http://www.tv3.cat/videos/3441011/ETA-a-la-ciutat-dels-sants-Un-atemptat-al-cor-de-Catalunya
Periodista: "Anna. Que te han explicado que pasó aquel 29 de marzo del año 91?"
Anna: "Que hubo una explosión. Y, bueno.. Que todo se derrumbó. Y yo estaba en un armario. Y gracias al armario que me salvé. Y él me sacó. Me oyó llorar. Y me sacó. Y que hubieron 9 muertos. Y dos de estos, mis padres."
Periodista: "Qué edad tenías, Anna?"
Anna: "22 meses"
Periodista: "22 meses. Evidentemente no recuerdas nada."
Anna: "No recuerdo nada."
Periodista: "Nada de nada."
Anna: "Todo lo que me han contado y nada más."
Periodista: "Como si nunca hubiera pasado, digamos."
Anna: "Exacto"
Hacia las 7 de la tarde del 29 de marzo de 1991, ayer hizo 20 años, unas criaturitas jugaban en lo que era el patio de su casa.
De repente, en ese patio, irrumpió un coche. Una mujer joven que los vigilaba tan solo tuvo tiempo de gritar, en catalán, 'nens fora!!, nens fora!!' (niños fuera!!).
No hubo tiempo para más. 12 bombonas de butano rellenas a rebentar de amonal hicieron que todo acabara en un instante.
Años más tarde, unos 20, Anna Chincoa (Anna con 2 enes) se expresaba en lengua catalana, la suya, en TV3 (la televisión de Cataluña). En lengua catalana, sí, y con un acento de Vic, mucho más 'puro y auténtico' del que tiene Hiparc de Nicea. Habla con desparpajo, con inocencia, con una falta de rencor absolutamente alucinante. Tenía 22 meses cuando esas bombonas se llevaron a su papá y a su mamá (Juan y Núria). Solo ha visto sus fotos.
Vic es una ciudad catalana que casi no tenía entonces otra población que no fuera la autóctona catalana. Eso significaba que la identidad nacional catalana era totalmente relevante, como lo sigue siendo ahora.
Ese horroso día, una cola de 300 personas, muchísimas independentistas, todas catalanas, hicieron cola para dar sangre para las personas, Guardias Civiles, que habían sufrido esa barbarie. Lamentablemente, no hicieron falta tantas, ya que las vidas que se pudieron salvar fueron muy pocas.
Podría hablarse de los recursos que asigna el estado a sus cuerpos y fuerzas de seguridad. Podría hablarse de la oportunidad política de ese atentado terrorista, en relación a donde se hizo y a quién lo perpetró. Podría hablarse de lo demasiado que ya dura este tema. Hiparc no lo hará hoy ni aquí. Lo consideraría vomitivo.
Quizás a alguien, despistado, puede parecerle una incongruencia, una incorrección, una contradicción que Hiparc de Nicea, persona catalana e independentista escriba estas líneas y que lo haga en idioma castellano. No lo es. Hiparc de Nicea desea que su país - Cataluña - sea un país independiente y sobrerano, naturalmente que sí. Pero, antes que nada, también desea que Cataluña sea un país que realmente valga la pena. Y si no somos capaces de defender los que tienen que ser nuestros principios y nuestros valores, nuestro país no tendrá sentido.
Ni la independencia de Cataluña ni la unidad de España valen una vida humana.
En recuerdo de todos los que perdieron la vida ese día y en ese lugar. En contra de la violencia, venga de donde venga.
Juan Salas Píriz (48 años)
Maudilia Duque Durán (78 años)
Juan Chincoa Alés (30 años)
Núria Ribó Parera (21 años)
Rosa María Rosas Muñoz (14 años)
Francisco Cipriano Díaz Sánchez (17 años)
Vanesa Ruiz Lara (11 años)
Ana Cristina Porras López (10 años)
María Pilar Quesada Araque (8 años)
http://es.wikipedia.org/wiki/Atentado_contra_la_casa-cuartel_de_Vic
dimecres, 30 de març del 2011
dijous, 24 de març del 2011
Ser culto..
