Nens maleducats

Hi havia un doctor, molt bon metge, amb molts coneixements i experiència, i que a més, s'implicava al màxim professionalment i personalment amb els seus pacients. En resum: era una eminència en tots els sentits.

Un dia, aquest metge va haver d'atendre un malalt de cirrosi hepàtica. De fet, ja n'havia atès moltíssims i sempre els havia guarit. El metge li va ordenar - naturalment - que alcohol zero. Cada setmana el citava a la seva visita. Diàriament el trucava per fer-li el seguiment. Consultava llibres i mètodes per a veure què podia fer per ell.

El malalt no va tenir cap interès en fer cas al metge i va continuar bevent. No va posar res per part seva per a curar-se. Obviament, va morir. Sembla que no li agradava viure.

La família del malalt, lluny d'agrair els enormes esforços que va fer el metge, el va culpar de la situació: no va ser prou professional, ni psicòleg, ni va saber animar el malalt ni motivar-lo ni tractar-lo correctament. En resum: el pobre home no va fer res bé.

Naturalment, haureu entès la situació: el metge pot ser molt bo que si el malalt ni es vol curar ni hi posa de la seva part, no hi haurà res a fer. Els metges poden guarir, però fer miracles és una altra cosa.

Doncs bé. Fer miracles és el què demanem actualment als mestres. I això no pot ser. Avui en dia, el nen sembla que ha de ser el centre de tot. Tot se li ha de fer a mida. Per a que estigui content, per a que no es desanimi, per a que no agafi complexes, per a que sigui com els demés.. Sembla que els nens han passat a ser objectes passius, amb responsabilitat zero, al voltant dels quals tot ha de girar.

Us posaré un exemple: un entrenador, amb criteri pedagògic (promoure higiene), i amb criteri esportiu (fomentar el grup al vestidor), va fer que el seu nou equip de nens de 12 anys es dutxés després dels entrenaments. Ho veureu normal, no?

Doncs bé. Una mare va manifestar la seva desaprovació (això que tothom es permeti opinar de tot és un càncer dels que actualment tenim a la societat) perquè el seu fill sortia amb el cap moll i es refredaria. Fixeu-vos-hi: en lloc de promoure que el seu nen aprengués a aixugar-se bé el cabell, promou l'anti-formació: que no es dutxi després d'haver fer una activitat física i d'estar suat.

Així, cada dia els tenim més maleducats, són més maleducats, més cridaners, més prepotents, més arrogants i més indolents. Però també més dèbils, més irresponsables, més inconscients, menys madurs i menys preparats per a sortir de la bombolla en la què els fem viure. Causes? En tinc algunes al cap, però les deixo per un altre escrit.

I aquest és el nostre futur com a país. Si algú es pensa encara poder cobrar la pensió, que s'ho vagi treient del cap!