Benvolgu@s,
Trobareu aquesta entrada fora de conetext. Hi és, però no aquí.
Ben apreciat Joan:
El meu concepte de catalanitat engloba les persones que viuen entre Salses i Guardamar, i entre Fraga i l'Alguer. I ser català, per a mi, és quelcom tant senzill com autodeterminar-se'n. Ja vaig fer la meva proposta de definició fa temps aquí. I també vaig expressar idees sobre sa nostra llengo aquí.
No es tracta de no fer res. Es poden i cal fer moltes coses. Hi ha molta feina a fer. Aquí una mostra:
- oferir un projecte, no només ideològic, sinó pragmàtic. Cal que sigui atraient no només pels nostres, que ja n'estan de convençuts, sino per a tothom. Cal que sigui un projecte que millori la vida de les persones
- augmentar el nivell de consciència general de la ciutadania cap el projecte
- fer que tothom sigui conscient de l'espoli fiscal que patim
- donar solucions als problemes socials
- proposar què farem el dia D (a nivell de gestió per a la gent)
- fer que tothom se n'adoni que no som ciutadans en igualtat de drets
- fer veure els greuges de viure a Espanya
- tenir participació activa en activitats socials, estant en el dia a dia de la gent (molt important!!) => organització de botifarrades, festes populars, etc..
- fer créixer el sentiment i la identitat nacionals (especialment entre els nouvinguts i infants)
- consolidar una majoria social que ens sigui beneficiosa
- cercar ponts d'entesa
Sobre els ponts d'entesa: fer plantejaments oberts, no sectaris. És una errada dir 'Visca els Països Catalans lliures i socialistes'. Hi ha gent que diria 'Visca els Països Catalans lliures'. I d'altra que diria 'Visca els Països Catalans lliures i conservadors'. De moment, si volem Països Catalans, ens hauríem de limitar tots a dir/pensar/proposar 'Visca els Països Catalans lliures'. I punt. Així coincidirem tots. I quan els tinguem, ja ens barallarem ENTRE NOSALTRES sobre com són.
El què crec que no s'ha de fer, bàsicament, només 1 sol punt, que ja esmentat: aixecar la llebre fent veure obertament que la independència del principat comportarà també l'adeu d'altres terroris nacionals. Voler-ho tot ens pot deixar sense res.
Un cop alliberat el Principat, serà el moment de continuar i de no parar fins a que tota la Nació sigui lliure.
Obviament, el què proposo només és una tàctica basada en uns quants punts que provo d'analitzar i veure el què és millor per a la nostra Nació Catalana.
Cal tenir el cap ben fred i no deixar que els sentiments ens entel·lin els ulls, però sí que ens donin força cada dia per avançar.
Visca la nostra terra!!
Visca la nostra nació!!
diumenge, 14 d’octubre del 2012
dissabte, 13 d’octubre del 2012
carta als compatriotes
Bengolgu@s,
Sou ja alguns compatriotes de les Illes i de València (a Catalunya Nord, no) els que m'heu manifestat el seu desencís pel fet que el Principat us deixi tant a banda. Us sentiu oblidats quan també teniu pressa i voldrieu ser subjectes actius del procés que hem inciciat.
No podrà ser... De moment...
La secessió del Principat ja cou a les Espanyes. I molt. I a molts nivells.
- Econòmic
Si al Principat es genera el 20% del PIB espanyol, us imagineu què repesenta la totalitat del nostre territori nacional? 40%? 50%? 60%? Penseu en el què produeix Espanya: gairebé res, tret del turisme. I penseu on va el turisme quan ve a Espanya, en la seva IMMENSA majoria: al litoral mediterrani, illes incloses!! De cop, Espanya es veuria sense la pràctica totalitat de la indústria del turisme. De què viurien?
- Sentimental
Segur que heu sentit això de antes roja que rota. A Espanya, el sentiment nacionalista (i colonialista) és molt fort. Aquest fet farà que la ciutadania visqui molt malament la situació i, en molts casos, reclamin una intervenció armada.
- Polític
La secessió del Principat també tindrà una forta convulsió social i política a Espanya. Pot ser que la ciutadania castigui molt fortament el partit que hagi d'afrontar i gestionar aquest procés. I ningú vol que això li passi a ell.
Per tant, en el cas d'aconseguir-la, l' estat propi, no serà gens fàcil. És cert que el camí que portem fet és força positiu, esperançador i encoratjador. I cal continuar així, llençant missatges en positiu, sense menystenir Espanya. Faran tot el què puguin i més - joc MOLT brut inclòs - per a que no hi hagi cap independència.
Cal també no oblidar la realitat de la resta del territori. I cal tenir en compte les acusacions que podrien caure i entorpir així el procés del Principat si s'amplien les pretencions. No ens faria cap bé davant del món.
