicament català, ha cridat avui a la no participació a una iniciativa democràtica ciutadana. No és pot ser més contundent ni reflectir més clarament els drets que s'estan atacant i els interessos de qui estan defensant.
Com bé sabeu, La Vanguàrdia és a punt de treure una edició catalana. No com El Periódico, que és un diari en llengua castellana i que màquines tradueixen al català. Realment, no sabien què fer per deixar de vendre diaris. Doncs l'han ben encertat.
Senyors de El Periódico... AIXÍ SÍ !!! VISCA CATALUNYA !!!!
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/aixi-966706
Penso que el dret a l'autodeterminació de qualsevol poble és un dret inalienable. Penso que qualsevol iniciativa democràtica de la societat civil ha de ser profundament respectada. I tot això, són drets fonamentals que cal que tothom tingui, independentment d'ideologies, opinions i posicionaments polítics.
El Periódico, diari bàsicament català, ha cridat avui a la no participació a una iniciativa democràtica ciutadana. No és pot ser més contundent ni reflectir més clarament els drets que s'estan atacant i els interessos de qui estan defensant.
Com bé sabeu, La Vanguàrdia és a punt de treure una edició catalana. No com El Periódico, que és un diari en llengua castellana i que màquines tradueixen al català. Realment, no sabien què fer per deixar de vendre diaris. Doncs l'han ben encertat.
Senyors de El Periódico... AIXÍ SÍ !!! VISCA CATALUNYA !!!!
dimecres, 6 d’abril del 2011
tv3 a Catalunya nord
Com tots sabeu, hi ha molts i molts problemes, segons sembla, per que, a les comarques del sud del nostre país (també conegudes, lamentablement, per Comunidad Valenciana), s'hi pugui veure TV3.
Aquesta prohibició, que ha aixecat força rebuig, ha comportat també sancions econòmiques molt importants a Acció Cultural del País Valencià. No hi ha cap problema per a que s'hi rebin moltíssims canals de molts indrets del món. Però TV3, no.
Això que és negatiu, en realitat també té una lectura positiva: l'espanyolisme castellà, nacionalista, colonialista i excloient sempre, té por que la identitat autòctona d'aquests territoris - la catalana - prengui prou embranzida com per a posar en perill el seu statu quo que, gràcies - cal recordar-ho - al senyor Joan Lerma, encara gaudeixen.
Ja podríem estar contents si aquesta situació també es donés a les comarques catalanes de dins de l'estat francès. En aquest territori català, lluny de ser un problema, TV3 es troba a les portes de ser oficialment legalitzada.. I A PETICIÓ DE L'ESTAT FRANCÈS!!!! Inaudit.
http://www.avui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/393059-el-govern-frances-vol-oficialitzar-tv3-a-la-catalunya-del-nord.html
http://www.avui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/393238-acord-entre-estats.html
Això vol dir, sens dubte, que el català ja no els fa cap por ni els suposa el més mínim problema. Cal recordar-ho: a l'igual que a la Franja, el català no és un idioma oficial en aquest territori nostre.
Aquesta prohibició, que ha aixecat força rebuig, ha comportat també sancions econòmiques molt importants a Acció Cultural del País Valencià. No hi ha cap problema per a que s'hi rebin moltíssims canals de molts indrets del món. Però TV3, no.
Això que és negatiu, en realitat també té una lectura positiva: l'espanyolisme castellà, nacionalista, colonialista i excloient sempre, té por que la identitat autòctona d'aquests territoris - la catalana - prengui prou embranzida com per a posar en perill el seu statu quo que, gràcies - cal recordar-ho - al senyor Joan Lerma, encara gaudeixen.
Ja podríem estar contents si aquesta situació també es donés a les comarques catalanes de dins de l'estat francès. En aquest territori català, lluny de ser un problema, TV3 es troba a les portes de ser oficialment legalitzada.. I A PETICIÓ DE L'ESTAT FRANCÈS!!!! Inaudit.
http://www.avui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/393059-el-govern-frances-vol-oficialitzar-tv3-a-la-catalunya-del-nord.html
http://www.avui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/393238-acord-entre-estats.html
Això vol dir, sens dubte, que el català ja no els fa cap por ni els suposa el més mínim problema. Cal recordar-ho: a l'igual que a la Franja, el català no és un idioma oficial en aquest territori nostre.
dimarts, 5 d’abril del 2011
Catalunya país ric
Fa una estona que m'ha entrat aquest enllaç en un correu que m'han enviat:
http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/392909-un-exdirigent-de-lfmi-diu-que-catalunya-podria-ser-un-dels-paisos-mes-rics.html
Bé. Jo no sóc un exdirigent del FMI i, per tant, suposo que els meus coneixements de macroeconomia són a anys llum dels que pugui tenir el senyor Rogoff.
