No m'aturaré a analitzar el concepte d'estat que té aquest senyor. Penso que queda prou clar i no val la pena aturar-s'hi ni dos segons.
Em centraré en el nostre ruc. En el ruc català.
El ruc és un animal que serveix per a treballar el camp i per a transportar productes per camins on cap vehicle és capaç de circular.
Tot i això, aquest espanyol el menysté. Segons afirma, ell prefereix el brau. Un animal que alguns poden trobar bonic, però que, a banda de no tenir la utilitat del ruc, demostra tenir males intencions embestint a qualsevol que se li posi pel davant.
Cal també no oblidar l'ús que els espanyols com ell fan d'aquesta bèstia: el fan sortir a una mena de cercle de terra, envoltat per una tanca, perquè l'animal no es pugui escapar. Darrera la tanca, s'hi reuneix gent per a veure com una persona vestida de la forma més hortera possible tortura el pobre animal. Els espectadors aplaudeixen. Finalment, li tallen una o les dues orelles, i fins i tot la cua. El torturador ho ensenya tot, ben cofoi, al públic, embogit per la sang, al més bell estil dels circs romans. Bonic !
Segons sembla, aquest espanyol s'estima més això. Definitivament, no ens podem entendre. Mentre jo n'estic força orgullós del nostre ruc, pacífic i treballador, ell s'estima més el brau i tot el què l'envolta.
Els espanyols no ens entenen, ni ens volen entendre ni ens entendran mai. Això no m'amoïna massa. El que m'amoïna més és que no ens respectin. Però això ens ho hem guanyat a pols. Malauradament un cop més, penso que, si hi ha alguna culpa (en el sentit més judeo-cristià de la paraula), aquesta és nostra. I dic 'nostra' referint-me al poble català. Fixeu-vos sinó en declaracions del Piqué; segons va afirmar, la ofrena floral a Rafael de Casanova és una pallassada i una animalada (veure referències). O en el Duran i "Lérida": perquè volem seleccions catalanes si ja tenim el Barça ? (veure referències). Segons per què, mirar cap a fora és un error: els veritables enemics de Catalunya són aquí, entre nosaltres. Malauradament, no els hem de buscar fora.
Sobre el nombre de gent que porta el brau al cotxe, sembla que se n'alegri de veure que n'hi ha més dels que portem el ruc. No sé si és una qüestió de nombre, però si fos així, també caldria observar que al món hi ha més mosques que persones. I les mosques, ja se sap: mengen merda.
Queda evident que som diferents. Però aquesta diferència, no cal pas esforçar-nos massa per a que es noti: com es pot veure, ells també s'hi esforcen a ser diferents.
VISCA EL RUC CATALÀ !!
VISCA CATALUNYA !!
Referències:
http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=72427
http://jesusmarti.blogspot.com/2004/08/piqu-qualifica-de-bestiesa-i.html
http://www.encatala.org/avall.htm
http://www.racocatala.cat/article.php?id=12244&mode=2&idmsg=227393
http://pesolbullit.balearweb.net/post/970/25991
dilluns, 25 de desembre del 2006
LOS BURROS CATALANES
Vengo de pasar unos pocos días de vacaciones en la bonita provincia de Gerona. Nada del otro mundo, un descansillo, calor como en todas partes, extranjeros, fútbol y malas paellas. Eso sí, me he encontrado con hecho peculiar o, como dicen los catalanes, "diferencial". Parece que desde hace unos meses, numerosos coches de esta provincia lucen en su parte trasera un curioso distintivo. Nada más y nada menos que un burro. Y no es un burro cualquiera, sino uno de raza. Se trataría de una raza de burros autóctona. Percibo las sonrisas maliciosas de los lectores pero les pido un poquitín de paciencia: aún hay más.
El sopor estival suele aburrir y el espíritu periodístico no duerme nunca del todo, por lo que decidimos investigar esta peculiar moda. Nos pica la curiosidad averiguar a santo de qué algunos conductores - tampoco nos engañemos, poquitos, quizás un uno por mil - han pegado un burro en su coche. Tras unas cuantas preguntas a los lugareños, finalmente un jovencito casi imberbe y con la cara llena de unos granos que traicionan una afición al chocolate que raya en vicio, nos responde: "es el burro catalán. Simboliza Cataluña".(Aquí hay que aclarar que el acento de este consumidor compulsivo de clearasil es espantoso. ¿Será verdad que los españoles que viven en las provincias catalanas cada vez hablan peor nuestra lengua?)
Ya tenemos una explicación, pero no hemos avanzamos mucho: no tenemos ni idea de lo que quiere decir que el burro signifique Cataluña. Preguntamos de nuevo al chico. "Sí, hombre, com el "toru" significa España, el "burru" significa Cataluña.". Atónitos, miramos al chico sonriente, poco consciente de su atropello a la lengua constitucional. Lo dice de verdad, no hay atisbo de ironía en su tono. Evidentemente, nos mondamos de risa en sus accidentadas narices.
Sin duda, el año Dalí ha afectado a estos ompatriotas del nordeste. Dicen que en esta región sopla un viento que vuelve algo majara. Por otra parte, Gerona no ha vuelto a ser la misma desde que libró su batalla heroica bajo el mando de Álvarez de Castro en 1809. Esa es su primera y última aparición en la historia de España.
Quizás por eso los gerundenses han tenido que hacerse notar por rarezas: Dalí, por jemplo, o José Pla, ese catalán franquista a quién tanto adoran sus paisanos. O por su avaricia legendaria que les ha hecho destruir su propia costa, antaño bonita, ahora una babel de hormigón sobre rocas y apartamentos apretados escalonándose sobre cada cala.
En su último delirio han inventado un burro autóctono y lo levantan como enseña separatista frente al toro que tantos - por supuesto muchísimos más - conductores llevamos con orgullo.
Pensando en el asno, volvemos a reír una vez más. El chico de los granos nos mira con desconfianza. ¡Están locos estos catalanes! ¿Quién querría sentirse representado por un burro? Un animal zafio, estúpido, soez. Un animal...burro. De raza, claro, pero de raza de... burros. El toro hace sentir orgullo. Es un animal noble, de bella estampa, valiente, luchador. ¿Y qué oponen al toro los gerundenses? Nada más y nada menos que un burro.
No nos lo podíamos creer pero es verdad. Desde que Pujol no los controla y tienen ese gobierno anarquista y frentepopulista Cataluña ya no es lo que era. ¿Habrá asnos en nuestro archivo? ¡Un burro !¡Ja ja ja...!. ¡Estos catalanes...! Nos sentamos en una terraza de Playa de Aro y cada vez que vemos pasar un coche con el curioso adhesivito brindamos y reímos: ¡Ahí va otro burro!
Juan Carlos Espartero
El sopor estival suele aburrir y el espíritu periodístico no duerme nunca del todo, por lo que decidimos investigar esta peculiar moda. Nos pica la curiosidad averiguar a santo de qué algunos conductores - tampoco nos engañemos, poquitos, quizás un uno por mil - han pegado un burro en su coche. Tras unas cuantas preguntas a los lugareños, finalmente un jovencito casi imberbe y con la cara llena de unos granos que traicionan una afición al chocolate que raya en vicio, nos responde: "es el burro catalán. Simboliza Cataluña".(Aquí hay que aclarar que el acento de este consumidor compulsivo de clearasil es espantoso. ¿Será verdad que los españoles que viven en las provincias catalanas cada vez hablan peor nuestra lengua?)
Ya tenemos una explicación, pero no hemos avanzamos mucho: no tenemos ni idea de lo que quiere decir que el burro signifique Cataluña. Preguntamos de nuevo al chico. "Sí, hombre, com el "toru" significa España, el "burru" significa Cataluña.". Atónitos, miramos al chico sonriente, poco consciente de su atropello a la lengua constitucional. Lo dice de verdad, no hay atisbo de ironía en su tono. Evidentemente, nos mondamos de risa en sus accidentadas narices.
Sin duda, el año Dalí ha afectado a estos ompatriotas del nordeste. Dicen que en esta región sopla un viento que vuelve algo majara. Por otra parte, Gerona no ha vuelto a ser la misma desde que libró su batalla heroica bajo el mando de Álvarez de Castro en 1809. Esa es su primera y última aparición en la historia de España.
