diumenge, 27 de novembre del 2011
dimecres, 23 de novembre del 2011
Mesures anti-crisi
Retallades.. Una paraula que us sona, oi?
Penso que el patetisme de la classe política no pot anar més enllà. Només l'iguala el de l'electorat.
Amb retallades, qualsevol professional de la economia - cosa que jo no sóc - us ho dirà ben clar: no aconseguirem reactivar-la. Amb retallades no es reactiva una economia!! Amb retallades, exclusivament aconseguirem els objectius que marquen els especuladors per a que no ens pugin els tiups d'interès. Només aconseguirem - potser - retornar deute. RES MÉS.
Però no ha de ser aquest l'objectiu. Tampoc em centraré ara a parlar de futur, de projectes de país i de model d'economia productiva. Lamentablement, això queda molt lluny. Només parlaré a curta volada.
Tenint en compte EL GRAN DESASTRE a nivell educatiu i formatiu que s'ha produït al nostre país als darrers anys per culpa d'un progressisme absolutament mal entès (on s'és vist que un alumne passi de curs sense aprovar!!??), hem de tenir clar que conceptes com 'competitivitat', 'I+D+i' o 'productivitat' queden extremadament lluny del nostre abast. Tenim una classe treballadora, absolutament gens formada, gens motivada, amb graus d'egoïsme i d'irresponsabilitat alts.. En fi.. Una bomba total.
Amb aquest escenari devastador, el model de país possible per a donar de menjar a la ciutadania és un país on es creï economia de subsistència. Hem de fer tornar fàbriques i empreses deslocalitzades, oferint estabilitat política, bon entorn, bon clima i mà d'obra molt barata. Amb això, els costos de producció seran baixos, aspecte que permetrà, juntament amb les mesures que proposo més a baix, exportar productes i, per tant, fer que l'economia funcioni, aspecte que permetrà que tothom pugui viure més o menys dignament però, sobretot, evitar que hi hagi gent dormint als carrers i passant gana.
Naturalment, estic pensant en llocs de treball gens qualificats, cadenes de muntatge, treballs mecànics.. Però a què cony més podem aspirar?
Les mesures anti-crisi que cal aplicar amb urgència:
- sortida IMMEDIATA de l'Euro
- devaluació profunda de la pesseta
- creació d'una banca comercial pública, amb crèdits amb tipus d'interès FIX, MIBOR/IRPH+0%, MIBOR/IRPH = 1%
- llei de dació en pagament per hipoteques
- pla de retorn a l'Euro a 10, 15 ó 20 anys
Tot el què no sigui això, és fer volar coloms i anar cap al desastre I SI HI HA ALGÚ QUE TINGUI ALGUNA IDEA MILLOR, ARA ÉS EL MOMENT DE DIR-LA!!!!
REFLEXIÓ: Gran Bretanya, Dinamarca, Suècia.. No són a l'Euro.. I s'hi viu molt millor que aquí. QUE NO US ENGANYIN MÉS!!! Sortir de l'Euro només comporta beneficis.
FALÀCIA: no hem viscut per sobre les nostres possibilitats. El problema d'un deute, és poder retornar-lo, i no tenir-lo. Si hi ha feina, els deutes es retornen. QUE NO US ENGANYIN MÉS!!!
LA CIUTADANIA HA DE RECUPERAR EL PODER. CAL ACABAR AMB AQUESTA PARTIDOCRÀCIA, I AMB TOTES LES MANCANCES DE LLIBERTATS I DE DEMOCRÀCIA QUE SE'NS ESTAN IMPOSANT.
Només quan, com a ciutadans, haguem recuperat el poder i apartat els VIVIDORS, podrem parlar de projecte de país, de model d'economia productiva, de formació per als nostres fills, de justícia social..
PROU XARLATANS!!
VISCA LA LLIBERTAT!!
VISCA LA DEMOCRÀCIA!!
MORI EL MAL GOVERN!!
VISCA CATALUNYA!!
Penso que el patetisme de la classe política no pot anar més enllà. Només l'iguala el de l'electorat.
Amb retallades, qualsevol professional de la economia - cosa que jo no sóc - us ho dirà ben clar: no aconseguirem reactivar-la. Amb retallades no es reactiva una economia!! Amb retallades, exclusivament aconseguirem els objectius que marquen els especuladors per a que no ens pugin els tiups d'interès. Només aconseguirem - potser - retornar deute. RES MÉS.