Però això no m'impedeix de veure que el què afirma és una obvietat.
El problema és que, nosaltres, col·lectiu de catalanets restrets i acomplexats, ens estimem més ser porucs i conservadors. No ens enganyem: la Catalunya real és la dels Durans i Lleidas, Gisperts, Icetas, Camachos..
Tot i això, a mi em van ensenyar a no renunciar MAI a res. Jo vull que el meu país, Catalunya, sigui una cosa molt diferent del què és ara. I NO PARARÉ FINS ACONSEGUIR-HO.
Al nostre favor tenim un fet molt important que només els conservadors no volen veure: ser independentista ja no només és una opció política més o menys romàntica. Ser independentista, gràcies, com diu el senyor Rogoff, a l'estrangulació financera que pateix la nostra nació per part d'Espanya (estrangulació financera entre altres estrangulacions), ha passat a ser una opció pracmàtica, real i intel·ligent.
Esperem que la Catalunya real sigui, d'aquí a ben poc, la Catalunya pracmàtica, emprenedora, treballadora, sense complexos, intel·ligent i agoserada. I, si convé, també descarada. Jo m'hi deixaré la pell per a que així sigui.
http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/392909-un-exdirigent-de-lfmi-diu-que-catalunya-podria-ser-un-dels-paisos-mes-rics.html
Bé. Jo no sóc un exdirigent del FMI i, per tant, suposo que els meus coneixements de macroeconomia són a anys llum dels que pugui tenir el senyor Rogoff.
Però això no m'impedeix de veure que el què afirma és una obvietat.
El problema és que, nosaltres, col·lectiu de catalanets restrets i acomplexats, ens estimem més ser porucs i conservadors. No ens enganyem: la Catalunya real és la dels Durans i Lleidas, Gisperts, Icetas, Camachos..
Tot i això, a mi em van ensenyar a no renunciar MAI a res. Jo vull que el meu país, Catalunya, sigui una cosa molt diferent del què és ara. I NO PARARÉ FINS ACONSEGUIR-HO.
Al nostre favor tenim un fet molt important que només els conservadors no volen veure: ser independentista ja no només és una opció política més o menys romàntica. Ser independentista, gràcies, com diu el senyor Rogoff, a l'estrangulació financera que pateix la nostra nació per part d'Espanya (estrangulació financera entre altres estrangulacions), ha passat a ser una opció pracmàtica, real i intel·ligent.
Esperem que la Catalunya real sigui, d'aquí a ben poc, la Catalunya pracmàtica, emprenedora, treballadora, sense complexos, intel·ligent i agoserada. I, si convé, també descarada. Jo m'hi deixaré la pell per a que així sigui.
diumenge, 3 d’abril del 2011
Ets un katala
Un recomano fermament de visitar la pàgina següent on es parla de la Venjança Catalana.
Em quedo amb el significat que s'hi dóna del mot katala: gegant, monstre.
Fa temps que tinc molt clar que, per les raons que sigui, les simpaties que provoquem els catalans a l'interior de la península ibèrica són molt minces.
Però no tenia tant clar que aquestes simpaties envers nosaltres també fossin compartides per altres pobles mediterranis.
En qualsevol cas, diuen que més val ser maleït que compadit. Segurament, des d'un determinat punt de vista, això és així. Però sigui com sigui, no ens vindria malament una injecció forta d'autoestima, de veure el què vàrem ser i de fins on vàrem arribar.
Potser així, finalment, ens creurem a nosaltres mateixos i serem capaços de tenir clar què volem ser quan siguem grans. Ja toca. Fins i tot el president Pujol també ho diu. Ja tocava.
Em quedo amb el significat que s'hi dóna del mot katala: gegant, monstre.
Fa temps que tinc molt clar que, per les raons que sigui, les simpaties que provoquem els catalans a l'interior de la península ibèrica són molt minces.
Però no tenia tant clar que aquestes simpaties envers nosaltres també fossin compartides per altres pobles mediterranis.
En qualsevol cas, diuen que més val ser maleït que compadit. Segurament, des d'un determinat punt de vista, això és així. Però sigui com sigui, no ens vindria malament una injecció forta d'autoestima, de veure el què vàrem ser i de fins on vàrem arribar.
Potser així, finalment, ens creurem a nosaltres mateixos i serem capaços de tenir clar què volem ser quan siguem grans. Ja toca. Fins i tot el president Pujol també ho diu. Ja tocava.
divendres, 1 d’abril del 2011
Injustícia
“…y sobre todo, sean siempre capaces de sentir en lo más hondo cualquier injusticia cometida contra cualquiera en cualquier parte del mundo. Es la cualidad más linda de un revolucionario.”
Carta d'acomiadament del Che Guevara als seus fills.