Quizás por eso los gerundenses han tenido que hacerse notar por rarezas: Dalí, por jemplo, o José Pla, ese catalán franquista a quién tanto adoran sus paisanos. O por su avaricia legendaria que les ha hecho destruir su propia costa, antaño bonita, ahora una babel de hormigón sobre rocas y apartamentos apretados escalonándose sobre cada cala.
En su último delirio han inventado un burro autóctono y lo levantan como enseña separatista frente al toro que tantos - por supuesto muchísimos más - conductores llevamos con orgullo.
Pensando en el asno, volvemos a reír una vez más. El chico de los granos nos mira con desconfianza. ¡Están locos estos catalanes! ¿Quién querría sentirse representado por un burro? Un animal zafio, estúpido, soez. Un animal...burro. De raza, claro, pero de raza de... burros. El toro hace sentir orgullo. Es un animal noble, de bella estampa, valiente, luchador. ¿Y qué oponen al toro los gerundenses? Nada más y nada menos que un burro.
No nos lo podíamos creer pero es verdad. Desde que Pujol no los controla y tienen ese gobierno anarquista y frentepopulista Cataluña ya no es lo que era. ¿Habrá asnos en nuestro archivo? ¡Un burro !¡Ja ja ja...!. ¡Estos catalanes...! Nos sentamos en una terraza de Playa de Aro y cada vez que vemos pasar un coche con el curioso adhesivito brindamos y reímos: ¡Ahí va otro burro!
Juan Carlos Espartero
diumenge, 17 de desembre del 2006
FIFA World Player
Segons els rumors, el FIFA World Player també per Cannavaro... suposo que no entenc gens de futbol, però em sembla una barbaritat. La mateixa que considerar Ronaldinho mereixedor d'aquest premi o de qualsevol altre.
Al Barça, per exemple, Deco, Puyol, Márquez, Xavi, Messi, Eto'o i Iniesta estan, d'una forma escandalosament clarísima, per davant de Ronaldinho. En implicació, en honestedad, en rendiment, etc... en tot de tot...
Penso que Ronaldinho és el millor jugador del món a nivell tècnic, però res més... O potser sí: també és el gran mestre en perdre pilotes constantment de la forma més frívola i en alentir el joc de forma desesperant. Quan el Barça juga bé, Ronaldinho no es veu ni és determinant; només ho és, a vegades, quan el Barça no juga bé.
En Laporta faria bé de vendre'l ara, que encara ens donarien força calerons. La qüestió és si s'atreveix. Els mitjans ja han creat un altre bluf mediàtic, i això pesa.
Al Barça, per exemple, Deco, Puyol, Márquez, Xavi, Messi, Eto'o i Iniesta estan, d'una forma escandalosament clarísima, per davant de Ronaldinho. En implicació, en honestedad, en rendiment, etc... en tot de tot...
Penso que Ronaldinho és el millor jugador del món a nivell tècnic, però res més... O potser sí: també és el gran mestre en perdre pilotes constantment de la forma més frívola i en alentir el joc de forma desesperant. Quan el Barça juga bé, Ronaldinho no es veu ni és determinant; només ho és, a vegades, quan el Barça no juga bé.
En Laporta faria bé de vendre'l ara, que encara ens donarien força calerons. La qüestió és si s'atreveix. Els mitjans ja han creat un altre bluf mediàtic, i això pesa.
dilluns, 11 de desembre del 2006
Boicot als productes catalans
Benvolgu@s,
com bé sabeu, les passades festes ja varem patir el boicot als nostres productes, especialment al cava que, dit sigui de pas, és el sector més significadament conservador i espanyolista del nostre país (per tant, ja els està bé).
penso que una bona part de la responsables la tenim nosaltres, els catalans. les meves reflexions/arguments:
- hi ha massa merda-seques catalans. els divideixo en tres subgrups, dins d'un grup que podriem anomenar 'el grup caganer', amb perdó del nostre caganer del pessebre, tot i que de ben segur, el nombre de subgrups és escalable:
a) caganers-fariseus: els que regalarien a la seva mare per tal de poder vendre 4 ampolles de cava més, o per a poder continuar deixant la dona a casa, i fer viatges a madrid per excuses diverses, per a continuació anar-se'n de putes a la nit amb total llibertat
b) caganers-immovilistes, conservadors, porucs davant qualsevol canvi, ni que comporti millores. sempre han impedit el progrés econòmic, intel·lectual, ideològic, de valors, etc, etc,etc....
c) caganers-restrets: som un poble acomplexat. no creiem en nosaltres mateixos: hi ha molta gent encara dirà que la culpa és nostra per a 'proposar' aquest Estatut, i que això del boicot ens ho tenim merescut. i he dit 'proposar' des de la perspectiva de la seva mentalitat de "súbditos del reino", naturalment.
- és un error demanar que espanya ens entengui. això ha de ser-nos irrellevant. a més, penso que és impossible. no s'ha d'anar a fer pedagogia a madrid. el que cal EXIGIR és que ens respectin i prou
- tenint en compte la visió que tenen a les espanyes de les coses, em sembla totalment lògic que proposin de fer boicot a tot el què sigui català. el que no em sembla lògic és que hi hagi catalans que no estiguin fent boicot des de fa temps als productes espanyols i, encara més, que no s'hagin decidit a fer-lo des de l'inici d'aquesta campanya en contra nostre. Hi continuarà malauradament havent menyspreables catalan@s que compren SOLAN DE CABRAS perquè és 3 cèntims més barata per ampolla que l'aigua catalana més barata. quina pena.
visca Catalunya !!
visca la República !!
com bé sabeu, les passades festes ja varem patir el boicot als nostres productes, especialment al cava que, dit sigui de pas, és el sector més significadament conservador i espanyolista del nostre país (per tant, ja els està bé).
penso que una bona part de la responsables la tenim nosaltres, els catalans. les meves reflexions/arguments:
- hi ha massa merda-seques catalans. els divideixo en tres subgrups, dins d'un grup que podriem anomenar 'el grup caganer', amb perdó del nostre caganer del pessebre, tot i que de ben segur, el nombre de subgrups és escalable:
a) caganers-fariseus: els que regalarien a la seva mare per tal de poder vendre 4 ampolles de cava més, o per a poder continuar deixant la dona a casa, i fer viatges a madrid per excuses diverses, per a continuació anar-se'n de putes a la nit amb total llibertat
b) caganers-immovilistes, conservadors, porucs davant qualsevol canvi, ni que comporti millores. sempre han impedit el progrés econòmic, intel·lectual, ideològic, de valors, etc, etc,etc....
c) caganers-restrets: som un poble acomplexat. no creiem en nosaltres mateixos: hi ha molta gent encara dirà que la culpa és nostra per a 'proposar' aquest Estatut, i que això del boicot ens ho tenim merescut. i he dit 'proposar' des de la perspectiva de la seva mentalitat de "súbditos del reino", naturalment.
- és un error demanar que espanya ens entengui. això ha de ser-nos irrellevant. a més, penso que és impossible. no s'ha d'anar a fer pedagogia a madrid. el que cal EXIGIR és que ens respectin i prou
- tenint en compte la visió que tenen a les espanyes de les coses, em sembla totalment lògic que proposin de fer boicot a tot el què sigui català. el que no em sembla lògic és que hi hagi catalans que no estiguin fent boicot des de fa temps als productes espanyols i, encara més, que no s'hagin decidit a fer-lo des de l'inici d'aquesta campanya en contra nostre. Hi continuarà malauradament havent menyspreables catalan@s que compren SOLAN DE CABRAS perquè és 3 cèntims més barata per ampolla que l'aigua catalana més barata. quina pena.
visca Catalunya !!
visca la República !!
Resposta a la carta del Valderribas (molt bo)
Apreciado Sr. Vaderribas,
Vaya por delante que mi simpatía por los ignorantes prepotentes y los chulos castizos es la misma, es decir, ninguna. Puestos a buscar "adversarios", usted, con su prepotencia, incultura y defachatez me va como anillo al dedo.