Però no ha de ser aquest l'objectiu. Tampoc em centraré ara a parlar de futur, de projectes de país i de model d'economia productiva. Lamentablement, això queda molt lluny. Només parlaré a curta volada.
Tenint en compte EL GRAN DESASTRE a nivell educatiu i formatiu que s'ha produït al nostre país als darrers anys per culpa d'un progressisme absolutament mal entès (on s'és vist que un alumne passi de curs sense aprovar!!??), hem de tenir clar que conceptes com 'competitivitat', 'I+D+i' o 'productivitat' queden extremadament lluny del nostre abast. Tenim una classe treballadora, absolutament gens formada, gens motivada, amb graus d'egoïsme i d'irresponsabilitat alts.. En fi.. Una bomba total.
Amb aquest escenari devastador, el model de país possible per a donar de menjar a la ciutadania és un país on es creï economia de subsistència. Hem de fer tornar fàbriques i empreses deslocalitzades, oferint estabilitat política, bon entorn, bon clima i mà d'obra molt barata. Amb això, els costos de producció seran baixos, aspecte que permetrà, juntament amb les mesures que proposo més a baix, exportar productes i, per tant, fer que l'economia funcioni, aspecte que permetrà que tothom pugui viure més o menys dignament però, sobretot, evitar que hi hagi gent dormint als carrers i passant gana.
Naturalment, estic pensant en llocs de treball gens qualificats, cadenes de muntatge, treballs mecànics.. Però a què cony més podem aspirar?
Les mesures anti-crisi que cal aplicar amb urgència:
- sortida IMMEDIATA de l'Euro
- devaluació profunda de la pesseta
- creació d'una banca comercial pública, amb crèdits amb tipus d'interès FIX, MIBOR/IRPH+0%, MIBOR/IRPH = 1%
- llei de dació en pagament per hipoteques
- pla de retorn a l'Euro a 10, 15 ó 20 anys
Tot el què no sigui això, és fer volar coloms i anar cap al desastre I SI HI HA ALGÚ QUE TINGUI ALGUNA IDEA MILLOR, ARA ÉS EL MOMENT DE DIR-LA!!!!
REFLEXIÓ: Gran Bretanya, Dinamarca, Suècia.. No són a l'Euro.. I s'hi viu molt millor que aquí. QUE NO US ENGANYIN MÉS!!! Sortir de l'Euro només comporta beneficis.
FALÀCIA: no hem viscut per sobre les nostres possibilitats. El problema d'un deute, és poder retornar-lo, i no tenir-lo. Si hi ha feina, els deutes es retornen. QUE NO US ENGANYIN MÉS!!!
LA CIUTADANIA HA DE RECUPERAR EL PODER. CAL ACABAR AMB AQUESTA PARTIDOCRÀCIA, I AMB TOTES LES MANCANCES DE LLIBERTATS I DE DEMOCRÀCIA QUE SE'NS ESTAN IMPOSANT.
Només quan, com a ciutadans, haguem recuperat el poder i apartat els VIVIDORS, podrem parlar de projecte de país, de model d'economia productiva, de formació per als nostres fills, de justícia social..
PROU XARLATANS!!
VISCA LA LLIBERTAT!!
VISCA LA DEMOCRÀCIA!!
MORI EL MAL GOVERN!!
VISCA CATALUNYA!!
dimarts, 22 de novembre del 2011
dissabte, 19 de novembre del 2011
artefactes guerra civil
Encara calen uns 20 anys per a deixar el principat d Catalunya lliure d'artefactes d la guerra civil. Què vol dir això? Doncs que què no van llençar, no?
dimarts, 15 de novembre del 2011
#nippnipsoeniciu
Sóc afeccionat al twitter. El considero una eina interessant. I, naturalment, el dia del debat de TV3, hi estava connectat. Per cert: quina diferència del debat en blanc i negre entre el Rajoy i el Rubalcaba, oi ?
Com és obvi, tothom hi deia la seva, jo inclòs, amb més o menys encert, gràcia i contingut, tots plegats.