Carta d'acomiadament del Che Guevara als seus fills.
dimecres, 30 de març del 2011
La ciutat dels sants
http://www.tv3.cat/videos/3441011/ETA-a-la-ciutat-dels-sants-Un-atemptat-al-cor-de-Catalunya
Periodista: "Anna. Que te han explicado que pasó aquel 29 de marzo del año 91?"
Anna: "Que hubo una explosión. Y, bueno.. Que todo se derrumbó. Y yo estaba en un armario. Y gracias al armario que me salvé. Y él me sacó. Me oyó llorar. Y me sacó. Y que hubieron 9 muertos. Y dos de estos, mis padres."
Periodista: "Qué edad tenías, Anna?"
Anna: "22 meses"
Periodista: "22 meses. Evidentemente no recuerdas nada."
Anna: "No recuerdo nada."
Periodista: "Nada de nada."
Anna: "Todo lo que me han contado y nada más."
Periodista: "Como si nunca hubiera pasado, digamos."
Anna: "Exacto"
Hacia las 7 de la tarde del 29 de marzo de 1991, ayer hizo 20 años, unas criaturitas jugaban en lo que era el patio de su casa.
De repente, en ese patio, irrumpió un coche. Una mujer joven que los vigilaba tan solo tuvo tiempo de gritar, en catalán, 'nens fora!!, nens fora!!' (niños fuera!!).
No hubo tiempo para más. 12 bombonas de butano rellenas a rebentar de amonal hicieron que todo acabara en un instante.
Años más tarde, unos 20, Anna Chincoa (Anna con 2 enes) se expresaba en lengua catalana, la suya, en TV3 (la televisión de Cataluña). En lengua catalana, sí, y con un acento de Vic, mucho más 'puro y auténtico' del que tiene Hiparc de Nicea. Habla con desparpajo, con inocencia, con una falta de rencor absolutamente alucinante. Tenía 22 meses cuando esas bombonas se llevaron a su papá y a su mamá (Juan y Núria). Solo ha visto sus fotos.
Vic es una ciudad catalana que casi no tenía entonces otra población que no fuera la autóctona catalana. Eso significaba que la identidad nacional catalana era totalmente relevante, como lo sigue siendo ahora.
Ese horroso día, una cola de 300 personas, muchísimas independentistas, todas catalanas, hicieron cola para dar sangre para las personas, Guardias Civiles, que habían sufrido esa barbarie. Lamentablemente, no hicieron falta tantas, ya que las vidas que se pudieron salvar fueron muy pocas.
Podría hablarse de los recursos que asigna el estado a sus cuerpos y fuerzas de seguridad. Podría hablarse de la oportunidad política de ese atentado terrorista, en relación a donde se hizo y a quién lo perpetró. Podría hablarse de lo demasiado que ya dura este tema. Hiparc no lo hará hoy ni aquí. Lo consideraría vomitivo.
Quizás a alguien, despistado, puede parecerle una incongruencia, una incorrección, una contradicción que Hiparc de Nicea, persona catalana e independentista escriba estas líneas y que lo haga en idioma castellano. No lo es. Hiparc de Nicea desea que su país - Cataluña - sea un país independiente y sobrerano, naturalmente que sí. Pero, antes que nada, también desea que Cataluña sea un país que realmente valga la pena. Y si no somos capaces de defender los que tienen que ser nuestros principios y nuestros valores, nuestro país no tendrá sentido.
Ni la independencia de Cataluña ni la unidad de España valen una vida humana.
En recuerdo de todos los que perdieron la vida ese día y en ese lugar. En contra de la violencia, venga de donde venga.
Juan Salas Píriz (48 años)
Maudilia Duque Durán (78 años)
Juan Chincoa Alés (30 años)
Núria Ribó Parera (21 años)
Rosa María Rosas Muñoz (14 años)
Francisco Cipriano Díaz Sánchez (17 años)
Vanesa Ruiz Lara (11 años)
Ana Cristina Porras López (10 años)
María Pilar Quesada Araque (8 años)
http://es.wikipedia.org/wiki/Atentado_contra_la_casa-cuartel_de_Vic
Periodista: "Anna. Que te han explicado que pasó aquel 29 de marzo del año 91?"
Anna: "Que hubo una explosión. Y, bueno.. Que todo se derrumbó. Y yo estaba en un armario. Y gracias al armario que me salvé. Y él me sacó. Me oyó llorar. Y me sacó. Y que hubieron 9 muertos. Y dos de estos, mis padres."
Periodista: "Qué edad tenías, Anna?"
Anna: "22 meses"
Periodista: "22 meses. Evidentemente no recuerdas nada."
Anna: "No recuerdo nada."
Periodista: "Nada de nada."
Anna: "Todo lo que me han contado y nada más."