Ser culto es el único modo de ser libre
http://www.josemarti.cu/?q=harthttp://www.cubadebate.cu/
http://www.antiterroristas.cu/
http://www.oceansur.com/
dimarts, 22 de març del 2011
Nens maleducats
Hi havia un doctor, molt bon metge, amb molts coneixements i experiència, i que a més, s'implicava al màxim professionalment i personalment amb els seus pacients. En resum: era una eminència en tots els sentits.
Un dia, aquest metge va haver d'atendre un malalt de cirrosi hepàtica. De fet, ja n'havia atès moltíssims i sempre els havia guarit. El metge li va ordenar - naturalment - que alcohol zero. Cada setmana el citava a la seva visita. Diàriament el trucava per fer-li el seguiment. Consultava llibres i mètodes per a veure què podia fer per ell.
El malalt no va tenir cap interès en fer cas al metge i va continuar bevent. No va posar res per part seva per a curar-se. Obviament, va morir. Sembla que no li agradava viure.
La família del malalt, lluny d'agrair els enormes esforços que va fer el metge, el va culpar de la situació: no va ser prou professional, ni psicòleg, ni va saber animar el malalt ni motivar-lo ni tractar-lo correctament. En resum: el pobre home no va fer res bé.
Naturalment, haureu entès la situació: el metge pot ser molt bo que si el malalt ni es vol curar ni hi posa de la seva part, no hi haurà res a fer. Els metges poden guarir, però fer miracles és una altra cosa.
Doncs bé. Fer miracles és el què demanem actualment als mestres. I això no pot ser. Avui en dia, el nen sembla que ha de ser el centre de tot. Tot se li ha de fer a mida. Per a que estigui content, per a que no es desanimi, per a que no agafi complexes, per a que sigui com els demés.. Sembla que els nens han passat a ser objectes passius, amb responsabilitat zero, al voltant dels quals tot ha de girar.
Us posaré un exemple: un entrenador, amb criteri pedagògic (promoure higiene), i amb criteri esportiu (fomentar el grup al vestidor), va fer que el seu nou equip de nens de 12 anys es dutxés després dels entrenaments. Ho veureu normal, no?
Doncs bé. Una mare va manifestar la seva desaprovació (això que tothom es permeti opinar de tot és un càncer dels que actualment tenim a la societat) perquè el seu fill sortia amb el cap moll i es refredaria. Fixeu-vos-hi: en lloc de promoure que el seu nen aprengués a aixugar-se bé el cabell, promou l'anti-formació: que no es dutxi després d'haver fer una activitat física i d'estar suat.
Així, cada dia els tenim més maleducats, són més maleducats, més cridaners, més prepotents, més arrogants i més indolents. Però també més dèbils, més irresponsables, més inconscients, menys madurs i menys preparats per a sortir de la bombolla en la què els fem viure. Causes? En tinc algunes al cap, però les deixo per un altre escrit.
I aquest és el nostre futur com a país. Si algú es pensa encara poder cobrar la pensió, que s'ho vagi treient del cap!
Un dia, aquest metge va haver d'atendre un malalt de cirrosi hepàtica. De fet, ja n'havia atès moltíssims i sempre els havia guarit. El metge li va ordenar - naturalment - que alcohol zero. Cada setmana el citava a la seva visita. Diàriament el trucava per fer-li el seguiment. Consultava llibres i mètodes per a veure què podia fer per ell.
El malalt no va tenir cap interès en fer cas al metge i va continuar bevent. No va posar res per part seva per a curar-se. Obviament, va morir. Sembla que no li agradava viure.
La família del malalt, lluny d'agrair els enormes esforços que va fer el metge, el va culpar de la situació: no va ser prou professional, ni psicòleg, ni va saber animar el malalt ni motivar-lo ni tractar-lo correctament. En resum: el pobre home no va fer res bé.
Naturalment, haureu entès la situació: el metge pot ser molt bo que si el malalt ni es vol curar ni hi posa de la seva part, no hi haurà res a fer. Els metges poden guarir, però fer miracles és una altra cosa.
