Per sempre, Miliki
Había una vez un circo
http://payasosdelatele.blogspot.com.es/2012/11/habia-una-vez-un-circo-gabi-fofo-y.html
Susanita tiene un ratón
http://www.rtve.es/alacarta/videos/musica-en-el-archivo-de-rtve/payasos-tele-susanita-tiene-raton/1582646/
La Gallina Turuleca
http://www.youtube.com/watch?v=T-UTDL3AXTo
Hola don Pepito
http://www.youtube.com/watch?v=2E41Rm1SHMo
Si eres buena cocinera
http://payasosdelatele.blogspot.com.es/2011/09/si-eres-buena-cocineraporrompompom.html
Chinito de amor
http://payasosdelatele.blogspot.com.es/2012/06/chinito-de-amor.html
La familia unida
http://payasosdelatele.blogspot.com.es/2012/04/la-familia-unida-payasos-de-la-tele.html
Como me pica la nariz
http://payasosdelatele.blogspot.com.es/2012/03/como-me-pica-la-nariz.html
El auto de papá
http://payasosdelatele.blogspot.com.es/2011/09/el-auto-de-papaflv.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Los_payasos_de_la_tele#Canciones
http://payasosdelatele.blogspot.com.es/
dilluns, 19 de novembre del 2012
dissabte, 17 de novembre del 2012
L'escrit que Julia Otero no va escriure
Tot i que inicialment se li va atribuir, ella va córrer a desmentir-ho. Efectivament, com podiem pensar que ella, la Julia Otero, amb els anys i panys que fa que és a Catalunya - que és qui li dóna de menjar - i amb el mega-arrelament que té en aquesta terra hagués pogut escriure una cosa així?
Aquí ho teniu. Bravo Cristina Andrade, l'autora: una Galega con un G maiúsculo!
============================================
Aquí ho teniu. Bravo Cristina Andrade, l'autora: una Galega con un G maiúsculo!
============================================
"Vamos a ver, todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia amigos,tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga.
Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán.
Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos "CATALANIZA" o se nos educa en la "SEPARACIÓN", la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no solo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia.
Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que las Cortes Catalanas en 1192… os voy dando datos por eso del rigor histórico) nos dice que hay que "abrir los libros de historia y mirarlos sin prejuicios", para esta vena que les ha dado a los catalanes de querer ser como Escocia en fin.
También Miguel Ángel Rodríguez, ex portavoz del Gobierno de Aznar, nos dice que los catalanistas son o somos una secta y unos lloricas.
Nos comenta González Pons, Vicesecretario de Estudios y programas del PP, que "CATALUNYA HA SIDO SIEMPRE PARTE DE ESPAÑA" (el primer monarca de ESPAÑA fue Amadeo I de Saboya en 1870, los anteriores lo fueron de Castilla ¿Catalunya hemos dicho que tenia cortes desde?)
Pero como casi siempre, la guinda al pastel la pone nuestra queridísima Esperanza Aguirre (como la echábamos de menos) que va y nos dice que "ESPAÑA ES UNA GRAN NACIÓN CON 3.000 AÑOS DE HISTORIA Y QUE ESO ES TODO LO QUE TIENEN QUE SABER LOS NIÑOS". Vamos a ver Espe: Hace 3000 años ni existía Catalunya, ni existía España pero juraría que era la época en que moría David y Salomón se convertía en Rey de Israel, no sé.
Para los que no lo sepan, los condados catalanes fueron oficialmente formados en el año 987 cuando el conde Borrell II de Barcelona de deshace del vasallaje que unía a Catalunya con Francia (fruto de la protección que ofreció Carlos Martel a Catalunya antes las incursiones musulmanas en la península a partir del 718) y se mantuvieron totalmente independientes hasta 1162, fecha en que se anexaron al Reino de Aragón formando la Corona de Aragón, y organizándose como una federación de estados medievales posteriormente (desde 1139 hasta 1479) respetando las singularidades de cada territorio y desarrollando una estructura política equivalente y similar entre sí: Cortes, Generalidades y Constituciones, coordinando la política exterior conjuntamente.
Allá por el 1516 se unen las Coronas de Castilla y Aragón por problemas sucesorios en la segunda. Entendería que llegados a este punto, muchos piensen que aquí nace España, pero se equivoca. Se da una unión entre dos Coronas, pero se siguen manteniendo cortes, instituciones políticas, administración pública, lenguas y moneda. Tanto es el sentimiento de NACIÓN de CATALUNYA que en 1640 estalla la Guerra dels Segadors y Pau Clarís proclama la República Independiente de Catalunya en 1641 (no es algo nuevo de ahora señores). ESPAÑA tal y como se conoce (políticamente) nace con Felipe V y sus DECRETOS DE NUEVA PLANTA allá por el 1716 que ya antes había llenado de sangre Barcelona un 11 de Septiembre de 1714.
Así pues, resumiendo, CATALUNYA SI HA SIDO INDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios, lucho contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y perdió guerras, creo su música, sus tradiciones y su carácter luchador.
Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, esta es la que hay y hay que conocerla.
Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de independencia, pero JAMAS debe menospreciarse una cultura, pisotearla y manipularla para conseguir votantes o para dividir.
YA ESTÁ BIEN.
Y entiendo a los que defienden su nacionalidad catalana porque sé que ellos sienten lo mismo al escuchar una gralla que yo al escuchar una gaita. Tengo dos patrias, dos naciones: la gallega y la catalana y me siento orgullosa de mis dos lenguas y mis dos banderas. La diversidad es cultura, a ver si se enteran ya los ministros españoles.
Por si no ha quedado claro, en las votaciones de Noviembre me decantaré por alguno de los partidos que apoyen el referéndum sobre la independencia.
Porque por encima de todo, en política, está la libertad, que no se olviden.
Preguntar al pueblo “que quiere” no es ilegal, debiera ser de obligado cumplimento. Las constituciones y las fronteras cambian, si no, no existiría la evolución.
Y dicho esto "BONA NIT, BOAS NOITES". Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en Catalunya sabemos hablar más que un idioma.
dimecres, 7 de novembre del 2012
Els vídeos IMPRESCINDIBLES
Els vídeos IMPRESCINDIBLES:
Pau Casals a les Nacions Unides
http://www.youtube.com/watch?v=AKlkO3Tt3Kw
Eleccions 25N 2012: el vídeo PROHIBIT per Espanya:
http://www.youtube.com/watch?nomobile=1&v=vQVEgrpULDQ
Enxaneta 3D 1:
http://www.youtube.com/watch?nomobile=1&v=zPLmaGdxpXg
Enxaneta 3D 2:
http://www.youtube.com/watch?nomobile=1&v=IHIhQVfZlRI
Lipdub independence of Catalonia
http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8
Flashmob - Independence of Catalonia
http://www.youtube.com/watch?annotation_id=annotation_726867&feature=iv&src_vid=muTMLuGWrp8&v=vtn--H02bi8
A trip to Barcelona, from Sharif:
http://vimeo.com/52904692
Catalonia: next state in Europe:
http://www.youtube.com/watch?v=Es3oRLUAIjE&feature=related
Catalunya: independència 2014:
http://www.youtube.com/watch?v=lMiO9ZaDGKE
Spain's secret conflict:
http://www.youtube.com/watch?v=65dkCds920I&feature=related
Pau Casals a la Casa Blanca: El Cant dels Ocells:
http://www.youtube.com/watch?v=qKoX01170l0&feature=watch-vrec
Pau Casals a les Nacions Unides
http://www.youtube.com/watch?v=AKlkO3Tt3Kw
Eleccions 25N 2012: el vídeo PROHIBIT per Espanya:
http://www.youtube.com/watch?nomobile=1&v=vQVEgrpULDQ
Enxaneta 3D 1:
http://www.youtube.com/watch?nomobile=1&v=zPLmaGdxpXg
Enxaneta 3D 2:
http://www.youtube.com/watch?nomobile=1&v=IHIhQVfZlRI
Lipdub independence of Catalonia
http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8
Flashmob - Independence of Catalonia
http://www.youtube.com/watch?annotation_id=annotation_726867&feature=iv&src_vid=muTMLuGWrp8&v=vtn--H02bi8
A trip to Barcelona, from Sharif:
http://vimeo.com/52904692
Catalonia: next state in Europe:
http://www.youtube.com/watch?v=Es3oRLUAIjE&feature=related
Catalunya: independència 2014:
http://www.youtube.com/watch?v=lMiO9ZaDGKE
Spain's secret conflict:
http://www.youtube.com/watch?v=65dkCds920I&feature=related
Pau Casals a la Casa Blanca: El Cant dels Ocells:
http://www.youtube.com/watch?v=qKoX01170l0&feature=watch-vrec
diumenge, 14 d’octubre del 2012
carta als compatriotes (2)
Benvolgu@s,
Trobareu aquesta entrada fora de conetext. Hi és, però no aquí.