Periodista: "Como si nunca hubiera pasado, digamos."
Anna: "Exacto"
Hacia las 7 de la tarde del 29 de marzo de 1991, ayer hizo 20 años, unas criaturitas jugaban en lo que era el patio de su casa.
De repente, en ese patio, irrumpió un coche. Una mujer joven que los vigilaba tan solo tuvo tiempo de gritar, en catalán, 'nens fora!!, nens fora!!' (niños fuera!!).
No hubo tiempo para más. 12 bombonas de butano rellenas a rebentar de amonal hicieron que todo acabara en un instante.
Años más tarde, unos 20, Anna Chincoa (Anna con 2 enes) se expresaba en lengua catalana, la suya, en TV3 (la televisión de Cataluña). En lengua catalana, sí, y con un acento de Vic, mucho más 'puro y auténtico' del que tiene Hiparc de Nicea. Habla con desparpajo, con inocencia, con una falta de rencor absolutamente alucinante. Tenía 22 meses cuando esas bombonas se llevaron a su papá y a su mamá (Juan y Núria). Solo ha visto sus fotos.
Vic es una ciudad catalana que casi no tenía entonces otra población que no fuera la autóctona catalana. Eso significaba que la identidad nacional catalana era totalmente relevante, como lo sigue siendo ahora.
Ese horroso día, una cola de 300 personas, muchísimas independentistas, todas catalanas, hicieron cola para dar sangre para las personas, Guardias Civiles, que habían sufrido esa barbarie. Lamentablemente, no hicieron falta tantas, ya que las vidas que se pudieron salvar fueron muy pocas.
Podría hablarse de los recursos que asigna el estado a sus cuerpos y fuerzas de seguridad. Podría hablarse de la oportunidad política de ese atentado terrorista, en relación a donde se hizo y a quién lo perpetró. Podría hablarse de lo demasiado que ya dura este tema. Hiparc no lo hará hoy ni aquí. Lo consideraría vomitivo.
Quizás a alguien, despistado, puede parecerle una incongruencia, una incorrección, una contradicción que Hiparc de Nicea, persona catalana e independentista escriba estas líneas y que lo haga en idioma castellano. No lo es. Hiparc de Nicea desea que su país - Cataluña - sea un país independiente y sobrerano, naturalmente que sí. Pero, antes que nada, también desea que Cataluña sea un país que realmente valga la pena. Y si no somos capaces de defender los que tienen que ser nuestros principios y nuestros valores, nuestro país no tendrá sentido.
Ni la independencia de Cataluña ni la unidad de España valen una vida humana.
En recuerdo de todos los que perdieron la vida ese día y en ese lugar. En contra de la violencia, venga de donde venga.
Juan Salas Píriz (48 años)
Maudilia Duque Durán (78 años)
Juan Chincoa Alés (30 años)
Núria Ribó Parera (21 años)
Rosa María Rosas Muñoz (14 años)
Francisco Cipriano Díaz Sánchez (17 años)
Vanesa Ruiz Lara (11 años)
Ana Cristina Porras López (10 años)
María Pilar Quesada Araque (8 años)
http://es.wikipedia.org/wiki/Atentado_contra_la_casa-cuartel_de_Vic
dijous, 24 de març del 2011
Ser culto..
Ser culto es el único modo de ser libre
http://www.josemarti.cu/?q=harthttp://www.cubadebate.cu/
http://www.antiterroristas.cu/
http://www.oceansur.com/
dimarts, 22 de març del 2011
Nens maleducats
Hi havia un doctor, molt bon metge, amb molts coneixements i experiència, i que a més, s'implicava al màxim professionalment i personalment amb els seus pacients. En resum: era una eminència en tots els sentits.
Un dia, aquest metge va haver d'atendre un malalt de cirrosi hepàtica. De fet, ja n'havia atès moltíssims i sempre els havia guarit. El metge li va ordenar - naturalment - que alcohol zero. Cada setmana el citava a la seva visita. Diàriament el trucava per fer-li el seguiment. Consultava llibres i mètodes per a veure què podia fer per ell.
El malalt no va tenir cap interès en fer cas al metge i va continuar bevent. No va posar res per part seva per a curar-se. Obviament, va morir. Sembla que no li agradava viure.
La família del malalt, lluny d'agrair els enormes esforços que va fer el metge, el va culpar de la situació: no va ser prou professional, ni psicòleg, ni va saber animar el malalt ni motivar-lo ni tractar-lo correctament. En resum: el pobre home no va fer res bé.
Naturalment, haureu entès la situació: el metge pot ser molt bo que si el malalt ni es vol curar ni hi posa de la seva part, no hi haurà res a fer. Els metges poden guarir, però fer miracles és una altra cosa.
