Lehendakari a judici

La meva més contundent condemna i repulsa al fet que el Lehendakari hagi d'anar a judici.
No obstant, como a independentista que sóc, tant per convenciment filosòfic com per necessitat pragmàtica, me n'alegro que s'hagi produït aquesta situació. Així, pot ser que als cecs que encara no veuen que amb Espanya no tenim cap futur, que encara creuen que Espanya és un estat democràtic i de dret, potser se'ls cau, per fi, la bena dels ulls.

Arzalluz - Diàleg amb Madrid

L'expresident del Partit Nacionalista Basc Xabier Arzalluz es mostra plenament satisfet que Josu Jon Imaz hagi desestimat revalidar el càrrec de president de l'EBB.

Arzalluz recorda que el primer que va pensar quan Imaz va fer la seva proposta de "captivar Espanya" va ser que es tractava d'un "disbarat". "Com a independentista, ja fa molts anys que vaig renunciar a qualsevol diàleg amb Madrid", va sincerar-se, apel·lant al símil que, si el corrent d'un riu és molt fort, qui no rema a contracorrent amb totes les seves forces, de seguida és absorbit per la força de l'aigua. Arzalluz, doncs, es mostra partidari de la "confrontació" quan l'oponent fa temps que només aposta per aquesta via. Així de contundent va expressar-se dijous a Reus, en una conferència organitzada per la Fundació Catmón.

Arzalluz -que dubta en qualificar el règim polític espanyol com una "democràcia a la turca" pel pes que l'exèrcit encara té en les decisions fonamentals- veu clarament que l'independentisme, tant basc com català, "està més fort que durant la República o el franquisme". Retòricament, es pregunta: "Si Franco no ens va laminar, què farà ara l'Estat? L'exèrcit no veu que no té les eines per fer front a un problema polític?". Així, es permet elucubrar sobre un hipotètic escenari futur, en què l'exèrcit o la Guàrdia Civil espanyols arribin a detenir el lehendakari Ibarretxe: "Jo estaré encantat, perquè serà una provocació per a un poble. El dia que vinguin amb les armes, hauran perdut". De la mateixa manera, recrimina a ETA que no s'adoni que, actualment, "la pistola és el vot" i, si realment vol lluitar per la independència d'Euskadi, ha d'abandonar la lluita armada.

Arzalluz se serveix del dret internacional per justificar el dret d'autodeterminació del poble basc, citant Iugoslàvia, que el llavors ministre de defensa espanyol Narcís Serra qualificava d'intocable, perquè si desapareixia la federació bàltica, a darrere hi podria anar la URSS, provocant una crisi mundial. Però quan Eslovènia es va independitzar, "González va acceptar el seu dret d'autodeterminació", un dret que, al mateix temps, negava i nega als Països Catalans i Euskadi. Alhora, Arzalluz recorda que Helmut Kohl també afirmava que les dues Alemanyes no es van reunificar pas gràcies als EUA o a Europa, sinó que "va ser el fruit del dret d'autodeterminació dels propis alemanys".

Quin desastre !!

Cues kilomètriques per arribar a Barcelona, enfonzaments d'andanes, enfonzaments de túnels, trens que, no és que arribin tard, sinó que ja ni circulen, obres del TGV al costat de la Sagrada Família, apagades de llum, aeroport col·lapsat, autopistes amb cues de 70 kilòmetres...
El problema és que, davant d'aquest fet, la gent només es planteja canviar el vot del PSOE al PP. I la propera vegada, serà del PP al PSOE (el PSC no existeix, és clar!). O de CIU a ERC o de ERC a CIU. I els partidets catalans anar calculant amb qui han de pactar.. Això no es pot aguantar, no creieu ?

