El pasado día 27 de Agosto, sábado, hubieron elecciones presidenciales en la República del Gabón.
Al día, siguiente, se conocían los resultados de todas las provincias, dando como ganador al opositor (concepto africano) Jean Ping. La distancia era del 60 al 40% de los votos. En votos absolutos, hablaríamos de unos 55.000, siendo el total de la población gabonesa de 1.400.000 personas.
Solo faltaba la provincia del Haut Ogooué. Teniendo en cuenta que la población de esta provincia es de unos 60.000 habitantes, la victoria del actual presidente en funciones, Ali Bongo Ondima, era más que improbable.
Los resultados de dicha provincia no llegaron hasta el siguiente miércoles, día 31 de agosto. Y fueron estos:
- total participación: 99,94%
- votos para Ali Bongo: 95%
Naturalmente, las cifras y los hechos cantan por si mismos. La población del Gabón no es tonta y se lanzó a las calles para defender la democracia y su elección: Jean Ping.
Ante esto, Ali Bongo dio orden a sus mercenarios Ruandeses de disparar a los manifestantes con fuego real. El país está sin internet, sin SMS y los periodistas tienen restringuidas sus actividades.
Si en las vecinas República del Congo y República del Camerún, sus presidentes no son contestados ya que dichos paises prosperan, no es así en la República del Gabón donde, por ejemplo, su capital, Libreville, está llena de basura por todos lados, donde la corrupción es más que insostenible y donde la crisis es cada día más grave.
Esperemos que la democracia venza y que para ello no deban perderse demasiadas vidas humanas. Ali Bongo, que ha sido capaz de mandar a sus mercenarios contra su pueblo, debe ser juzgado con urgencia.
Desde el 30 de agosto, el país sigue sin Internet y sin SMS...
diumenge, 4 de setembre del 2016
diumenge, 31 de juliol del 2016
L'Alí
L'Alí és un noi de 12 anys. Viu a Abidjan amb el seu pare i la seva mare. Cada dia, a l'arribar o al sortir de l'hotel, me'l trobava a la entrada. Sempre volia netejar-me les sabates. Òbviament, la meva moral europea, equivocada o no, m'impedeix acceptar que un nen de 12 anys em netegi les sabates.
Ahir, al deixar l'hotel per a tornar cap a casa, l'Alí era on sempre, a la entrada de l'hotel. El vaig cridar. Va venir ràpidament. Li vaig explicar que li donava un bitllet de 1000 francs cfa i que l'altre era un bitllet de 5 euros. I que cada euro valia 656 francs cfa. Suposo que es va quedar amb que eren molts diners. Li vaig dir que es cuidés molt i que estudiés força, mentre li acaronava els cabells. Li hagés fet una abraçada i uns petons, però no vaig gosar.
No massa més tard, estava assegut al Burger King de l'aeroport, esperant el vol. Se'm va apropar un home que casi no sabia ni parlar. De seguit va venir l'encarregat del local per a fer-lo fora a patades. Li vaig dir que 'tranquil' i li vaig donar 2.000 francs cfa. L'home va marxar empès per l'encarregat que, al tornar, em va deixar anar: 'Disculpi, senyor. Era un merda. No sé com se m'ha colat aquí'. Amb cara sèria li vaig respondre: 'No passa res. Tots som persones'.
Aquestes coses poden amb mi. És el què no m'agrada de l'Àfrica.
Costa d'Ivori és un país magnífic que no us podeu perdre si podeu. Està traient el cap per a sortir totalment de la pobresa. Fins i tot tenen ja autopistes... De peatge!
Ahir, al deixar l'hotel per a tornar cap a casa, l'Alí era on sempre, a la entrada de l'hotel. El vaig cridar. Va venir ràpidament. Li vaig explicar que li donava un bitllet de 1000 francs cfa i que l'altre era un bitllet de 5 euros. I que cada euro valia 656 francs cfa. Suposo que es va quedar amb que eren molts diners. Li vaig dir que es cuidés molt i que estudiés força, mentre li acaronava els cabells. Li hagés fet una abraçada i uns petons, però no vaig gosar.
No massa més tard, estava assegut al Burger King de l'aeroport, esperant el vol. Se'm va apropar un home que casi no sabia ni parlar. De seguit va venir l'encarregat del local per a fer-lo fora a patades. Li vaig dir que 'tranquil' i li vaig donar 2.000 francs cfa. L'home va marxar empès per l'encarregat que, al tornar, em va deixar anar: 'Disculpi, senyor. Era un merda. No sé com se m'ha colat aquí'. Amb cara sèria li vaig respondre: 'No passa res. Tots som persones'.
Aquestes coses poden amb mi. És el què no m'agrada de l'Àfrica.
Costa d'Ivori és un país magnífic que no us podeu perdre si podeu. Està traient el cap per a sortir totalment de la pobresa. Fins i tot tenen ja autopistes... De peatge!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)