Doncs bé. Fer miracles és el què demanem actualment als mestres. I això no pot ser. Avui en dia, el nen sembla que ha de ser el centre de tot. Tot se li ha de fer a mida. Per a que estigui content, per a que no es desanimi, per a que no agafi complexes, per a que sigui com els demés.. Sembla que els nens han passat a ser objectes passius, amb responsabilitat zero, al voltant dels quals tot ha de girar.
Us posaré un exemple: un entrenador, amb criteri pedagògic (promoure higiene), i amb criteri esportiu (fomentar el grup al vestidor), va fer que el seu nou equip de nens de 12 anys es dutxés després dels entrenaments. Ho veureu normal, no?
Doncs bé. Una mare va manifestar la seva desaprovació (això que tothom es permeti opinar de tot és un càncer dels que actualment tenim a la societat) perquè el seu fill sortia amb el cap moll i es refredaria. Fixeu-vos-hi: en lloc de promoure que el seu nen aprengués a aixugar-se bé el cabell, promou l'anti-formació: que no es dutxi després d'haver fer una activitat física i d'estar suat.
Així, cada dia els tenim més maleducats, són més maleducats, més cridaners, més prepotents, més arrogants i més indolents. Però també més dèbils, més irresponsables, més inconscients, menys madurs i menys preparats per a sortir de la bombolla en la què els fem viure. Causes? En tinc algunes al cap, però les deixo per un altre escrit.
I aquest és el nostre futur com a país. Si algú es pensa encara poder cobrar la pensió, que s'ho vagi treient del cap!
Un dia, aquest metge va haver d'atendre un malalt de cirrosi hepàtica. De fet, ja n'havia atès moltíssims i sempre els havia guarit. El metge li va ordenar - naturalment - que alcohol zero. Cada setmana el citava a la seva visita. Diàriament el trucava per fer-li el seguiment. Consultava llibres i mètodes per a veure què podia fer per ell.
El malalt no va tenir cap interès en fer cas al metge i va continuar bevent. No va posar res per part seva per a curar-se. Obviament, va morir. Sembla que no li agradava viure.
La família del malalt, lluny d'agrair els enormes esforços que va fer el metge, el va culpar de la situació: no va ser prou professional, ni psicòleg, ni va saber animar el malalt ni motivar-lo ni tractar-lo correctament. En resum: el pobre home no va fer res bé.
Naturalment, haureu entès la situació: el metge pot ser molt bo que si el malalt ni es vol curar ni hi posa de la seva part, no hi haurà res a fer. Els metges poden guarir, però fer miracles és una altra cosa.
Doncs bé. Fer miracles és el què demanem actualment als mestres. I això no pot ser. Avui en dia, el nen sembla que ha de ser el centre de tot. Tot se li ha de fer a mida. Per a que estigui content, per a que no es desanimi, per a que no agafi complexes, per a que sigui com els demés.. Sembla que els nens han passat a ser objectes passius, amb responsabilitat zero, al voltant dels quals tot ha de girar.
Us posaré un exemple: un entrenador, amb criteri pedagògic (promoure higiene), i amb criteri esportiu (fomentar el grup al vestidor), va fer que el seu nou equip de nens de 12 anys es dutxés després dels entrenaments. Ho veureu normal, no?
Doncs bé. Una mare va manifestar la seva desaprovació (això que tothom es permeti opinar de tot és un càncer dels que actualment tenim a la societat) perquè el seu fill sortia amb el cap moll i es refredaria. Fixeu-vos-hi: en lloc de promoure que el seu nen aprengués a aixugar-se bé el cabell, promou l'anti-formació: que no es dutxi després d'haver fer una activitat física i d'estar suat.
Així, cada dia els tenim més maleducats, són més maleducats, més cridaners, més prepotents, més arrogants i més indolents. Però també més dèbils, més irresponsables, més inconscients, menys madurs i menys preparats per a sortir de la bombolla en la què els fem viure. Causes? En tinc algunes al cap, però les deixo per un altre escrit.
I aquest és el nostre futur com a país. Si algú es pensa encara poder cobrar la pensió, que s'ho vagi treient del cap!
Defensa de la ciutadania
Benvolgu@s,
Veureu aquests dies com els polítics - plens de valors ells - s'omplen la boca dient, d'una altra manera, que es mouen per a defensar els ciutadans libis:
http://www.lavozdeasturias.es/politica/jimenez-insiste-compromiso-defender-ciudadanos-libios_0_447555367.html
http://www.rtve.es/alacarta/videos/revueltas-en-el-mundo-arabe/zapatero-intervenimos-libia-para-defender-ciudadanos-ataques-su-gobierno/1051727/
http://www.lasemana.es/periodico/noticia.php?cod=27869
Bé. Jo no jutjaré la raó, tot i que si la raó és aquesta, hi ha bastants altres llocs al món on també cal defensar els ciutadans dels seus governs.
