No hi ha feina?

Dir que la situació econòmica a l'estat espanyol és molt complicada no deixa de ser una obvietat. D'aquesta situació, naturalment, se'n desprèn també una situació social molt complicada.

M'explicava avui la mestressa d'un grandíssim restaurant de Barcelona que podeu trobar als llocs de l'Hiparc les experiències FLIPANTS que havia viscut amb persones que li venien a demanar feina.

cas 1: la fumadora
Estava la mestressa eixugant vasos quan va veure a la porta del seu restaurant, a la banda de fora, al carrer, una noia que fumava i que li feia signes ostensibles per a que se li apropés.
La mestressa del restaurant, estranyada, va deixar la feina i va sortir a veure què passava. Estorada, va haver d'escoltar més o menys el següent: "és que com que estic fumant, no podia entrar.. Té; et deixo el meu currículum".

cas 2: l'àvia
Un altre dia, li entra una àvia al restaurant per a donar-li el currículum del seu nét. "És molt bon noi i molt treballador!!"
Era igualment obvia la qualitat de treballador del noi que el despistats que anaven els seus pares i aquesta pobre dona.

cas 3: la que deixa el seu número
Li entra una noia demanant-li feina. Quan li demana el currículum li diu que no i li apunta el seu mòbil en un paperet.

Suposo que tots aquests corresponents pares i mares, culpables i responsables d'haver ENGANYAT els seus fills i d'haver DIMITIT de llurs obligacions i responsabilitats, donaran la culpa a les escoles i als pobres mestres.

Potser no haguessin hagut de compar-lis IPHONES sense demanar-lis que se'ls guanyessin. Ara ja és tard. L'Hiparc no us farà ja cap reflexió tret de la següent: si estimeu els vostres fills, feu que marxin d'aquest país com abans millor. Aquí, tot està perdut. Tenim l'abisme a tocar. Fins i tot el Papa de Roma fuig. PENITENZIAGITE!!