La gente como usted y los de ETA son dos caras de la misma moneda. El nacionalismo español ha sido siempre ofensivo e imperialista, es decir, criminal, como el de ETA. Ustedes, adversarios nacionalistas españoles, se piensan que España es el centro del mundo y que los que no son castellanos recios y vascos fornidos, son unos cagados y unos comemierda. Lo más grave es que se lo dejen escribir en un medio de comunicación público.
Pues bien, a pesar de lo que les asqueaban los industriales catalanes "por su afán por el dinero", no les asqueaba emigrar a su país para ganárselo y mucho menos recibirlo de los impuestos que con habilidad fenicia gestionaban (para sus batallitas y dispendios en
Parece que ellos tienen todo el derecho del mundo de hacerlo, no así los catalanes ni los judíos. Hablando de batallas, decirle, adversario inculto, que la que perdimos en 1714, o mejor dicho, la que ganaron ustedes, gracias a su gran "bravura y arrojo", se debió a que Inglaterra nos traicionó. Resulta que el Archiduque Carlos, nuestro candidato a heredar el trono de Carlos II, heredó durante la contienda la corona de Austria, y por tanto, al equilibrarse las fuerzas en Europa, Inglaterra decidió abandonar a su suerte a los Catalanes - Tratado de Utrecht 1713 -, con quienes habían pactado una alianza (aunque se quedaron Menorca y Gibraltar*). El ejército castellano-francés tardó dos años en entrar en Barcelona, después de sitiarla por mar y tierra.
Si los catalanes, como usted insinúa, eran una panda de cobardicas, el ejército castellano-francés, con unos medios y efectivos infinitamente superiores, debía ser un enjambre de mariquitas. Gracias a esto, el castellano, que a partir de entonces pasó a denominarse español, se impuso en Cataluña.
Han pasado casi 300 años, y los catalanes seguimos pesados, erre que erre, con nuestro idioma y ganas de autogobierno. Somos un caso único de supervivencia en Europa (y tal vez en el mundo). Otros imperios colonizadores como Inglaterra o Francia, no tienen casos parecidos en sus dominios. A ustedes les gustaría ser como ellos, pero nunca lo podrán ser.
Simplemente por que son una panda de chapuzas como Trillo, prepotentes como Aznar y creídos como Piqué que nunca podrán convencer a un nacionalista catalán. Seremos siempre su grano en el culo, incluso cuando hayan acabado con los Etarras.
¡A ver si hay "güebos" de tomar Gibraltar como El Perejil, machotes! Y es que en el fondo sois unos cobardes que sólo os atrevéis cuando lo tenéis claro.
Som i serem! Jordi Net
Carta de J. Vaderribas publicada a EL MUNDO
Benvolgu@s,
Us adjunto una carta que sembla que un tal Valderribas va escriure i que El Mundo va publicar. Malauradament, penso que en alguna cosa, aquest indesitjable, té tota la raó.
Us adjunto una carta que sembla que un tal Valderribas va escriure i que El Mundo va publicar. Malauradament, penso que en alguna cosa, aquest indesitjable, té tota la raó.
Vaya por delante que mi simpatía por vascos y catalanes es la misma, es decir, ninguna. Pero al menos sé distinguir entre un adversario válido y otro que no lo es. Dicha distinción es muy importante para todo español que se precie, cuyo objetivo en la vida debe ser dar por riclitados los nacionalismos periféricos. Aunque el nacionalismo vasco está emponzoñado
A un lado la resistencia al invasor, al otro, los fenicios que por un plato de lentejas dejan que se mancille su honor. De hecho, un castellano recio siempre se sentirá más identificado con el carácter rudo y batallador del vasco, dejando momentáneamente a un lado el episodio repugnante que lleva a cabo una banda de asesinos desalmados, que con la falta de carácter, el "acongojamiento", el rechazo al enfrentamiento y el amor por el dinero y no por lo propio que caracteriza a nuestros particulares judíos.
Era de esperar, no tienen sangre. Ellos mismos destruyen a sus líderes. No tengamos ninguna duda de que con un par de escaramuzas más, el gobierno de
dissabte, 9 de desembre del 2006
SIGAN ASÍ! OLÉ!
Benvolgu@s,
Em permeto de reproduir-vos un escrit del senyor Palou dirigits als eterns aiatol·las, integristes de les ones hertzianes radiofòniques i demés indesitjables. Trobo el darrer comentari absolutament impagable.
Muy señores míos:
Soy un separatista irredento que està a favor de la independència
de Catalunya.
Les escribo para dar-les mi más fervorosa enhorabuena por su
programa radiofónico o periódico. Cada imprecación, cada
menosprecio, cada escupitajo, cada improperio, cada insulto que
vierten ustedes contra Catalunya, contra los catalanes y contra los
representantes elegidos por el pueblo catalán, supone un impulso
formidable a la independencia de la nación catalana.
Ustedes nos hacen el favor impagable de decirnos a la cara que en
Espanya no tenemos nada que pelar. Son ustedes quienes con su
BOICOT a los productos catalanes nos enseñan el portal, sacan el
látigo y nos dicen "largo, fuera, fuera de aquí", simplemente porque
nos hemos atrevido, con la reforma del estatuto, a pedir-les
educadamente que no nos traten tan mal. Y eso que lo hemos
hecho a través de los conductos reglamentarios establecidos por el
estado espanyol.
Gracias, muchísimas gracias! Es de agradecer la sana competència
que se ha establecido entre ustedes por quedar los primeros en el
rànquing de catalanofòbia. Se ve a la legua que ganas y interés por
escalar posiciones, no les faltan. No cejen en el empeño! Yo, ya les
he recomendado a todas mis amistades.
Si no fuera por espanyoles toreros y llenos de pasión como ustedes,
la creación del futuro estado catalán nos resultaría un poco más
complicado. Los catalanes somos todos separatistas en potencia,
pero ustedes son algo mucho mejor: son separadores. Si no
existieran, habría que inventar-los. Nos expulsan de su estado:
magnífico! Bravo! Queremos más, más.... y mucho más! Que no
decaiga! Fantástico! Sublime! Sigan, sigan así! Ele! Ozú...! No
aflojen, que van muy pero que muy bien!
Les saluda atentamente, J. Palou (Lobby per la independencia)
(Disculpen si se me ha escapado alguna falta pero es que hace
tiempo que no practico el espanyol i no lo domino a la perfección).
Em permeto de reproduir-vos un escrit del senyor Palou dirigits als eterns aiatol·las, integristes de les ones hertzianes radiofòniques i demés indesitjables. Trobo el darrer comentari absolutament impagable.
Muy señores míos:
Soy un separatista irredento que està a favor de la independència
de Catalunya.
Les escribo para dar-les mi más fervorosa enhorabuena por su
programa radiofónico o periódico. Cada imprecación, cada
menosprecio, cada escupitajo, cada improperio, cada insulto que
vierten ustedes contra Catalunya, contra los catalanes y contra los
representantes elegidos por el pueblo catalán, supone un impulso
formidable a la independencia de la nación catalana.
Ustedes nos hacen el favor impagable de decirnos a la cara que en
Espanya no tenemos nada que pelar. Son ustedes quienes con su
BOICOT a los productos catalanes nos enseñan el portal, sacan el
látigo y nos dicen "largo, fuera, fuera de aquí", simplemente porque
nos hemos atrevido, con la reforma del estatuto, a pedir-les
educadamente que no nos traten tan mal. Y eso que lo hemos
hecho a través de los conductos reglamentarios establecidos por el
estado espanyol.
Gracias, muchísimas gracias! Es de agradecer la sana competència
que se ha establecido entre ustedes por quedar los primeros en el
rànquing de catalanofòbia. Se ve a la legua que ganas y interés por
escalar posiciones, no les faltan. No cejen en el empeño! Yo, ya les
he recomendado a todas mis amistades.
Si no fuera por espanyoles toreros y llenos de pasión como ustedes,
la creación del futuro estado catalán nos resultaría un poco más
complicado. Los catalanes somos todos separatistas en potencia,
pero ustedes son algo mucho mejor: son separadores. Si no
existieran, habría que inventar-los. Nos expulsan de su estado:
magnífico! Bravo! Queremos más, más.... y mucho más! Que no
decaiga! Fantástico! Sublime! Sigan, sigan así! Ele! Ozú...! No
aflojen, que van muy pero que muy bien!
