What kind of peace do I mean? What kind of peace do we seek? Not a Pax Americana enforced on the world by American weapons of war. Not the peace of the grave or the security of the slave. I am talking about genuine peace, the kind of peace that makes life on earth worth living, the kind that enables men and nations to grow and to hope and to build a better life for their children–not merely peace for Americans but peace for all men and women–not merely peace in our time but peace for all time.
…
So, let us not be blind to our differences–but let us also direct attention to our common interests and to the means by which those differences can be resolved. And if we cannot end now our differences, at least we can help make the world safe for diversity. For, in the final analysis, our most basic common link is that we all inhabit this small planet. We all breathe the same air. We all cherish our children’s future. And we are all mortals.
June 10th 1963
President John F. Kennedy
Bé.. Això és del 1963. Impressionant, oi ? Quanta raó.. Quantíssims valors morals i ètics.. Quantíssima intel·ligència també.. Quina alçada i quina grandesa d'esperit.. I quina paradoxa, oi ? Una persona capaç d'escriure aquestes paraules va ser assassinada molt pocs mesos després.. En quin món vivim ?
Enguany, gairebé mig segle més tard, la humanitat no ha avançat pas gaire. Potser i tot fins al revés.
Una de les coses en què això és alarmantment evident és en el nivell de la nostra classe política. Segurament també, la nostra classe política no fa res més que evidenciar el nivell de la nostra societat: paupèrrim, mesquí, egoïsta..
Considero molt adients aquestes paraules del president Kennedy aquests dies. Un cop més, malauradament, hem assistit a la mort perfectament evitable d'una persona i a les recorrents patètiques i propagandístiques condemnes de la classe política i dels governs.
Aquestes condemnes són doblement patètiques i propagandístiques, entre altres coses, pels poquíssims i obsolets mitjans que posen al servei dels cossos policials per a poder defensar-se o per a poder treballar, i per llur ineficàcia, per dir-ho d'alguna manera, per a solucionar el problema després de tants i tants anys.
Aquesta partidocràcia que ens ha tocat viure, a banda de tenir la democràcia segrestada, permet que famílies hagin de continuar patint en nom de no se sap què. No repetiré l'escrit de fa unes setmanes sobre ETA. Però sí que crec que el poble, la gent de bé, la ciutadania hauríem de passar d'alguna manera a l'acció i exigir una solució per acabar amb aquesta situació d'una vegada per totes. I no només això: sinó també demanar responsabilitats a l'estat cada vegada que passi alguna cosa així. Ja n'hi ha prou de plors i de condemnes i de minuts de silenci i de ximpleries diverses. Prou fer bullir l'olla: SOLUCIONS !!
Personalment, no entenc com no se'ls cau la cara de vergonya i encara gosen anar a donar condols a vídues, quan ells no fan absolutament res per a solucionar i posar punt i final a aquesta situació.
Cap posicionament polític ha de valer una vida humana. Això val per la independència d'Euskadi o de Catalunya. Però també val per la unitat d'Espanya.