Però hi va haver una piulada, relativa al senyor Coscubiela, que em va deixar glaçat. Deixa així: "Però què vol aquest? Un país com Albània?"
La piulada semblava procedir de l'entorn de CiU.
Doncs em ve de gust enviar un missatget als senyors de bona casa i a tots aquests que tenim com a governants, i que no han fet res més que viure a les nostres esquenes, portar el país a la ruïna, i no donar-nos cap altra solució que pagar els plats trencats els qui menys culpa en tenim.
No volem un país com Albània. És clar que no. Però tampoc un país on cada vegada són més grans les diferències socials, un país on cada vegada hi ha més gent que dorm al carrer, un país on l'educació pública es degrada dia a dia, un país on la sanitat és a la vora del col·lapse, un país on, qui vulgui seguretat, se l'hagi de pagar (seguint el més pur principi "Aznarià" al més estricte peu de la lletra), un país sense projecte d'economia productiva, un país líder en moltes coses, i cap de bona (veieu escrit anterior).
No volem un país on qui vulgui un bon ensenyament per als seus fills, se l'hagi de pagar. I qui no el pugui pagar, estigui condemnat a anar a l'escola pública, que vostès, pppsoeciu, deterioren dia a dia. Només cal que veiem on porten els polítics els seus fills.
No volem un país on, quin vulgui una bona assitència sanitària, se l'hagi de pagar. I qui no pugui, corri el risc de morir en algun passadís d'algun hospital per manca de quiròfans. Només cal que veiem qui va a la Teknon i a l'Hospital de Barcelona. Només cal veure on van els polítics quan necessiten prestacions sanitàries.
No volem un país on, qui vulgui seguretat, se l'hagi de pagar. Això és precisament el què passa a Albània, a Veneçuela, a Colòmbia..
I tot això, no els fa vergonya. I tot això no els ho fem pagar!!
No volem el país que vostès ens ofereixen, sense cap projecte ni futur. No ens agraden les seves piulades de classe alta, menystenedores, prepotents, descarades, sobèrbies, altives, arrogants, grotesques, classistes i xulesques.
Tant de bo, però, la ciutadania se n'adoni de qui són vostès i els posi a l'alçada i al lloc que es mereixen.
#nippnipsoeniciu
Com és obvi, tothom hi deia la seva, jo inclòs, amb més o menys encert, gràcia i contingut, tots plegats.
Però hi va haver una piulada, relativa al senyor Coscubiela, que em va deixar glaçat. Deixa així: "Però què vol aquest? Un país com Albània?"
La piulada semblava procedir de l'entorn de CiU.
Doncs em ve de gust enviar un missatget als senyors de bona casa i a tots aquests que tenim com a governants, i que no han fet res més que viure a les nostres esquenes, portar el país a la ruïna, i no donar-nos cap altra solució que pagar els plats trencats els qui menys culpa en tenim.
No volem un país com Albània. És clar que no. Però tampoc un país on cada vegada són més grans les diferències socials, un país on cada vegada hi ha més gent que dorm al carrer, un país on l'educació pública es degrada dia a dia, un país on la sanitat és a la vora del col·lapse, un país on, qui vulgui seguretat, se l'hagi de pagar (seguint el més pur principi "Aznarià" al més estricte peu de la lletra), un país sense projecte d'economia productiva, un país líder en moltes coses, i cap de bona (veieu escrit anterior).
No volem un país on qui vulgui un bon ensenyament per als seus fills, se l'hagi de pagar. I qui no el pugui pagar, estigui condemnat a anar a l'escola pública, que vostès, pppsoeciu, deterioren dia a dia. Només cal que veiem on porten els polítics els seus fills.
No volem un país on, quin vulgui una bona assitència sanitària, se l'hagi de pagar. I qui no pugui, corri el risc de morir en algun passadís d'algun hospital per manca de quiròfans. Només cal que veiem qui va a la Teknon i a l'Hospital de Barcelona. Només cal veure on van els polítics quan necessiten prestacions sanitàries.
No volem un país on, qui vulgui seguretat, se l'hagi de pagar. Això és precisament el què passa a Albània, a Veneçuela, a Colòmbia..
I tot això, no els fa vergonya. I tot això no els ho fem pagar!!