Les saluda atentamente, J. Palou (Lobby per la independencia)
(Disculpen si se me ha escapado alguna falta pero es que hace
tiempo que no practico el espanyol i no lo domino a la perfección).
dijous, 30 de novembre del 2006
Quiero ser solidario
Transcripció literal que reprodueixo:
¡¡QUIERO SER SOLIDARIO!!
¡¡ME MUERO DE LAS GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES!!
Tengo nacionalidad española (y soy español); vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles (y viceversa).
NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.
POR ESO:
QUIERO: Que mi I.P.C., último del 4,1 sea el de la media de toda España, o sea, el 3,8. (Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles).
QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.
QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18 EUR m3, valga igual que la
de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,2 EUR m3
QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con costo de 0,75
EUR, sea lo que me cuesta a mi que ahora pago 1,15 EUR (o al revés)
QUIERO: Que el impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco,
que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo
logran), que en Cataluña tiene un escala semejante a la del I.R.P.F.
QUIERO: Que la ITV, que en Melilla cuesta 19 EUR, sea la que yo pague en
vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.
QUIERO: Que de las seis salidas que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid
sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona y no gratuitas como
ahora o gratuitas también las de Cataluña.
QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto
gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como ahora.
QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha
y Castilla-León sea totalmente de pago y carísima como la que cubre Cataluña,
y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de tráfico es una 20ª parte de la de las autopistas catalanas (o al revés).
QUIERO: implantes dentales GRATUITOS como en Extramadura.
QUIERO: por si cambio de opinión algun día, cambio de sexo GRATUITO como en Extremadura.
QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO, ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS.
Como pensionista, tendré ¿? unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mi en, p.e., un señor/a de Valencia de Alcántara.
POR ESO, cuando yo sea IGUAL que todos los españoles, con todo lo que me
sobre, gustosamente ¡¡¡SERÉ SOLIDARIO!!! Mientras tanto, lo soy a la fuerza.
Os agradeceré que déis la máxima difusión a este escrito, para acabar de una vez con tantos mitos, embustes y demagogia; que hay algunos que chupan de la teta y encima, no le quieren dar de comer a la vaca.
Os lo pide un español de Cataluña, con 44 años de Vida Laboral y ¡encima autónomo!.
¡¡QUIERO SER SOLIDARIO!!
¡¡ME MUERO DE LAS GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES!!
Tengo nacionalidad española (y soy español); vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles (y viceversa).
NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.
POR ESO:
QUIERO: Que mi I.P.C., último del 4,1 sea el de la media de toda España, o sea, el 3,8. (Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles).
QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.
QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18 EUR m3, valga igual que la
de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,2 EUR m3
QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con costo de 0,75
EUR, sea lo que me cuesta a mi que ahora pago 1,15 EUR (o al revés)
QUIERO: Que el impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco,
que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo
logran), que en Cataluña tiene un escala semejante a la del I.R.P.F.
QUIERO: Que la ITV, que en Melilla cuesta 19 EUR, sea la que yo pague en
vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.
QUIERO: Que de las seis salidas que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid
sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona y no gratuitas como
ahora o gratuitas también las de Cataluña.
QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto
gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como ahora.
QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha
y Castilla-León sea totalmente de pago y carísima como la que cubre Cataluña,
y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de tráfico es una 20ª parte de la de las autopistas catalanas (o al revés).
QUIERO: implantes dentales GRATUITOS como en Extramadura.
QUIERO: por si cambio de opinión algun día, cambio de sexo GRATUITO como en Extremadura.
QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO, ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS.
Como pensionista, tendré ¿? unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mi en, p.e., un señor/a de Valencia de Alcántara.
POR ESO, cuando yo sea IGUAL que todos los españoles, con todo lo que me
sobre, gustosamente ¡¡¡SERÉ SOLIDARIO!!! Mientras tanto, lo soy a la fuerza.
Os agradeceré que déis la máxima difusión a este escrito, para acabar de una vez con tantos mitos, embustes y demagogia; que hay algunos que chupan de la teta y encima, no le quieren dar de comer a la vaca.
Os lo pide un español de Cataluña, con 44 años de Vida Laboral y ¡encima autónomo!.
Els papers de Salamanca
Muchos salmantinos nos sentimos avergonzados y humillados por la actuación
caciquil y ridícula de nuestro alcalde, y pedimos al mundo que no mida a
todos los vecinos de esta pobre ciudad con el mismo rasero que a don Julián
Lanzarote, una de las personas más incultas de Castilla y León. No hace
falta ser un lince para darse cuenta de que en realidad al alcalde
salmantino, al Partido Popular en general, el Archivo General de la Guerra
Civil Española le tiene sin cuidado. Ese buen hombre comenzó su mandato
guillotinando el prólogo de un libro de regalo editado por el Ayuntamiento,
por el mero hecho de que lo firmaba el anterior alcalde, socialista. Ordenó
el derribo de un depósito de agua de mediados del XIX, una joya de la
arquitectura del hormigón armado, contra el criterio de todos los
especialistas. Impulsó la construcción de un auditorio en un solar del Casco
Histórico, empeño en el que no cejó hasta que la Unesco amenazó con retirar
a la ciudad el título de Patrimonio de la Humanidad. Lleva gastados tres
millones de euros en su obcecación personal por derribar unas casas del XIX
adosadas a la muralla. Ha visto como los tribunales anulaban una tras otra
sus cacicadas en materia de urbanismo y de despidos de contratados
municipales...
Salamanca pierde población cada año. A pesar del aspecto juvenil que percibe
el visitante, a causa de las decenas de miles de estudiantes de fuera, esta
ciudad y provincia envejecen sin pausa. Pues bien, todavía está por ver
alguna actuación de Julián Lanzarote, que también es presidente provincial
del PP, para dinamizar la economía de esta provincia. En su lugar se dedica
a menospreciar, insultar y denigrar cualquier cosa que proceda del Gobierno.
En su lugar se ceba en remover los más viles sentimientos de la gente para
sembrar el odio, el rencor y la mala baba. Cualquier cosa es buena si sirve
para atacar a esos socialistas que entraron en el Congreso subidos en un
tren de Cercanías.
Con su arrogancia servil y su sectarismo reaccionario, el alcalde de
Salamanca ofende a todos los salmantinos que queremos simplemente vivir con
dignidad en una ciudad culta, próspera y libre, que ojalá fuera conocida en
el mundo por tener un ambiente liberal, cosmopolita y moderno, no por ser la
cueva donde habita todavía lo más negro de la carcunda.
Severiano Delgado es historiador y bibliotecario de la Universidad de
Salamanca
caciquil y ridícula de nuestro alcalde, y pedimos al mundo que no mida a
todos los vecinos de esta pobre ciudad con el mismo rasero que a don Julián
Lanzarote, una de las personas más incultas de Castilla y León. No hace
falta ser un lince para darse cuenta de que en realidad al alcalde
salmantino, al Partido Popular en general, el Archivo General de la Guerra
Civil Española le tiene sin cuidado. Ese buen hombre comenzó su mandato
guillotinando el prólogo de un libro de regalo editado por el Ayuntamiento,
por el mero hecho de que lo firmaba el anterior alcalde, socialista. Ordenó
el derribo de un depósito de agua de mediados del XIX, una joya de la
arquitectura del hormigón armado, contra el criterio de todos los
especialistas. Impulsó la construcción de un auditorio en un solar del Casco
Histórico, empeño en el que no cejó hasta que la Unesco amenazó con retirar
a la ciudad el título de Patrimonio de la Humanidad. Lleva gastados tres
millones de euros en su obcecación personal por derribar unas casas del XIX
adosadas a la muralla. Ha visto como los tribunales anulaban una tras otra
sus cacicadas en materia de urbanismo y de despidos de contratados
municipales...
Salamanca pierde población cada año. A pesar del aspecto juvenil que percibe
el visitante, a causa de las decenas de miles de estudiantes de fuera, esta
ciudad y provincia envejecen sin pausa. Pues bien, todavía está por ver
alguna actuación de Julián Lanzarote, que también es presidente provincial
del PP, para dinamizar la economía de esta provincia. En su lugar se dedica
a menospreciar, insultar y denigrar cualquier cosa que proceda del Gobierno.
