Benvolgu@s,
Ahir, 25 d'abril, conmemoràvem els 300 anys de la derrota a la batalla d'Almansa, davant les tropes de l'infaust Felip V. Del 1707 al 1715, any en què va caure Mallorca, el nostre país va ser envaït per les tropes castellanes i va perdre la seva independència.
El Govern del PP del País Valencià, conmemora la efemèride intentant tancar repetidors de TV3. El seu sentit de la democràcia, del dret a la comunicació i a la llibertat d'expressió, i de la llibertat en general ha quedat, un cop més, ben clar: només el tenen els que pensen com ells; els altres, no.
Lamentablement, els catalans, anem de derrota en derrota. Aquests dies, el President Maragall ha reconegut la errada que suposa l'actual estatut de Catalunya. Algunes persones, de bona fe, em deien que no entenien com hi podia haver catalans que votarien no a l'Estatut, juntant el vot amb els anti-catalans del PP.
Bé. Espero que ara, els qui no ho van veure, vegin ben clar el què va passar:
- Zapatero: mentider i traïdor
- Mas: traïdor i pobre innocent. actuació partidista amb sentit d'estat espanyol, com sempre
- ERC: els únics amb dignitat, responsabilitat i sentit de país
- Estatut: la riota de tota Espanya (Guerra: nos hemos cepillado el estatuto catalán, etc...)
En relació a les declaracions, estrictament, penso que les fa des del ressentiment. I això no vol dir que no sigui, d'alguna manera, lloable que digui la veritat. El què trobo que no és lloable és que, en el moment en què ell era el President de Catalunya, no va tenir l'alçada de saber retirar l'Estatut a temps, tal com proposava ERC, sucumbint a les pressions que va rebre dels espanyolistes del PSOE (dins del qual es troba el PSC).
divendres, 27 d’abril del 2007
dissabte, 14 d’abril del 2007
Riguem-nos-en
Benvolgu@s,
Us remeto un escrit del Ramon de Cardedeu. Impagable ! Naturalment, el subscric totalment.
=====
Dels feixistes ara en diuen nostàlgics; dels botiflers, pragmàtics; dels patriotes amb un mínim de realisme, radicals o bé romàntics; dels franquistes d'ara i d'abans, demòcrates, i dels demòcrates que defensen una nació diferent de l'espanyola, nacionalistes i, per tant, no demòcrates, per distinguir-los dels nacionalistes espanyols, que es diuen no nacionalistes; de l'arribisme sense escrúpols, se'n diu evolució política; de la repressió, Estat de dret, i de la contestació, intolerància. No és aquest un futur molt similar al que George Orwell perfilava ?
Per als qui ens entestem a no creure que tot va bé i, en canvi, estem convençuts que hi ha motius per revoltar-se, proposo un nou tipus de protesta (Martínez Alier en diu laugh-in, no sé si ja és un terme acceptat internacionalment), la qual, a més de divertida, deu trencar tots els esquemes de qui està acosutmat a imposar i a reprimir: quan vulguem rebentar algun acte d'una ministra botiflera o d'un vice-president europeu genocida, per exemple, apleguem una colla de gent que organitzi una bona riota, que es posi a riure descaradament. És probable que al final tots els assistents acabin fent el mateix, perquè poques coses hi ha que s'encomanni tant com el riure (i els badalls).
Us remeto un escrit del Ramon de Cardedeu. Impagable ! Naturalment, el subscric totalment.
=====
Dels feixistes ara en diuen nostàlgics; dels botiflers, pragmàtics; dels patriotes amb un mínim de realisme, radicals o bé romàntics; dels franquistes d'ara i d'abans, demòcrates, i dels demòcrates que defensen una nació diferent de l'espanyola, nacionalistes i, per tant, no demòcrates, per distinguir-los dels nacionalistes espanyols, que es diuen no nacionalistes; de l'arribisme sense escrúpols, se'n diu evolució política; de la repressió, Estat de dret, i de la contestació, intolerància. No és aquest un futur molt similar al que George Orwell perfilava ?
