Jocs olímpics de Londres en marxa. 20 anys ja dels de Barcelona. Els recordo amb una certa nostàlgia, però també amb una certa incomoditat. Incomoditat que persisteix a dia d'avi, 20 anys després, i que persistirà, veig, fins a que el nostre país assoleixi la llibertat.
M'ha vingut al cap la cerimònia inaugural. Sincerament, no recordo si hi va haver flamenco. El flamenco no té res de català, però suposo que hi va ser i que la raó va ser la de deixar palès que els Jocs es feien a Barcelona, Espanya (com van dir el Juan Antonio Samaranch a Lausanne i el locutor de l'època).
I m'ha vingut al cap també, per tot el què estem vivint, què hagués passat o què passaria si hi hagués unes olimpiades a Madrid. Us imagineu castellers i sardanes?
Potser hi hauria algun polític espanyol hàbil que ho forçaria. Però el pitjor és que segurament hi haurien catalanets que farien el joc. Quan realment els catalans ens farem grans i ens creurem a nosaltres mateixos? Ser colònia espanyola és com aspirar a estar al nivell de Moçambic o d'Angola, amb tots els respectes i afecte. Penso que hem d'aspirar a molt més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
vaja, quin liu tenim!...la nostalgia dels JJOO de Barcelona, l'excusa per l'entrada del neolliberalisme saltvatge a catalunya, per la porta de BCN, la destrucció més gran d'entramat urbà d'Europa (Raval la Rivera) expulsió de classes trebalaldores a les periferies, persecució de la dissidència (a mans del ínclit Garzón)....i a més afegeixes
"el flamenc no té res de català"...a la cerimonia, que jo recorgui, va haver-hi rumba catalana (Peret, i los Manolos) l'última musica popular inventada a europa, concretament entre el barri de gràcia, Hostafrancs i el Portal nou i que té uns vincles poc clars amb el flamenc...tot i què, com molt malament dius "el flamenc no té es de català"...doncs sí, senyor sí que té, La bailaora més gran de la historia era catalana i se llamaba Carmen (com es canta generalment per tangos) hi han pals catalans com el garrotín i a BCN es cantava flamenc en català des de finals del XVIII com ens recorda Prosper de Merimée... “Cantamos en caló y en catalán…” http://wp.me/p1nc0A-pr
com deia el gran Enrique MOrente, en el mundo ha demasiados catetos y pocas hipotenusas...Salutacions i Llibertat!
Publica un comentari a l'entrada