No volem el país que vostès ens ofereixen, sense cap projecte ni futur. No ens agraden les seves piulades de classe alta, menystenedores, prepotents, descarades, sobèrbies, altives, arrogants, grotesques, classistes i xulesques.
Tant de bo, però, la ciutadania se n'adoni de qui són vostès i els posi a l'alçada i al lloc que es mereixen.
#nippnipsoeniciu
INDECENTE (Arturo Pérez Reverte)
INDECENTE (Arturo Pérez Reverte)
Me gustaría transmitirle al Gobierno pasado, al actual, y al que puede venir lo siguiente:
TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos; en vez de facilitar el crédito a las familias y a las empresas, erradicar las comisiones por los servicios bancarios y que dejen de cobrar a los españoles más humildes €30.01, cada vez que su menguada cuenta se queda sin saldo. Cosa que ocurre cada 1º de mes cuando les cargan las facturas de colegios, comunidades, telefonía, Etc. y aun no les han abonado la nómina.
PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad..
ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados.
HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.
INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar.
INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.
INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).
INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35/40 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.
INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.
INDECENTE, es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados)
INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.
INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual).
INDECENTE, es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase)y tarjetas de crédito por doquier.
INDECENTE, No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que NO se lo bajen.
INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.
INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.
Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno "derecho de pernada" mientras no se cambien las leyes que lo regula.
¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.
Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con "cara y ojos" para acabar con estos privilegios, y con otros.
¡¡¡ Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos !!!
ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.
Me gustaría transmitirle al Gobierno pasado, al actual, y al que puede venir lo siguiente:
TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos; en vez de facilitar el crédito a las familias y a las empresas, erradicar las comisiones por los servicios bancarios y que dejen de cobrar a los españoles más humildes €30.01, cada vez que su menguada cuenta se queda sin saldo. Cosa que ocurre cada 1º de mes cuando les cargan las facturas de colegios, comunidades, telefonía, Etc. y aun no les han abonado la nómina.
PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad..
ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados.
HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.
INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar.
INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.
INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).
INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35/40 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.
INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.
INDECENTE, es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados)
INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.
INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual).
INDECENTE, es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase)y tarjetas de crédito por doquier.
INDECENTE, No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que NO se lo bajen.
INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.
INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.
Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno "derecho de pernada" mientras no se cambien las leyes que lo regula.
¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.
Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con "cara y ojos" para acabar con estos privilegios, y con otros.
¡¡¡ Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos !!!
ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.
diumenge, 13 de novembre del 2011
Matrimoni
Sovint qualifiquem les societats dels països musulmans d'endarrerides i bàrbares. Per què? Doncs perquè, a tots els àmbits socials, la població té posicionaments poc democràtics i tolerants. Els perjudicis morals i religiosos són per tot arreu.
Una de les claus d'això és el fet que les creences religioses es barregin constantment en el dia a dia de la societat i del sistema politic. Un clar exemple d'això el veiem a la Sharia:
http://pt.m.wikipedia.org/wiki/Charia
Obviament, un estat ha de ser laïc i defensar, per igual, tots els seus ciutadans. La idea de Montesquieu, però, sembla que encara hi ha persones que no l'accepten.
Com veieu el fet que el PP, a través del Mariano Rajoy, hagi reiteradament declarat que el concepte de 'matrimoni' no es pot aplicar a les unions entre persones homosexuals?
Per part meva, amb total normalitat i cap sorpresa. No podem esperar-ne gaire cosa.
Reflexions:
- si una persona catòlica es divorcia i es torna a casar, es pot parlar de matrimoni?
- una persona homosexual pot ser catòlica o no?
- no trobeu similituds entre el què succeeix a països islàmics amb aquest tema?
Una de les claus d'això és el fet que les creences religioses es barregin constantment en el dia a dia de la societat i del sistema politic. Un clar exemple d'això el veiem a la Sharia:
http://pt.m.wikipedia.org/wiki/Charia
Obviament, un estat ha de ser laïc i defensar, per igual, tots els seus ciutadans. La idea de Montesquieu, però, sembla que encara hi ha persones que no l'accepten.
Com veieu el fet que el PP, a través del Mariano Rajoy, hagi reiteradament declarat que el concepte de 'matrimoni' no es pot aplicar a les unions entre persones homosexuals?