Doncs bé. Fer miracles és el què demanem actualment als mestres. I això no pot ser. Avui en dia, el nen sembla que ha de ser el centre de tot. Tot se li ha de fer a mida. Per a que estigui content, per a que no es desanimi, per a que no agafi complexes, per a que sigui com els demés.. Sembla que els nens han passat a ser objectes passius, amb responsabilitat zero, al voltant dels quals tot ha de girar.
Us posaré un exemple: un entrenador, amb criteri pedagògic (promoure higiene), i amb criteri esportiu (fomentar el grup al vestidor), va fer que el seu nou equip de nens de 12 anys es dutxés després dels entrenaments. Ho veureu normal, no?
Doncs bé. Una mare va manifestar la seva desaprovació (això que tothom es permeti opinar de tot és un càncer dels que actualment tenim a la societat) perquè el seu fill sortia amb el cap moll i es refredaria. Fixeu-vos-hi: en lloc de promoure que el seu nen aprengués a aixugar-se bé el cabell, promou l'anti-formació: que no es dutxi després d'haver fer una activitat física i d'estar suat.
Així, cada dia els tenim més maleducats, són més maleducats, més cridaners, més prepotents, més arrogants i més indolents. Però també més dèbils, més irresponsables, més inconscients, menys madurs i menys preparats per a sortir de la bombolla en la què els fem viure. Causes? En tinc algunes al cap, però les deixo per un altre escrit.
I aquest és el nostre futur com a país. Si algú es pensa encara poder cobrar la pensió, que s'ho vagi treient del cap!
Defensa de la ciutadania
Benvolgu@s,
Veureu aquests dies com els polítics - plens de valors ells - s'omplen la boca dient, d'una altra manera, que es mouen per a defensar els ciutadans libis:
http://www.lavozdeasturias.es/politica/jimenez-insiste-compromiso-defender-ciudadanos-libios_0_447555367.html
http://www.rtve.es/alacarta/videos/revueltas-en-el-mundo-arabe/zapatero-intervenimos-libia-para-defender-ciudadanos-ataques-su-gobierno/1051727/
http://www.lasemana.es/periodico/noticia.php?cod=27869
Bé. Jo no jutjaré la raó, tot i que si la raó és aquesta, hi ha bastants altres llocs al món on també cal defensar els ciutadans dels seus governs.
Però sí que em permeto de fer-vos avinent això:
Constitució espanyola, article 2:
La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
Constitució espanyola, article 8:
Las fuerzas armadas tienen la tarea de garante de la soberanía y de la independencia de España, defender su integridad nacional y el ordenamiento constitucional.
Dit d'una altra manera: les persones nascudes a aquest territori estan obligades a ser espanyoles, sense tenir el dret democràtic a poder ser una altra cosa que lliurement, per la seva totalitat o parcialment, decideixin.
I, per si algú té algun dubte, aquí tenim l'exèrcit espanyol per a garantir això.
Doncs on anava: Si els ciutadans libis són mereixedors de protecció per part dels polítics espanyols atès que el seu govern els ataca, quin sentit té l'article de la Constitució Espanyola? O bé és que 'ser defès' cal merèixer-ho si es tracta d'una causa justa? I qui diu quina és al causa justa? En relació a què? Si Catalunya esdevé independent, ens enviaran els tancs? Però no havíem quedat que cal defensar els ciutadans? O només els ciutadans libis? O ens enviaran els tancs i després diran que ens defensen? Segurament serà això. Per a protegir-nos de nosaltres mateixos. Què bé que els tenim, oi?
Veureu aquests dies com els polítics - plens de valors ells - s'omplen la boca dient, d'una altra manera, que es mouen per a defensar els ciutadans libis:
http://www.lavozdeasturias.es/politica/jimenez-insiste-compromiso-defender-ciudadanos-libios_0_447555367.html
http://www.rtve.es/alacarta/videos/revueltas-en-el-mundo-arabe/zapatero-intervenimos-libia-para-defender-ciudadanos-ataques-su-gobierno/1051727/
http://www.lasemana.es/periodico/noticia.php?cod=27869
Bé. Jo no jutjaré la raó, tot i que si la raó és aquesta, hi ha bastants altres llocs al món on també cal defensar els ciutadans dels seus governs.