Ben apreciat Joan:
El meu concepte de catalanitat engloba les persones que viuen entre Salses i Guardamar, i entre Fraga i l'Alguer. I ser català, per a mi, és quelcom tant senzill com autodeterminar-se'n. Ja vaig fer la meva proposta de definició fa temps aquí. I també vaig expressar idees sobre sa nostra llengo aquí.
No es tracta de no fer res. Es poden i cal fer moltes coses. Hi ha molta feina a fer. Aquí una mostra:
- oferir un projecte, no només ideològic, sinó pragmàtic. Cal que sigui atraient no només pels nostres, que ja n'estan de convençuts, sino per a tothom. Cal que sigui un projecte que millori la vida de les persones
- augmentar el nivell de consciència general de la ciutadania cap el projecte
- fer que tothom sigui conscient de l'espoli fiscal que patim
- donar solucions als problemes socials
- proposar què farem el dia D (a nivell de gestió per a la gent)
- fer que tothom se n'adoni que no som ciutadans en igualtat de drets
- fer veure els greuges de viure a Espanya
- tenir participació activa en activitats socials, estant en el dia a dia de la gent (molt important!!) => organització de botifarrades, festes populars, etc..
- fer créixer el sentiment i la identitat nacionals (especialment entre els nouvinguts i infants)
- consolidar una majoria social que ens sigui beneficiosa
- cercar ponts d'entesa
Sobre els ponts d'entesa: fer plantejaments oberts, no sectaris. És una errada dir 'Visca els Països Catalans lliures i socialistes'. Hi ha gent que diria 'Visca els Països Catalans lliures'. I d'altra que diria 'Visca els Països Catalans lliures i conservadors'. De moment, si volem Països Catalans, ens hauríem de limitar tots a dir/pensar/proposar 'Visca els Països Catalans lliures'. I punt. Així coincidirem tots. I quan els tinguem, ja ens barallarem ENTRE NOSALTRES sobre com són.
El què crec que no s'ha de fer, bàsicament, només 1 sol punt, que ja esmentat: aixecar la llebre fent veure obertament que la independència del principat comportarà també l'adeu d'altres terroris nacionals. Voler-ho tot ens pot deixar sense res.
Un cop alliberat el Principat, serà el moment de continuar i de no parar fins a que tota la Nació sigui lliure.
Obviament, el què proposo només és una tàctica basada en uns quants punts que provo d'analitzar i veure el què és millor per a la nostra Nació Catalana.
Cal tenir el cap ben fred i no deixar que els sentiments ens entel·lin els ulls, però sí que ens donin força cada dia per avançar.
Visca la nostra terra!!
Visca la nostra nació!!
Trobareu aquesta entrada fora de conetext. Hi és, però no aquí.
Ben apreciat Joan:
El meu concepte de catalanitat engloba les persones que viuen entre Salses i Guardamar, i entre Fraga i l'Alguer. I ser català, per a mi, és quelcom tant senzill com autodeterminar-se'n. Ja vaig fer la meva proposta de definició fa temps aquí. I també vaig expressar idees sobre sa nostra llengo aquí.
No es tracta de no fer res. Es poden i cal fer moltes coses. Hi ha molta feina a fer. Aquí una mostra:
- oferir un projecte, no només ideològic, sinó pragmàtic. Cal que sigui atraient no només pels nostres, que ja n'estan de convençuts, sino per a tothom. Cal que sigui un projecte que millori la vida de les persones
- augmentar el nivell de consciència general de la ciutadania cap el projecte
- fer que tothom sigui conscient de l'espoli fiscal que patim
- donar solucions als problemes socials
- proposar què farem el dia D (a nivell de gestió per a la gent)
- fer que tothom se n'adoni que no som ciutadans en igualtat de drets
- fer veure els greuges de viure a Espanya
- tenir participació activa en activitats socials, estant en el dia a dia de la gent (molt important!!) => organització de botifarrades, festes populars, etc..
- fer créixer el sentiment i la identitat nacionals (especialment entre els nouvinguts i infants)
- consolidar una majoria social que ens sigui beneficiosa
- cercar ponts d'entesa
Sobre els ponts d'entesa: fer plantejaments oberts, no sectaris. És una errada dir 'Visca els Països Catalans lliures i socialistes'. Hi ha gent que diria 'Visca els Països Catalans lliures'. I d'altra que diria 'Visca els Països Catalans lliures i conservadors'. De moment, si volem Països Catalans, ens hauríem de limitar tots a dir/pensar/proposar 'Visca els Països Catalans lliures'. I punt. Així coincidirem tots. I quan els tinguem, ja ens barallarem ENTRE NOSALTRES sobre com són.
El què crec que no s'ha de fer, bàsicament, només 1 sol punt, que ja esmentat: aixecar la llebre fent veure obertament que la independència del principat comportarà també l'adeu d'altres terroris nacionals. Voler-ho tot ens pot deixar sense res.
Un cop alliberat el Principat, serà el moment de continuar i de no parar fins a que tota la Nació sigui lliure.
Obviament, el què proposo només és una tàctica basada en uns quants punts que provo d'analitzar i veure el què és millor per a la nostra Nació Catalana.
Cal tenir el cap ben fred i no deixar que els sentiments ens entel·lin els ulls, però sí que ens donin força cada dia per avançar.
Visca la nostra terra!!
Visca la nostra nació!!
dissabte, 13 d’octubre del 2012
carta als compatriotes
Bengolgu@s,
Sou ja alguns compatriotes de les Illes i de València (a Catalunya Nord, no) els que m'heu manifestat el seu desencís pel fet que el Principat us deixi tant a banda. Us sentiu oblidats quan també teniu pressa i voldrieu ser subjectes actius del procés que hem inciciat.
No podrà ser... De moment...
La secessió del Principat ja cou a les Espanyes. I molt. I a molts nivells.
- Econòmic
Si al Principat es genera el 20% del PIB espanyol, us imagineu què repesenta la totalitat del nostre territori nacional? 40%? 50%? 60%? Penseu en el què produeix Espanya: gairebé res, tret del turisme. I penseu on va el turisme quan ve a Espanya, en la seva IMMENSA majoria: al litoral mediterrani, illes incloses!! De cop, Espanya es veuria sense la pràctica totalitat de la indústria del turisme. De què viurien?
- Sentimental
Segur que heu sentit això de antes roja que rota. A Espanya, el sentiment nacionalista (i colonialista) és molt fort. Aquest fet farà que la ciutadania visqui molt malament la situació i, en molts casos, reclamin una intervenció armada.
- Polític
La secessió del Principat també tindrà una forta convulsió social i política a Espanya. Pot ser que la ciutadania castigui molt fortament el partit que hagi d'afrontar i gestionar aquest procés. I ningú vol que això li passi a ell.
Per tant, en el cas d'aconseguir-la, l' estat propi, no serà gens fàcil. És cert que el camí que portem fet és força positiu, esperançador i encoratjador. I cal continuar així, llençant missatges en positiu, sense menystenir Espanya. Faran tot el què puguin i més - joc MOLT brut inclòs - per a que no hi hagi cap independència.
Cal també no oblidar la realitat de la resta del territori. I cal tenir en compte les acusacions que podrien caure i entorpir així el procés del Principat si s'amplien les pretencions. No ens faria cap bé davant del món.
Si un sanglar amb cries es veu acorralat, sense sortida, us atacarà amb totes les seves forces i ràbia, ja que li va la vida. I si és més fort que vosaltres, vencerà. En canvi, si li doneu una via per a que fugi, marxarà i ningú prendrà mal.
Beure un got de vi fa bé. Beure tota l'ampolla fa mal. Si ho volem tot, ens podem quedar sense res.
Però, estima@s compatriotes, no penseu que el què aquí exposo és cap renúncia ni suposa cap oblit. És una tàctica que proposo de seguir per aconseguir el què tots volem. Tenim la força de la raó, i no la raó de la força. I, dia que passi, si continuem treballant, és dia guanyat.
Una abraçada molt forta
Sou ja alguns compatriotes de les Illes i de València (a Catalunya Nord, no) els que m'heu manifestat el seu desencís pel fet que el Principat us deixi tant a banda. Us sentiu oblidats quan també teniu pressa i voldrieu ser subjectes actius del procés que hem inciciat.
