Sense embuts: llengua i identitat

El pancastellanisme radical ultranacionalista espanyol excloent no descansa ni descansarà mai. Fa temps que pretén crear una identitat balear, separar la llengua catalana per afeblir-la, fer-nos creure que els catalans tenim dues llengües.. Mentida tot! Però anem per parts:

- identitat balear: obviament que no existeix, tot i els recents intents de crear-la. Una persona de Sant Francesc de Formentera no té res en comú amb una de Ciutadella de Menorca que no tingui amb una altra persona de Salou. Ni a nivell gastronòmic, ni de parla ni de cultura ni d'història. La greixonera i les herbes són d'Eivissa i no de Mallorca. A Eivissa NO es salen els articles com a Mallorca, cosa que sí es fa també a algunes poblacions del litoral de la costa brava i com queda ben palès als noms de poblacions com Sant Joan Despí (Sant Joan d'es Pi), Sant Esteve Sesroviers (Sant Esteve de ses Rovires, és a dir, dels boscs de roures) o de Sant Just Desvern (Sant Just d'es Vern). I un bòtil, fruit dels anys de dominació anglesa, només es diu a Menorca. Enlloc més. Fins i tot dins de la mateixa illa de Mallorca, el pollencí i el solleric tenen particularitats pròpies.

Naturalment que sí, deixar també ben clar que no és ni menys ni més català l'idioma que es parla a Ceret, que a Maó, que a Sant Joan de les Abadesses, que a Morella, que a l'Alguer o que a Vall-de-roures. La nostra llengua - sa nostra llengo - està meravellosament dotada de variants. I no n'hem de renunciar a CAP d'elles. TOTES són ben nostres. Cal protegir-les i fomentar-ne el coneixement a tot el nostre terrotori nacional.

- dues llengües: amb aquest subterfugi proven de diluir un cop més la nostra identitat i d'admetre que els catalans som una nació. El bilingüísme és el concepte amb el què es vol matar la nostra llengua, el català, i la nostra identitat nacional. La part flamenca de Bèlgica acaba d'adoptar mesures ABSOLUTAMENT LEGÍTIMES per a protegir-se del francès. El bilingüísme és excloent i provoca fractura social, que és el què busquen els nacionalistes espanyols. El bilingüísme és com una plaga que volen escampar per a matar-nos. És com el mosquit tigre o el cargol poma o la granota toro, espècies invsaores que destrueixen les autòctones. Els catalans NO tenim dues llengües. Només en tenim una, que és la nostra: el català (l'occità-aranès a la Vall d'Aran). Això no vol dir que no en poguem (i haguem) de parlar-ne d'altres. L'anglès, el francès, el xinès... i, obviament, el castellà, clar que sí. I com més millor. Pero no confonguem ningú. El castellà no és la nostra llengua. Els catalans hem de ser POLÍGLOTES, oberts al món, emprenedors, agoserats, moderns, però sense renunciar a nosaltres mateixos ni a rebaixar-nos i limitar-nos a un bilingüísme ranci i malintencionat. MAI BILINGÜES!!

En el fons, tot això no respon a cap debat de fons sobre la qüestió. Respon a un fet molt clar: Espanya pot arribar a permetre's econòmicament la independència del Principat de Catalunya. Però MAI podria permetre's la independència de tot el territori nacional. On va el turisme a Espanya: mediterrània. On són els focus de riquesa més importants d'Espanya: mediterrània. De què viurien?

Com a reflexió final, fer-vos veure que sovint ens poden ser més familiar indrets o cançons alienes a la nostra identitat i, paradoxalment, ens desconeixem entre nosaltres. No sabem com es diuen patates a l'alt urgell o granera a Barcelona o al·lot a Elx, però sabem què hi ha a Granada o què significa 'peluco'. Això és volgut. I cal reaccionar i redreçar la situació. Cal fugir dels intents pancastellanistes ultranacionalistes radicals espanyols de separar-nos i que hi hagi desconexiement entre nosaltres mateixos. Depèn de nosaltres que se'n surtin. Els deixarem practicar el seu etnocidi amb nosaltres? Jo no! Començava dient que 'El pancastellanisme radical ultranacionalista espanyol excloent no descansa ni descansarà mai.' PERÒ NOSALTRES ENCARA MENYS !! VISCA LA NACIÓ CATALANA LIURE, INDEPENDENT I SOBIRANA!!
 
http://www.youtube.com/watch?v=0V41ecdYR0s

Jocs Olímpics

Jocs olímpics de Londres en marxa. 20 anys ja dels de Barcelona. Els recordo amb una certa nostàlgia, però també amb una certa incomoditat. Incomoditat que persisteix a dia d'avi, 20 anys després, i que persistirà, veig, fins a que el nostre país assoleixi la llibertat.

M'ha vingut al cap la cerimònia inaugural. Sincerament, no recordo si hi va haver flamenco. El flamenco no té res de català, però suposo que hi va ser i que la raó va ser la de deixar palès que els Jocs es feien a Barcelona, Espanya (com van dir el Juan Antonio Samaranch a Lausanne i el locutor de l'època).

I m'ha vingut al cap també, per tot el què estem vivint, què hagués passat o què passaria si hi hagués unes olimpiades a Madrid. Us imagineu castellers i sardanes?

Potser hi hauria algun polític espanyol hàbil que ho forçaria. Però el pitjor és que segurament hi haurien catalanets que farien el joc. Quan realment els catalans ens farem grans i ens creurem a nosaltres mateixos? Ser colònia espanyola és com aspirar a estar al nivell de Moçambic o d'Angola, amb tots els respectes i afecte. Penso que hem d'aspirar a molt més.

Sense embuts: Democràcia espanyola

Als països més socialment avançats també hi ha un cert nivell d'avenç enconòmic, educatiu i ideològic. De fet, tot això va alhora. Són estats on la democràcia està més que consolidada. Tant, que fins i tot coses impensables a altres indrets, com permetre de cremar la bandera del propi país com a acte de protesta, o la celebració de referèndums secessionistes, són viscuts amb naturalitat i normalitat democràtica absoluta.

Contraposadament, hi ha altres estats on això no és així. Es castiga l'adulteri o la blasfèmia amb la mort, la crema de la bandera del país amb presó o es titllen protestes ciutadanes com actes terroristes. Són països on existeixen conceptes legals "d'insults al cap d'estat", tipificats penalment (!!!!!) i on la fiscalia actua si només, com va fer el gran Pepe Rubianes a títol de protesta, s'insulta de forma vehement al propi país.

Són països que porten molt de retard a tots els nivells: educatiu, democràtic, cultural, de principis... Són països malalts on hi ha només una democràcia de conveniència, i d'apariència, que s'apropen molt als règims totalitaris més integristes dels aiatolàs. Els reconeixereu aquests aiatolàs, juntament amb els seus corresponents mul.làs que mai paren de tergiversar, atacar i fer demagògia de tot allò que s'aparta dels seus sentiments més exacervats, excloients, intolerants i totalitaris.

Reconeixeu en quin grup de països està Espanya, oi? Visca la llibertat, la democràcia i la justícia social!! Visca la república i tots els sentiments i ideologies universals de justícia!!