La independencia de Cataluña (2)

Ja veieu el què corre per la xarxa.. Tones i tones de neurones plenament dedicades a la tolerància i als principis democràtics..

El problema d'Espanya és el de sempre: només poden ser espanyoles les persones d'identitat castellana. Sembla que siguin - alguns - dels catalans els únics que creguin aquest estat. Ells, ja ho veieu: consideren el català com un idioma estranger, en absolut espanyol, i que - por educación - ha d'estar sotmès al seu.

No compartim un estat. La nació castellana, imperialista i colonitzadora, és qui ha de manar i imposar les seves lleis, costums, tradicions i identitat. A la resta només ens toca ajupir el cap.

Ens veuen com un gra al cul, com una anomalia que els agradaria molt que deixés d'existir, com una cosa estrangera que caldria erradicar.

Si no som com ells volen que siguem, si no fem el què ells vulguin o ens manin, si no renunciem a la nostra manera de ser i a la manera que alguns catalans tenen de ser espanyols, és a dir, des de la condició de catalans, aleshores ja som tot això que diuen.

La seva mentalitat tant egocèntrica i tant intolerant, i la seva visió UNICITÀRIA (concepte que va molt més enllà del concepte d'unitat ja que propugna la uniformitat i el pensament únic) de l'estat espanyol fa que aboquin la seva xenofòbia fastigosa cap al genocidi cultural i identitari de la nostra nació catalana.

Un cop més, però, no hem d'oblidar que avui, 10 d'Abril, hi ha catalans que com el senyor Duran i Lleida o la exfuncionària de la Diputació de Barcelona, la senyora Gispert, que no votaran SÍ, a la independència de Catalunya. Deu ser que tot això ja els està bé.

Però.. NO PATIU !! Encara hi ha esperança. Com haureu llegit, pot ser que siguin ells qui el convoquin, el referèndum i ens donin la nostra tant necessària independència.

Així doncs.. ¿¿¿!!!A QUÉ ESPERÁIS, CHATOS!!!??? ¡¡¡REFERÉNDUM YA, QUE YA ESTÁIS TARDANDO!!!!