No podrà ser... De moment...
La secessió del Principat ja cou a les Espanyes. I molt. I a molts nivells.
- Econòmic
Si al Principat es genera el 20% del PIB espanyol, us imagineu què repesenta la totalitat del nostre territori nacional? 40%? 50%? 60%? Penseu en el què produeix Espanya: gairebé res, tret del turisme. I penseu on va el turisme quan ve a Espanya, en la seva IMMENSA majoria: al litoral mediterrani, illes incloses!! De cop, Espanya es veuria sense la pràctica totalitat de la indústria del turisme. De què viurien?
- Sentimental
Segur que heu sentit això de antes roja que rota. A Espanya, el sentiment nacionalista (i colonialista) és molt fort. Aquest fet farà que la ciutadania visqui molt malament la situació i, en molts casos, reclamin una intervenció armada.
- Polític
La secessió del Principat també tindrà una forta convulsió social i política a Espanya. Pot ser que la ciutadania castigui molt fortament el partit que hagi d'afrontar i gestionar aquest procés. I ningú vol que això li passi a ell.
Per tant, en el cas d'aconseguir-la, l' estat propi, no serà gens fàcil. És cert que el camí que portem fet és força positiu, esperançador i encoratjador. I cal continuar així, llençant missatges en positiu, sense menystenir Espanya. Faran tot el què puguin i més - joc MOLT brut inclòs - per a que no hi hagi cap independència.
Cal també no oblidar la realitat de la resta del territori. I cal tenir en compte les acusacions que podrien caure i entorpir així el procés del Principat si s'amplien les pretencions. No ens faria cap bé davant del món.
Si un sanglar amb cries es veu acorralat, sense sortida, us atacarà amb totes les seves forces i ràbia, ja que li va la vida. I si és més fort que vosaltres, vencerà. En canvi, si li doneu una via per a que fugi, marxarà i ningú prendrà mal.
Beure un got de vi fa bé. Beure tota l'ampolla fa mal. Si ho volem tot, ens podem quedar sense res.
Però, estima@s compatriotes, no penseu que el què aquí exposo és cap renúncia ni suposa cap oblit. És una tàctica que proposo de seguir per aconseguir el què tots volem. Tenim la força de la raó, i no la raó de la força. I, dia que passi, si continuem treballant, és dia guanyat.
Una abraçada molt forta
diumenge, 7 d’octubre del 2012
Article La Vanguàrdia
Benvolgu@s,
El meu pare va morir al 2001, el 9 de setembre, als 76 anys. Recordo que a casa, sempre, hi havia La Vanguàrdia que ell comprava. Fins i tot recordo quan era "La Vanguardia Española", amb el "Yugo y las fechas" ben visibles.
Això què vol dir? Doncs que aquest diari, de molta qualitat i prestigi, se'l pot titllar de moltes coses, excepte de radical o independentista.
Què no estarà passant i quina serà la situació del nostre país - Catalunya - quan darrerament s'hi està poden llegir el què es llegeix.
El senyor Anasagasti feia una entrada al seu blog en aquest sentit. Us la deixo transcrita.
Visca Catalunya!!
====================
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.
Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes? Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?
¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia? ¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%? ¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo? ¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos. España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.
accediu al text original
El meu pare va morir al 2001, el 9 de setembre, als 76 anys. Recordo que a casa, sempre, hi havia La Vanguàrdia que ell comprava. Fins i tot recordo quan era "La Vanguardia Española", amb el "Yugo y las fechas" ben visibles.
Això què vol dir? Doncs que aquest diari, de molta qualitat i prestigi, se'l pot titllar de moltes coses, excepte de radical o independentista.
Què no estarà passant i quina serà la situació del nostre país - Catalunya - quan darrerament s'hi està poden llegir el què es llegeix.
El senyor Anasagasti feia una entrada al seu blog en aquest sentit. Us la deixo transcrita.
Visca Catalunya!!
====================
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.
Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes? Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?
¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia? ¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%? ¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo? ¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos. España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.
accediu al text original
divendres, 28 de setembre del 2012
La mare
La mare va fer 82 anys el passat dia 21 de setembre. A vegades, m'explicava com, quan era petiteta, allà cap al 1936-39, els meus avis (i.e., els seus pares) la posaven, juntament amb la seva amiga, veïna de casa, l'Antonieta, a sota d'un munt de bales de palla. Elles es quedaven allà, ben quietetes, escoltant com queien les bombes de l'aviació espanyola feixista, que va donar el cop d'estat contra l'ordre i la legalitat vigent, constitucional i democràtica (no ho oblidéssim pas).
Ja fa anys, li parlava a la mare de qui erem com a poble. És clar, ella havia patit l'educació franquista i coneixia més realitats alienes que les nostres. Quan anava massa enllà, ella em deia, angoixada: "ai fill.. què vols una altra guerra?" És clar que no, mare!, li responia jo. I entenia la seva por, per tot el què li havien fet passar. A ella, al seu germà, als seus pares, al meu pare..
El divendres d'abans la Diada de l'11 de setembre de 2012, sense que jo li digués res, la mare va posar la nostra bandera catalana al balcó. Ara ja no té por. Com tants i tants de nosaltres, n'està molt farta. I ja no vol anar més enllà amb aquest país que es diu Espanya, que hauria de ser el nostre, i que ni ens accepta ni ens respecta, ni ens entén ni ens vol entendre, si no que ens és molt hostil a tots els nivells.
Obviament, la mare, tot i que per edat no hi va ser, no ignora el què va passar el passa dia 11. És clar que la societat ha passat ja per sobre dels partits polítics. Aquests, a hores d'ara, ja no tenen més remei que pujar a la ona tsunamitzant d'anhèls de llibertat i de democràcia.
Tant de bo també hi fos el pare. Tant de bo tot sigui a fi de bé. I tant de bo podem esdevenir amos a casa nostra, tenir una societat millor i ser ciutadans més lliures. Per això lluitarem. Tio canya: potser recuperem les claus de sa nostra casa.
T'estimo INFINIT mare. I sempre t'estimaré.
Ja fa anys, li parlava a la mare de qui erem com a poble. És clar, ella havia patit l'educació franquista i coneixia més realitats alienes que les nostres. Quan anava massa enllà, ella em deia, angoixada: "ai fill.. què vols una altra guerra?" És clar que no, mare!, li responia jo. I entenia la seva por, per tot el què li havien fet passar. A ella, al seu germà, als seus pares, al meu pare..
El divendres d'abans la Diada de l'11 de setembre de 2012, sense que jo li digués res, la mare va posar la nostra bandera catalana al balcó. Ara ja no té por. Com tants i tants de nosaltres, n'està molt farta. I ja no vol anar més enllà amb aquest país que es diu Espanya, que hauria de ser el nostre, i que ni ens accepta ni ens respecta, ni ens entén ni ens vol entendre, si no que ens és molt hostil a tots els nivells.
Obviament, la mare, tot i que per edat no hi va ser, no ignora el què va passar el passa dia 11. És clar que la societat ha passat ja per sobre dels partits polítics. Aquests, a hores d'ara, ja no tenen més remei que pujar a la ona tsunamitzant d'anhèls de llibertat i de democràcia.
Tant de bo també hi fos el pare. Tant de bo tot sigui a fi de bé. I tant de bo podem esdevenir amos a casa nostra, tenir una societat millor i ser ciutadans més lliures. Per això lluitarem. Tio canya: potser recuperem les claus de sa nostra casa.
T'estimo INFINIT mare. I sempre t'estimaré.
dimecres, 26 de setembre del 2012
Endavant a votar!!
Fes-lo córrer.... tant com puguis
http://www.lavanguardia.com/
S'apropa el moment en que el nostre poble haurà de fer front a una
realitat... ens hem de preparar i hem de preparar el terreny per
aconseguir sortir del merder al que ens han abocat aquesta gent .... no
era solament un problema de la economia internacional es un problema de
caire polític espanyol provocat pel PP amb la connivència del PSOE els
dos partits majoritaris a Espanya.....hem de dir prou i vetllar pels
nostres veritables interessos que son ara mes que mai apropar-nos a
Europa i deixar enrere la rèmora d'aquells que no han estat mai bons
administradors ens han xuclat la sang i encara se'n foten del nostre
poble, mira el que passa... ara Bankia.... la pagarem tots nosaltres....
Sis plau contesta l'enquesta ....passa-la i demostra que volem ser
lliures.
Fes-ho córrer!!
La Vanguardia fa una enquesta...
Per saber si donaríem suport a la celebració
d’un referèndum per l’autodeterminació,
que cal posar en marxa!!