Però sí que em permeto de fer-vos avinent això:
Constitució espanyola, article 2:
La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
Constitució espanyola, article 8:
Las fuerzas armadas tienen la tarea de garante de la soberanía y de la independencia de España, defender su integridad nacional y el ordenamiento constitucional.
Dit d'una altra manera: les persones nascudes a aquest territori estan obligades a ser espanyoles, sense tenir el dret democràtic a poder ser una altra cosa que lliurement, per la seva totalitat o parcialment, decideixin.
I, per si algú té algun dubte, aquí tenim l'exèrcit espanyol per a garantir això.
Doncs on anava: Si els ciutadans libis són mereixedors de protecció per part dels polítics espanyols atès que el seu govern els ataca, quin sentit té l'article de la Constitució Espanyola? O bé és que 'ser defès' cal merèixer-ho si es tracta d'una causa justa? I qui diu quina és al causa justa? En relació a què? Si Catalunya esdevé independent, ens enviaran els tancs? Però no havíem quedat que cal defensar els ciutadans? O només els ciutadans libis? O ens enviaran els tancs i després diran que ens defensen? Segurament serà això. Per a protegir-nos de nosaltres mateixos. Què bé que els tenim, oi?
dilluns, 21 de març del 2011
España va bien
Benvolgu@s,
Vull fer-vos partíceps de la lletra d'aquesta cançó. Es titula "España va bien" i és d'un grup que es diu SK-P. Fixeu-vos en la lletra, si us plau. Parla d'atur, del govern, de sindicats, d'hipoteques... I, sabeu el millor? És de l'any 1998!!! No avancem...
Penso que vivim en un país que no té solució. Un país de vividors, que té al Lazarillo de Tormes com una obra que forma part de la seva literatura.
Com bé sabreu, la bandera del Brasil té, per lema, 'Ordem e Progresso'.
Penso que, a la bandera del Reino de España, també caldria afegir-hi un lema. Propostes:
- Tira la Piedra y Esconde la Mano
- Maricón el Último
- Corre que te Pillo
- Roba lo que puedas
Segueixo sense entendre com hi ha catalans que no són independentistes.
Vull fer-vos partíceps de la lletra d'aquesta cançó. Es titula "España va bien" i és d'un grup que es diu SK-P. Fixeu-vos en la lletra, si us plau. Parla d'atur, del govern, de sindicats, d'hipoteques... I, sabeu el millor? És de l'any 1998!!! No avancem...
Penso que vivim en un país que no té solució. Un país de vividors, que té al Lazarillo de Tormes com una obra que forma part de la seva literatura.
Com bé sabreu, la bandera del Brasil té, per lema, 'Ordem e Progresso'.
Penso que, a la bandera del Reino de España, també caldria afegir-hi un lema. Propostes:
- Tira la Piedra y Esconde la Mano
- Maricón el Último
- Corre que te Pillo
- Roba lo que puedas
Segueixo sense entendre com hi ha catalans que no són independentistes.
divendres, 18 de març del 2011
Visca el poble libi
Cap on tirem?
Hom diu que una imatge val més que mil paraules, oi? Cap on tirem? Jo ho tinc molt clar.