Però sí que em permeto de fer-vos avinent això:
Constitució espanyola, article 2:
La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
Constitució espanyola, article 8:
Las fuerzas armadas tienen la tarea de garante de la soberanía y de la independencia de España, defender su integridad nacional y el ordenamiento constitucional.
Dit d'una altra manera: les persones nascudes a aquest territori estan obligades a ser espanyoles, sense tenir el dret democràtic a poder ser una altra cosa que lliurement, per la seva totalitat o parcialment, decideixin.
I, per si algú té algun dubte, aquí tenim l'exèrcit espanyol per a garantir això.
Doncs on anava: Si els ciutadans libis són mereixedors de protecció per part dels polítics espanyols atès que el seu govern els ataca, quin sentit té l'article de la Constitució Espanyola? O bé és que 'ser defès' cal merèixer-ho si es tracta d'una causa justa? I qui diu quina és al causa justa? En relació a què? Si Catalunya esdevé independent, ens enviaran els tancs? Però no havíem quedat que cal defensar els ciutadans? O només els ciutadans libis? O ens enviaran els tancs i després diran que ens defensen? Segurament serà això. Per a protegir-nos de nosaltres mateixos. Què bé que els tenim, oi?
Veureu aquests dies com els polítics - plens de valors ells - s'omplen la boca dient, d'una altra manera, que es mouen per a defensar els ciutadans libis:
http://www.lavozdeasturias.es/politica/jimenez-insiste-compromiso-defender-ciudadanos-libios_0_447555367.html
http://www.rtve.es/alacarta/videos/revueltas-en-el-mundo-arabe/zapatero-intervenimos-libia-para-defender-ciudadanos-ataques-su-gobierno/1051727/
http://www.lasemana.es/periodico/noticia.php?cod=27869
Bé. Jo no jutjaré la raó, tot i que si la raó és aquesta, hi ha bastants altres llocs al món on també cal defensar els ciutadans dels seus governs.
Però sí que em permeto de fer-vos avinent això:
Constitució espanyola, article 2:
La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
Constitució espanyola, article 8:
Las fuerzas armadas tienen la tarea de garante de la soberanía y de la independencia de España, defender su integridad nacional y el ordenamiento constitucional.
Dit d'una altra manera: les persones nascudes a aquest territori estan obligades a ser espanyoles, sense tenir el dret democràtic a poder ser una altra cosa que lliurement, per la seva totalitat o parcialment, decideixin.
I, per si algú té algun dubte, aquí tenim l'exèrcit espanyol per a garantir això.
Doncs on anava: Si els ciutadans libis són mereixedors de protecció per part dels polítics espanyols atès que el seu govern els ataca, quin sentit té l'article de la Constitució Espanyola? O bé és que 'ser defès' cal merèixer-ho si es tracta d'una causa justa? I qui diu quina és al causa justa? En relació a què? Si Catalunya esdevé independent, ens enviaran els tancs? Però no havíem quedat que cal defensar els ciutadans? O només els ciutadans libis? O ens enviaran els tancs i després diran que ens defensen? Segurament serà això. Per a protegir-nos de nosaltres mateixos. Què bé que els tenim, oi?
dilluns, 21 de març del 2011
España va bien
Benvolgu@s,
Vull fer-vos partíceps de la lletra d'aquesta cançó. Es titula "España va bien" i és d'un grup que es diu SK-P. Fixeu-vos en la lletra, si us plau. Parla d'atur, del govern, de sindicats, d'hipoteques... I, sabeu el millor? És de l'any 1998!!! No avancem...
Penso que vivim en un país que no té solució. Un país de vividors, que té al Lazarillo de Tormes com una obra que forma part de la seva literatura.
Com bé sabreu, la bandera del Brasil té, per lema, 'Ordem e Progresso'.
Penso que, a la bandera del Reino de España, també caldria afegir-hi un lema. Propostes:
- Tira la Piedra y Esconde la Mano
- Maricón el Último
- Corre que te Pillo
- Roba lo que puedas
Segueixo sense entendre com hi ha catalans que no són independentistes.
Vull fer-vos partíceps de la lletra d'aquesta cançó. Es titula "España va bien" i és d'un grup que es diu SK-P. Fixeu-vos en la lletra, si us plau. Parla d'atur, del govern, de sindicats, d'hipoteques... I, sabeu el millor? És de l'any 1998!!! No avancem...
Penso que vivim en un país que no té solució. Un país de vividors, que té al Lazarillo de Tormes com una obra que forma part de la seva literatura.
Com bé sabreu, la bandera del Brasil té, per lema, 'Ordem e Progresso'.