Clica l'enllaç i fes-ho córrer... tant com puguis!
Fes-ho córrer!!
La Vanguardia fa una enquesta...
Per saber si donaríem suport a la celebració
d’un referèndum per l’autodeterminació,
que cal posar en marxa!!
Clica l'enllaç i fes-ho córrer... tant com puguis!
http://www.lavanguardia.com/
dilluns, 10 de setembre del 2012
Diada Nacional de Catalunya 2012
Estima@s,
L'Hiparc us reprodueix un missatge que acaba de rebre i que considera interessant. VISCA LA NOSTRA NACIÓ CATALANA !! VISCA LA DEMOCRÀCIA I LA LLIBERTAT !! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS !!
============================
Benvolguts i benvolgudes:
La concentració de demà dia 11,aquest any, és especial, i cal que sigui un èxit.
De debò que, si no ens ho treballem nosaltres, no ho farà ningú, això ja ho sabeu!
Us passo una informació sobre qüestions molt concretes per tal de que esteu preparats.
a) Es preveu que vindrà molta gent de fora. Per tant, els qui sigueu d'aquests feu-ho d'hora perque, altrament, serà dificil poder arribar al punt de concentració, que és Passeig de Gràcia/Granvia. Alerta! Pot haver-hi canvis de lloc. Esteu alerta fins al darrer moment. Els de Barcelona també cal que hi anem d'hora,és clar!
b) Itinerari: Passeig de Gràcia/Granvia........Pau Claris/Via Laietana....Marquès de l'Argentera (allà a l'estació de França). Ací serà el final i hi haurà l'escenari.
c) Hora: 6 de la tarda.
d) Des de l'escenari s'anira plantejant periòdicament (cada un cert temps) una "votació" sobre si volem la independència de Catalunya. A aquesta pregunta s'ha de respondre afirmativament (qui ho vulgui,és clar) aixecant una targeta de color verd ben enlaire.Aquest aixecament de targetes verdes formarà una onada des de l'escenari fins al final de la mani, sigui on sigui, és a dir, formarà una mena de "marea verda". Quan els de vora teu aixequin la targeta, tu també ho faràs.
L'objectiu d'aquesta marea verda és que sigui fotografiada des dels helicòpters que volaran per damunt nostre, i que la foto es PUBLIQUI ací i a l'estranger. Que no passi com les fotos de la mani del 10 de juliol, les quals no s'han publicat mai! Sembla que ara "si que toca" que surti una foto d'aquestes característiques, a veure....
e) Hi haurà voluntaris que repartirem targetes verdes a tothom qui no en tingui. Portarem una hermilla identificativa de l'ANC. També es donaran amb certs diaris el mateix dia 11 o dies abans (El Punt Avui, Ara, Sapiens, Premsa comarcal,etc...) Millor comprar el diari per aconseguir-les, no n'hi haurà tantes com gent (esperem!).
f) Sembla que TV3 ho retransmetrà en directe.Però no us quedeu a casa a veure-ho,eh?????
g) Alerta a les provocacions i aldarulls. Cal no tornar-s'hi i conservar la calma.
L'Hiparc us reprodueix un missatge que acaba de rebre i que considera interessant. VISCA LA NOSTRA NACIÓ CATALANA !! VISCA LA DEMOCRÀCIA I LA LLIBERTAT !! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS !!
============================
Benvolguts i benvolgudes:
La concentració de demà dia 11,aquest any, és especial, i cal que sigui un èxit.
De debò que, si no ens ho treballem nosaltres, no ho farà ningú, això ja ho sabeu!
Us passo una informació sobre qüestions molt concretes per tal de que esteu preparats.
a) Es preveu que vindrà molta gent de fora. Per tant, els qui sigueu d'aquests feu-ho d'hora perque, altrament, serà dificil poder arribar al punt de concentració, que és Passeig de Gràcia/Granvia. Alerta! Pot haver-hi canvis de lloc. Esteu alerta fins al darrer moment. Els de Barcelona també cal que hi anem d'hora,és clar!
b) Itinerari: Passeig de Gràcia/Granvia........Pau Claris/Via Laietana....Marquès de l'Argentera (allà a l'estació de França). Ací serà el final i hi haurà l'escenari.
c) Hora: 6 de la tarda.
d) Des de l'escenari s'anira plantejant periòdicament (cada un cert temps) una "votació" sobre si volem la independència de Catalunya. A aquesta pregunta s'ha de respondre afirmativament (qui ho vulgui,és clar) aixecant una targeta de color verd ben enlaire.Aquest aixecament de targetes verdes formarà una onada des de l'escenari fins al final de la mani, sigui on sigui, és a dir, formarà una mena de "marea verda". Quan els de vora teu aixequin la targeta, tu també ho faràs.
L'objectiu d'aquesta marea verda és que sigui fotografiada des dels helicòpters que volaran per damunt nostre, i que la foto es PUBLIQUI ací i a l'estranger. Que no passi com les fotos de la mani del 10 de juliol, les quals no s'han publicat mai! Sembla que ara "si que toca" que surti una foto d'aquestes característiques, a veure....
e) Hi haurà voluntaris que repartirem targetes verdes a tothom qui no en tingui. Portarem una hermilla identificativa de l'ANC. També es donaran amb certs diaris el mateix dia 11 o dies abans (El Punt Avui, Ara, Sapiens, Premsa comarcal,etc...) Millor comprar el diari per aconseguir-les, no n'hi haurà tantes com gent (esperem!).
f) Sembla que TV3 ho retransmetrà en directe.Però no us quedeu a casa a veure-ho,eh?????
g) Alerta a les provocacions i aldarulls. Cal no tornar-s'hi i conservar la calma.
dijous, 23 d’agost del 2012
Cuba i Catalunya
És ben sabut que la bandera estel·lada independentista catalana, en versió de fons groc (més moderna), fons negre ( més moderna, encara) i de fons blau, té l'orígen en la bandera Cubana.
Us deixo les estrofes de l'himne cubà, que van ser retirades per cortesia política, però que són molt reveladores. Compatriotes catalans, que us serveixin de reflexió i d'exemple. Visca la nostra Terra i la nostra Nació!!
No temáis; los feroces íberos
son cobardes cual todo tirano
no resisten al bravo cubano;
para siempre su imperio cayó.
¡Cuba libre! Ya España murió,
su poder y su orgullo ¿do es ido?
¡Del clarín escuchad el sonido
¡¡a las armas!!, valientes, corred!
Contemplad nuestras huestes triunfantes
contempladlos a ellos caídos,
por cobardes huyen vencidos:
por valientes, supimos triunfar!
¡Cuba libre! podemos gritar
del cañón al terrible estampido.
¡Del clarín escuchad el sonido,
¡¡a las armas!!, valientes, corred!!
Us deixo les estrofes de l'himne cubà, que van ser retirades per cortesia política, però que són molt reveladores. Compatriotes catalans, que us serveixin de reflexió i d'exemple. Visca la nostra Terra i la nostra Nació!!
No temáis; los feroces íberos
son cobardes cual todo tirano
no resisten al bravo cubano;
para siempre su imperio cayó.
¡Cuba libre! Ya España murió,
su poder y su orgullo ¿do es ido?
¡Del clarín escuchad el sonido
¡¡a las armas!!, valientes, corred!
Contemplad nuestras huestes triunfantes
contempladlos a ellos caídos,
por cobardes huyen vencidos:
por valientes, supimos triunfar!
¡Cuba libre! podemos gritar
del cañón al terrible estampido.
¡Del clarín escuchad el sonido,
¡¡a las armas!!, valientes, corred!!
diumenge, 29 de juliol del 2012
Sense embuts: llengua i identitat
El pancastellanisme radical ultranacionalista espanyol excloent no descansa ni descansarà mai. Fa temps que pretén crear una identitat balear, separar la llengua catalana per afeblir-la, fer-nos creure que els catalans tenim dues llengües.. Mentida tot! Però anem per parts:
- identitat balear: obviament que no existeix, tot i els recents intents de crear-la. Una persona de Sant Francesc de Formentera no té res en comú amb una de Ciutadella de Menorca que no tingui amb una altra persona de Salou. Ni a nivell gastronòmic, ni de parla ni de cultura ni d'història. La greixonera i les herbes són d'Eivissa i no de Mallorca. A Eivissa NO es salen els articles com a Mallorca, cosa que sí es fa també a algunes poblacions del litoral de la costa brava i com queda ben palès als noms de poblacions com Sant Joan Despí (Sant Joan d'es Pi), Sant Esteve Sesroviers (Sant Esteve de ses Rovires, és a dir, dels boscs de roures) o de Sant Just Desvern (Sant Just d'es Vern). I un bòtil, fruit dels anys de dominació anglesa, només es diu a Menorca. Enlloc més. Fins i tot dins de la mateixa illa de Mallorca, el pollencí i el solleric tenen particularitats pròpies.