Per als qui ens entestem a no creure que tot va bé i, en canvi, estem convençuts que hi ha motius per revoltar-se, proposo un nou tipus de protesta (Martínez Alier en diu laugh-in, no sé si ja és un terme acceptat internacionalment), la qual, a més de divertida, deu trencar tots els esquemes de qui està acosutmat a imposar i a reprimir: quan vulguem rebentar algun acte d'una ministra botiflera o d'un vice-president europeu genocida, per exemple, apleguem una colla de gent que organitzi una bona riota, que es posi a riure descaradament. És probable que al final tots els assistents acabin fent el mateix, perquè poques coses hi ha que s'encomanni tant com el riure (i els badalls).
Telemadrid
Benvolgu@s,
Suposo que ja heu vist o sentit el tema del reportatge de Telemadrid. Per als que no:
http://www.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw
No ens ha d'estranyar, ja que només es tracta d'una agressió més, i ja en portem moltes moltes moltes. El què em segueix estranyant des de fa temps és la resposta que des d'aquí donem. No heu notat quin SILENCI !? On era el govern de Catalunya ? On era el Parlament ? On eren els partits polítics ? Tots ells són els nostres representants, no ?
Sincerament, jo m'esperava alguna cosa més. O millor dit, alguna cosa. Però res de res... M'imaginava algun dirigent (o alguns) fent el típic discurs de calçasses en els termes d'afanyar-se a desmentir les acusacions perquè la societat catalana és tolerant, integradora i el castellà no només no està perseguit, sinó que bla, bla, bla... El típic discurs del caganer català, que no para de justificar-se, suposo que per aquest sentiment etern d'inferioritat i submissió que tenim.
En un proper escrit que anomenaré ESPAÑOLES TODOS aprofundiré més sobre aquest punt, sobre la idea d'Espanya i sobre la llengua. Em fa molt de fàstic això de la 'lengua común'. No voldran dir la 'lengua impuesta' ? 'La lengua superior' ? Perquè el castellà no és la meva llengua, us ho puc assegurar. O sigui que, 'de común', res de res.
Però tornant al tema, penso que ja fa temps que ja n'hi a prou de baixar-nos les calces fins més avall dels tormells. Estic fart del seny català, quan seny significa renúncia i submissió. Penso que ja n'hi ha prou de deixar que ens trepitgin. Perquè no ens fotem el seny al cul d'una vegada i, per dignitat, ens fem respectar ?
I per això, per que ens respectin, proposo el següent pla d'acció estratègic:
1.- BOICOT ALS PRODUCTES CATALANS
Sí. Ho heu llegit bé. Aquells, sense saber-ho, tenien raó. Però no a tots ! Només als que s'ho mereixin ! Els què ja heu llegit alguns escrits meus sabeu que sóc partidari, més que de buscar culpables a fora, de buscar-los primer a dins de Catalunya. I un col·lectiu absolutament culpable del què passa és el que agrupa a diversos grups de poder que tots tenim al cap, oi ? .. Tots ells culpables de menystenir repetida i clarament els interessos de Catalunya, de diferents maneres, fent passar per sobre els interessos de Catalunya, els seus privats i egoïstes. Només es mullen, com pel tema aeroport, per exemple, quan els toquen directament la butxaca. Si no, tot els va bé.
2.- EXIGÈNCIA D'ACCIÓ ALS PARTITS
És clara la submissió dels partits polítics als poders econòmics. Aquests darrers són els que els paguen les campanyes i els financien a canvi que després tots se'ls faci a mida. Aquí en teniu una mostra. És una frase d'Unió:
"L’empresariat català necessita un govern estable i que doni confiança i CiU és l'única força política que pot garantir-ho 16/10/2006"
Podrien preguntar-se quin govern necessita Catalunya, no ? Però clar, ells tenen sentit d'estat... d'estat espanyol. Catalunya se'ls queda petita...