Per part meva, amb total normalitat i cap sorpresa. No podem esperar-ne gaire cosa.
Reflexions:
- si una persona catòlica es divorcia i es torna a casar, es pot parlar de matrimoni?
- una persona homosexual pot ser catòlica o no?
- no trobeu similituds entre el què succeeix a països islàmics amb aquest tema?
Ara és l'hora
"Ara és l'hora de decidir o independència o residualitat, de quedar-nos els nostres impostos o de la residualitat, de tenir bons hospitals i escoles o de la residualitat, de la llibertat o de la residualitat."
President Jordi Pujol
President Jordi Pujol
divendres, 11 de novembre del 2011
Saps dir-ho en català?
La paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe manefla i tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.
Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.
Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada - en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.
Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltada o desentendre's. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.
Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.
No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.
No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.
En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.
Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria).
Aquesta última frase he estat a punt d’eliminar-la: prefereixo els encoratjaments als retrets, però finalment l’he deixada tal qual, pel valor informatiu de l’expressió final.
Gràcies pel teu suport al català !!!!
Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.
Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada - en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.
Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltada o desentendre's. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.
Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.
No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.
No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.
En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.
Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria).
Aquesta última frase he estat a punt d’eliminar-la: prefereixo els encoratjaments als retrets, però finalment l’he deixada tal qual, pel valor informatiu de l’expressió final.
Gràcies pel teu suport al català !!!!
dimarts, 8 de novembre del 2011
Reaccions
Les declaracions en relació al PER de Duran van provocar algunes reaccions, airades. Les recordeu?
Les declaracions del senyor Peces-Barba sobre la possibilitat de bombardejar Barcelona, quines reaccions han provocat? Mocions de repulsa, reprovació i cencura? N'heu sentit alguna?
Com a catalanets, és obvi que tot el què ens passi és poc.
És obvi que els castellans de nació, espanyols d'identitat, han pres partit: en el primer cas, grans esbufecs i proclames En el segon, res de res.
Però el què m'amoïna i m'indigna és el nostre paper. Quina posició ha pres l'Alicia Sánchez Camacho? Quina la CarmeN Chacón ? Quina l'AlbertO Rivera? Resposta: criticar el Duran i silenci absolut davant la vergonya feixista i agressiva del Peces-Barba.
Què podem esperar d'aquest país, Catalunya? Què podem esperar dels Catalans? Resposta: RES, tret que no sigui babejar, sotmetiment i mediocritat absolutes.
Fa molt, eminències com el Dr. Valentí Fuster, ja van veure el tema clar i van emigrar. Estem trigant massa tots els que ens considerem alguna cosa. A CAGAR A LA VIA!! AQUÍ ES QUEDIN I S'OFEGUIN AMB LA SEVA MERDA.
Les declaracions del senyor Peces-Barba sobre la possibilitat de bombardejar Barcelona, quines reaccions han provocat? Mocions de repulsa, reprovació i cencura? N'heu sentit alguna?
Com a catalanets, és obvi que tot el què ens passi és poc.
És obvi que els castellans de nació, espanyols d'identitat, han pres partit: en el primer cas, grans esbufecs i proclames En el segon, res de res.
Però el què m'amoïna i m'indigna és el nostre paper. Quina posició ha pres l'Alicia Sánchez Camacho? Quina la CarmeN Chacón ? Quina l'AlbertO Rivera? Resposta: criticar el Duran i silenci absolut davant la vergonya feixista i agressiva del Peces-Barba.
Què podem esperar d'aquest país, Catalunya? Què podem esperar dels Catalans? Resposta: RES, tret que no sigui babejar, sotmetiment i mediocritat absolutes.
Fa molt, eminències com el Dr. Valentí Fuster, ja van veure el tema clar i van emigrar. Estem trigant massa tots els que ens considerem alguna cosa. A CAGAR A LA VIA!! AQUÍ ES QUEDIN I S'OFEGUIN AMB LA SEVA MERDA.
dilluns, 7 de novembre del 2011
Lip dub independència
http://www.youtube.com/watch?v=B4-W_A9wHIw&feature=related
No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen.
Baixa al carrer i participa!
No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!
La Flama
Obrint pas
No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen.
Baixa al carrer i participa!
No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!
La Flama
Obrint pas
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)