dimecres, 16 de març del 2011
Solidaris amb Japó
Tots som japonesos
日本のすべてが
日本のすべてが
http://www.racocatala.cat/forums/fil/139136/23-dabril-dia-solidaritat-japo
http://www.ara.cat/mon/Japo-Catalunya-lalarmisme-comissari-europeu_0_445155710.html
http://joves.cat/agenda/events/10151
http://politica.e-noticies.cat/el-govern-anuncia-ara-iniciatives-de-solidaritat-amb-japo-50967.html
http://www.acordem.org/2011/03/14/movilitzacio-antinuclear-i-en-solidaritat-amb-el-poble-de-japo/
http://www.europapress.cat/societat/noticia-catalunya-declara-sant-jordi-com-dia-solidaritat-amb-japo-20110315145705.html
http://www.fcbarcelona.com/web/catala/noticies/club/temporada10-11/03/11/n110311116240.html
http://diarimaresme.com/2011/actes-de-solidaritat-amb-el-poble-japones/
http://www.ara.cat/mon/Japo-Catalunya-lalarmisme-comissari-europeu_0_445155710.html
http://joves.cat/agenda/events/10151
http://politica.e-noticies.cat/el-govern-anuncia-ara-iniciatives-de-solidaritat-amb-japo-50967.html
http://www.acordem.org/2011/03/14/movilitzacio-antinuclear-i-en-solidaritat-amb-el-poble-de-japo/
http://www.europapress.cat/societat/noticia-catalunya-declara-sant-jordi-com-dia-solidaritat-amb-japo-20110315145705.html
http://www.fcbarcelona.com/web/catala/noticies/club/temporada10-11/03/11/n110311116240.html
http://diarimaresme.com/2011/actes-de-solidaritat-amb-el-poble-japones/
dimarts, 15 de març del 2011
Japó
Algú s'imagina que el què ha passat al Japó passés aquí?
allà: les persones, disciplinades, fan cua ordenadament als supermecats, esperant ser abastides
aquí: les persones, fora de si, ho saquejarien tot
Com una empresa, un país no existeix en sí mateix; és la seva gent que el fa, dia a dia, amb els seus actes i amb les seves dimissions.
Personalment, no cal dir-ho, em sento japonès.
Els millors desitjos per a totes les persones afectades.
allà: les persones, disciplinades, fan cua ordenadament als supermecats, esperant ser abastides
aquí: les persones, fora de si, ho saquejarien tot
Com una empresa, un país no existeix en sí mateix; és la seva gent que el fa, dia a dia, amb els seus actes i amb les seves dimissions.
Personalment, no cal dir-ho, em sento japonès.
Els millors desitjos per a totes les persones afectades.
dissabte, 12 de març del 2011
Respecte per a ells, dignitat per a nosaltres
"Respecte per a ells, dignitat per a nosaltres".
Aquesta frase, no és meva. Me l'han fet arribar i el seu orígen sembla que és el comentari d'un lector del diari ARA. Us ho explico.
Com bé sabreu, el proper día 20 d'abril, el nostre Barça s'enfrontarà al Reial Madrid, a València, en motiu de la final de la copa del rei. I com bé sabreu també, és costum, abans d'un partit així, de fer sonar l'himne espanyol.
Doncs bé. Aquest intel·ligentíssim i clarivident ciutadà proposa el següent: quan s'acabi l'himne espanyol, tota la gent catalana del Barça ha de començar a cantar el nostre himne nacional: els Segadors. No és tracta de fer el de sempre: xiular i demostrar el nostre enuig cap a l'estat espanyol. Es tracta de fer un pas més enllà: el de convertir l'encontre en un partit de futbol internacional i de fer veure al món la nostra realitat d'una manera molt intel·ligent: respecte per a ells i dignitat per a nosaltres.
Em sembla una idea brillant. Però també penso que caldria coordinar aquesta actuació al més pur estil Revolução dos Cravos.
La meva proposta consisteix en emetre via emissora FM o AM els Segadors just després de l'acabament de l'himne espanyol. Així, tot el col·lectiu catalano-culer podrà estar alerta i coordinat. I de poc els servirà la mega-megafonia que deuen haver contractat per apagar els nostres xiulets.
El què seria desitjable és que una ràdio del nostre país s'hi prestés. Però si no és el cas, ja ens hem demostrat que la nostra societat civil és capaç d'això i de molt més.
No tenim massa temps. Fes-ho córrer!
VISCA CATALUNYA!!
Aquesta frase, no és meva. Me l'han fet arribar i el seu orígen sembla que és el comentari d'un lector del diari ARA. Us ho explico.
Com bé sabreu, el proper día 20 d'abril, el nostre Barça s'enfrontarà al Reial Madrid, a València, en motiu de la final de la copa del rei. I com bé sabreu també, és costum, abans d'un partit així, de fer sonar l'himne espanyol.
