carta als compatriotes (2)

Benvolgu@s,

Trobareu aquesta entrada fora de conetext. Hi és, però no aquí.

Ben apreciat Joan:
El meu concepte de catalanitat engloba les persones que viuen entre Salses i Guardamar, i entre Fraga i l'Alguer. I ser català, per a mi, és quelcom tant senzill com autodeterminar-se'n. Ja vaig fer la meva proposta de definició fa temps aquí. I també vaig expressar idees sobre sa nostra llengo aquí.

No es tracta de no fer res. Es poden i cal fer moltes coses. Hi ha molta feina a fer. Aquí una mostra:

- oferir un projecte, no només ideològic, sinó pragmàtic. Cal que sigui atraient no només pels nostres, que ja n'estan de convençuts, sino per a tothom. Cal que sigui un projecte que millori la vida de les persones
- augmentar el nivell de consciència general de la ciutadania cap el projecte
- fer que tothom sigui conscient de l'espoli fiscal que patim
- donar solucions als problemes socials
- proposar què farem el dia D (a nivell de gestió per a la gent)
- fer que tothom se n'adoni que no som ciutadans en igualtat de drets
- fer veure els greuges de viure a Espanya
- tenir participació activa en activitats socials, estant en el dia a dia de la gent (molt important!!) => organització de botifarrades, festes populars, etc..
- fer créixer el sentiment i la identitat nacionals (especialment entre els nouvinguts i infants)
- consolidar una majoria social que ens sigui beneficiosa
- cercar ponts d'entesa

Sobre els ponts d'entesa: fer plantejaments oberts, no sectaris. És una errada dir 'Visca els Països Catalans lliures i socialistes'. Hi ha gent que diria 'Visca els Països Catalans lliures'. I d'altra que diria 'Visca els Països Catalans lliures i conservadors'. De moment, si volem Països Catalans, ens hauríem de limitar tots a dir/pensar/proposar 'Visca els Països Catalans lliures'. I punt. Així coincidirem tots. I quan els tinguem, ja ens barallarem ENTRE NOSALTRES sobre com són.

El què crec que no s'ha de fer, bàsicament, només 1 sol punt, que ja esmentat: aixecar la llebre fent veure obertament que la independència del principat comportarà també l'adeu d'altres terroris nacionals. Voler-ho tot ens pot deixar sense res.

Un cop alliberat el Principat, serà el moment de continuar i de no parar fins a que tota la Nació sigui lliure.

Obviament, el què proposo només és una tàctica basada en uns quants punts que provo d'analitzar i veure el què és millor per a la nostra Nació Catalana.

Cal tenir el cap ben fred i no deixar que els sentiments ens entel·lin els ulls, però sí que ens donin força cada dia per avançar.

Visca la nostra terra!!
Visca la nostra nació!!