En su lugar se ceba en remover los más viles sentimientos de la gente para
sembrar el odio, el rencor y la mala baba. Cualquier cosa es buena si sirve
para atacar a esos socialistas que entraron en el Congreso subidos en un
tren de Cercanías.
Con su arrogancia servil y su sectarismo reaccionario, el alcalde de
Salamanca ofende a todos los salmantinos que queremos simplemente vivir con
dignidad en una ciudad culta, próspera y libre, que ojalá fuera conocida en
el mundo por tener un ambiente liberal, cosmopolita y moderno, no por ser la
cueva donde habita todavía lo más negro de la carcunda.
Severiano Delgado es historiador y bibliotecario de la Universidad de
Salamanca
Sentiu com riuen ?
Què voleu que us digui. jo votaré NO. Em sap greu coincidir amb els del PP, però és que no m'agrada que em prenguin el pèl.
Penso que a Catalunya hi ha massa gent amb sentit d'estat, però d'estat espanyol, és clar, i massa gent que es ven per unes quantes llenties passades.
No sentiu com riuen a Espanya ? Jo sí. Mireu-vos el video i, si encara no ho sentiu, aneu al metge a que us faci una revisió auditiva.
Visca Catalunya!!
Penso que a Catalunya hi ha massa gent amb sentit d'estat, però d'estat espanyol, és clar, i massa gent que es ven per unes quantes llenties passades.
No sentiu com riuen a Espanya ? Jo sí. Mireu-vos el video i, si encara no ho sentiu, aneu al metge a que us faci una revisió auditiva.
Visca Catalunya!!
L'ús del català
Benvolguts,
Llegiu la notícia, i l'enquesta que porta associada:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1909062
Us remeto el meu comentari:
La millor manera de fer que la gent parli català és fent que la llengua sigui imprescindible en l'ús diari, a tots els àmbits, inclòs aquest que estic fent servir jo ara. Cal establir les bases per a que un estranger que vingui a Catalunya tingui els mateixos dubtes sobre la llengua del
país, que els que tindria si va a Praha, per exemple. I la única manera per a fer això és tenir les eines polítiques per a poder-ho dur a terme.
Vist que l'estat espanyol no vol donar-nos-les, ens les haurem de prendre, si volem sobreviure.
Per tant, la única opció és la independència. En cas contrari, som morts.
Llegiu la notícia, i l'enquesta que porta associada:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1909062
Us remeto el meu comentari:
La millor manera de fer que la gent parli català és fent que la llengua sigui imprescindible en l'ús diari, a tots els àmbits, inclòs aquest que estic fent servir jo ara. Cal establir les bases per a que un estranger que vingui a Catalunya tingui els mateixos dubtes sobre la llengua del
país, que els que tindria si va a Praha, per exemple. I la única manera per a fer això és tenir les eines polítiques per a poder-ho dur a terme.
Vist que l'estat espanyol no vol donar-nos-les, ens les haurem de prendre, si volem sobreviure.
Per tant, la única opció és la independència. En cas contrari, som morts.
L'Estatut, vist ara mateix
Benvolgu@s,
La classe política catalana, exceptuan algunes excepcions de mèrit, vol fugir endevant per a tapar el seu fracàs, demanant el sí.
No us deixeu enganyar. Si surt que sí, no estarem legitimats a demanar res durant els propers.... 25 anys més ?, ja que ens podran dir que amb això - tant rebaixat - ja vàrem estar d'acord.
Llum als ulls i força al baç !
1. 23/04/2004 - La Vanguardia: ‘Mas advierte que CiU no apoyará un Estatut que no incluya el concierto económico’
2. 19/09/2005 – Avui: ‘Mas replica al PSC que Catalunya castigarà qui rebaixi l’Estatut’
3. 10/2005 – El Punt: ‘Mas respon al president espanyol que del nou estatut ‘no s’ha de tocar res’’
4. 8/10/2005 – ABC : ‘Artur Mas: Nación tiene que figurar como está, en el preámbulo y en el articulado’
5. 30/10/2005 – El Mundo: David Madí: ' L’Estatut no va de rebaixes’
6. 4/11/2005 – Avui: ‘Pujol advoca per retirar l’Estatut si el retallen’
7. 11/01/2006 – La Vanguardia: ‘Los líderes pro Estatut se comprometen a no renunciar a la nación ni a la Agencia Tributaria’
8. 13/01/02006 – El Punt: ‘Els partits catalans comunicaran avui al PSOE que ‘nació’ ha d’anar a l’articulat i no al preàmbul’
9. 23/01/2006 - El Periódico: ‘Mas anuncia que el finançament s’haurà de revisar en cinc anys’
10. 23/01/2006 – Avui ‘Ibarra: ‘Han perdut els nacionalistes’ .
11. 26/01/2006 – Expansión: Fernández Ordóñez: ’No hemos agotado el margen al que podemos llegar en cesión a las CCAA’
12. 7/02/2006 – El País: ‘El Gobierno planea duplicar el fondo de solidaridad para las comunidades’
13. 20/02/2006 – ABC: Zapatero: ‘ERC debería apoyar el Estatuto porque seguramente será para siempre’
14. 9/04/2006 - La Vanguardia: ‘Guerra califica el Estatut de ‘infumable’ y explica cómo ‘se cepilló’ en comisión’
15. 10/04/2006 - El Punt: ‘ERC veu més avalat el no a l’Estatut perquè Guerra diu que l’ha passat per la pedra’
16. 2/06/2006 – El País: ‘Hacienda plantea un consorcio con Cataluña sin apenas contenido’
Articles d’opinió: Ni un euro més de finançament
1. 6/01/2006 - El País: ‘Prisas y urgencias históricas’ Josep Huguet
2. 8/02/2006 – Avui: ‘Ni ous ni gallina’; Jordi Pons
3. 23/02/2006 – Avui: ‘Som un finançament’; Ramon Tremosa
4. 18/03/2006 – El Periódico: ‘Aeroport i poder’; Germà Bel
5. 5/04/2006- El Punt: ‘Estatut i finançament’; Jordi Pons
6. 6/04/2006 – Avui: ‘Inversió garantida?’; Ramon Tremosa
7. 27/04/2006 – Avui: ‘Sense agència’; Ramon Tremosa
1. 23/04/2004 - La Vanguardia: ‘Mas advierte que CiU no apoyará un Estatut que no incluya el concierto económico’
2. 11/01/2006 – La Vanguardia: ‘Los líderes pro Estatut se comprometen a no renunciar a la nación ni a la Agencia Tributaria’
3. 23/01/2006 – Avui ‘Ibarra: ‘Han perdut els nacionalistes’
4. 26/01/2006 – Expansión: Fernández Ordóñez: ’No hemos agotado el margen al que podemos llegar en cesión a las CCAA’
5. 20/02/2006 – ABC: Zapatero: ‘ERC debería apoyar el Estatuto porque seguramente será para siempre’
6. 9/04/2006 - La Vanguardia: ‘Guerra califica el Estatut de ‘infumable’ y explica cómo ‘se cepilló’ en comisión’
7. 2/06/2006 – El País: ‘Hacienda plantea un consorcio con Cataluña sin apenas contenido’
La classe política catalana, exceptuan algunes excepcions de mèrit, vol fugir endevant per a tapar el seu fracàs, demanant el sí.
No us deixeu enganyar. Si surt que sí, no estarem legitimats a demanar res durant els propers.... 25 anys més ?, ja que ens podran dir que amb això - tant rebaixat - ja vàrem estar d'acord.
Llum als ulls i força al baç !