Un cop el partit català majoritari (CiU) deixi de ser-ho, i/o estigui alliberat de les seves grans càrregues fàctico-econòmiques, tindrem via lliure per exigir als notres partits i dur a terme la necessària i urgent renovació de la classe política catalana. Aquesta classe política actual que, amb algunes honroses però lamentablement poc significatives excepcions, fa temps que ha renunciat a qualsevol cosa que no sigui l' "anar fent" i "fer bullir l'olla". Cal foc nou per a treure el nostre país del pou, dins del qual seguim en caiguda lliure.
No obstant, em temo que la única esperança estigui en la societat civil catalana. Si aquesta no lidera la defensa dels interessos de Catalunya, i no ho fa ben aviat, ho tenim cada vegada més magre. I cal que ho fassi de manera no només ferma, sinó estratègica. Com podreu entendre, qualsevol intent en aquest sentit serà ràpidament desmobilitzat, desactivat. Fixeu-vos sinó on és ara la Plataforma pel dret a decidir ? És obvi que ja se li han tirat a sobre voltors de tota mena, tant des dels poders fàctics com des de la classe política.
Quina MERDA tot plegat, oi ?
Suposo que ja heu vist o sentit el tema del reportatge de Telemadrid. Per als que no:
http://www.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw
No ens ha d'estranyar, ja que només es tracta d'una agressió més, i ja en portem moltes moltes moltes. El què em segueix estranyant des de fa temps és la resposta que des d'aquí donem. No heu notat quin SILENCI !? On era el govern de Catalunya ? On era el Parlament ? On eren els partits polítics ? Tots ells són els nostres representants, no ?
Sincerament, jo m'esperava alguna cosa més. O millor dit, alguna cosa. Però res de res... M'imaginava algun dirigent (o alguns) fent el típic discurs de calçasses en els termes d'afanyar-se a desmentir les acusacions perquè la societat catalana és tolerant, integradora i el castellà no només no està perseguit, sinó que bla, bla, bla... El típic discurs del caganer català, que no para de justificar-se, suposo que per aquest sentiment etern d'inferioritat i submissió que tenim.
En un proper escrit que anomenaré ESPAÑOLES TODOS aprofundiré més sobre aquest punt, sobre la idea d'Espanya i sobre la llengua. Em fa molt de fàstic això de la 'lengua común'. No voldran dir la 'lengua impuesta' ? 'La lengua superior' ? Perquè el castellà no és la meva llengua, us ho puc assegurar. O sigui que, 'de común', res de res.
Però tornant al tema, penso que ja fa temps que ja n'hi a prou de baixar-nos les calces fins més avall dels tormells. Estic fart del seny català, quan seny significa renúncia i submissió. Penso que ja n'hi ha prou de deixar que ens trepitgin. Perquè no ens fotem el seny al cul d'una vegada i, per dignitat, ens fem respectar ?
I per això, per que ens respectin, proposo el següent pla d'acció estratègic:
1.- BOICOT ALS PRODUCTES CATALANS
Sí. Ho heu llegit bé. Aquells, sense saber-ho, tenien raó. Però no a tots ! Només als que s'ho mereixin ! Els què ja heu llegit alguns escrits meus sabeu que sóc partidari, més que de buscar culpables a fora, de buscar-los primer a dins de Catalunya. I un col·lectiu absolutament culpable del què passa és el que agrupa a diversos grups de poder que tots tenim al cap, oi ? .. Tots ells culpables de menystenir repetida i clarament els interessos de Catalunya, de diferents maneres, fent passar per sobre els interessos de Catalunya, els seus privats i egoïstes. Només es mullen, com pel tema aeroport, per exemple, quan els toquen directament la butxaca. Si no, tot els va bé.
