No pot ser

Crec que a la vida, hi ha gent que té sort i d'altres que no en tenen tanta. Per exemple, un nadó que neix a Suècia o a Noruega té molts números de tenir una vida molt millor que un altre que neix a Somàlia o al Sudan.

Deixant de banda l'anàlisi d'aquesta situació, que comportaria moltíssimes consideracions, penso que, per a nosaltres, haver nascut a Espanya no és un desastre, però sí un greu handicap, per molts motius que ara obviaré. Personalment, el ser espanyol em fa sentir bastanta vergonya i el que Catalunya sigui dins d'Espanya (que és on li toca, lamentablement, pels 'mèrits' demostrats constantment), em provoca profunda tristor, per la decadència que tenim en tots els àmbits (social, polític, econòmic, laboral, cultural...).

Actualment, els espanyols sóm (i dic, sóm amb pena i fàstic) els campions d'Europa en atur, en baixa productivitat, en 'escaqueos', en absentisme laboral, en manca d'expectatives de futur, en nombre de bars per metre quadrat, en nombre de funcionaris per treballador en actiu, en esmorzars de 60 ó 90 minuts, en precarietat laboral, en gent que té per objectiu a la seva vida aconseguir un subsidi (d'atur, de jubilació..), en baix nivell cultural, en 'espavilaos', en pèrdua de cervells i de gent notòria que marxa a l'estranger a treballar, etc, etc.. Només ens fan la competència països com Itàlia (líders destacadíssims en corrupció) o Grècia (potència sobradament contrastada). Fins i tot els parents retrassats de Portugal ja ens estan passant la mà per la cara en tot.

Nosaltres ens dediquem, per exemple, a formar metges i enfermeres, per exportar-los després a països com Gran Bretanya o França, on les condicions laborals són infinitament millors. En contrapartida, importem metges i enfermeres formades en països sud-americans.

No pot ser que al lladre se li digui 'espavilat'. No pot ser que al que defrauda se l'admiri. No pot ser que el país tingui valors com el 'corre que te pillo', el 'maricón el último', el 'roba lo que puedas' o el 'aprovecha que son dos días'.

Alemanya va ser molt castigada a la primera guerra mundial. Els alemanys van tornar a aixecar el país. A la segona guerra mundial, va ser destruïda. Els alemanys van tornar a aixecar el país. Anys més tard, van pagar Europa. Espanya, per exemple, va rebre molts diners en fons de cohesió que 'los espavilaos' es deuen haver pulit en benefici propi, i no del país. I, després de tot això, com a premi, els alemanys es van trobar amb la reunificació del país. Cada alemany de l'est va continuar treballant dur, com han fet sempre, per a que els seus compatriotes de l'oest s'incorporessin al seu nivell de vida i de serveis.

Us imagineu això a Espanya ? Amb tota la colla de ganduls que viuen 'del cuento' ? Amb tota aquesta bazòfia de sindicats que només busquen treballar poc ? Impossible. És una càrrega massa feixuga la que hem de soportar.

Les deslocalitzacions d'empreses o els acomiadaments massius que estem vivint (SEAT, NISSAN), altres que ja hem viscut, o lamentablement altres que viurem, són un indicador de tot el què us acabo de dir. També ho és el PIB espanyol.

Llàstima que no siguem campions en altres aspectes de la vida, com podria ser en cultura, en tolerància, en democràcia, en respecte, en serveis socials, en nivell de vida.. o en capacitat de crear treball, d'oferir serveis de qualitat, en competitivitat, en recerca, en I+D+i, etc..

Som nosaltres qui fem el present i qui construim el futur, en la direcció que ens marquem o envers la qual treballem.

Si us considereu persones vàlides, si sou sensibles al què us exposo, no hi doneu més voltes: foteu el camp d'Espanya, de Catalunya (que és a Espanya fins al coll) i intenteu viure en algún país on no hi hagi tota aquesta merda. Aquí no hi ha solució. Tot està massa podrit.