Naturalment que sí, deixar també ben clar que no és ni menys ni més català l'idioma que es parla a Ceret, que a Maó, que a Sant Joan de les Abadesses, que a Morella, que a l'Alguer o que a Vall-de-roures. La nostra llengua - sa nostra llengo - està meravellosament dotada de variants. I no n'hem de renunciar a CAP d'elles. TOTES són ben nostres. Cal protegir-les i fomentar-ne el coneixement a tot el nostre terrotori nacional.
- dues llengües: amb aquest subterfugi proven de diluir un cop més la nostra identitat i d'admetre que els catalans som una nació. El bilingüísme és el concepte amb el què es vol matar la nostra llengua, el català, i la nostra identitat nacional. La part flamenca de Bèlgica acaba d'adoptar mesures ABSOLUTAMENT LEGÍTIMES per a protegir-se del francès. El bilingüísme és excloent i provoca fractura social, que és el què busquen els nacionalistes espanyols. El bilingüísme és com una plaga que volen escampar per a matar-nos. És com el mosquit tigre o el cargol poma o la granota toro, espècies invsaores que destrueixen les autòctones. Els catalans NO tenim dues llengües. Només en tenim una, que és la nostra: el català (l'occità-aranès a la Vall d'Aran). Això no vol dir que no en poguem (i haguem) de parlar-ne d'altres. L'anglès, el francès, el xinès... i, obviament, el castellà, clar que sí. I com més millor. Pero no confonguem ningú. El castellà no és la nostra llengua. Els catalans hem de ser POLÍGLOTES, oberts al món, emprenedors, agoserats, moderns, però sense renunciar a nosaltres mateixos ni a rebaixar-nos i limitar-nos a un bilingüísme ranci i malintencionat. MAI BILINGÜES!!
En el fons, tot això no respon a cap debat de fons sobre la qüestió. Respon a un fet molt clar: Espanya pot arribar a permetre's econòmicament la independència del Principat de Catalunya. Però MAI podria permetre's la independència de tot el territori nacional. On va el turisme a Espanya: mediterrània. On són els focus de riquesa més importants d'Espanya: mediterrània. De què viurien?
Com a reflexió final, fer-vos veure que sovint ens poden ser més familiar indrets o cançons alienes a la nostra identitat i, paradoxalment, ens desconeixem entre nosaltres. No sabem com es diuen patates a l'alt urgell o granera a Barcelona o al·lot a Elx, però sabem què hi ha a Granada o què significa 'peluco'. Això és volgut. I cal reaccionar i redreçar la situació. Cal fugir dels intents pancastellanistes ultranacionalistes radicals espanyols de separar-nos i que hi hagi desconexiement entre nosaltres mateixos. Depèn de nosaltres que se'n surtin. Els deixarem practicar el seu etnocidi amb nosaltres? Jo no! Començava dient que 'El pancastellanisme radical ultranacionalista espanyol excloent no descansa ni descansarà mai.' PERÒ NOSALTRES ENCARA MENYS !! VISCA LA NACIÓ CATALANA LIURE, INDEPENDENT I SOBIRANA!!
http://www.youtube.com/watch?v=0V41ecdYR0s
- identitat balear: obviament que no existeix, tot i els recents intents de crear-la. Una persona de Sant Francesc de Formentera no té res en comú amb una de Ciutadella de Menorca que no tingui amb una altra persona de Salou. Ni a nivell gastronòmic, ni de parla ni de cultura ni d'història. La greixonera i les herbes són d'Eivissa i no de Mallorca. A Eivissa NO es salen els articles com a Mallorca, cosa que sí es fa també a algunes poblacions del litoral de la costa brava i com queda ben palès als noms de poblacions com Sant Joan Despí (Sant Joan d'es Pi), Sant Esteve Sesroviers (Sant Esteve de ses Rovires, és a dir, dels boscs de roures) o de Sant Just Desvern (Sant Just d'es Vern). I un bòtil, fruit dels anys de dominació anglesa, només es diu a Menorca. Enlloc més. Fins i tot dins de la mateixa illa de Mallorca, el pollencí i el solleric tenen particularitats pròpies.
Naturalment que sí, deixar també ben clar que no és ni menys ni més català l'idioma que es parla a Ceret, que a Maó, que a Sant Joan de les Abadesses, que a Morella, que a l'Alguer o que a Vall-de-roures. La nostra llengua - sa nostra llengo - està meravellosament dotada de variants. I no n'hem de renunciar a CAP d'elles. TOTES són ben nostres. Cal protegir-les i fomentar-ne el coneixement a tot el nostre terrotori nacional.
- dues llengües: amb aquest subterfugi proven de diluir un cop més la nostra identitat i d'admetre que els catalans som una nació. El bilingüísme és el concepte amb el què es vol matar la nostra llengua, el català, i la nostra identitat nacional. La part flamenca de Bèlgica acaba d'adoptar mesures ABSOLUTAMENT LEGÍTIMES per a protegir-se del francès. El bilingüísme és excloent i provoca fractura social, que és el què busquen els nacionalistes espanyols. El bilingüísme és com una plaga que volen escampar per a matar-nos. És com el mosquit tigre o el cargol poma o la granota toro, espècies invsaores que destrueixen les autòctones. Els catalans NO tenim dues llengües. Només en tenim una, que és la nostra: el català (l'occità-aranès a la Vall d'Aran). Això no vol dir que no en poguem (i haguem) de parlar-ne d'altres. L'anglès, el francès, el xinès... i, obviament, el castellà, clar que sí. I com més millor. Pero no confonguem ningú. El castellà no és la nostra llengua. Els catalans hem de ser POLÍGLOTES, oberts al món, emprenedors, agoserats, moderns, però sense renunciar a nosaltres mateixos ni a rebaixar-nos i limitar-nos a un bilingüísme ranci i malintencionat. MAI BILINGÜES!!
En el fons, tot això no respon a cap debat de fons sobre la qüestió. Respon a un fet molt clar: Espanya pot arribar a permetre's econòmicament la independència del Principat de Catalunya. Però MAI podria permetre's la independència de tot el territori nacional. On va el turisme a Espanya: mediterrània. On són els focus de riquesa més importants d'Espanya: mediterrània. De què viurien?
Com a reflexió final, fer-vos veure que sovint ens poden ser més familiar indrets o cançons alienes a la nostra identitat i, paradoxalment, ens desconeixem entre nosaltres. No sabem com es diuen patates a l'alt urgell o granera a Barcelona o al·lot a Elx, però sabem què hi ha a Granada o què significa 'peluco'. Això és volgut. I cal reaccionar i redreçar la situació. Cal fugir dels intents pancastellanistes ultranacionalistes radicals espanyols de separar-nos i que hi hagi desconexiement entre nosaltres mateixos. Depèn de nosaltres que se'n surtin. Els deixarem practicar el seu etnocidi amb nosaltres? Jo no! Començava dient que 'El pancastellanisme radical ultranacionalista espanyol excloent no descansa ni descansarà mai.' PERÒ NOSALTRES ENCARA MENYS !! VISCA LA NACIÓ CATALANA LIURE, INDEPENDENT I SOBIRANA!!
http://www.youtube.com/watch?v=0V41ecdYR0s
Jocs Olímpics
Jocs olímpics de Londres en marxa. 20 anys ja dels de Barcelona. Els recordo amb una certa nostàlgia, però també amb una certa incomoditat. Incomoditat que persisteix a dia d'avi, 20 anys després, i que persistirà, veig, fins a que el nostre país assoleixi la llibertat.
M'ha vingut al cap la cerimònia inaugural. Sincerament, no recordo si hi va haver flamenco. El flamenco no té res de català, però suposo que hi va ser i que la raó va ser la de deixar palès que els Jocs es feien a Barcelona, Espanya (com van dir el Juan Antonio Samaranch a Lausanne i el locutor de l'època).
I m'ha vingut al cap també, per tot el què estem vivint, què hagués passat o què passaria si hi hagués unes olimpiades a Madrid. Us imagineu castellers i sardanes?
Potser hi hauria algun polític espanyol hàbil que ho forçaria. Però el pitjor és que segurament hi haurien catalanets que farien el joc. Quan realment els catalans ens farem grans i ens creurem a nosaltres mateixos? Ser colònia espanyola és com aspirar a estar al nivell de Moçambic o d'Angola, amb tots els respectes i afecte. Penso que hem d'aspirar a molt més.