1. 23/04/2004 - La Vanguardia: ‘Mas advierte que CiU no apoyará un Estatut que no incluya el concierto económico’
2. 19/09/2005 – Avui: ‘Mas replica al PSC que Catalunya castigarà qui rebaixi l’Estatut’
3. 10/2005 – El Punt: ‘Mas respon al president espanyol que del nou estatut ‘no s’ha de tocar res’’
4. 8/10/2005 – ABC : ‘Artur Mas: Nación tiene que figurar como está, en el preámbulo y en el articulado’
5. 30/10/2005 – El Mundo: David Madí: ' L’Estatut no va de rebaixes’
6. 4/11/2005 – Avui: ‘Pujol advoca per retirar l’Estatut si el retallen’
7. 11/01/2006 – La Vanguardia: ‘Los líderes pro Estatut se comprometen a no renunciar a la nación ni a la Agencia Tributaria’
8. 13/01/02006 – El Punt: ‘Els partits catalans comunicaran avui al PSOE que ‘nació’ ha d’anar a l’articulat i no al preàmbul’
9. 23/01/2006 - El Periódico: ‘Mas anuncia que el finançament s’haurà de revisar en cinc anys’
10. 23/01/2006 – Avui ‘Ibarra: ‘Han perdut els nacionalistes’ .
11. 26/01/2006 – Expansión: Fernández Ordóñez: ’No hemos agotado el margen al que podemos llegar en cesión a las CCAA’
12. 7/02/2006 – El País: ‘El Gobierno planea duplicar el fondo de solidaridad para las comunidades’
13. 20/02/2006 – ABC: Zapatero: ‘ERC debería apoyar el Estatuto porque seguramente será para siempre’
14. 9/04/2006 - La Vanguardia: ‘Guerra califica el Estatut de ‘infumable’ y explica cómo ‘se cepilló’ en comisión’
15. 10/04/2006 - El Punt: ‘ERC veu més avalat el no a l’Estatut perquè Guerra diu que l’ha passat per la pedra’
16. 2/06/2006 – El País: ‘Hacienda plantea un consorcio con Cataluña sin apenas contenido’
Articles d’opinió: Ni un euro més de finançament
1. 6/01/2006 - El País: ‘Prisas y urgencias históricas’ Josep Huguet
2. 8/02/2006 – Avui: ‘Ni ous ni gallina’; Jordi Pons
3. 23/02/2006 – Avui: ‘Som un finançament’; Ramon Tremosa
4. 18/03/2006 – El Periódico: ‘Aeroport i poder’; Germà Bel
5. 5/04/2006- El Punt: ‘Estatut i finançament’; Jordi Pons
6. 6/04/2006 – Avui: ‘Inversió garantida?’; Ramon Tremosa
7. 27/04/2006 – Avui: ‘Sense agència’; Ramon Tremosa
1. 23/04/2004 - La Vanguardia: ‘Mas advierte que CiU no apoyará un Estatut que no incluya el concierto económico’
2. 11/01/2006 – La Vanguardia: ‘Los líderes pro Estatut se comprometen a no renunciar a la nación ni a la Agencia Tributaria’
3. 23/01/2006 – Avui ‘Ibarra: ‘Han perdut els nacionalistes’
4. 26/01/2006 – Expansión: Fernández Ordóñez: ’No hemos agotado el margen al que podemos llegar en cesión a las CCAA’
5. 20/02/2006 – ABC: Zapatero: ‘ERC debería apoyar el Estatuto porque seguramente será para siempre’
6. 9/04/2006 - La Vanguardia: ‘Guerra califica el Estatut de ‘infumable’ y explica cómo ‘se cepilló’ en comisión’
7. 2/06/2006 – El País: ‘Hacienda plantea un consorcio con Cataluña sin apenas contenido’
Renovació genètica
El President Maragall, poques setmanes abans del seu comiat definitiu, n’ha dita un altra de grossa. Tot i que la seva credibilitat ja és bastant limitada, sembla que s’esforci per a rebaixar-la encara més. Afirmar que el nou estatut fa de Catalunya gairebé un estat és voler prendre el pèl a la ciutadania, manipular-la i confondre-la encara més del que ja ha demostrat estar, votant sí a un text que és a anys llum del que va votar el nostre Parlament, que va ser inacceptablement més que rebaixat i vexat pels espanyols, i que hipoteca el nostre país per bastants anys. El President Maragall, més que un Estatut, deixa una cagaradeta com a obra personal seva.
Però aquest escrit no és per recordar-li al President casos com el del Quebec, el d’ Escòcia, o el molt més proper d’ Euskadi, ja que ell, tot això, ja ho sap. Sinó per parlar-vos dels cowboys anglesos, invasors de l’ Amèrica del nord, i culpables de l’holocaust indi i del seu genocidi.
Mentre els anglesos combatien amb els indis per a robar-los el territori i els recursos naturals, alguns anglesos, els anomenarem "anglesos-aprofitats", amb els objectius més baixos i vils, com l’enriquiment personal, per exemple, es dedicaven a treure profit de la situació venent armes angleses als indis, per a que matessin anglesos. Bonic, oi ? Salvant alguna distància de formes, que no de fons, no us ve al cap l’encaixada Mas-Zapatero ? A mi sí.
Parlar de genètica en éssers humans és perillós. Molt. I segurament, políticament molt incorrecte. Però en el nostre cas, en el cas dels catalans em refereixo, ha passat a ser una necessitat imperiosa i desesperada.
Ja n’hi ha prou de cultures pactistes, negociadores, i de baixades de pantalons que no porten enlloc. Com deia una amiga de la meva dona, cal que els catalans ens barregem més amb gent de diferents orígens, els que sigui. Paradoxalment, només així tindrem, com a poble, com a nació, alguna possibilitat de sobreviure.
He arribat a la conclusió que aquesta és la única manera de matar aquest problema genètic que tenim que ens fa ser "anglesos-aprofitats", botiflers vaja, és a dir, traïdors a Catalunya.
Però aquest escrit no és per recordar-li al President casos com el del Quebec, el d’ Escòcia, o el molt més proper d’ Euskadi, ja que ell, tot això, ja ho sap. Sinó per parlar-vos dels cowboys anglesos, invasors de l’ Amèrica del nord, i culpables de l’holocaust indi i del seu genocidi.
Mentre els anglesos combatien amb els indis per a robar-los el territori i els recursos naturals, alguns anglesos, els anomenarem "anglesos-aprofitats", amb els objectius més baixos i vils, com l’enriquiment personal, per exemple, es dedicaven a treure profit de la situació venent armes angleses als indis, per a que matessin anglesos. Bonic, oi ? Salvant alguna distància de formes, que no de fons, no us ve al cap l’encaixada Mas-Zapatero ? A mi sí.
Parlar de genètica en éssers humans és perillós. Molt. I segurament, políticament molt incorrecte. Però en el nostre cas, en el cas dels catalans em refereixo, ha passat a ser una necessitat imperiosa i desesperada.
Ja n’hi ha prou de cultures pactistes, negociadores, i de baixades de pantalons que no porten enlloc. Com deia una amiga de la meva dona, cal que els catalans ens barregem més amb gent de diferents orígens, els que sigui. Paradoxalment, només així tindrem, com a poble, com a nació, alguna possibilitat de sobreviure.
He arribat a la conclusió que aquesta és la única manera de matar aquest problema genètic que tenim que ens fa ser "anglesos-aprofitats", botiflers vaja, és a dir, traïdors a Catalunya.
Pregó de La Mercè
Benvolgu@s,
Un cop més, ens han pres el pèl. Hem fet el ridícul, seguint fidelment la nostra línia de poble restret, humiliat i que no sap fer-se respectar.
Si, en el nom de la tolerància, aquest any el pregó de la Mercè, festa major de Barcelona, ha estat en castellà, els anys que vénen, també en el nom de la tolerància, el pregó hauria de ser en àrab, en occità (llengua oficial a Catalunya !), en francès (hi ha una colònia francesa molt important a Barcelona), en basc (també hi ha una colònia important a Barcelona), en xinès (idem), en pakistanès (idem), en totes les variants del castellà de la immigració de sud-amèrica (idem), etc, etc... Així, potser un cop cada cent anys, el pregó seria en la llengua autòctona del lloc, el català.
Pregunta: com ho veurien això, sobretot en el cas del àrab, aquesta gent que defensa el pregó en castellà ?
Com deia al principi, hem tornat a fer el ridícul. Si pareu l'orella, sentireu els riures que, un cop més, fan a madrid. No crec que ens hagi de preocupar massa, però. Total, hem tornat a fer el ridícul, sí, però només és un ridícul més dins la llarga llista que portem a sobre. Segur que encara acabem demanant perdó per alguna cosa.
