Fa uns dies comentava amb una persona, espanyola d'identitat castellana, el tema del cotxe del president Benach. Cal recordar que, des d'aquí mateix, des de Catalunya, s'han fet brometes del tipus del 'coche fantástico' y demés.
Em deia aquesta persona, espanyola d'identitat castellana, que li semblava molt malament la despesa que s'havia fet en concepte de taula, reposa-peus i televisor, eines totes elles de treball, pel nostre president. Al fer-li jo, innocent de mi, la comparativa amb el cotxe que pogués tenir el Bono, president del parlament espanyol, aquesta persona, espanyola d'identitat castellana, em va argumentar que, en el cas del Bono, era normal i totalment justificat, ja que era el president del parlament de la nació (no va dir "de l'estat"), i no el president d'un parlament regional.
El què em sap greu és que, nosaltres, catalans, li hem donat la raó amb els nostres actes, amb els nostres posicionaments i amb les nostres dimissions, a aquesta persona espanyola, d'identitat castellana: més que mai, i cada vegada més, som una regió. Som una noció, només. Des de Catalunya, tant a nivell mediàtic com social com polític, no hi ha hagut ningú que hagi estat mínimament a la alçada, ni mínimament digne, per a defensar la nostra institució, per a dir ben alt que el nostre parlament, més antic que l'espanyol, és un parlament de primera categoria i que el nostre president, el president del parlament de Catalunya, no és menys que cap altre president de parlament del món.
Menció a banda mereixen els nostres polítics. Els uns, per a fregar-se les mans davant el desgast polític que per als altres aquesta situació suposava. Els altres, per no saber estar a l'alçada de les circumstàncies i arrugar-se, potser per a defensar la menjadora. Un cop més, hem estat liders en demanar perdó, i en girar-nos i marxar, humiliats per nosaltres mateixos, amb la cua entre les cames. I els que diuen que tenen "sentit d'estat", que és el què li cal, entre altres coses, a Catalunya, han demostrat un cop més que l'estat al que es refereixen no és altre que l'estat espanyol.
I encara més menció a banda mereix el Joan Saura, primer a demanar públicament, tot i ser membre del nostre Govern, a que el president del nostre parlament donés explicacions i que fes marxa enrera. Tristíssima la manca de lleialtat institucional i la manca d'alçada política d'aquest personatge, cada vegada més de dretes.
Però, lamentablement, el que m'hagués sorprès hagués estat una altra reacció on, institucions, societat i classe política catalana sí que haguessin estat dignes i a l'alçada del què calia. No hi ha hagut doncs 'coche fantástico' pel president d'un país realment 'fantástico'. D'un país molt petit, que cada dia se'n fa més i més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada