Sistema sanitari

El concepte es diu medicina preventiva. Massa avançat ? Jo crec que no. I més vist en què es gasten els diners habitualment.
L'actual sistema sanitari, dins del qual es poden incloure totes les facultats de medicina que conec, basa la formació del personal mèdic en conèixer el cos humà i en saber com curar les malalties. Això és així. I si dubteu, només cal que aneu a qualsevol metge i us preguntarà: què li passa ? que no es troba bé ? on li fa mal ?. Proveu de dir: no em passa res, doctor. No em fa mal res. Només vinc a que em reconegui, per si veu alguna anomalia. Fixeu-vos en la cara que fa després de dir-li això. Molt probablement us tornarà a preguntar: Però a vostè no li fa mal res ? I els més agoserats encara li diran: Doncs si es troba bé, què és el que ve a fer aquí ?
El problema és molt greu, ja que té una doble vessant, absolutament encarcarada: econòmica i de mentalitats. El que es fa actualment és medicina paliativa. Això vol dir que, quan estiguem ben malalts, provaran de curar-nos la malaltia. Naturalment, massa sovint no s'hi és a temps i les persones ens morim. Qui no coneix un cas en que, si s'hagués agafat a temps, la persona no hauria mor de càncer, per exemple ?
Com a ciutadans, penso que exigim molt poc als nostres polítics i a la nostra administració. Cal fer un pas endavant en el tema de la sanitat. Cal que demanem més proactivitat per part de l'administració i que es comenci a fer JA medicina preventiva.
Per exemple, als homes, se'ns hauria d'avisar quan fem els 50 anys per a que demanem hora per a fer un anàlisi de pròstata. I a les dones, a partir dels 40, se les hauria d'avisar per a que demanessin hora per a fer una mamografia. Oi que tenen les nostres dades ? Oi que per a segons què sí que ens molesten ? Oi que per a segons què no ens en deixen passar ni una ? Doncs que utilitzin també les nostres dades d'aquesta manera.
Això, indubtablement seria més barat a nivell econòmic (dic això per als que tenen aquest aspecte com la seva màxima prioritat) i, molt més important que això, la població estaria sana, feliç.. i també productiva (menys baixes laborals.. un altre cop una altra concessió als de sempre).

Cutres

És ben clar que el projecte (imposat) de Catalunya dins de l'estat espanyol és més que esgotat. Els darrers exemples:
Renfe-rodalies: avaries, retards constants, viatgers atrapats dins de túnels i tota mena de trifulgues i entrebancs.
Aeroport: maletes que es perden, cintes transportadores que s'avarien, manca de personal, retards en els vols.
Electricitat: impressionant apagada a Barcelona. Quin ridícul espantós de la Barcelona olímpica i europea !
Autopistes col·lapsades: cua de 67 kilòmetres.
Això no passa a una república 'bananera' de l'Àfrica, no.. Això som nosaltres ! Això és Catalunya !! Quina vergonya, no ?

ENCARA NO EN TENIM PROU !!!!????

Malauradament però, un cop més, el principal problema som nosaltres. Encara hi ha catalanets que creuen que aquest 'projecte' (per dir-ho d'alguna manera) és viable. Catalanets que es dediquen a donar la mà al mentider Zapatero i que diuen sí a un estatut de MERDA que no serveix per res. Catalanets que juguen el joc a Madrid i a Espanya per treure'n un profit personal i particular.
Tant se val qui governi a Espanya. Tant per part dels uns com dels altres tindrem el mateix tracte: munyiran la vaca sense donar-li menjar.
El més trist és que res ni ningú ens aturaria si tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, independentment del seu origen, tinguéssim tot això ben clar i diguéssim prou a l'espoli que estem patint. Som cutres i tenim el país que ens mereixem. Però permeteu-me que no vulgui prendre part en tot això. Jo no vull ser cutre. La única opció que ens queda per a sobreviure, tant a nivell econòmic com identitari, és la independència. I si algú té alguna opció millor, que si li plau, me la digui, que l'adoptaré ben gustosament.