Un cop més, ens han pres el pèl. Hem fet el ridícul, seguint fidelment la nostra línia de poble restret, humiliat i que no sap fer-se respectar.
Si, en el nom de la tolerància, aquest any el pregó de la Mercè, festa major de Barcelona, ha estat en castellà, els anys que vénen, també en el nom de la tolerància, el pregó hauria de ser en àrab, en occità (llengua oficial a Catalunya !), en francès (hi ha una colònia francesa molt important a Barcelona), en basc (també hi ha una colònia important a Barcelona), en xinès (idem), en pakistanès (idem), en totes les variants del castellà de la immigració de sud-amèrica (idem), etc, etc... Així, potser un cop cada cent anys, el pregó seria en la llengua autòctona del lloc, el català.
Pregunta: com ho veurien això, sobretot en el cas del àrab, aquesta gent que defensa el pregó en castellà ?
Com deia al principi, hem tornat a fer el ridícul. Si pareu l'orella, sentireu els riures que, un cop més, fan a madrid. No crec que ens hagi de preocupar massa, però. Total, hem tornat a fer el ridícul, sí, però només és un ridícul més dins la llarga llista que portem a sobre. Segur que encara acabem demanant perdó per alguna cosa.
dimecres, 29 de novembre del 2006
Seleccions catalanes
Sobre les seleccions catalanes, crec que no hem de permetre que els partits polítics continuin fent demagògia sobre aquest tema. hi ha algunes preguntes que cal que es responguin, per a que tots tinguem clar que significa això de les seleccions catalanes:
- qui ho pagarà ? les federacions ?
- això afectarà a les lligues ? si hi ha selecció catalana de futbol, hi haurà lliga catalana de futbol ? contra qui jugarà o haurà de jugar el Barça ? quina serà la reacció de les federacions espanyoles ?
Obviament, jo hi estic a favor, però no sé si tothom que diu que hi està a favor ho està realment...
- qui ho pagarà ? les federacions ?
- això afectarà a les lligues ? si hi ha selecció catalana de futbol, hi haurà lliga catalana de futbol ? contra qui jugarà o haurà de jugar el Barça ? quina serà la reacció de les federacions espanyoles ?
Obviament, jo hi estic a favor, però no sé si tothom que diu que hi està a favor ho està realment...
una pedra a la vorera
benvolgu@s,
us vull explicar un compte. però us l'explicaré en dues versions: en versió sueca i versió catalana (o espanyola que, malauradament, seria molt semblant).
versió sueca:
un home jove caminava per una vorera estreta, de bon matí. anava cap a la feina, afanyant-se. no havia sentit el despertador, ja que havia anat a dormir tard, mirant el canal de televisió Arte, on feien un reportatge sobre el canvi climàtic. i ara, havia de córrer per arribar a l'hora.
de sobte, veu una pedra al mig de la vorera, davant seu. sense gairebé aturar-se, li dóna una puntada per apartar-la del mig, deixant lliure el camí. ho fa sense pensar, de forma instintiva, com un hàbit.
uns moments més tard, un home vell passa pel mateix lloc. no hi veu gaire. camina amb dificultat ajudant-se amb un bastó. a l'arribar al lloc on hi havia la pedra, l'home segueix caminant sense dificultat.
molts anys més tard, aquell home jove passa pel mateix lloc on hi havia la pedra. ara, ell també ja és vell. i, com aquell altre home vell, segueix caminant sense dificultat.
versió catalano-espanyola:
un home jove caminava per una vorera estreta, de bon matí. anava cap a la feina, afanyant-se. no havia sentit el despertador, ja que havia anat a dormir tard mirant el canal de televisió Telecinco, on feien el programa Dolce Vita, amb les darreres novetats de la Pantoja i el Julián Muñoz. i ara, havia de córrer per arribar a l'hora.
de sobte, veu una pedra al mig de la vorera, davant seu. sense gairebé aturar-se, salta per sobre la pedra, deixant-la exactament al mateix lloc, i continua caminant. ho fa sense pensar, de forma instintiva, com un hàbit.
uns moments més tard, un home vell passa pel mateix lloc. no hi veu gaire. camina amb dificultat ajudant-se amb un bastó. a l'arribar al lloc on hi havia la pedra, l'home ensopega i cau. com a resultat de la caiguda, es trenca un braç i el nas, i ha de ser ingressat en un hospital durant dos mesos.
molts anys més tard, aquell home jove passa pel mateix lloc on hi havia la pedra. ara, ell també ja és vell. la pedra encara era allà; ningú l'havia retirat. i, com aquell altre home vell, cau i pateix les mateixes lessions.
epígraf:
durant un temps, el nacionalisme català parlava de principis i d'idees per a fer-se entendre. però poca gent podia entendre-ho, o volia entendre-ho.
darrerament, veiem com el nacionalisme català ha agafat una altra via: explicar al ciutadà els avantatges de ser català, sobretot a nivell econòmic. això ja ho entén més gent, ja que per a mirar la butxaca no cal ser un geni: només cal saber sumar i restar.
en el nostre cas, podriem parlar de valors com solidaritat, justícia social, educació... però la societat ferotjament neo-liberal en la que vivim tampoc entén de valors. però sí hauria d'entendre els efectes directament beneficiosos a nivell econòmic que ténen aquests valors: és molt més barat educar que reprimir. és molt més barat l'ecologisme que embrutar i fer-ho malbé tot. és molt més barat fer que la gent aparti la pedra que haver d'assistir als lessionats com a conseqüència d'haver-hi ensopegat.
malauradament, vivim en un país del tercer món on no s'entén ni tant sols això. perquè tot és qüestió de mentalitat: si a suècia els ministres poden anar pel carrer sense escorta, aquí la "expertise" consiteix en crear el problema, com per exemple fomentar la conflintivitat i la violència, per a que la empresa de seguretat "de mi cuñao o de mi mujer se lleve la pasta". s'anirien posant pedres de forma estratègica a les sortides dels locals de gent gran, això sí, de les zones benestants, per a que les mútues poguessin fer el seu agost.
si a suècia impera el discurs sosegat i objectiu, aquí som experts en cridar, en fer demagògia (barata, és clar) i en 'tirar la piedra y esconder la mano'.
a casa nostra,se segueix primant el listillo, el mangante, l'espavilao de torn que fa diners o accedeix a quotes de poder per qualsevol mitjà, gent tota ella que té una visió totalment miop de tot el que l'envolta, tret que no sigui la satisfacció de les seves necessitats més immediates i primàries. no veuen que si escupeixen a l'aire, es mullaran la cara, més tard o més d'hora.
vivim en un país on els lemes sembla que siguin "maricón el último" o "mierda para el que venga detrás", lemes que també segeueix l'abominable Bush en totes les seves actuacions: enriquir els amics a costa de guerres o de la destrucció del planeta, tant a nivell ecològic com moral.
ara per ara, i vist el què hi ha, la meva aspiració a la vida consisteix en envoltar-me de persones que no cridin quan parlin i amb les que sigui possible mantenir una mínima conversa intel·ligent. quin llistó més baix, no ?
ah! se m'oblidava... crec que, sortosament, hi ha una mínima esperança: encara hi ha alguns especímens catalano-suecs que continuen lluitant per a que la vida sigui més justa i racional. quan això s'acabi, esperem que no, ja només ens quedarà emigrar a suècia on, potser, els microbis, les bactèries, els virus (grip aviar, SRAS, paludisme, malària, tuberculosis, tripanosomiasis, chikungunya...) i espècies invasores (mosquit tigre, cranc roig, musclo zebrat, tortuga d'orelles vermelles...) que ja estan envaïnt el nostre país, no arribaran.
us vull explicar un compte. però us l'explicaré en dues versions: en versió sueca i versió catalana (o espanyola que, malauradament, seria molt semblant).
versió sueca:
un home jove caminava per una vorera estreta, de bon matí. anava cap a la feina, afanyant-se. no havia sentit el despertador, ja que havia anat a dormir tard, mirant el canal de televisió Arte, on feien un reportatge sobre el canvi climàtic. i ara, havia de córrer per arribar a l'hora.