2.- EXIGÈNCIA D'ACCIÓ ALS PARTITS
És clara la submissió dels partits polítics als poders econòmics. Aquests darrers són els que els paguen les campanyes i els financien a canvi que després tots se'ls faci a mida. Aquí en teniu una mostra. És una frase d'Unió:
"L’empresariat català necessita un govern estable i que doni confiança i CiU és l'única força política que pot garantir-ho 16/10/2006"
Podrien preguntar-se quin govern necessita Catalunya, no ? Però clar, ells tenen sentit d'estat... d'estat espanyol. Catalunya se'ls queda petita...
Un cop el partit català majoritari (CiU) deixi de ser-ho, i/o estigui alliberat de les seves grans càrregues fàctico-econòmiques, tindrem via lliure per exigir als notres partits i dur a terme la necessària i urgent renovació de la classe política catalana. Aquesta classe política actual que, amb algunes honroses però lamentablement poc significatives excepcions, fa temps que ha renunciat a qualsevol cosa que no sigui l' "anar fent" i "fer bullir l'olla". Cal foc nou per a treure el nostre país del pou, dins del qual seguim en caiguda lliure.
No obstant, em temo que la única esperança estigui en la societat civil catalana. Si aquesta no lidera la defensa dels interessos de Catalunya, i no ho fa ben aviat, ho tenim cada vegada més magre. I cal que ho fassi de manera no només ferma, sinó estratègica. Com podreu entendre, qualsevol intent en aquest sentit serà ràpidament desmobilitzat, desactivat. Fixeu-vos sinó on és ara la Plataforma pel dret a decidir ? És obvi que ja se li han tirat a sobre voltors de tota mena, tant des dels poders fàctics com des de la classe política.
Quina MERDA tot plegat, oi ?
14 d'abril, dia de la República
Avui és 14 d'abril, dia de la República. Cal no oblidar que la República continua essent l'organització político administrativa legítima de l'estat espanyol, abolida per un cop d'estat militar, i encara no restaurada. Esperem que per poc de temps més.
L'únic partit declarat obertament republicà, avui en dia, a Catalunya, és Esquerra Republicana de Catalunya. L'únic partit capaç de plantar cara, ni que sigui mínimanent, a tots els poders fàctics, i a la resta de partits, dimitits de les seves responsabilitats en aquest sentit.
Paradoxalment, rebo algunes opinions de persones 'defraudades' d'ERC. Bàsicament per dos temes, suposo: per haver fet president de Catalunya, per dues vegades consecutives, a persones del PSOE, Maragall i Montilla, i per unes espectatives (ves a saber quines eren) que sembla que no s'han acomplert.
Trobo estrany, per a no dir, escandalós, que se li demanin a ERC coses que ni s'han demanat a CiU durant 23 anys, ni es demanen actualment a cap altre partit. ERC només té 21 escons. El dia que en tingui 58, esperem que ben aviat, jo seré el primer a demanar explicacions, si les espectatives de país que tenim, no s'acompleixen.
Malauradament, la tasca, admirable i patriòtica, que està fent ERC a l'administració, no té ressò mediàtic. Perquè ? Només cal que us hi pareu a pensar un moment... On voleu que apareguin les mesures socials i catalanistes impulsades per ERC ? A La Vanguardia ? A El Periódico ? A l'Avui ? A La Razón ?
Companys i companyes d'ERC: no defalliu ! I, SOBRETOT, sigueu dignes de Catalunya.
L'únic partit declarat obertament republicà, avui en dia, a Catalunya, és Esquerra Republicana de Catalunya. L'únic partit capaç de plantar cara, ni que sigui mínimanent, a tots els poders fàctics, i a la resta de partits, dimitits de les seves responsabilitats en aquest sentit.
Paradoxalment, rebo algunes opinions de persones 'defraudades' d'ERC. Bàsicament per dos temes, suposo: per haver fet president de Catalunya, per dues vegades consecutives, a persones del PSOE, Maragall i Montilla, i per unes espectatives (ves a saber quines eren) que sembla que no s'han acomplert.
