carta als compatriotes

Bengolgu@s,

Sou ja alguns compatriotes de les Illes i de València (a Catalunya Nord, no) els que m'heu manifestat el seu desencís pel fet que el Principat us deixi tant a banda. Us sentiu oblidats quan també teniu pressa i voldrieu ser subjectes actius del procés que hem inciciat.

No podrà ser... De moment...

La secessió del Principat ja cou a les Espanyes. I molt. I a molts nivells.

- Econòmic
Si al Principat es genera el 20% del PIB espanyol, us imagineu què repesenta la totalitat del nostre territori nacional? 40%? 50%? 60%? Penseu en el què produeix Espanya: gairebé res, tret del turisme. I penseu on va el turisme quan ve a Espanya, en la seva IMMENSA majoria: al litoral mediterrani, illes incloses!! De cop, Espanya es veuria sense la pràctica totalitat de la indústria del turisme. De què viurien?

- Sentimental
Segur que heu sentit això de antes roja que rota. A Espanya, el sentiment nacionalista (i colonialista) és molt fort. Aquest fet farà que la ciutadania visqui molt malament la situació i, en molts casos, reclamin una intervenció armada.

- Polític
La secessió del Principat també tindrà una forta convulsió social i política a Espanya. Pot ser que la ciutadania castigui molt fortament el partit que hagi d'afrontar i gestionar aquest procés. I ningú vol que això li passi a ell.
 
Per tant, en el cas d'aconseguir-la, l' estat propi, no serà gens fàcil. És cert que el camí que portem fet és força positiu, esperançador i encoratjador. I cal continuar així, llençant missatges en positiu, sense menystenir Espanya. Faran tot el què puguin i més - joc MOLT brut inclòs - per a que no hi hagi cap independència.

Cal també no oblidar la realitat de la resta del territori. I cal tenir en compte les acusacions que podrien caure i entorpir així el procés del Principat si s'amplien les pretencions. No ens faria cap bé davant del món.

Si un sanglar amb cries es veu acorralat, sense sortida, us atacarà amb totes les seves forces i ràbia, ja que li va la vida. I si és més fort que vosaltres, vencerà. En canvi, si li doneu una via per a que fugi, marxarà i ningú prendrà mal.

Beure un got de vi fa bé. Beure tota l'ampolla fa mal. Si ho volem tot, ens podem quedar sense res.

Però, estima@s compatriotes, no penseu que el què aquí exposo és cap renúncia ni suposa cap oblit. És una tàctica que proposo de seguir per aconseguir el què tots volem. Tenim la força de la raó, i no la raó de la força. I, dia que passi, si continuem treballant, és dia guanyat.

Una abraçada molt forta