de sobte, veu una pedra al mig de la vorera, davant seu. sense gairebé aturar-se, li dóna una puntada per apartar-la del mig, deixant lliure el camí. ho fa sense pensar, de forma instintiva, com un hàbit.
uns moments més tard, un home vell passa pel mateix lloc. no hi veu gaire. camina amb dificultat ajudant-se amb un bastó. a l'arribar al lloc on hi havia la pedra, l'home segueix caminant sense dificultat.
molts anys més tard, aquell home jove passa pel mateix lloc on hi havia la pedra. ara, ell també ja és vell. i, com aquell altre home vell, segueix caminant sense dificultat.
versió catalano-espanyola:
un home jove caminava per una vorera estreta, de bon matí. anava cap a la feina, afanyant-se. no havia sentit el despertador, ja que havia anat a dormir tard mirant el canal de televisió Telecinco, on feien el programa Dolce Vita, amb les darreres novetats de la Pantoja i el Julián Muñoz. i ara, havia de córrer per arribar a l'hora.
de sobte, veu una pedra al mig de la vorera, davant seu. sense gairebé aturar-se, salta per sobre la pedra, deixant-la exactament al mateix lloc, i continua caminant. ho fa sense pensar, de forma instintiva, com un hàbit.
uns moments més tard, un home vell passa pel mateix lloc. no hi veu gaire. camina amb dificultat ajudant-se amb un bastó. a l'arribar al lloc on hi havia la pedra, l'home ensopega i cau. com a resultat de la caiguda, es trenca un braç i el nas, i ha de ser ingressat en un hospital durant dos mesos.
molts anys més tard, aquell home jove passa pel mateix lloc on hi havia la pedra. ara, ell també ja és vell. la pedra encara era allà; ningú l'havia retirat. i, com aquell altre home vell, cau i pateix les mateixes lessions.
epígraf:
durant un temps, el nacionalisme català parlava de principis i d'idees per a fer-se entendre. però poca gent podia entendre-ho, o volia entendre-ho.
darrerament, veiem com el nacionalisme català ha agafat una altra via: explicar al ciutadà els avantatges de ser català, sobretot a nivell econòmic. això ja ho entén més gent, ja que per a mirar la butxaca no cal ser un geni: només cal saber sumar i restar.
en el nostre cas, podriem parlar de valors com solidaritat, justícia social, educació... però la societat ferotjament neo-liberal en la que vivim tampoc entén de valors. però sí hauria d'entendre els efectes directament beneficiosos a nivell econòmic que ténen aquests valors: és molt més barat educar que reprimir. és molt més barat l'ecologisme que embrutar i fer-ho malbé tot. és molt més barat fer que la gent aparti la pedra que haver d'assistir als lessionats com a conseqüència d'haver-hi ensopegat.
malauradament, vivim en un país del tercer món on no s'entén ni tant sols això. perquè tot és qüestió de mentalitat: si a suècia els ministres poden anar pel carrer sense escorta, aquí la "expertise" consiteix en crear el problema, com per exemple fomentar la conflintivitat i la violència, per a que la empresa de seguretat "de mi cuñao o de mi mujer se lleve la pasta". s'anirien posant pedres de forma estratègica a les sortides dels locals de gent gran, això sí, de les zones benestants, per a que les mútues poguessin fer el seu agost.
si a suècia impera el discurs sosegat i objectiu, aquí som experts en cridar, en fer demagògia (barata, és clar) i en 'tirar la piedra y esconder la mano'.
a casa nostra,se segueix primant el listillo, el mangante, l'espavilao de torn que fa diners o accedeix a quotes de poder per qualsevol mitjà, gent tota ella que té una visió totalment miop de tot el que l'envolta, tret que no sigui la satisfacció de les seves necessitats més immediates i primàries. no veuen que si escupeixen a l'aire, es mullaran la cara, més tard o més d'hora.
vivim en un país on els lemes sembla que siguin "maricón el último" o "mierda para el que venga detrás", lemes que també segeueix l'abominable Bush en totes les seves actuacions: enriquir els amics a costa de guerres o de la destrucció del planeta, tant a nivell ecològic com moral.
ara per ara, i vist el què hi ha, la meva aspiració a la vida consisteix en envoltar-me de persones que no cridin quan parlin i amb les que sigui possible mantenir una mínima conversa intel·ligent. quin llistó més baix, no ?
ah! se m'oblidava... crec que, sortosament, hi ha una mínima esperança: encara hi ha alguns especímens catalano-suecs que continuen lluitant per a que la vida sigui més justa i racional. quan això s'acabi, esperem que no, ja només ens quedarà emigrar a suècia on, potser, els microbis, les bactèries, els virus (grip aviar, SRAS, paludisme, malària, tuberculosis, tripanosomiasis, chikungunya...) i espècies invasores (mosquit tigre, cranc roig, musclo zebrat, tortuga d'orelles vermelles...) que ja estan envaïnt el nostre país, no arribaran.
Epístola d'avui diumenge, dia 19 de novembre del 2006
Benvolgu@s,
Epístola d'avui diumenge, dia 19 de novembre del 2006, sants Crispí, Faust, Felicià, Exuperi, Severià, Dionisi, Baldomer, Agapit, entre altres
- si editeu qualsevol tipus de panflet en paper, NO HI POSEU GRAPES !!! d'aquesta manera, el paper serà fàcilment reciclable. hi ha altres mètodes per a que les pàgines quedin lligades.
- ara que començarà el fred, no abuseu de la calefacció: poseu-vos un jersei per anar calentets. d'aquesta manera, estalviarem energia i ajudarem a no expoliar els recursos del planeta. http://www.climatecrisis.uip.es/: ja l'heu vist ? destacaria una frase: és difícil que una persona entengui alguna cosa quan el seu sou depèn precisament de no entendre-la.
- adopteu un gat (o més d'un !) són molt macos i afectuosos. l'estat espanyol és capdavanter amb moltes coses, entre les quals hi ha l'abandonament d'animals. números 1 europeus !! quin rècord, no ? per cert... recadet per la Mallol, ella que és tan progre, liberal, ecologista, d'esquerres (tot i que va a la sala VIP de l'aeroport quan se'n va de vacances i que el seu marit, en Saura, dina al restaurant Can Ravell, destacat temple gourmet): és una vergonya l'estat del centre d'acollida d'animals de Barcelona!! amb només 4 duros, aquells animals podrien tenir una estada digna, i no degradant com la que tenen ara. però és clar... potser que els calers se'n van en les factures de Can Ravell ?
http://www.aspb.es/quefem/animalscia/adoptaranimal.htm
http://www.protectorabcn.com/
Epístola d'avui diumenge, dia 19 de novembre del 2006, sants Crispí, Faust, Felicià, Exuperi, Severià, Dionisi, Baldomer, Agapit, entre altres
- si editeu qualsevol tipus de panflet en paper, NO HI POSEU GRAPES !!! d'aquesta manera, el paper serà fàcilment reciclable. hi ha altres mètodes per a que les pàgines quedin lligades.
- ara que començarà el fred, no abuseu de la calefacció: poseu-vos un jersei per anar calentets. d'aquesta manera, estalviarem energia i ajudarem a no expoliar els recursos del planeta. http://www.climatecrisis.uip.es/: ja l'heu vist ? destacaria una frase: és difícil que una persona entengui alguna cosa quan el seu sou depèn precisament de no entendre-la.
- adopteu un gat (o més d'un !) són molt macos i afectuosos. l'estat espanyol és capdavanter amb moltes coses, entre les quals hi ha l'abandonament d'animals. números 1 europeus !! quin rècord, no ? per cert... recadet per la Mallol, ella que és tan progre, liberal, ecologista, d'esquerres (tot i que va a la sala VIP de l'aeroport quan se'n va de vacances i que el seu marit, en Saura, dina al restaurant Can Ravell, destacat temple gourmet): és una vergonya l'estat del centre d'acollida d'animals de Barcelona!! amb només 4 duros, aquells animals podrien tenir una estada digna, i no degradant com la que tenen ara. però és clar... potser que els calers se'n van en les factures de Can Ravell ?
http://www.aspb.es/quefem/animalscia/adoptaranimal.htm
http://www.protectorabcn.com/
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)