Catalunya país ric

Fa una estona que m'ha entrat aquest enllaç en un correu que m'han enviat:

http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/392909-un-exdirigent-de-lfmi-diu-que-catalunya-podria-ser-un-dels-paisos-mes-rics.html

Bé. Jo no sóc un exdirigent del FMI i, per tant, suposo que els meus coneixements de macroeconomia són a anys llum dels que pugui tenir el senyor Rogoff.

Però això no m'impedeix de veure que el què afirma és una obvietat.

El problema és que, nosaltres, col·lectiu de catalanets restrets i acomplexats, ens estimem més ser porucs i conservadors. No ens enganyem: la Catalunya real és la dels Durans i Lleidas, Gisperts, Icetas, Camachos..

Tot i això, a mi em van ensenyar a no renunciar MAI a res. Jo vull que el meu país, Catalunya, sigui una cosa molt diferent del què és ara. I NO PARARÉ FINS ACONSEGUIR-HO.

Al nostre favor tenim un fet molt important que només els conservadors no volen veure: ser independentista ja no només és una opció política més o menys romàntica. Ser independentista, gràcies, com diu el senyor Rogoff, a l'estrangulació financera que pateix la nostra nació per part d'Espanya (estrangulació financera entre altres estrangulacions), ha passat a ser una opció pracmàtica, real i intel·ligent.

Esperem que la Catalunya real sigui, d'aquí a ben poc, la Catalunya pracmàtica, emprenedora, treballadora, sense complexos, intel·ligent i agoserada. I, si convé, també descarada. Jo m'hi deixaré la pell per a que així sigui.