Dilluns passat va morir la meva tieta. Sí. Dic 'la meva', tot i que en tinc altres.
El seu marit, el meu oncle (també dic 'meu', tot i tenir-ne d'altres), ja fa dos anys que ens va deixar també. No va voler viure més. I ella, tot i patir una profunda malaltia d'alzheimer, crec que tampoc.
Va morir en una residència, mig oblidada, descuidada i abandonada per massa gent que hagués hagut de ser-hi en els moments en què ella ho va necessitar.
Avui he vsit aquesta gent al tanatori. Hipòcrites. M'han fet molt de fàstic. Jo mateix els havia vist, de petitet, un i altre cop, a casa de la meva tieta, atiborrant-se a menjar. A l'hora de la veritat, no hi han estat.
T'estimaré sempre, tieta. Gràcies per cuidar-me quan et va tocar de fer-ho. No t'oblidaré mai.
http://www.youtube.com/watch?v=YNkcAUAv1kw
http://www.youtube.com/watch?v=Fr03j0Ec2G0
dimecres, 7 de març del 2012
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)