Penso que, a la bandera del Reino de España, també caldria afegir-hi un lema. Propostes:
- Tira la Piedra y Esconde la Mano
- Maricón el Último
- Corre que te Pillo
- Roba lo que puedas
Segueixo sense entendre com hi ha catalans que no són independentistes.
divendres, 18 de març del 2011
Visca el poble libi
Cap on tirem?
Hom diu que una imatge val més que mil paraules, oi? Cap on tirem? Jo ho tinc molt clar.
dimecres, 16 de març del 2011
Solidaris amb Japó
Tots som japonesos
日本のすべてが
日本のすべてが
http://www.racocatala.cat/forums/fil/139136/23-dabril-dia-solidaritat-japo
http://www.ara.cat/mon/Japo-Catalunya-lalarmisme-comissari-europeu_0_445155710.html
http://joves.cat/agenda/events/10151
http://politica.e-noticies.cat/el-govern-anuncia-ara-iniciatives-de-solidaritat-amb-japo-50967.html
http://www.acordem.org/2011/03/14/movilitzacio-antinuclear-i-en-solidaritat-amb-el-poble-de-japo/
http://www.europapress.cat/societat/noticia-catalunya-declara-sant-jordi-com-dia-solidaritat-amb-japo-20110315145705.html
http://www.fcbarcelona.com/web/catala/noticies/club/temporada10-11/03/11/n110311116240.html
http://diarimaresme.com/2011/actes-de-solidaritat-amb-el-poble-japones/
http://www.ara.cat/mon/Japo-Catalunya-lalarmisme-comissari-europeu_0_445155710.html
http://joves.cat/agenda/events/10151
http://politica.e-noticies.cat/el-govern-anuncia-ara-iniciatives-de-solidaritat-amb-japo-50967.html
http://www.acordem.org/2011/03/14/movilitzacio-antinuclear-i-en-solidaritat-amb-el-poble-de-japo/
http://www.europapress.cat/societat/noticia-catalunya-declara-sant-jordi-com-dia-solidaritat-amb-japo-20110315145705.html
http://www.fcbarcelona.com/web/catala/noticies/club/temporada10-11/03/11/n110311116240.html
http://diarimaresme.com/2011/actes-de-solidaritat-amb-el-poble-japones/
dimarts, 15 de març del 2011
Japó
Algú s'imagina que el què ha passat al Japó passés aquí?
allà: les persones, disciplinades, fan cua ordenadament als supermecats, esperant ser abastides
aquí: les persones, fora de si, ho saquejarien tot
Com una empresa, un país no existeix en sí mateix; és la seva gent que el fa, dia a dia, amb els seus actes i amb les seves dimissions.
Personalment, no cal dir-ho, em sento japonès.
Els millors desitjos per a totes les persones afectades.
allà: les persones, disciplinades, fan cua ordenadament als supermecats, esperant ser abastides
aquí: les persones, fora de si, ho saquejarien tot
Com una empresa, un país no existeix en sí mateix; és la seva gent que el fa, dia a dia, amb els seus actes i amb les seves dimissions.
Personalment, no cal dir-ho, em sento japonès.
Els millors desitjos per a totes les persones afectades.
dissabte, 12 de març del 2011
Respecte per a ells, dignitat per a nosaltres
"Respecte per a ells, dignitat per a nosaltres".
Aquesta frase, no és meva. Me l'han fet arribar i el seu orígen sembla que és el comentari d'un lector del diari ARA. Us ho explico.
Com bé sabreu, el proper día 20 d'abril, el nostre Barça s'enfrontarà al Reial Madrid, a València, en motiu de la final de la copa del rei. I com bé sabreu també, és costum, abans d'un partit així, de fer sonar l'himne espanyol.
Doncs bé. Aquest intel·ligentíssim i clarivident ciutadà proposa el següent: quan s'acabi l'himne espanyol, tota la gent catalana del Barça ha de començar a cantar el nostre himne nacional: els Segadors. No és tracta de fer el de sempre: xiular i demostrar el nostre enuig cap a l'estat espanyol. Es tracta de fer un pas més enllà: el de convertir l'encontre en un partit de futbol internacional i de fer veure al món la nostra realitat d'una manera molt intel·ligent: respecte per a ells i dignitat per a nosaltres.
Em sembla una idea brillant. Però també penso que caldria coordinar aquesta actuació al més pur estil Revolução dos Cravos.
La meva proposta consisteix en emetre via emissora FM o AM els Segadors just després de l'acabament de l'himne espanyol. Així, tot el col·lectiu catalano-culer podrà estar alerta i coordinat. I de poc els servirà la mega-megafonia que deuen haver contractat per apagar els nostres xiulets.
El què seria desitjable és que una ràdio del nostre país s'hi prestés. Però si no és el cas, ja ens hem demostrat que la nostra societat civil és capaç d'això i de molt més.