L'agressió al tren

De ben segur ja heu sentit la notícia que un noi va agredir, dins d'un tren, una noia que sembla que és de l'Ecuador. Abans de res, voldria definir uns conceptes:
racista: és aquella persona que, per motius genètics, pensa que algú és millor que altri o que té més drets que altri.
xenòfob: és aquella persona que rebutja el què li és estranger pel fet de ser estranger i, per tant, diferent.
Jo sóc pare d'un nen català, blanc, d'onze anys. I, si el meu nen fos agredit, de la mateixa manera que ho va ser aquesta noia, em faig les següents preguntes:
- Considerarien els mitjans de comunicació (voltors!) aquest fet com a notícia d'interès ?
- La fiscalia de l'estat demanaria presó per l'agressor del meu fill ?
- El ministre de l'interior espanyol faria declaracions com les que ha fet la ministra d'exteriors de l'Ecuador ?
Espero que sí, ja que si no, em sentiria realment discriminat. Perquè, el motiu d'una agressió fa que aquesta agressió tingui més o menys importància ?
L'inefable Aznar deia que no calia analitzar els motius del terrorisme, ja que no n'hi havia. Penso que ara es fa el mateix amb la xenofòbia. I és un tema prou seriós per analitzar-ne'n els motius. Si la classe política només fa que cagar-se a les calces, si els anomenats 'partits d'esquerra' no es deixen els perjudicis a casa, partits com PxC, amb un discurs molt proper als problemes reals de la ciutadania, aniran creixent inevitablement cada dia més.
Fa molt de temps que no anem gens bé. De fet, anem a la deriva. Quin desastre, tot plegat !!

Adopcions

En aquesta societat de merda en la que vivim, hi ha moltes coses que no funcionen, i algunes que funcionen realment malament. I una de les coses que no funciona és el tema dels fills. Lamentablement, com els que llegiu això ja sabreu, tenir un fill costa ben poc. Massa poc. Només cal deixar prenyada una dona. I això és el què no pot ser.
Fixeu-vos si és curios, que per ADOPTAR un fill, has de passar tota una sèrie de proves, molt estrictes i riguroses, per a veure si ets un bon pare o una bona mare, si tens recursos econòmics, si tens una llar, si la relació entre la parella és bona, si es reuneixen tota una sèrie de requeriments a nivell psicològic.. Em sembla molt bé.
Però si tot això és necessari per adoptar un fill, és a dir, una persona que ja existeix i que acostuma a tenir unes condicions de vida molt dolentes que gairebé és impossible que empitjorin, també ha de ser IMPRESCINDIBLE reunir aquests requisits per a tenir un fill propi.
I caldria arribar fins on sigui, si cal fins a la esterilització forzosa, per aconseguir i garantir que això sigui així. Només han de poder tenir fills les persones realment preparades i capacitades per a tenir-los. I no estic referint-me al poder adquisitiu. Sinó, bàsicament, al perfil psicològic.
Naturalment, això no s'entendrà, els polítics de torn no tindran els pebrots que caldria per a fer-ho, però això és així. Fins i tot alguns em diran que sóc nazi. Jajaja.. Permeteu-me que rigui... que rigui per no plorar.
Sense oblidar el gran nombre de casos de maltractaments que hi ha, la majoria dels quals no són mediàtics com el cas de l'Alba per exemple, avui ha mort una nena de 21 mesos, oblidada dins d'un cotxe, a Alacant. Amb el què jo exposo, aquesta nena, o bé ja no hagués nascut, o bé no hagués mort d'aquesta manera tant penosa, lamentable i poc digna. Si sou pares, com jo, de ben segur que m'entendreu.

Fira de Frankfurt

Segurament heu sentit la polèmica que alguns, els de sempre, han volgut atiar: no hi ha hagut presència d'autors catalans que escriuen en castellà a la Fira de Frankfurt.

Doncs és clar que no ! Qui es pot estranyar per això ?

Sense entrar en si no els han convidat o si han estat ells els que no han volgut venir, algunes reflexions:

- el govern de Catalunya ha de vetllar per la cultura d'aquí, la autòctona. I prou. Si hi ha gent que comença a escriure en àrab, gent que hagi nascut a Catalunya i que visqui a Catalunya, també els haurem de portar un altre cop ? Doncs és clar que no !

- de la llengua castellana, i tots veiem com, ja se n'encarrega l'estat. Tots els autors que escriuen en castellà, siguin espanyols o no - estic pensant sobretot en els sud-americans - ja tenen tota una administració estatal espanyola, amb molts recursos, que els protegeix.

- tal i com ha dit, amb la màxima lucidesa, el Sr. Barbeta avui a Catalunya ràdio, algú reclamaria, si la cultura sioux fos la convidada, que també convidessin els escriptors dels estats units que escriuen en anglès ? Doncs és clar que no !!

- tots aquests terroristes mediàtics, han reclamat alguna vegada que Espanya estigui representada a una cosa tant casposa com Eurovisión per algún cantant que canti en gallec, en aranès, en català.. Oi que no ?

La mala fe és molt clara en tots aquests que volen fer sarau amb tot això. Però, un cop més, he trobat a faltar la resposta ferma de la gent d'aquí. Crec que ens equivoquem no plantant cara. Si ens entenen o no, allà ells. Però ens hem de fer respectar.