M'ha vingut al cap la cerimònia inaugural. Sincerament, no recordo si hi va haver flamenco. El flamenco no té res de català, però suposo que hi va ser i que la raó va ser la de deixar palès que els Jocs es feien a Barcelona, Espanya (com van dir el Juan Antonio Samaranch a Lausanne i el locutor de l'època).
I m'ha vingut al cap també, per tot el què estem vivint, què hagués passat o què passaria si hi hagués unes olimpiades a Madrid. Us imagineu castellers i sardanes?
Potser hi hauria algun polític espanyol hàbil que ho forçaria. Però el pitjor és que segurament hi haurien catalanets que farien el joc. Quan realment els catalans ens farem grans i ens creurem a nosaltres mateixos? Ser colònia espanyola és com aspirar a estar al nivell de Moçambic o d'Angola, amb tots els respectes i afecte. Penso que hem d'aspirar a molt més.
Sense embuts: Democràcia espanyola
Als països més socialment avançats també hi ha un cert nivell d'avenç enconòmic, educatiu i ideològic. De fet, tot això va alhora. Són estats on la democràcia està més que consolidada. Tant, que fins i tot coses impensables a altres indrets, com permetre de cremar la bandera del propi país com a acte de protesta, o la celebració de referèndums secessionistes, són viscuts amb naturalitat i normalitat democràtica absoluta.
Contraposadament, hi ha altres estats on això no és així. Es castiga l'adulteri o la blasfèmia amb la mort, la crema de la bandera del país amb presó o es titllen protestes ciutadanes com actes terroristes. Són països on existeixen conceptes legals "d'insults al cap d'estat", tipificats penalment (!!!!!) i on la fiscalia actua si només, com va fer el gran Pepe Rubianes a títol de protesta, s'insulta de forma vehement al propi país.
Són països que porten molt de retard a tots els nivells: educatiu, democràtic, cultural, de principis... Són països malalts on hi ha només una democràcia de conveniència, i d'apariència, que s'apropen molt als règims totalitaris més integristes dels aiatolàs. Els reconeixereu aquests aiatolàs, juntament amb els seus corresponents mul.làs que mai paren de tergiversar, atacar i fer demagògia de tot allò que s'aparta dels seus sentiments més exacervats, excloients, intolerants i totalitaris.
Reconeixeu en quin grup de països està Espanya, oi? Visca la llibertat, la democràcia i la justícia social!! Visca la república i tots els sentiments i ideologies universals de justícia!!
Contraposadament, hi ha altres estats on això no és així. Es castiga l'adulteri o la blasfèmia amb la mort, la crema de la bandera del país amb presó o es titllen protestes ciutadanes com actes terroristes. Són països on existeixen conceptes legals "d'insults al cap d'estat", tipificats penalment (!!!!!) i on la fiscalia actua si només, com va fer el gran Pepe Rubianes a títol de protesta, s'insulta de forma vehement al propi país.
Són països que porten molt de retard a tots els nivells: educatiu, democràtic, cultural, de principis... Són països malalts on hi ha només una democràcia de conveniència, i d'apariència, que s'apropen molt als règims totalitaris més integristes dels aiatolàs. Els reconeixereu aquests aiatolàs, juntament amb els seus corresponents mul.làs que mai paren de tergiversar, atacar i fer demagògia de tot allò que s'aparta dels seus sentiments més exacervats, excloients, intolerants i totalitaris.
Reconeixeu en quin grup de països està Espanya, oi? Visca la llibertat, la democràcia i la justícia social!! Visca la república i tots els sentiments i ideologies universals de justícia!!
divendres, 8 de juny del 2012
Querido señor Presidente: es usted un hijo de puta.
"Hay dos tipos de economistas: los que trabajan para hacer más ricos a los ricos y los que trabajamos para hacer menos pobres a los pobres" José Luis Sampedro, para quien no lo sepa, tiene 94 años. una persona, capaz de seguir desarrollando sus ideas, publicando novelas, escribiendo artículos, etc. Y ya no sólo eso, sino hacerlo con ese entusiasmo, seguridad y el toque revolucionario, de cambio, que tienen muchas de sus frases y pensamiento.
Querido señor Presidente: es usted un hijo de puta. Usted y sus ministros. José Luis Sanpedro 11.05.12 Se lo digo así, de entrada, porque sé que nunca va a leerme, como nunca lee usted libros, ni nada más que periódicos deportivos como usted mismo ha confirmado, jactándose, como buen español de ser un ignorante. No se engañe, por eso lo han votado tanta gente. Perdonen los demás el exabrupto, pero es que está demostrado que somos lo que nuestros padres nos han educado, y si usted y sus ministros son como son, es porque sus madres muy bien no lo han hecho. A pesar de los colegios de pago, de pertenecer a la oligarquía de épocas dictatoriales, etc.
Verá usted, señor presidente. Lo que más me molesta no es que usted sea un bastardo malnacido, sino un ignorante, y sobre todo un mentiroso. Se presentó a unas elecciones diciendo que no haría cosas que ahora hace. Dijo hace tiempo que la posibilidad de una amnistía fiscal le parecía injusta y absurda, y no ha tardado ni tres meses en recurrir a esta medida de forma injusta y absurda, como señala el diputado de IU Alberto Garzón al que usted y sus secuaces ningunean como a cualquier otro que no sea seguidor suyo. Ésa es la democracia que ustedes entienden, ignorar a los representantes de la ciudadanía que no les afín. Usted dijo que la Sanidad y la Educación no se tocaban, y la han tocado pero bien. A la banca nada, y eso que los grandes expertos en economía señalan que, o le metemos mano a sus amigos de las finanzas, o nos vamos a pique.
Le voy a explicar unas cuantas cosas dado que usted es un ignorante que lee prensa deportiva en lugar de libros de historia, economía o política. Durante los años 20 hubo gente que tuvo la genial idea de crecer mucho, por encima de sus posibilidades como ahora tienen ustedes tan de moda decirnos. Tanto que incluso a Churchill, para salir de la situación de postguerra, se le ocurrió revalorizar la libra, lo que trajo bajada de sueldos y aumento de las horas de trabajo. No sólo no se creció por encima de lo esperado sino que destruyó la posibilidad de crear un modelo sostenible de crecimiento basado en el consumo, lo que permite terciarizar una economía y hacerla verdaderamente competitiva. Eso es ser un país desarrollado y no ganar mundiales de fútbol. Cuando llegó la crisis del 29 y la posterior recesión mundial en los 30, en un país tan poco sospechoso de socialista, comunista o lo que ustedes quieran, como EEUU, decidieron adoptar una cosa llamada New Deal, que consistió, entre otras cosas, en subir los sueldos y bajar las horas de trabajo. Como consecuencia, había más puestos de trabajo para cubrir esas horas de menos, y los que salían de su trabajo lo invertían en consumo, lo que reactivó la economía y permitió al país dar un definitivo empujón hacia arriba para salir victorioso de una Guerra Mundial que libró en tres continentes.
Por si usted no lo sabe, las medidas que está ejecutando han conseguido lo contrario. Hablo en pasado porque tal vez no lo sepa, pero no hay nada nuevo en los famosos "recortes". Argentina, Chile, Polonia, Rusia y así hasta un largo etc de países engrosan una horrible lista de fracasos de las políticas neoliberales de Milton Friedman y el Consenso de Washington que desde los 70 llevan intentando hacernos creer que sumergir a un país en el shock económico es una salida a la crisis. Jamás las medidas de la Escuela de Chicago han funcionado. Jamás un país ha salido de la crisis de esa forma. Jamás una sociedad se ha beneficiado de ello. Por el contrario, ha generadosuicidios, deterioro del Estado del Bienestar (que ustedes insisten en decir que se ha terminado mientras vemos cómo crece y se desarrolla en otros países de nuestro entorno) y ha destruido el futuro de numerosas generaciones.