Doncs bé. Aquest intel·ligentíssim i clarivident ciutadà proposa el següent: quan s'acabi l'himne espanyol, tota la gent catalana del Barça ha de començar a cantar el nostre himne nacional: els Segadors. No és tracta de fer el de sempre: xiular i demostrar el nostre enuig cap a l'estat espanyol. Es tracta de fer un pas més enllà: el de convertir l'encontre en un partit de futbol internacional i de fer veure al món la nostra realitat d'una manera molt intel·ligent: respecte per a ells i dignitat per a nosaltres.
Em sembla una idea brillant. Però també penso que caldria coordinar aquesta actuació al més pur estil Revolução dos Cravos.
La meva proposta consisteix en emetre via emissora FM o AM els Segadors just després de l'acabament de l'himne espanyol. Així, tot el col·lectiu catalano-culer podrà estar alerta i coordinat. I de poc els servirà la mega-megafonia que deuen haver contractat per apagar els nostres xiulets.
El què seria desitjable és que una ràdio del nostre país s'hi prestés. Però si no és el cas, ja ens hem demostrat que la nostra societat civil és capaç d'això i de molt més.
No tenim massa temps. Fes-ho córrer!
VISCA CATALUNYA!!
divendres, 11 de març del 2011
Festa del rugby català
9 D'ABRIL DE 2011, FESTA DE L'HANDBOL CATALÀ!!!
16:30, PARTIT USAP-TOULON
http://usapabarcelona.cat/
Convertim aquest acte en una mostra de catalanitat!!! PASSA-HO !!!
16:30, PARTIT USAP-TOULON
http://usapabarcelona.cat/
Convertim aquest acte en una mostra de catalanitat!!! PASSA-HO !!!
Què és ser català?
Doncs això.. Què és ser català?
Naturalment, els que ho som, ho tenim molt clar. Però suposo que, com jo, haureu sentit frases, sovint dites pel nacionalisme espanyol més ranci encarnat pels peperos de torn, del tipus: 'repartir carnets de catalanitat' o bé 'persones més catalanes que altres'.
No hem de caure a la trampa. Aquesta gent pretén confondre parlant de conceptes i nocions ben diferents, identificant-les amb una sola paraula: català.
Per a trencar aquesta malintencionada estratègia consistent a fer-nos fondre en el què ells voldrien - la identitat nacional-espanyola - definirem a continuació el què és això de ser català.
Ser català és estimar i respectar la terra catalana, la seva gent, els seus costums, la seva història i la seva llengua. I entenent tot això com una identitat, no vincular, i encara menys, sotmetre, aquesta identitat a cap altra.
No tingueu por: amb el mateix objectiu que he mencionat abans, tornaran a treure la seva retòrica vomitiva dient que aquesta és una definició excloient. Res més enllà de la realitat. I sabeu per què? Doncs perquè ser català només és una qüestió d'autoafirmació. Ser català és una opció oberta a tothom. Tret, naturalment, dels que s'hi vulguin sentir exclosos.
Naturalment, els que ho som, ho tenim molt clar. Però suposo que, com jo, haureu sentit frases, sovint dites pel nacionalisme espanyol més ranci encarnat pels peperos de torn, del tipus: 'repartir carnets de catalanitat' o bé 'persones més catalanes que altres'.
No hem de caure a la trampa. Aquesta gent pretén confondre parlant de conceptes i nocions ben diferents, identificant-les amb una sola paraula: català.
Per a trencar aquesta malintencionada estratègia consistent a fer-nos fondre en el què ells voldrien - la identitat nacional-espanyola - definirem a continuació el què és això de ser català.
Ser català és estimar i respectar la terra catalana, la seva gent, els seus costums, la seva història i la seva llengua. I entenent tot això com una identitat, no vincular, i encara menys, sotmetre, aquesta identitat a cap altra.
No tingueu por: amb el mateix objectiu que he mencionat abans, tornaran a treure la seva retòrica vomitiva dient que aquesta és una definició excloient. Res més enllà de la realitat. I sabeu per què? Doncs perquè ser català només és una qüestió d'autoafirmació. Ser català és una opció oberta a tothom. Tret, naturalment, dels que s'hi vulguin sentir exclosos.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)