L'Alí

L'Alí és un noi de 12 anys. Viu a Abidjan amb el seu pare i la seva mare. Cada dia, a l'arribar o al sortir de l'hotel, me'l trobava a la entrada. Sempre volia netejar-me les sabates. Òbviament, la meva moral europea, equivocada o no, m'impedeix acceptar que un nen de 12 anys em netegi les sabates.

Ahir, al deixar l'hotel per a tornar cap a casa, l'Alí era on sempre, a la entrada de l'hotel. El vaig cridar. Va venir ràpidament. Li vaig explicar que li donava un bitllet de 1000 francs cfa i que l'altre era un bitllet de 5 euros. I que cada euro valia 656 francs cfa. Suposo que es va quedar amb que eren molts diners. Li vaig dir que es cuidés molt i que estudiés força, mentre li acaronava els cabells. Li hagés fet una abraçada i uns petons, però no vaig gosar.

No massa més tard, estava assegut al Burger King de l'aeroport, esperant el vol. Se'm va apropar un home que casi no sabia ni parlar. De seguit va venir l'encarregat del local per a fer-lo fora a patades. Li vaig dir que 'tranquil' i li vaig donar 2.000 francs cfa. L'home va marxar empès per l'encarregat que, al tornar, em va deixar anar: 'Disculpi, senyor. Era un merda. No sé com se m'ha colat aquí'. Amb cara sèria li vaig respondre: 'No passa res. Tots som persones'.

Aquestes coses poden amb mi. És el què no m'agrada de l'Àfrica.

Costa d'Ivori és un país magnífic que no us podeu perdre si podeu. Està traient el cap per a sortir totalment de la pobresa. Fins i tot tenen ja autopistes... De peatge!