Usted miente, señor Presidente, y es sumamente peligroso. Porque el anterior era un inútil, pero usted es un pirómano en mitad de un incendio. El otro creía vivir en el País de las Maravillas y usted nos está sumiendo en el País de los Horrores. Toda política fiscal que no se base en la generación de riqueza, toda medida relativa al empresariado que no atienda prioritariamente a las empresas que cotizan más del 60% de sus ganancias en forma de sueldos e impuestos en España (y no Repsol, que solamente invierte un 20% y ahora la defienden como española; hay empresas extranjeras que reparten más beneficios al conjunto del país), todo lo que no sea alumbrar un futuro basado en la investigación y no en el trabajo precario, es destruir el futuro del país. A usted y sus secuaces se les llena la boca diciendo que hay que fomentar el emprendedorismo, y en lugar de ello desarrollan un plan basándose en los ideales especulativos de los dirigentes de la CEOE cuyo historial de empresas arruinadas por la especulación de la que ellos salen indemnes mientras el Estado se hace cargo de los parados que dejan es absolutamente bochornosa. Eliminan de todo plan de emprendedores la posibilidad del emprendedor social y generan únicamente una nueva casta de tiburones amparados en una reforma laboral neofeudal.
Ustedes se olvidan que los países desarrollados como EEUU, Alemania, Francia, etc., invierten entre el 2'6 y el 3'4% del PIB en I+D+I. España no sólo necesita un esfuerzo superior (en torno al 6%) para ponerse a su altura sino que ustedes nos bajan la inversión del 1'3% al 0'9%. Para entendernos, usted que sólo lee sobre deportes, es la diferencia entre inventar un coche, y fabricarlo. Quien lo inventa tiene los beneficios de todos y cada uno de los coches que se venden. Quien lo fabrica sólo de las unidades que salen de su fabrica. ¿Dónde se inventan los coches? En Alemania, por citar un caso. ¿Dónde se fabrican? En España, Polonia o Rumania. Es evidente de quiénes estamos más cerca, pues. Al darle el hachazo que usted le ha dado a la investigación nos condena a ser un país de camareros, portaequipajes, y por supuesto de trabajadores poco o nada cualificados que trabajemos para empresas extranjeras a sueldos miserables mientras tenemos la moneda de los países con mejor calidad de vida. Si seguimos en el euro es para vivir como ellos, no para que ustedes nos hagan vivir como en Botsuana con precios de París.
Usted nos está suicidando económicamente. Tal vez no sepa quién es Paul Kruggman, pero es Premio Nobel de Economía. Para él es evidente que usted nos miente o no quiere darse cuenta de que no estamos ni siquiera en recesión, sino en fase de depresión, y sus medidas nos hunden cada vez más. Ha aceptado ser el banco de pruebas del FMI, cuyas medidas ya arruinaron a varios países, pregunte si no por Grecia o Italia donde están fracasando estrepitosamente. Usted no le dice a la gente que estamos metidos en una III Guerra Mundial cuyas armas no son de fuego, sino que tienen a forma de experimentos socio-económicos, donde los tanques son agencias de calificación de la deuda, donde los países utilizan a los ciudadanos para intereses ajenos a estos, y donde, al final, la gente está muriendo y sufriendo, como en cualquier guerra. Usted nos dice que es bueno meter a cuarenta alumnos por clase, que es bueno que haya menos profesores, menos médicos, menos atención sanitaria, y a veces pienso que simplemente usted es gilipollas, que no puede ser que actúe con maldad. Y créame, lo sigo pensando. Los malos seguramente son otros, usted no tiene la inteligencia suficiente para darse cuenta de todo eso. Sí la tiene, en cambio, para saber que todo esto puede traer revueltas sociales, agitación en la calle. Por eso va a aprobar una medida por la cual será terrorismo y condena criminal resistirse a la voluntad del Gobierno expresada en sus brazos de coerción, es decir, al policía. Como yo le estoy diciendo esto, seguramente me acusará de terrorismo por incitar a la gente a decirle a usted las verdades a la cara.
Señor Presidente, usted no quiere decirlo porque la Führer Merkel le amenaza desde el IV Reich que se ha instalado. No es una exageración, oiga, que lo dice hasta el Financial Times que como todo el mundo sabe es muy de izquierdas sin duda. Estamos metidos en mitad de una III Guerra Mundial, vuelvo a repetírselo, y no es una idea únicamente mía, sino de gente de esa que ha estudiado, tiene doctorados, ha dado clase en varias universidades, ha viajado por el mundo, ha leído mucho, mucho, habla varios idiomas, ha vivido diferentes procesos de crisis y recuperación, y a algunos también les gustan los deportes. Pero también ven que ustedes nos metieron una primera fase de Movimientos Financieros que ahogaron nuestra economía y ahora nos meten en una fase de Posiciones para hundirnos en el shock, en el miedo, en la angustia.
Solo le deseo que si algún día la sociedad se rebela, salimos a la calle, tomamos los poderes públicos, proclamamos una Asamblea Constituyente, convocamos un referéndum sobre la forma de Estado, disolvemos los partidos actuales y los obligamos a refundarse en partidos que atiendan a las ideologías políticas y no a las económicas, establecemos un sistema de elecciones realmente democráticas, nos salimos de la moneda alemana (llamada también euro) y establecemos pactos bilaterales con los países importantes, invertimos en educación e investigación. Si todo eso pasa y empieza con una mecha que la sociedad enciende. Si pasa y asaltamos su palacete en la Moncloa , ojalá usted esté ya camino del exilio en Berlín.
O lo va a pasar mal. Muy mal.
"Los recortes se aceptan por una de las fuerzas mas importantes de la humanidad, el miedo."
dimecres, 7 de març del 2012
La meva tieta
Dilluns passat va morir la meva tieta. Sí. Dic 'la meva', tot i que en tinc altres.
El seu marit, el meu oncle (també dic 'meu', tot i tenir-ne d'altres), ja fa dos anys que ens va deixar també. No va voler viure més. I ella, tot i patir una profunda malaltia d'alzheimer, crec que tampoc.
Va morir en una residència, mig oblidada, descuidada i abandonada per massa gent que hagués hagut de ser-hi en els moments en què ella ho va necessitar.
Avui he vsit aquesta gent al tanatori. Hipòcrites. M'han fet molt de fàstic. Jo mateix els havia vist, de petitet, un i altre cop, a casa de la meva tieta, atiborrant-se a menjar. A l'hora de la veritat, no hi han estat.
T'estimaré sempre, tieta. Gràcies per cuidar-me quan et va tocar de fer-ho. No t'oblidaré mai.
http://www.youtube.com/watch?v=YNkcAUAv1kw
http://www.youtube.com/watch?v=Fr03j0Ec2G0
El seu marit, el meu oncle (també dic 'meu', tot i tenir-ne d'altres), ja fa dos anys que ens va deixar també. No va voler viure més. I ella, tot i patir una profunda malaltia d'alzheimer, crec que tampoc.
Va morir en una residència, mig oblidada, descuidada i abandonada per massa gent que hagués hagut de ser-hi en els moments en què ella ho va necessitar.
Avui he vsit aquesta gent al tanatori. Hipòcrites. M'han fet molt de fàstic. Jo mateix els havia vist, de petitet, un i altre cop, a casa de la meva tieta, atiborrant-se a menjar. A l'hora de la veritat, no hi han estat.
T'estimaré sempre, tieta. Gràcies per cuidar-me quan et va tocar de fer-ho. No t'oblidaré mai.
http://www.youtube.com/watch?v=YNkcAUAv1kw
http://www.youtube.com/watch?v=Fr03j0Ec2G0
dimarts, 14 de febrer del 2012
dimarts, 10 de gener del 2012
"El monólogo censurado sobre la realeza, 1994"
http://www.youtube.com/watch?v=SPIopScQacw&feature=related
Del 1994.. Som al 2012. Gairebé 20 anys més tard, fixeu-vos quina actualitat que té el monlòleg del Quim Monzó.
Del 1994.. Som al 2012. Gairebé 20 anys més tard, fixeu-vos quina actualitat que té el monlòleg del Quim Monzó.
Independència 2014
Pla independència 2014:
http://www.youtube.com/watch?v=ERfcfgjVuDA
Independència 2014:
http://www.youtube.com/watch?v=DkpSz-GhsgQ&feature=related
Manifestació de Barcelona 10J: "Som una nació. Nosaltres decidim"
http://www.youtube.com/watch?v=3WlSI1GxNjs&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=ERfcfgjVuDA
Independència 2014:
http://www.youtube.com/watch?v=DkpSz-GhsgQ&feature=related
Manifestació de Barcelona 10J: "Som una nació. Nosaltres decidim"
http://www.youtube.com/watch?v=3WlSI1GxNjs&feature=related
De Iñaki a Iñaki passando por la Casa Real
De Iñaki a Iñaki passando por la Casa Real
Iñaki Anasagasti
Cuando Iñaki Urdangarin y Cristina de Borbón se casaron en Barcelona, el Lehendakari Ardanza les hizo un buen regalo. La actuación del Orfeón Donostiarra en la vistosa ceremonia de su catedral gótica. El padre del novio era un afiliado del PNV, el joven se llamaba Iñaki, Jose Mari Gerenabarrena era amigo de la familia y todo el mundo estaba encantado. Fue el clásico espectáculo de masas del que nunca supimos
su costo, pero como los cuentos de hadas no tienen valor, pues todos les deseamos fueran felices y comieran perdices.
