La gent del meu país

Avui l'Hiparc de Nicea ha dinat al Morrisson.
Com bé sabeu, l'Hiparc és radicalment independentista. Tant des d'un punt de vista ideològic, com des d'un punt de vista pracmàtic. Tret que no sigui per arguments identitaris, romàntics o conservadors, la vinculació de Catalunya amb Espanya, avui, ja no s'aguanta per enlloc.
L'Hiparc sap que la gent del Morrisson són de l'Espanyol. Sap que ell, l'amo, és de Conca. I sap de ben segur, quin és el tarannà polític d'aquestes persones.
El que no sabeu ningú és que l'Hiparc tenia un oncle, el 'Tiet S', que també era de Conca. 'El Tiet S', a banda del meu oncle, era també un policia municipal de l'Hospitalet de Llobregat que, dit sigui de pas, alguna multa d'aparcament li havia tret al meu Pare (disculpeu la P majúscula, pero Ell s'ho mereix i de sobres). De petit, l'Hiparc estava fascinat pel fet que el 'Tiet S' anava amb una moto de la policia municipal.
Recordo el meu 'Tiet' com un home bo, com una persona absolutament cabal, seriosa, responsable, treballadora, honesta, abnegada, humil, íntregra.. Una persona que, només pel fet de recordar-lo, dignifica tothom qui l'envolta. I, dit sigui de pas, una persona a la qual mai havia sentit una sola paraula en català. Però això, a l'Hiparc, no li fa res.
La meva cosina, la seva filla, així com el seu marit i com els seus fills, tots són catalans. Ni més ni menys del què pugui ser l'Hiparc de Nicea. Catalans i independentistes.
Aquesta gent, la gent del Morrison, la gent com el meu 'Tiet S', Catalans ells, és la gent que vull per al meu país, Catalunya. Gent treballadora, humil, honesta, sincera, perseverant, abnegada. Gent que tiren de la seva família i del seu país, i que porten tot plegat endevant.
Només desitjo que la gent del Morrisson, sense deixar de ser de l'Espanyol, se n'adonin finalment del país al qual pertanyen. I per això, no cal que canviïn d'equip.