No tenim massa temps. Fes-ho córrer!
VISCA CATALUNYA!!
Aquesta frase, no és meva. Me l'han fet arribar i el seu orígen sembla que és el comentari d'un lector del diari ARA. Us ho explico.
Com bé sabreu, el proper día 20 d'abril, el nostre Barça s'enfrontarà al Reial Madrid, a València, en motiu de la final de la copa del rei. I com bé sabreu també, és costum, abans d'un partit així, de fer sonar l'himne espanyol.
Doncs bé. Aquest intel·ligentíssim i clarivident ciutadà proposa el següent: quan s'acabi l'himne espanyol, tota la gent catalana del Barça ha de començar a cantar el nostre himne nacional: els Segadors. No és tracta de fer el de sempre: xiular i demostrar el nostre enuig cap a l'estat espanyol. Es tracta de fer un pas més enllà: el de convertir l'encontre en un partit de futbol internacional i de fer veure al món la nostra realitat d'una manera molt intel·ligent: respecte per a ells i dignitat per a nosaltres.
Em sembla una idea brillant. Però també penso que caldria coordinar aquesta actuació al més pur estil Revolução dos Cravos.
La meva proposta consisteix en emetre via emissora FM o AM els Segadors just després de l'acabament de l'himne espanyol. Així, tot el col·lectiu catalano-culer podrà estar alerta i coordinat. I de poc els servirà la mega-megafonia que deuen haver contractat per apagar els nostres xiulets.
El què seria desitjable és que una ràdio del nostre país s'hi prestés. Però si no és el cas, ja ens hem demostrat que la nostra societat civil és capaç d'això i de molt més.
No tenim massa temps. Fes-ho córrer!
VISCA CATALUNYA!!
divendres, 11 de març del 2011
Festa del rugby català
9 D'ABRIL DE 2011, FESTA DE L'HANDBOL CATALÀ!!!
16:30, PARTIT USAP-TOULON
http://usapabarcelona.cat/
Convertim aquest acte en una mostra de catalanitat!!! PASSA-HO !!!
16:30, PARTIT USAP-TOULON
http://usapabarcelona.cat/
Convertim aquest acte en una mostra de catalanitat!!! PASSA-HO !!!
Què és ser català?
Doncs això.. Què és ser català?
Naturalment, els que ho som, ho tenim molt clar. Però suposo que, com jo, haureu sentit frases, sovint dites pel nacionalisme espanyol més ranci encarnat pels peperos de torn, del tipus: 'repartir carnets de catalanitat' o bé 'persones més catalanes que altres'.
No hem de caure a la trampa. Aquesta gent pretén confondre parlant de conceptes i nocions ben diferents, identificant-les amb una sola paraula: català.
Per a trencar aquesta malintencionada estratègia consistent a fer-nos fondre en el què ells voldrien - la identitat nacional-espanyola - definirem a continuació el què és això de ser català.
Ser català és estimar i respectar la terra catalana, la seva gent, els seus costums, la seva història i la seva llengua. I entenent tot això com una identitat, no vincular, i encara menys, sotmetre, aquesta identitat a cap altra.
No tingueu por: amb el mateix objectiu que he mencionat abans, tornaran a treure la seva retòrica vomitiva dient que aquesta és una definició excloient. Res més enllà de la realitat. I sabeu per què? Doncs perquè ser català només és una qüestió d'autoafirmació. Ser català és una opció oberta a tothom. Tret, naturalment, dels que s'hi vulguin sentir exclosos.
Naturalment, els que ho som, ho tenim molt clar. Però suposo que, com jo, haureu sentit frases, sovint dites pel nacionalisme espanyol més ranci encarnat pels peperos de torn, del tipus: 'repartir carnets de catalanitat' o bé 'persones més catalanes que altres'.
No hem de caure a la trampa. Aquesta gent pretén confondre parlant de conceptes i nocions ben diferents, identificant-les amb una sola paraula: català.
Per a trencar aquesta malintencionada estratègia consistent a fer-nos fondre en el què ells voldrien - la identitat nacional-espanyola - definirem a continuació el què és això de ser català.
Ser català és estimar i respectar la terra catalana, la seva gent, els seus costums, la seva història i la seva llengua. I entenent tot això com una identitat, no vincular, i encara menys, sotmetre, aquesta identitat a cap altra.
No tingueu por: amb el mateix objectiu que he mencionat abans, tornaran a treure la seva retòrica vomitiva dient que aquesta és una definició excloient. Res més enllà de la realitat. I sabeu per què? Doncs perquè ser català només és una qüestió d'autoafirmació. Ser català és una opció oberta a tothom. Tret, naturalment, dels que s'hi vulguin sentir exclosos.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)