A mí me supuso que me vasquizaran el nombre en el ABC. Bautizado y registrado como Iñaki Mirena, Luis María Ansón la tenía emprendida contra al nombre sabiniano. A raíz de aquella boda, recuperé mi nombre original en el periódico de la derecha española. No tengo pues la menor animadversión contra esta pareja sino mucho respeto y solidaridad hacia los padres del ex jugador de balonmano, al que
acaban de bautizar como "talón-mano ".
Con éste antecedente la pregunta que uno se hace es como un chaval bien parecido, deportista y con una vistosa familia, se haya metido en semejante barrizal que ha destrozado su vida y le ha clavado a la monarquía española un rejón de fuego. ¿Un submarino republicano para dinamitar desde dentro la Institución?. No parece. ¿Una incursión en los negocios con la misma mentalidad de lo que veía a su alrededor?
Quizás ésta puede ser la explicación, pues es difícil haya otra. Bien es cierto que el status de la familia real no está contemplado en la Constitución. No existe. Y tan es así que el heredero solo aparece a efectos sucesorios. Para nada más. Toda esa ridícula parafernalia de reverencias de las señoras, besamanos, lectura de pregones,
presidencia de actos de todo tipo, entrega de premios, tiene el mismo valor que si usted, con su hijo se ponen a hacer lo mismo, pues ese papel no les está asignado en ningún artículo de la Constitución. En ella solo habla del rey. De nadie más. De ahí que todas esas presidencias de organismos y de la credibilidad que se le atribuía a sus negocios "pues detrás está la Casa Real", no es más que la evidencia de una Corte corrupta, de la idiotez del español a la hora de hacer la pelota a un ciudadano normal y sobre
todo de las falta de control político hacia una Institución a la que el erario público mantiene porque su acción ha de basarse en la ejemplaridad. ¿Ejemplaridad la de Juan Carlos de Borbón? ¡Vamos hombre!.
Yo rompí con todo ese mundo de mentiras a raíz de la guerra de Irak. Hasta entonces habíamos seguido con esa ficción del Pacto con la Corona que jamás percibí, pero tras mantener con el rey un diálogo duro en el que me dijo que él era militar y le gustaban las guerras y yo contestarle que se fuera él y le mandara a su hijo, revisé la Constitución y vi que el artículo 63 le daba un papel como jefe de las Fuerzas Armadas. Y tras negarnos una audiencia a los Grupos de la Cámara, salvo al sumiso Zapatero, en una de las sesiones, bajé a la tribuna del hemiciclo del Congreso y denuncié al rey por su pasividad, su falta de coraje, la dejación de sus funciones y su poca personalidad ante un Aznar que se había reunido en las Azores con Bush, Barroso y Blair y quería mandar tropas a una guerra "para sacar a España del rincón de la historia".
Se armó la de Dios es Cristo Aún recuerdo el abucheo de Rajoy, Acebes, Rato, Mayor Oreja y Arenas. Era la primera vez que desde aquella tribuna Pulgarcito se atrevía a meterse contra Goliat, el gigante de la transición y además desde un partido nacionalista. Eran tiempos de mayoría absoluta de Aznar y en aquella Cámara solo había, rodillo y tente tieso.
Tras esto y puestas las cosas en su sitio me dediqué a preguntar sobre las cacerías con osos borrachos, viajes extraños, gastos inútiles, uso de aviones sin ton ni son, cambio constitucional para que no exista primacía del varón sobre la mujer en la actual y muy machista Constitución española, los Premios Príncipes de Asturias a mayor gloria del heredero, costo de la boda de Felipe y Letizia, presupuesto de la casa Real, papel del Rey el 23-F, y cosas así.
El gobierno jamás me contestó. Respondían con dos líneas diciendo que el rey es irresponsable, es decir no responde ni ante los jueces, ni ante Dios, ni ante la historia y que haría mejor en condenar a ETA. Curiosamente los más beligerantes eran los socialistas a los que todo esto les incomodaba y dejaba patente su poco respeto al republicanismo de su historia.. ¿Y en casa?. "Cosas de Iñaki". Pero a la gente le gustaba se fuera contra éste abuso continuo de poder.
Pero no eran cosas mías. Independientemente de que el rey Juan Carlos está ahí porque nos lo dejó un dictador cruel y sanguinario y él jamás ha condenado aquella dictadura sino se ha beneficiado de ella, e independientemente de que en la Constitución se metiera de matute la monarquía parlamentaria sin referéndum como hubo en Italia, la actual Jefatura del Estado no puede ser irresponsable ante la ley y no puede usar fondos públicos sin que haya un ojo público para vigilar sus gastos. Y estas evidencias no pueden ser "cosas de Iñaki" sino de algo tan simple como la salud democrática de un país. Yo no soy el Peñafiel vasco como alguno ha querido describirme para anular mis denuncias, sino un parlamentario que tiene la obligación de controlar al gobierno y a ser posible, a la Jefatura de un estado, que permite se viva en la corrupción mientras se le orla con el premio a la virtud.
Mi denuncia fue la única y la primera. Luego vino Tardá de ERC y ahora IU, pero a efectos de notaría, fue el PNV, porque yo hablaba en nombre del PNV, quien puso el dedo en la llaga. Que Amaiur tome el dato. A raíz de toda ésta tormenta, la editorial "La Esfera de los Libros" me pidió en 2007 escribiera un libro con mis experiencias en este campo. Y lo hice y titulé "Una monarquía protegida por la censura". En ella hablaba de mis vivencias con ese mundo de ficción, desde dentro del sistema, y denunciaba los negocios de Iñaki Urdangarín desde la página 101 a 104 en el capítulo "La Familia sí recibe". Pero a mí no me recibieron. Torpemente la editorial envió el libro a la Casa Real y ésta negó su publicación. Pero al poco el libro se editó. Lo hizo Javier Ortiz pero la sordina que le pusieron como para escribir otro libro con lo que había supuesto superar aquella carrera de obstáculos.
Curiosamente el libro se publicó un año después de que la pareja y sus niños fueran enviados a Washington en 2006, nombrándole al duque de Palma, consejero de Telefónica. ¿No sabían en que negocios andaba el yerno?. Por supuesto. Pero el Rey quiso encubrirle sacándolo de circulación. Y el encubrimiento, para la gente normal, es un delito tipificado en el Código penal. Pero el rey es "irresponsable". Cuando nadie sabe el presupuestos exacto de la Casa del Rey, cuando nadie controla sus gastos como ocurre con otras monarquías, cuando el rey recibe regalos de todo tipo y no pasan a la contabilidad del Patrimonio del Estado, cuando la opacidad es total y los medios aplauden semejante corrupción, cuando primeros coches, primeras motos, comisiones de jeques petrolíferos han hecho de Juan Carlos de Borbón uno de los hombres más ricos de Europa, cuando nada de todo esto se podía investigar, llegó a semejante patio de monipodio un chaval al que lisonjearon, reverenciaron, tentaron y el hombre y su gentil esposa cayeron en el pozo hasta el punto que incluso metieron a sus hijos menores en empresas y enjuagues impropios de una familia respetable. Se creían inmunes, impunes y protegidos por la censura y la bobaliconería de la Villa y Corte. Y eso, es para mí, lo que ha pasado. Porque en La Zarzuela si alguien se atrevía a decir algo, seguramente responderían: "Cosas de Iñaki". Pero de Iñaki Urdangarin, Duque de Palma.
La pregunta es. ¿Por qué Iñaki Urdangarin y la Infanta Cristina, socia en todo este montaje, no están todavía imputados si ya lo está Diego Torre, el socio y los responsables de la Ciudad de las Artes y de las Ciencias de Valencia que firmaron esos contratos con esa ONG con ánimo de lucro?
Me imagino que el PP, Trillo y la Casa Real estarán metiendo horas extras para tratar de salvar algún mueble que otro, sobre todo a la Infanta. Lo malo es que quien creó el microclima para que ésto sucediera seguirá ahí felicitando las Pascuas en su mensaje de Navidad, como si nada hubiera ocurrido. Pero quien de verdad está desnudo, es el propio rey. No solo su yerno y su hija. Y quien está tocada de verdad, es esta monarquía heredera de un dictador.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)