Si un sanglar amb cries es veu acorralat, sense sortida, us atacarà amb totes les seves forces i ràbia, ja que li va la vida. I si és més fort que vosaltres, vencerà. En canvi, si li doneu una via per a que fugi, marxarà i ningú prendrà mal.
Beure un got de vi fa bé. Beure tota l'ampolla fa mal. Si ho volem tot, ens podem quedar sense res.
Però, estima@s compatriotes, no penseu que el què aquí exposo és cap renúncia ni suposa cap oblit. És una tàctica que proposo de seguir per aconseguir el què tots volem. Tenim la força de la raó, i no la raó de la força. I, dia que passi, si continuem treballant, és dia guanyat.
Una abraçada molt forta
Sou ja alguns compatriotes de les Illes i de València (a Catalunya Nord, no) els que m'heu manifestat el seu desencís pel fet que el Principat us deixi tant a banda. Us sentiu oblidats quan també teniu pressa i voldrieu ser subjectes actius del procés que hem inciciat.
No podrà ser... De moment...
La secessió del Principat ja cou a les Espanyes. I molt. I a molts nivells.
- Econòmic
Si al Principat es genera el 20% del PIB espanyol, us imagineu què repesenta la totalitat del nostre territori nacional? 40%? 50%? 60%? Penseu en el què produeix Espanya: gairebé res, tret del turisme. I penseu on va el turisme quan ve a Espanya, en la seva IMMENSA majoria: al litoral mediterrani, illes incloses!! De cop, Espanya es veuria sense la pràctica totalitat de la indústria del turisme. De què viurien?
- Sentimental
Segur que heu sentit això de antes roja que rota. A Espanya, el sentiment nacionalista (i colonialista) és molt fort. Aquest fet farà que la ciutadania visqui molt malament la situació i, en molts casos, reclamin una intervenció armada.
- Polític
La secessió del Principat també tindrà una forta convulsió social i política a Espanya. Pot ser que la ciutadania castigui molt fortament el partit que hagi d'afrontar i gestionar aquest procés. I ningú vol que això li passi a ell.
Per tant, en el cas d'aconseguir-la, l' estat propi, no serà gens fàcil. És cert que el camí que portem fet és força positiu, esperançador i encoratjador. I cal continuar així, llençant missatges en positiu, sense menystenir Espanya. Faran tot el què puguin i més - joc MOLT brut inclòs - per a que no hi hagi cap independència.
Cal també no oblidar la realitat de la resta del territori. I cal tenir en compte les acusacions que podrien caure i entorpir així el procés del Principat si s'amplien les pretencions. No ens faria cap bé davant del món.
Si un sanglar amb cries es veu acorralat, sense sortida, us atacarà amb totes les seves forces i ràbia, ja que li va la vida. I si és més fort que vosaltres, vencerà. En canvi, si li doneu una via per a que fugi, marxarà i ningú prendrà mal.
Beure un got de vi fa bé. Beure tota l'ampolla fa mal. Si ho volem tot, ens podem quedar sense res.
Però, estima@s compatriotes, no penseu que el què aquí exposo és cap renúncia ni suposa cap oblit. És una tàctica que proposo de seguir per aconseguir el què tots volem. Tenim la força de la raó, i no la raó de la força. I, dia que passi, si continuem treballant, és dia guanyat.
Una abraçada molt forta
diumenge, 7 d’octubre del 2012
Article La Vanguàrdia
Benvolgu@s,
El meu pare va morir al 2001, el 9 de setembre, als 76 anys. Recordo que a casa, sempre, hi havia La Vanguàrdia que ell comprava. Fins i tot recordo quan era "La Vanguardia Española", amb el "Yugo y las fechas" ben visibles.
Això què vol dir? Doncs que aquest diari, de molta qualitat i prestigi, se'l pot titllar de moltes coses, excepte de radical o independentista.
Què no estarà passant i quina serà la situació del nostre país - Catalunya - quan darrerament s'hi està poden llegir el què es llegeix.
El senyor Anasagasti feia una entrada al seu blog en aquest sentit. Us la deixo transcrita.
Visca Catalunya!!
====================
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.
Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes? Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?
¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia? ¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%? ¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo? ¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos. España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.
accediu al text original
El meu pare va morir al 2001, el 9 de setembre, als 76 anys. Recordo que a casa, sempre, hi havia La Vanguàrdia que ell comprava. Fins i tot recordo quan era "La Vanguardia Española", amb el "Yugo y las fechas" ben visibles.
Això què vol dir? Doncs que aquest diari, de molta qualitat i prestigi, se'l pot titllar de moltes coses, excepte de radical o independentista.
Què no estarà passant i quina serà la situació del nostre país - Catalunya - quan darrerament s'hi està poden llegir el què es llegeix.
El senyor Anasagasti feia una entrada al seu blog en aquest sentit. Us la deixo transcrita.
Visca Catalunya!!
====================
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.
Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes? Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?
¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia? ¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%? ¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo? ¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos. España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.
accediu al text original
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)