Trobo estrany, per a no dir, escandalós, que se li demanin a ERC coses que ni s'han demanat a CiU durant 23 anys, ni es demanen actualment a cap altre partit. ERC només té 21 escons. El dia que en tingui 58, esperem que ben aviat, jo seré el primer a demanar explicacions, si les espectatives de país que tenim, no s'acompleixen.
Malauradament, la tasca, admirable i patriòtica, que està fent ERC a l'administració, no té ressò mediàtic. Perquè ? Només cal que us hi pareu a pensar un moment... On voleu que apareguin les mesures socials i catalanistes impulsades per ERC ? A La Vanguardia ? A El Periódico ? A l'Avui ? A La Razón ?
Companys i companyes d'ERC: no defalliu ! I, SOBRETOT, sigueu dignes de Catalunya.
diumenge, 1 d’abril del 2007
Vidal-Quadras
Benvolgu@s,
Us vull fer partíceps d'un gran poema del senyor Salvador Oliva, gran poeta i traductor català. Va dedicada al Vidal-Quadras, tot i que és extensible a molta més gent, lamentablement.
Ja fa temps que el senyor Oliva el va escriure, però crec que, malauradament, segueix d'actualitat i molt vigent. Ací el teniu:
PATATES CALENTES
Salvador Oliva
Vidal-Quadras, Vidal-Quadras,
del PP el més eixerit,
el projecte que ens enquadres,
fa pudor de resclosit.
Tens una veu de tortura,
no tan sols pel seu rogall,
sinó també per la impura
semàntica del teu quall.
Estàs ple d'inversemblança,
per això no entens mai res.
Un consell: ves-te'n a França
i exerceix d'anti-francès.
La teva idea d'Espanya
té un matís enyoradís
i un biaix de la campanya
del 1936.
Si vols vots, bé cal que amaguis
el teu menyspreu al país;
si vols poder, no sotraguis
la gent que vol ser feliç.
i es pregunta cada dia,
lluny de la cort i el fru-fru:
"Qui té més hipocresia,
en Trias de Bes o tu?"
Cal, però, fer-te justícia:
tu ets pur i ell l'aliè;
ell té molta més malícia,
però tu més mala fe.
No sigueu tan papanates.
Si no us comporteu com cal
no us votaran ni les rates,
perquè farieu patates
més calentes que els del GAL.
Us vull fer partíceps d'un gran poema del senyor Salvador Oliva, gran poeta i traductor català. Va dedicada al Vidal-Quadras, tot i que és extensible a molta més gent, lamentablement.
Ja fa temps que el senyor Oliva el va escriure, però crec que, malauradament, segueix d'actualitat i molt vigent. Ací el teniu:
PATATES CALENTES
Salvador Oliva
Vidal-Quadras, Vidal-Quadras,
del PP el més eixerit,
el projecte que ens enquadres,
fa pudor de resclosit.
Tens una veu de tortura,
no tan sols pel seu rogall,
sinó també per la impura
semàntica del teu quall.
Estàs ple d'inversemblança,
per això no entens mai res.
Un consell: ves-te'n a França
i exerceix d'anti-francès.
La teva idea d'Espanya
té un matís enyoradís
i un biaix de la campanya
del 1936.
Si vols vots, bé cal que amaguis
el teu menyspreu al país;
si vols poder, no sotraguis
la gent que vol ser feliç.
i es pregunta cada dia,
lluny de la cort i el fru-fru:
"Qui té més hipocresia,
en Trias de Bes o tu?"
Cal, però, fer-te justícia:
tu ets pur i ell l'aliè;
ell té molta més malícia,
però tu més mala fe.
No sigueu tan papanates.
Si no us comporteu com cal
no us votaran ni les rates,
perquè farieu patates
més calentes que els del GAL.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)